Claustra

Santa Clara de Cervera

Autoria

Araceli Rosillo-Luque

Nom

Santa Clara de Cervera

Altres noms

Les Onze Mil Verges

Dades cronològiques

1344

Ordes

Clarisses
De 1350 a 1350
De 1375 a 1545

Comunitats relacionades

Santa Caterina de Cervera
Historia Comunitat

Des de l'any 1245 Cervera comptava amb un convent de frares franciscans, encara que es documenten ja des 1235. Més d'un segle després, veiem instal·lades a les religioses de Santa Clara a la capella de les Onze Mil Verges, a la zona nord-est de la població, segons consta en un document de Pere el Cerimoniós datat a l'octubre de 1344, en el qual posava sota la seva protecció a aquestes monges.


El camí fins arribar a una instal·lació definitiva està marcat per diversos conflictes entre les germanes, les autoritats episcopal i municipal i la comunitat de leprosos de Cervera. Al
juny 1328 Alfons el Benigne mana que el procurador dels frares menors, Francesc de Na Burgesa, vengui a subhasta pública els béns dels leprosos per comprar els terrenys on s'haurà d'edificar el monestir de Santa Clara . El 23 d'agost d'aquest mateix any s'estableix una concòrdia solemne entre representants dels leprosos i de les monges. Uns mesos més tard, però, el monarca ordena la restitució de la totalitat dels béns als leprosos, de manera que el projecte de creació del convent de les clarisses queda paralitzat per aquesta via. La comunitat segueix endavant gràcies a les donacions particulars. Especial rellevància tenen les del ciutadà de Cervera Domenge Aguilar i la seva dona Guillerma, que havien fundat una capella dedicada a les Onze Mil Verges el 1329, i que posen a disposició de les monges el 1334.


L'any 1372, les monges demanen ajuda als consellers de la Paheria, ja que tenen greus problemes de subsistència. Aquests, de comú acord amb el ministre Provincial i amb els frares franciscans de Cervera, traslladen a les religioses de la capella de les Onze Mil Verges a un petit convent prop de la casa dels quals els frares, on les situa de manera fiable cap a l'any 1390.


A causa de la política de reformes dels ordes religiosos instaurada pels Reis Catòlics, la comunitat, encapçalada per l'abadessa Caterina Capella, atén els visitadors Daza i Fenals el 4 d'agost 1495. El convent no devia haver seguit les directrius de reforma, ja que la comunitat rep més endavant la carta de Felip II per la qual es decreta la reforma dels convents claustrals (1567) amb tota la força atorgada per dos breus pontifícies de Pius V. El monestir queda oficialment extingit per butlla pontifícia l'any1594.

Bibliografia i enllaços

Bibliografia

Sanahuja, P., 1933. "Els framenors a Cervera", Estudis Franciscans 45: 47-97.


Duran i Sanpere, A., 1977. Llibre de Cervera, Barcelona: Curial. 


Sanahuja, P., 1935. "El monestir de Santa Clara de Cervera", Estudis Franciscans 47: 301–232, 457–482.


Duran i Sanpere, A., 1977. Llibre de Cervera, Barcelona: Curial. 


Sanahuja, P., 1933. "Els framenors a Cervera", Estudis Franciscans 45: 47-97.


Sanahuja, P., 1935. "El monestir de Santa Clara de Cervera", Estudis Franciscans 47: 301–232, 457–482.


Paraules clau

Francesc de na Burguesa; Domenge Aguilar; Caterina Capella; Juan Daza, Miquel Fenals

Geogràfics
Catalunya
Notes

CLAUSTRA es un proyecto del IRCVM (Institut de Recerca en Cultures Medievals) de la Universitat de Barcelona.
CLAUSTRA ha sido financiado por el Ministerio de Ciencia e Innovación 2008-2010 y 2011-2013 (HAR2008-02426, HAR2011-25127), el Institut Català de les Dones de la Generalitat de Catalunya 2010-2011 y las ayudas a las actividades de investigación de la Facultad de Geografía e Historia de la Universitat de Barcelona.