Claustra

Autoria

Núria Jornet Benito

Nom

Santa Clara de Puigcerdà

Dades cronològiques

1351

Ordes

Clarisses
De 1350 a 1550

Comunitats relacionades

Santa Isabel de Barcelona

Historia Comunitat

Monestir documentat el 1351 quan la comunitat rep protecció del rei Pere III. Va ser fundat semblantment a partir de l'iniciativa d’Agnès Coch (mare i filla; esposa i filla d'Arnau Coch), i d’altres dames benestants de la ciutat. Se seguia doncs un esquema fundacional força corrent: es creava una comunitat de germanes del segon orde poc després de l'establiment de la casa del primer orde, en aquest cas, instal·lat a la vila vers el 1320. I, de nou, com en el cas de Barcelona, apareixia abans de la constitució propiament formal de la comunitat de menoretes un grup de dones que n'estimulen la fundació i que tanmateix després desapareixen de la documentació.

L’any 1571, segons l’informe del pare Antonio Mochales, encarregat d’autenticar els documents fundacionals dels convents de franciscans i de clarisses de la província de Catalunya, la comunitat, molt disminuïda, havia passat sota la jurisdicció del bisbe d’Urgell. Poc després, el 1591 se’ls donà l’hospital de Bernat d’Enveig. L’any 1627 es traslladaren 3 monges de Santa Isabel de Barcelona amb la voluntat de refundar-lo. El convent va patir fortament els efectes de la Guerra del Francès, moment en què restà abandonat, traslladant-se les poques germanes que hi quedaven al monestir de Santa Isabel de Barcelona, on els llibres d’òbits posteriors testimonien ja la presència de monges vingudes de la comunitat germana de Puigcerdà.

Era situat a l’actual Plaça de l’Ajuntament de la vila de Puigcerdà, antigament coneguda com a Placeta de les Monges. El 1840 encara estava dempeus l'edifici gòtic desamortitzat el 1835.

Edifici Arquitectura

De l'antic monestir medieval resta el safareig que actualment es troba al Raval de les Monges i de les Beates. Inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (IPAC 7883) es tracta d'un safareig de granit dins d'una volta de canó, adovellada amb pedres posades en forma radial. 

Bibliografia i enllaços

Bibliografia

Webster, J.R., 2000. Els Franciscans catalans a l'edat mitjana: els primers menorets i menoretes a la Corona d'Aragó, Lleida: Pagès.

Webster, J.R. 1994. "Santa Clara y los frailes menores en la Edad Media. Pater sororum, política real y reforma en Cataluña", Archivo Ibero-Americano, 54: 925-933.

Planes Alberts, R., 2005. "L’orgue del monestir de Santa Clara de Puigcerdà, encomant a Celdoni Bordons (Solsona, 1637)", Ceretania: Quaderns d’Estudis Ceretans, 4: 249-250.

Webster, J.R., 1991. "El convent de Santa Clara, Puigcerdà: algunes consideracions preliminars", Ceretania: Quaderns d’Estudis Ceretans, 1: 107-116.

Planes Alberts, R., 2005. "L’orgue del monestir de Santa Clara de Puigcerdà, encomant a Celdoni Bordons (Solsona, 1637)", Ceretania: Quaderns d’Estudis Ceretans, 4: 249-250.

Webster, J.R. 1994. "Santa Clara y los frailes menores en la Edad Media. Pater sororum, política real y reforma en Cataluña", Archivo Ibero-Americano, 54: 925-933.

Webster, J.R., 1991. "El convent de Santa Clara, Puigcerdà: algunes consideracions preliminars", Ceretania: Quaderns d’Estudis Ceretans, 1: 107-116.

Webster, J.R., 2000. Els Franciscans catalans a l'edat mitjana: els primers menorets i menoretes a la Corona d'Aragó, Lleida: Pagès.

Paraules clau

Agnès Coch; Pere III; hospital de Bernat d'Enveig

Geogràfics

Catalunya

Notes