Claustra

Autoria

Karen Stöber

Nom

Santa María de Valldaura

Dades cronològiques

posible comunidad benedictina 1200. Císter 1241

Ordes

Cistercenques
De 1225 a 1400
De 1425 a 1450

Comunitats relacionades

Historia Comunitat

L’abadia cistercenca de Santa Maria de Valldaura es va crear, durant el segle XIII, sobre l’emplaçament d’una fundació anterior, probablement un monestir benedictí de principis del segle XIII. El document fundacional de l’abadia cistercenca, datat al gener del 1241, va ser impulsat per Bernat de Portella. Al mateix any, la fundació es va formalitzar a Valldaura. Aparentment, la primera comunitat de monges cistercenques va arribar a Valldaura des de la petita i efímera abadia de La Bovera (Urgell). Durant els següents anys, la nova comunitat cistercenca va rebre un seguit de terres i possessions, fins a acumular un nombre considerable de propietats a la zona.

Tot i això, cap a finals del mateix segle XIII, Valldaura va començar a patir una sèrie de dificultats que conduirien al final de l’abadia unes poques dècades després. Els intents de traslladar les monges des de Valldaura, un “lloc miserable i perillós”, a la vila de Berga van topar amb una controvèrsia i oposició considerables. No va ser fins tres dècades després que es va decidir el destí de l’abadia, gràcies a la intervenció dels abats de les abadies cistercenques masculines de Santes Creus i Escarp: l’any 1338, la comunitat s’havia dividit, amb una part que va romandre, inicialment, a Valldaura, tot i que, més tard, al 1398, va marxar a un nou emplaçament a Manresa, i l’altre que es va assentar fora de la vila de Berga, en un nou monestir que es va conèixer com a Santa Maria de Montbenet.

Figures destacades

Les abadesses de Valldaura inclouen Centella (apareix l’any 1241), Eliarda d’Anglesola (1243-45), Blanca de Berga (1246-89), Marquesa de Guàrdia (1300-1314), Cília de Cartellar (1315-36), Constança de Portella (1340-61), Esclaramonda de Rechs (1367) i Sibil•la de Prous (1387-1414).

Entre els patrons i benefactors de les monges de Santa Maria de Valldaura destaquen algunes famílies: sobretot els Portellas, però també els Berga i els Cardona, Pinós i Lluçà.

Edifici Arquitectura

La petita església conventual de Santa Maria de Valldaura, d’estil romànic, roman encara a l’emplaçament de l’antiga abadia.

Bibliografia i enllaços

Bibliografia

Zaragoza Pascual, E., 1997. Catàleg dels monestirs catalans, Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

Sarret i Arbós, J., 1924. Història religiosa de Manresa: iglésies i convents. Manresa: Impr. i Enquadernacions de Sant Josep.

Serra i Rotés, R., 1985. Catalunya Romànica, vol. XII. El Berguedà, Barcelona: Enciclopèdia Catalana.

Obiols i Bou, M., 2006. "El monacat femení a la Catalunya medieval: Santa Maria de Valldaura (1241-1399)", Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics XVII, 177-198.

Obiols i Bou, M., 2009. "El monestir de Santa Maria de Valldaura, un espai de dones", DUODA. Estudis de la Diferència Sexual 36, 41-53.

Obiols i Bou, M., 2006. "El monacat femení a la Catalunya medieval: Santa Maria de Valldaura (1241-1399)", Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics XVII, 177-198.

Obiols i Bou, M., 2009. "El monestir de Santa Maria de Valldaura, un espai de dones", DUODA. Estudis de la Diferència Sexual 36, 41-53.

Sarret i Arbós, J., 1924. Història religiosa de Manresa: iglésies i convents. Manresa: Impr. i Enquadernacions de Sant Josep.

Serra i Rotés, R., 1985. Catalunya Romànica, vol. XII. El Berguedà, Barcelona: Enciclopèdia Catalana.

Zaragoza Pascual, E., 1997. Catàleg dels monestirs catalans, Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

Paraules clau

Geogràfics

Catalunya

Notes