Sardenya

Un tret característic dels monestirs sards és l'escassedat de documentació per als segles XII-XVI, a causa de la dispersió dels arxius monàstics, deguda a factors històrics i ambientals, i a la gairebé total desaparició dels monestirs existents en aquest arc cronològic. Els monestirs censats són, per tant, molt pocs.
Entre els segles XIV i XV, tot coincidint amb la conquesta catalano-aragonesa de l'illa, assistim a la desaparició del monacat d'ascendència benedictina i al desenvolupament dels ordes mendicants. Entre el Trecento i el Cinquecento, els únics monestirs femenins presents a Sardenya pertanyen a l'orde de les Clarisses i es desenvolupen a l'interior de les muralles de les principals ciutats, o bé a les seves rodalies. L'objectiu de la recerca és fer una revisió de la documentació existent i estudiar els diversos monestirs mirant d'inserir-los en el context històric i social en el qual es desenvoluparen, per evidenciar el seu impacte sobre la ciutat, els vincles amb les diverses classes socials i la seva influència cultural i espiritual.