La composició del vidre de cava obtinguda per FRX és:
Òxids amb composició inferior 1%: Cr2O3, Fe2O3 i La..Lu.
Matèries primeres : Òxid formador: SiO2, en forma de cristall de roca, sorra o contingut en feldspats (xNa2O·K2O·yAl2O3·zSiO2) Modificador R2O: Na2O i K2O, en forma de carbonats i feldspats de sodi i potassi Modificador RO: CaO i MgO a partir de calcita i magnesita. També s’empra la dolomita MgCO3.CaCO3 S’empren també altres components com ajudes del procés de fusió CaF2, sulfats per afavorir l’eliminació de gasos.
Estructura amorfa
Observacions: S’aconsegueix una estructura amorfa per l’addició de Na+,Mg2+,Ca2+, Al3+ que interfereixen amb la formació de l’estructura cristal·lina.
En aquest diagrama es troben delimitades les fases cristal·lines que es podrien formar en modificar la composició del vidre sosa-càlcic. (Desvitirficació)
2.46-2.54 g/cm3
Temperatura de transició vitrea: 510 ºC
10.3 psi (200ºC), 9.8(400ºC), 8.9(600)
0.22
0.7 MPa·m1/2
A la temperatura de:
KHN100
Tamb
465-486 kg/mm2
A les condicions de:
Constant dielèctrica
1MHz i 20ºC
7.0-7.3
La resistivitat elèctrica és molt sensible al contingut d’òxids di i tri valents i varia entre 1011-1013 Ω/cm3. Excepte el CaO que amb un contingut del 20% te uns resistivitat de 1016 Ω/cm3.
Coeficient de dilatació tèrmica lineal
0 - 300ºC
85.0-94.0 x10-7/ºC
Conductivitat tèrmica
725ºC
0.025 cal/cm.s.ºC
1025ºC
0.90 cal/cm.s.ºC
1225ºC
0.168 cal/cm.s.ºC
Capacitat calorífica específica
25ºC
0.15 cal/g.ºC
200ºC
0.22 cal/g.ºC
800ºC
0.28 cal/g.ºC
Donat que són amorfs els vidres no tenen una temperatura de fusió sinó que és important conèixer les temperatures “de treball” per saber com varia la viscositat i permetre la seva processabilitat. Els alcalinoterris donen lloc a unes variacions en el coeficient de dilatació més petites que en els alcalins, degut a que aquests darrers produeixen una ruptura més efectiva dels ponts d'oxigen (Si-O-Si).
1.51 - 1.523
El vidre verd d’ampolla té òxids modificadors que li donen el color i per tant modifiquen les seves propietats òptiques.
Resistència al xoc tèrmic
T1: La resistència al xoc tèrmic pot expressar-se com la diferència màxima de temperatura que pot suportar un vidre: RXT = K·σf /(E·α) En la que σf, representa la resistència a la fractura; K, conductivitat tèrmica; α, el coeficient de dilatació lineal, i E, el mòdul de elasticitat.
Observacions
Es fan tractaments tèrmics de recuit i de tremp en els vidres per millores les seves propietats mecàniques i de resistència al xoc tèrmic.
Els vidres presenten un molt bon comportament (són inerts) en diversos medis com aigua, medis orgànics. S’ataquen fortament en medi àcid, especialment HF, i de forma més severa en pujar la temperatura. Reaccionen amb medi bàsic de forma dèbil, a temperatura ambient, forta si són concentracions i/o temperatures elevades.
Processat
Diagrama del procés de producció
Observacions: Seguidament a la conformació hi ha una etapa de recuit.
Procés continu de conformat d'ampolles
Imatge d'ampolla de cava
