Acollonir

Acollonir

  1. tr. Espantar, fer agafar por a algú.

    Sempre es ficava amb el seu germà fins que el va agafar pel coll i el va ben acollonir.

  2. intr. pron. Espantar-se, agafar por.

    Quan va veure la pistola, es va acollonir.

Vegeu també Jinyar, Jinyat