Exposició: «República, universitat i autonomia (1931-1939): la República i la Universitat de Barcelona»

L’objectiu d’aquesta exposició és presentar la gestació i el desenvolupament de la Universitat Autònoma de Barcelona entre els anys 1933 i 1939, període que es pot definir com l’exponent de l’intent de renovació de les estructures de la universitat espanyola per superar els sistemes i l’organització de la docència desenvolupats a la Restauració, i d’equiparar el sistema universitari espanyol al model anglosaxó, considerat a la dècada del 1930 com el més avançat del món.

• El primer àmbit analitza el debat sobre la reforma de les velles estructures universitàries anteriors a l’aprovació de l’Estatut d’autonomia universitària el 1933, a partir dels primers intents de regeneració impulsats pel I i II Congrés Universitari Català i l’organització dels Estudis Universitaris Catalans com a fórmula per crear una universitat catalana deslligada de les estructures acadèmiques de l’estat.
• El segon bloc mostra els processos que envoltaren la proclamació de la República i que van culminar amb l’Estatut d’autonomia de Catalunya l’any 1932, i com aquests processos constituïren el marc de l’autonomia universitària, des dels primers intents d’autonomia de la Facultat de Filosofia i Lletres (1931) fins a l’aprovació de l’Estatut d’autonomia de la Universitat de Barcelona l’any 1933. Així mateix, s’analitza el paper del Patronat de la Universitat de Barcelona i el procés d’elaboració de l’Estatut, així com també les línies definidores d’aquest.
• El tercer bloc de l’exposició presenta la Universitat Autònoma de Barcelona com una universitat nova, en els seus trets diferenciadors: una universitat catalana, una universitat democràtica, una universitat moderna i científica. Però també una universitat dividida per les lluites de grups de pressió al seu si per controlar el procés, i una universitat assetjada, des del Govern i el parlament, pels opositors al Patronat. En qualsevol cas, una Universitat exponent de l’excel·lència acadèmica i investigadora, amb figures de prestigi —com la del mateix rector, Pere Bosch Gimpera, arqueòleg i prehistoriador— o altres personatges il·lustres de la nostra cultura (Carles Riba, Jordi Rubió i Balaguer, etc.).
• La vida de la Universitat Autònoma centra el quart àmbit de l’exposició. S’hi analitza el marc polític previ a la Guerra Civil (febrer-juliol de 1936) com a font d’enfrontaments, el període del Comissariat de la Universitat Catalana (juliol de 1936 - octubre de 1937), la recuperació de l’autonomia (1937-1938) i, finalment, el darrer any de la guerra, amb les convulsions dels bombardejos sobre la ciutat, la fi de la Universitat Autònoma i la caiguda de Barcelona el gener de 1939.
• Finalment, la Universitat de Barcelona sota el primer franquisme és el tema del cinquè bloc. Els exilis, les repressàlies i, sobretot, les noves directrius impulsades per les figures d’Emilio Gimeno Gil i especialment de Francisco Gómez del Campillo, rector entre el 1941 i el 1945, ens dibuixen el panorama de la universitat sota la dictadura.

Amb aquesta exposició, la Universitat de Barcelona recupera i explica una part decisiva de la seva història, que és, alhora, una part fonamental de la història de Catalunya en un període convuls.