L’any 2005 la Universitat de Barcelona va commemorar els 555 anys de la fundació formal d’aquesta institució pel reial privilegi concedit per Alfons el Magnànim, a Nàpols, el 3 de novembre de 1450.
Des de feia 49 anys, la ciutat ja tenia l’Estudi General de Medicina, fundat pel rei Martí I l’Humà, però ni el Consell de Cent ni altres altes institucions de la ciutat l’havien acceptat, perquè el consideraven una intromissió en les seves jurisdiccions. En canvi, el privilegi d’Alfons el Magnànim es va concedir a petició del Consell de Cent, que sempre va considerar la institució universitària creada el 1450 com l’Estudi General de la ciutat, que ja en tenia el control i el patrocini.
1 Els orígens i la fundació
El procés de fundació de l’Estudi General de Barcelona té els precedents al final del segle XIV, amb les escoles majors patrocinades per l’Ajuntament, les escoles de la catedral i el convent dominic de Santa Caterina, que va esdevenir un centre de cultura important.
Tot i que el primer centre universitari de la Corona d’Aragó el va fundar Jaume II, a Lleida, l’any 1300, va ser el monarca Martí I l’Humà qui va desencadenar el veritable procés de fundació del que després seria la Universitat de Barcelona.
Una carta del rei Martí lliurada a Saragossa el 23 de gener de 1398 i dirigida als consellers de Barcelona, en què els notificava que havia demanat al Papa un estudi general per a la ciutat, representa l’inici del llarg procés que culmina el 1450.
Malgrat la negativa del Consell de Cent d’acceptar la concessió d’un estudi general feta pel rei, Martí I l’Humà atorga, el 10 de gener de 1401, el privilegi reial de la fundació de l’Estudi General de Medicina a Barcelona, amb les mateixes prerrogatives que el de Montpeller.
De fet, en un altre document lliurat a València el 9 de maig de 1402, el mateix monarca, a fi d’afavorir l’Estudi de Medicina, estableix el concurs d’alguns mestres de les arts liberals, sense les quals l’estudi de les ciències mèdiques era gairebé inútil. Des d’aleshores, sempre es va anomenar Estudi de Medicina i Arts.
Finalment, l’any 1450 el privilegi concedit pel rei Alfons el Magnànim autoritzava el Consell de Cent a fundar un estudi general a Barcelona, cosa que representa la culminació del procés iniciat el 1398.
El poder i el saber sempre han anat lligats. De fet, la gestació dels primers estudis generals està marcada per la delimitació de competències. A partir de l’any 1229 i després d’uns esdeveniments sagnants a París que van ocasionar greus enfrontaments entre els agents del prebost i els estudiants, es va aconseguir que el rei Felip II August atorgués, dins el recinte universitari, la plena autoritat jurídica sobre els estudiants i professors al canceller o rector.
Des d’aquell moment, la presència de l’autoritat del canceller se simbolitzava amb les maces que dos bidells portaven davant seu en qualsevol comitiva oficial. La maça és una insígnia, que consisteix en un bastó amb el cap d’or o d’argent, que porten alguns funcionaris, en determinats actes solemnes, davant els reis o qualsevol altra autoritat civil o militar que tingui jurisdicció sobre un territori, un municipi o una comunitat.
2 El desenvolupament
L’Estudi General de Barcelona autoritzat oficialment no es va començar a reactivar fins al regnat de Ferran el Catòlic per motius diversos, especialment la guerra civil de l’època de Joan II i el conflicte posterior dels remences. De fet, la primera pedra de l’edifici nou, situat al capdamunt de la Rambla, no es va posar fins al regnat de Carles I, concretament l’any 1536.
A partir d’aquell moment l’activitat acadèmica es va dur a terme amb tota normalitat, malgrat les dificultats econòmiques i les pugnes entre el professorat, cosa que no va impedir que alguns docents il·lustres destaquessin en els seus camps i creessin escola.
Les ordinacions de 1596 demostren una vegada més la necessitat de la reforma, després de les primeres ordinacions de 1539 i les de 1559, en les quals s’havia implantat el sistema d’oposicions per a la contractació del professorat.
Aquesta etapa es tanca amb el Decret de 23 d’octubre de 1714, lliurat per la Reial Junta Superior de Justícia i Govern de Catalunya —creada pel duc de Berwick—, el qual determinava el trasllat a Cervera de les facultats de Filosofia, Cànons i Lleis; això no obstant, Barcelona encara retenia la Facultat de Medicina i el Col·legi d’Humanitats de Cordelles, regentat pels jesuïtes.
La Universitat de Cervera no es va començar a gestar fins al 1715 i a partir de l’any 1717 va començar a funcionar com a centre universitari, hereu i successor de les sis universitats catalanes suprimides per Felip V. Els primers estatuts de la flamant Universitat de Cervera daten de 1725.
3 La recuperació
El retorn de la Universitat de Barcelona va anar acompanyat de la revolució liberal. El 1837 la Universitat de Cervera es va traslladar a Barcelona i, a partir d’aleshores, es va considerar la casa pròpia d’alta cultura de les quatre províncies catalanes, raó per la qual se’n va justificar l’emplaçament a la capital del Principat.
El primer local que es va utilitzar com a centre universitari va ser el convent del Carme, exclaustrat de feia poc, on es van instal·lar provisionalment les facultats majors de Teologia, Cànons i Lleis. La Facultat de Medicina es va instal·lar a la Reial Acadèmia de Medicina, al costat de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. Els carrers de l’Hospital i del Carme, doncs, acollien totes les facultats.
La precarietat de mitjans va obligar a construir l’esplèndid i ampli edifici de nova planta, obra d’Elies Rogent, que es va iniciar durant la dècada dels seixanta, però que no es va acabar fins al 1882. Així, doncs, el 1863 s’iniciaven les obres de l’Edifici Històric de la Universitat actual. Aquesta construcció va tenir un gran impacte en la ciutat, ja que era un dels primers edificis que es construïen fora de les antigues muralles.
Les obres de la seu nova van durar més de vint anys, encara que el 1871 ja estaven prou avançades per fer-hi les primeres classes. El rellotge i el campanar de ferro situats a la torre del Pati de Lletres es van instal·lar el 1881. Cal dir que, paral·lelament al procés arquitectònic, van anar prenent forma els elements escultòrics i pictòrics, encarregats directament a artistes reconeguts o adjudicats mitjançant concursos públics.
La qualitat arquitectònica i la categoria de les obres artístiques van fer que l’edifici fos declarat monument historicoartístic nacional l’any 1970.
Tots els ensenyaments universitaris d’aquella època cabien a l’edifici nou, que donava prestigi a la ciutat i resolia una necessitat essencial. Ara bé, l’estudi de la ciència mèdica es feia encara a l’antic Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. El 1879 es va presentar a la Facultat de Medicina un projecte d’hospital nou que, després de moltes vicissituds i estudis d’ubicació, l’any 1900 es va instal·lar definitivament a l’esquerra de l’Eixample, a l’Hospital Clínic. Els estudis de Medicina actuals s’imparteixen també al campus de Bellvitge i a l’Hospital Sant Joan de Déu.
El creixement natural de la Universitat ha fet necessària una activitat constructiva intensa per solucionar unes necessitats del tot impossibles de preveure al segle XIX. Així sorgeix la zona universitària de Pedralbes, iniciada l’any 1952. El primer edifici d’aquesta zona nova va ser la Facultat de Farmàcia, projectada el 1956 i vorejada pels col·legis majors de Sant Raimon de Penyafort i Nostra Senyora de Montserrat.
El 1958 es construeix la Facultat de Dret; el 1961, l’Escola Universitària d’Estudis Empresarials, i entre el 1957 i el 1968, la Facultat de Ciències Econòmiques. Així naixia i es desenvolupava l’actual campus de Diagonal, al qual durant els anys noranta se n’afegeix un altre a la Vall d’Hebron, situat en una part de les antigues Llars Mundet.
La Universitat de Barcelona va ser l’única de Catalunya i de les Illes Balears fins que el 1968 es va crear la Universitat Autònoma de Barcelona. A partir d’aquell moment, s’inicia el llarg procés de segregació o de creació d’universitats noves, que culmina recentment. De fet, l’any 1971 es va segregar la Universitat Politècnica de Catalunya, constituïda per les facultats i les escoles més tècniques.
Recentment s’ha construït un edifici nou per a les facultats de Geografia i Història i de Filosofia, just davant l’antiga Casa de la Caritat de Barcelona, al barri del Raval, a poca distància de l’Edifici Històric de la nostra alma mater.
Salvador Claramunt
Catedràtic d’Història Medieval
|
