| Barcelona, (13/02/2001).-
Conèixer el nivell actual de contaminació química dels aliments
més habituals consumits a Catalunya i aportar noves eines davant
de situacions de risc alimentari, serà l'objectiu del programa
promogut pel Departament de Sanitat i Seguretat Social de la
Generalitat de Catalunya, amb el suport científic de grups investigadors
de la UB i la URV. Iniciat l'any 2000, l'estudi tindrà una durada
de tres anys i està liderat pels catedràtics de toxicologia
Joan M. Llobet del Departament de Salut Pública de la UB i José
L. Domingo de la URV, que encapçalen el Laboratori de Toxicologia
i Salut Mediambiental integrat per les Unitats de Toxicologia
de la Facultat de Farmàcia de la UB i de la URV. |
|
L'estudi arrenca de l'experiència investigadora que han assolit
els equips del Laboratori en aquest àmbit, on destaquen els
estudis elaborats anteriorment sobre impacte mediambiental
d'incineradores de residus sòlids urbans i residus especials
--tòxics i perillosos-- duts a terme en diverses localitats
catalanes. Entre d'altres conclusions, els treballs han aportat
dades actualitzades sobre l'estat de salut de la població
local, de gran interès davant l'acció de possibles contaminants
químics en un futur.
Quant al nou programa ara en marxa, es basa en l'anàlisi
d'una àmplia franja de molècules orgàniques persistents --dioxines,
furans, PCBs, hexaclorbenzè, naftalens policlorats, etc--
i metalls pesants que poden arribar a l'aliment a través del
medi ambient, i que conformen part de la dieta més habitual
dels ciutadans. Els investigadors podran avaluar així el risc
associat davant els nivells d'ingesta d'aliments, mitjançant
la valoració del contingut total de contaminant aportat per
la dieta i la comparació posterior amb valors de referència
toxicològics. Es tracta d'una iniciativa força novedosa en
l'àmbit de la salut pública, sobretot pel que fa al seguiment
de contaminants de recent aparició en el camp de la toxicologia
i dels quals encara no hi ha gaire bibliografia científica
en relació amb l'alimentació, com és el cas dels nafatalens
policlorats (PCNs).
La presa de mostres es fa a través de la compra al detall
de productes a l'abast del consumidor, i en localitats escollides
a l'atzar entre poblacions catalanes de més de 100.000 habitants,
per tal d'assegurar la diversitat quant a procedència, tipus
d'establiment i localitat d'obtenció dels aliments. Un cop
obtingudes les mostres, el procediment més general consisteix
en homogeneïtzar-les, congelar-les i a continuació enviar-ne
una part als Laboratoris de Salut Pública del Departament
de Sanitat i Seguretat Social, on s'hi determinaran els metalls.
La resta serà liofilitzada a les instal.lacions de l'empresa
QCA, especialitzada en fer aquests processos a escala industrial.
En els liofilitzats seran analitzats els compostos orgànics
persistents, tot reservar-ne mostra suficient per poder fer
estudis retrospectius en un futur, és a dir, per analitzar
la presència d'un nou especimen químic no estimat en els protocols
inicials. "Aquest procediment --comenta el professor Joan
M. Llobet- ens permetrà dur a terme estudis cap endarrera
amb compostos químics que ara no són analitzats, però que
en un futur poden ser focus d'interès pel seu impacte en la
salut pública".
|