Què ens fascina tant de l'Edat Mitjana?

És el misteri. En els darrers 300 anys hem viscut en una cultura de preteses coherències absolutes. És la física de Newton enfront la d'Enstein, que demostra que poden haver hores de 10 minuts i de 2.000 minuts, quilòmetres de 20.000 metres... Estem cansats de la lògica i la ciència formals. Volem tornar a sentir el misteri, que és allò més bell que pot sentir un home. L'Edat mitjana és un món del misteri en qual ningú intenta explicar res. El romànic és un art del misteri perquè són símbols, la llengua del misteri.

El lector de la meva novel·la La pere grina generalment no s'adona que tot el que hi ha és el fruit de molts anys d'estudiar i explicar l'edat mitjana. Per exemple, quan parlo de com és una boda càtara està documentat, el que passa és que és una novel·la i no poso notes a peu de pàgina. Ara m'han contractat tres novel·les més. Les quatre formaran la sèrie basada en una cantiga d'Alfons X el Sabi, que jo deformo perquè la cantiga d'aquest rei sempre acaba amb un miracle. I jo dic que en el món no hi ha miracles, l'únic miracle és el de la solidaritat humana. La propera serà sobre uns jueus de Toledo, una altra sobre un monjo del Císter...

Ara que es jubila de catedràtic, què li ha aportat la docència en relació a totes les seves altres activitats?

La docència em fascina, el fet de parlar i que hi hagi cent persones escoltant, a més amb interès. He estat 40 anys de la meva vida fent un treball que m'encanta. M'ha enriquit enormement, perquè donar una classe és posar-se en el lloc del que escolta, saber com se'l pot interessar. El professor ha d'estar molt atent a les reaccions dels alumnes, a veure si estan pendents del que un diu. Ha de canviar de registre freqüentment. A la docència hi ha sempre un contingut d'actor que és molt important.

Vull dir que en gallec i portuguès, tenim pocs llicenciats però molts alumnes. Les meves classes les tancaven sempre amb cent alumnes, no en permetien més i hi havia llistes d'espera.

Quines motivacions hi ha al darrera de la seva vastíssima tasca de traducció?

Al començament era un treball alimentari. Durant una època traduïa per diners. Jo m'assabentava per exemple que hi havia un cicle de concerts interessants a Salzburg i aleshores demanava per traduir un llibre a un amic editor i així poder anar-hi.. Ara també, però el fonamental és el plaer de la lectura, perquè traduir és la millor manera de llegir, haig d'anar paraula per paraula, no puc lliscar sobre el text. Molts cops haig de reconstruir-lo si és en una llengua llunyana com l'alemany. Per això m'agrada més traduir de l'alemany que del portuguès; en l'alemany haig de llegir-me tres vegades el paràgraf i després reconstruir-lo. M'ho passo molt bé perquè ara escullo jo els llibres que vaig a traduir. En el cas de Saramago, al qual jo he traduït casi tota la seva obra, vaig llegir una novel·la, Memorial del convento, em va agradar molt i vaig anar d'editor en editor oferint-la.

Vostè és un expert en el camí de Santiago. Què troba la gent d'avui en aquesta experiència?

Vaig fer el camí de Santiago en dues ocasions, la primera en 1947 des de Roncesvalles: 800 kilòmetres en 40 dies; i la segona en 1948 de París: 1600 kilòmetres en 90 dies. Ara fan el camí de Santiago alumnes meus americans i és fascinant veure com reaccionen. M'escriuen unes cartes impressionants. Una noia va escriure-li al seu pare, milionari a Estats Units, que anava a caminar 800 quilòmetres des dels Pirineus fins a Santiago. El seu pare li va enviar un xec perquè es comprés un cotxe. Després ella em va escriure unes cartes impressionants, em deia que per primer cop sabia què és la set, la gana, dormir a terra... És recuperar la dimensió espai-temps humana: cinc quilòmetres en una hora. El camí és com la vida, la gent apareix i desapareix, un es queda, un altre marxa, n'apareixen de nous... La gent diu que ara en el camí roben, però a l'Edat Mitjana també passava.

Quin és el diagnòstic de la salut de l'idioma gallec?

El gallec va ser una llengua rural i es manté encara molt viva en el món pagès. Encara avui el gallec és la llengua normal del 70% de la població. Hi ha almenys un 40 % que no en saben d'altra. Però avui el món pagès queda destruït, la gent marxa a les ciutats on la castellanització va ser a vegades molt profunda. En la mesura que la gent que se n'ha anat del camp mantingui la seva llengua a la ciutat el gallec se salvarà, si no morirà. Com moriran totes les petites llengües, més tard o més d'hora. Hi ha un altre fet molt important, des del Neolític fins fa 10 anys Galícia era un país d'emigrants i avui és un país receptor d'immigrants. En la mesura que el país tingui una salut cultural prou forta per fer que els magrebins o els senegalesos l'adoptin, el gallec sobreviurà. Després hi ha el fet que avui el gallec s'ensenya a les universitats, les escoles, cosa que ha permès superar el complex d'inferioritat lingüística. També el fet que els polítics el parlin (encara que sigui un gallec detestable)… Afortunadament el gallec té feta la seva terminologia científica en el portuguès, però s'ha comès l'error de renunciar a aquesta llengua com a referent.

Pronostico per al gallec 200 anys més de vida, després morirà. El català encara durarà 400 anys, però que tampoc no es facin il·lusions. Els que tenim una perspectiva històrica sabem quantes llengües es parlaven a Galícia abans del gallec. Van desaparèixer i no ha passat res, el país continua vivint. Magnificar excessivament la llengua és perillós. Moltes vegades se sent la temptació d'usar la llengua com a instrument d'agressió contra algú i l'agressió cultural es fa sempre contra el més dèbil. Jo a Catalunya no he patit mai aquesta agressió cultural. En aquest sentit és un país molt obert, potser el més obert d'Europa.

De més a prop

Una afició

La música, ara molt més que la literatura.

Una plat de cuina gallega

La cuina gallega en realitat són productes de primeríssima qualitat. Per exemple, un lluç amb allada. Menjar caldo gallec o lacón con gredos ja són actes de militància.

Una vocació

Quan jo era estudiant, tota la meva il·lusió era ser catedràtic d'institut.

.