| Registres de cancelleria En l’àmbit dels regnes hispànics medievals, la cancelleria de la corona catalano-aragonesa ens ha llegat una magnífica col·lecció de registres pràcticament ininterrompuda al llarg de set segles, pel contrari, són molt pocs els exemplars que s’han conservat de les cancelleries navarresa i castellana, malgrat haver-se conservat algun exemplar navarrès del segle xiv i la sospita de la seva existència a Castella des del regnat d’Alfons vii, on, a més, tenim constància de l'elaboració d'una legislació al respecte durant els segles xiii, xiv i xv. Pel que fa a la corona catalana-aragonesa apareixen durant el regnat de Jaume i i s’ha ressaltat que la finalitat dels primers exemplars no hauria estat la de suplir l’original en cas de pèrdua, com sembla ser en la majoria dels casos, sinó:
Evidentment, els primers registres podien respondre a aquests dos supòsits, però també s’han de contemplar com un record documental o com un reflex de l’activitat política general. A partir de la seva aparició es pot establir una periodització. La primera etapa va des de la conquesta de València (1238) a la de Sicília (1283) i dins d’ella es pot parlar de dos grups de registres: els Llibres del Repartiment de València i els registres tècnics posteriors. El primer grup, format per tres registres, constitueix un llistat o cadastre de la transferència a particulars de les possessions que passaren a mans de la corona després de la conquesta. Es tracta de llibres administratius, de caràcter estadístic i quantitatiu, que contenen unes 3.000 anotacions molt breus. El segon grup de registres, els pròpiament documentals, comença a la primavera de 1257 y està integrat per 24 volums. Constitueixen una única sèrie indiferenciada fins al 1283. Tot i això, semblen presentar certa diferenciació pel que fa al seu contingut: mentre alguns tenen un caràcter eminentment administratiu (percepció d’impostos, tributs, convocatòries militars, pagaments a funcionaris), altres registren actes de la corona. Les seves característiques són:
La segona etapa s’inicia amb la incorporació de Sicília a la Corona (1283) durant el regnat de Pere el Gran. Com a conseqüència d’aquesta incorporació i de la influència dels usos documentals d’aquest regne, s’organitza el sistema, tant pel que fa al criteri exhaustiu del registre, com a la seva distribució en sèries, sèries que s’ampliaran en els regnats següents. Les novetats més representatives són:
A partir d’aquest moment es pot començar a parlar de la tècnica d’enregistrament, que sembla que es feia a través del sistema de minutes i després de la revisió del text pel rei, el canceller, el vicecanceller i altre personal adscrit a la cancelleria. La manera en com estan copiats els documents en els registres permet establir la següent divisió:
Una nova etapa s’inicia amb Jaume ii. Rei de Sicília abans que d’Aragó, el contacte amb una cancelleria ben organitzada com la siciliana li hauria fet veure la seva importància per a l’activitat diplomàtica. Les reformes de Jaume ii en l’organització de la cancelleria són gairebé definitives. La seriació dels registres es diversifica encara més. S’incrementa el número de documents expedits i, en conseqüència el de registrats, si bé no es registren tots. Els registres, que, en general, s’inicien amb d’una breu referència al seu contingut, es poden classificar en tres grans grups:
En l’enregistrament se segueixen els mateixos criteris que en els regnats anteriors. Tot i això hi ha una novetat, l’aparició (1303) de la clàusula de mandato regio o iussio. Aquesta clàusula informa sobre els mecanismes seguits a la hora de despatxar els documents, sobre el personal de la cancelleria, familiars del rei i personal de la seva casa implicats en l’expedició, sobre situacions concretes, etc. i es pot presentar sota una gran varietat de formes. Una altra novetat és l’aparició de trasllat elaborats a partir dels registres, la qual cosa reforça la idea del registre com a recordatori documental. El pas definitiu en l’organització de la casa i de la cancelleria reial arriba amb les Ordinacions de Pere el Cerimoniós. Entre la data de la promulgació de les Ordinacions (1344) i la mort de Martí i (1412), darrer rei de la casa de Barcelona, els organismes centrals, polítics i econòmics arriben al seu perfeccionament i al major grau de complexitat Aquest període coincideix amb el moviment pre-renaixentista català, les exigències estètiques i literàries del qual tindran el seu reflex en la documentació (preàmbuls i estil del text) i en la seva presentació (qualitat del paper, proporcionalitat de la caixa d’escriptura, plegat, cal·ligrafia). Aquests nous corrents es reflecteixen també en los registres, que presenten unes condicions òptimes de nitidesa i claredat expositiva. Apareixen noves sèries (entre altres: Vendicionum, 1342; Curiae sigilli secreti, 1386; Feudorum, 1387; Pacium et treguarum, 1357; Armatae, 1351), però la tècnica d’enregistrament s’ajusta a la del període anterior. Els documents copiats presenten, en general, la intitulació molt simple. Els diplomes més solemnes es copien íntegrament, amb el signe reial i les subscripcions dels testimonis. Augmenta la complexitat i la qualitat de la iussio, que recull al peu del document els múltiples canals d’intervenció dels diferents oficials. Els termes Visa, Provisa, Lecta, Missa, Probata, etc., que apareixen acompanyant la iussio, expressen l’activitat de l’interventor. Hi ha dos novetats en els documents registrats: La subscripció abreviada del canceller, vicecanceller, protonotari, etc. al peu del text i l’abreviatura pro posada al costat o sota la iussio per indicar que s’ha procedit a la comprovació del document. L’arribada dels Trastàmara no significà un gran canvi en el funcionament de la cancelleria. Els reis d’aquesta dinastia es varen servir de les estructures ja existents. Pel que fa als registres l’única novetat és l’aparició de sèries noves. La importància de l’enregistrament de documents per part de la cancelleria catalano-aragonesa està fora de qualsevol dubte. El seu és un llegat de més de 6.000 volums que guarden la memòria de més de quatre milions de documents emesos al llarg de 7 segles. Sens dubte, la sèrie de registres de la cancelleria catalano-aragonesa es una de les més importants del món per a l’estudi de la història medieval i moderna. |