Gallec-portugués

És la llengua més conservadora ja que té un caràcter arcaïtzant i la que sembla haver nascut més tard de les romàniques peninsulars, potser pel fet de ser un àrea marginal per estar a l’extrem de la Península.

A pesar de la separació política de les terres del sud del Miño, que formaven el comtat de Portugal a finals del segle XI, les diferències lingüístiques entre gallec i portuguès no es comencen a manifestar fins la segona meitat del s. XII, a ran d’un fet històric: quan el ja regne de Portugal va conquerir Lisboa i s’hi va establir la capital de Portugal. Llavors aquesta ciutat mossàrab va influir moltíssim en canviar la norma lingüística i separar-la de la gallega. Això va comportar la existència de dues normes lingüístiques per una mateixa llengua.

Els documents pròpiament en llengua romànica apareixen a finals del s. XII. Concretament el document gallec més antic és un testament datat a l’any 1193.