Castells feudals

Castell d’Orcau (Isona – Pallars Jussà) Una bona mostra de castell feudal des d’on es controla tota la
Conca de Tremp i els passos que porten cap el Pirineu. (Arxiu Solà-Sancho)

Com ja hem dit són l’element fortificat més característic de l’Edat Mitjana i es consoliden com a centre de gestió i de poder de la societat feudal. El seu estudi no es pot desvincular de l’anàlisi del territori que es troba sota la seva jurisdicció configurant el què anomenem castells termenats. Són edificacions que combinen la seva funció militar amb la residencial ja que solen ser l’hàbitat de la noblesa feudal. La seva estructura parteix d’una torre envoltada per una muralla que protegeix diverses dependències amb múltiples funcions. Els més grans disposen d’àmbits diferenciats destinats a la guarnició i a la residència senyorial. El seu paral·lel en l’àmbit musulmà, pren el nom de hisn. Es tracta de fortificacions de grans dimensions pensades per a protegir la població de la zona en cas de necessitat, però no solien ser la residència de cap senyor o cabdill. Aquests residien a les ciutats en castells -o palaus fortificats- situats a la part alta i que reben el nom de suda. En el moment del seu màxim esplendor en el període feudal, els castells actuaran com a pol d’atracció de la població que buscarà refugi al seu redós. Aquest fenomen és conegut amb el nom de incastellamento i està en l’origen de nombrosos nuclis de poblament. A mesura que avancem en els segles medievals es van fent més grans i més complexos i incorporen espais més sumptuosos. El fet de trobar-se encimbellats en llocs de difícil accés, propiciarà el seu progressiu abandonament per part de la noblesa que es traslladarà a palaus situats en zones més planeres. S’iniciarà, així la seva davallada que acabarà amb l’abandonament definitiu i només reviuran en casos de conflictes armats com ara durant la Guerra Civil a finals del segle XV. El període de màxim esplendor d’aquests castells feudals l’hem de situar en la plenitud de l’Edat Mitjana (s. XI-XIII).

Molts d’aquests castells tenen el seu origen en torres aïllades però molts d’altres es construeixen de bell nou al ritme de la reocupació del territori i es constitueixen com a centre d’una circunscripció territorial dins la qual s’hi troben castells secundaris. Així s’anirà consolidant una veritable xarxa castral de defensa i control del territori formada per castells principals, castells secundaris i torres que serà la base física sobre la que es sustentarà l’ordre i la jerarquia feudal.