Indústria naval

Relacionades amb la indústria naval trobem una gran quantitat d’activitats productives que van des de l’explotació forestal fins a la confecció de veles i cordes. La major part d’aquestes activitats difícilment ens han deixat restes que puguem estudiar des d’un punt de vista arqueològic. Malgrat tot, sabem de l’existència de drassanes on es concentrava la major part de l’activitat constructiva, especialment de gran vaixells, i sabem de l’existència de mestres d’aixa dispersos en diferents pobles de la costa.

No cal dir que aquesta activitat es concentra precisament en la zona costanera i disposa d’un bon accés a la mar per tal de procedir a botar els vaixells o barques.

Excavació subaquàtica d’un vaixell medieval. (Foto X. Nieto)

El més remarcable d’aquestes instal·lacions és l’immens espai que necessiten per tal de poder procedir a la construcció d’un vaixell. Aquest fet va propiciar la construcció de grans drassanes que han perdurat fins els nostres dies com a mostres de l’arquitectura civil.

Tanmateix no sabem gairebé res de les característiques dels petits tallers de construcció i reparació d’embarcacions més petites com ara les barques de pesca, tot i que probablement n’hi hauria bastants. No cal dir que el desenvolupament urbà de la nostra costa ha esborrat a hores d’ara qualsevol traça d’aquesta activat pel que resulta gairebé impossible localitzar cap d’aquests tallers.

Per altra banda, la major part dels materials amb què es construeix una nau, no es conserven en el registre arqueològic, a no ser que es trobin sota l’aigua. En aquest sentit volem remarcar la importància de l’arqueologia subaquàtica en l’estudi i recuperació de determinades tècniques constructives.

Tot i que la tradició naviera ve de temps antics i que sabem de l’existència d’unes drassanes califals a Tortosa, el període de màxima activitat constructiva cal situar-lo entre els segles XIII i XV.