Epacta Número que indica l’excés de dies de l’any solar sobre l’any lunar. El concili de Nicea va fer començar el cicle de Metó l’any 1 aC perquè aquest és el més proper a l’era cristiana en el qual la lluna nova va tenir lloc el dia 1 de gener. El primer any del cicle, la 12ª llunació acaba el 20 de desembre, començant una 13ª llunació, que fa que, al començar l’any 1 després de Crist, l’edat de la lluna sigui 11. Aquesta és l’epacta, és a dir, l’edat de la lluna al començar l’any. L’epacta és un número que expresa els dies que hi ha entre l’últim noviluni de l’any i el dia 1 de gener de l’any següent. A l’any 1 abans de Crist, primer del cicle de Metó no li correspon cap epacta perquè coincideix el noviluni amb el dia 1 de gener; la epacta del segon any del cicle serà 11; la del tercer, 22, i així successivament. En la formació del cicle de les apectes s’ha de tenir present que quan el número d’aquestes passa la xifra 30, els dies transcorreguts constitueixen una llunació embolismal; per això, el quart any del cicle, al que correspondria l’epacta 33, té l’epacta 3, número que resta al constituir un mes lunar embolismal de 30 dies.
19 = 18 38 = 18 57 76 95 114 133 152 171 190 209 228 247 266 285 304 323 342 361 380 399 418 437 456 475 494 513 532 551 570 599 618 637 656 675 694 713 732 751 770 799 = 18 800 = 29 801 = 10 818 El terme pasqual era el 14è dia de la lluna immediatament precedent al diumenge de Pasqua.
|