Nova publicació: La custòdia compartida a debat, de Teresa Picontó (ed.)

Nova publicació: La custòdia compartida a debat, de Teresa Picontó (ed.)

Teresa Picontó Novales, professora titular de Filosofia del Dret i Sociologia Jurídica de la Universitat de Saragossa i membre de la UTEP de Catalunya de Copolis, ha editat una nova publicació, “La custodia compartida a debate” (Dykinson, 2012), en la qual també participen altres membres de Copolis com Elisabet Almeda Samaranch , Dino Di Nella, i la col·laboradora habitual del Grup, Encarna Bodelón. El llibre és una important contribució a l’anàlisi de la responsabilitat parental als nostres dies, i ha estat publicat en la prestigiosa col·lecció “Cuadernos Bartolomé de las Casas” (Nro 56),  de l’Instituto de Derechos Humanos de la Universidad Carlos III de Madrid.

Ressenya: Malgrat les divergències i diversitat de posicions adoptades pels autores i autors d’aquest llibre hi ha un acord entre tots ells pel que fa al rebuig d’uns/es i dubtosa acceptació d’altres de l’aplicació de la mesura de custòdia compartida imposada . Encara que en abstracte puguin albirar aspectes positius, la realitat pel que fa a l’assumpció de responsabilitats parentals i les asimetries de gènere en l’estructura familiar al nostre país fa que, com assenyala Flaquer en el seu treball, no s’ha de donar necessàriament per suposada una relació positiva entre l’adopció de la custòdia compartida i el foment de noves paternitats. En certs casos la imposició de la custòdia compartida per part dels tribunals de justícia pot augmentar el nivell de conflicte.

En conseqüència, una de les primeres conclusions d’aquests treballs és que tot i que la mesura de custòdia compartida està tenint una gran vis attractiva, una certa distància crítica pot ser molt oportuna. En particular en societats, com les nostres, en què les relacions de poder entre els membres de la parella i el repartiment de les tasques domèstiques i les responsabilitats familiars es distribueixen asimètricament. És cert que en abstracte hi ha actituds favorables cap a un model familiar igualitari, però ara per ara aquestes proclames no són garantia que hi hagi una corresponsabilització parental en la realitat quotidiana. La qual cosa pot donar lloc a importants tensions i contradiccions. L’altra conclusió que volem destacar entroncaria directament amb l’anterior, ja que en cas apuntat es deriva que cal dur a terme investigacions sociològiques o soci-jurídiques que permeti conèixer fins a quin punt la custòdia compartida està contribuint a un millor exercici de la responsabilitat parental ia la protecció del superior interès dels fills.

Poden aconseguir el llibre de l’Editorial Dykinson aquí.