El desenvolupament legislatiu i reglamentari dels articles 3.1 i 3.3 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya estableix un marc normatiu que obliga els poders públics a emprendre les accions adients per tal que l'ús del català, com a llengua pròpia de Catalunya, esdevingui també el propi de les administracions públiques catalanes. D'aquest mandat cal no excloure les universitats que, com a administracions titulars d'un servei públic, tenen la seva seu al territori català i estan sotmeses a les competències i disposicions que en matèria d'ensenyament superior, corresponen a la Generalitat de Catalunya.

Tot i això, la situació de doble oficialitat lingüística vigent avui a Catalunya i el creixement i necessari multilingüisme del nostre entorn poden donar lloc a l'aplicació de criteris lingüístics diversos per a situacions comunicatives idèntiques, en les quals cal tenir en compte que l'aplicació del mandat normalitzador ha de respectar els drets dels usuaris a fer servir la llengua de la seva elecció. Així mateix cal que les universitats procurin la millora de les aptituds professionals i capacitat de treball del seu personal en el marc del seu servei a la comunitat universitària. A fi de desenvolupar en la seu de la seva pròpia administració els preceptes assenyalats de dotar-se d'un marc de referència globalment vàlid i d'homogeneïtzar la imatge corporativa en matèria de llengua, la UB ha aprovat el següent Reglament d'usos lingüístics.

Apartat següent

Índex del Reglament