Els usos lingüístics a la Universitat de Barcelona

Reglament aprovat per la Junta de Govern de la UB en data 30 d’octubre de 1996 i modificat per la Junta de Govern de 15 d’abril de 1999 (per incloure les competències en planificació lingüística atorgades a les universitats en la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística de la Generalitat de Catalunya).

Preàmbul
 
 

El desenvolupament legislatiu i reglamentari dels articles 3.1 i 3.3 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya estableix un marc normatiu que obliga els poders públics a emprendre les accions adients per tal que l’ús del català, com a llengua pròpia de Catalunya, esdevingui també el propi de les administracions públiques catalanes. D’aquest mandat cal no excloure les universitats que, com a administracions titulars d’un servei públic, tenen la seva seu al territori català i estan sotmeses a les competències i disposicions que, en matèria d’ensenyament superior, corresponen a la Generalitat de Catalunya.

 Tot i això, la situació de doble oficialitat lingüística vigent avui a Catalunya i el creixent i necessari multilingüisme del nostre entorn poden donar lloc a l’aplicació de criteris lingüístics diversos per a situacions comunicatives idèntiques, en les quals cal tenir en compte que l’aplicació del mandat normalitzador ha de respectar els drets dels usuaris a fer servir la llengua de la seva elecció. Així mateix, cal que les universitats procurin la millora de les aptituds professionals i la capacitat de treball del seu personal en el marc del seu servei a la comunitat universitària. A fi de desenvolupar en el si de la seva pròpia administració els preceptes assenyalats de dotar-se d’un marc de referència globalment vàlid i d’homogeneïtzar la imatge corporativa en matèria de llengua, la UB ha aprovat el següent Reglament d’usos lingüístics.
 
 

1.1 Els usos lingüístics de la UB es regeixen pels criteris continguts en aquest document.

1.2 Sempre que en aquest document apareix la denominació «UB», s’ha d’entendre que es refereix també a totes les unitats que la componen.

1.3 Sempre que en aquest document apareixen els termes «documentació» i «comunicació», s’ha d’entendre que es refereixen tant als de tipus oral, com als de tipus escrit i els de xarxa telemàtica.

2.1 Correspon al rector, i també a la Junta de Govern, la facultat de vetllar per l’aplicació i el compliment del present Reglament.

2.2 La Comissió de Política Lingüística té funcions d’informació i assessorament en aquestes matèries.
 
 

3.1 La informació de caràcter intern que la UB difongui per mitjà de qualsevol suport s’ha de fer en català.

3.2 La retolació de totes les unitats de la UB s’ha de fer en català.

3.3 Tota la documentació interna de caràcter administratiu s’ha de fer en català.

3.4 El material d’oficina i els programes informàtics que utilitzi la UB han de permetre generar documents amb els trets ortogràfics propis de la llengua catalana. La UB ha de donar preferència a l’adquisició dels programes que tinguin una versió catalana.

3.5 Les aplicacions de desenvolupament de programes informàtics d’informació, de gestió i de docència han de ser en català. En les de caràcter docent que es desenvolupin en dues o més llengües, els programes s’han d’inicialitzar per defecte en llengua catalana.

3.6 En els registres administratius de les oficines de la UB, els assentaments s’han de fer en català, sigui quin sigui l’idioma en què es presenti el document.
 
 

4.1 Les denominacions institucionals de la UB en el seu conjunt, i de les seves unitats i els òrgans, són en català. Només es poden traduir en els casos en què s’insereixin en el text d’un document escrit en una altra llengua.

4.2 La documentació adreçada a les altres universitats i a les administracions públiques del domini lingüístic català ha de ser en català.

4.3 Les comunicacions i els anuncis que la UB adreci als mitjans de comunicació per tal de fer-ne difusió en el domini lingüístic català s’han de fer en llengua catalana.

 4.4 Les comunicacions en el domini lingüístic català que la Universitat adreci al públic en general s’han de fer en llengua catalana. Les comunicacions adreçades a residents del domini lingüístic català s’han de fer en llengua catalana, sense perjudici del dret dels ciutadans de sol·licitar-ne una traducció al castellà. Així mateix, la UB ha d’utilitzar el català amb les persones i les institucions de fora del domini lingüístic català que s’hagin adreçat a la Universitat en aquesta llengua.

 4.5 Les comunicacions adreçades fora del domini lingüístic català es poden fer en qualsevol llengua, atenent, en tot cas, les normes legals vigents.

4.6 Els formularis que s’hagin d’adreçar fora del domini lingüístic català s’han de fer en català o bé en doble versió català i una altra llengua. En aquest cas, el text català hi ha de figurar en lloc preferent.

 4.7 La UB ha de fer en català la publicació de les seves disposicions.

 4.8 En l’atenció oral, el personal de la UB s’ha de dirigir al públic en català, llevat que es tracti d’un administrat que demani ser atès en castellà. A més, el personal de la UB pot recórrer a qualsevol altra llengua que faciliti la comunicació.

 4.9 En els actes públics fets dins del domini lingüístic català, els representants institucionals de la UB s’hi han d’expressar en català, llevat de casos excepcionals, en què es pot utilitzar també una altra llengua.

 4.10 Els contractes, els convenis, les escriptures i els altres documents amb efectes jurídics, públics o privats, subscrits per la UB s’han de redactar en català, sense perjudici que l’altra part contractant pugui obtenir-ne un exemplar en una altra llengua. En cas que la Universitat hi concorri junt amb altres atorgants, el document s’ha de redactar en català i, si escau, també en la llengua o les llengües que s’acordi.

 4.11 Els estudis, projectes i treballs que la UB encarregui a ciutadans, institucions o empreses de l’àmbit lingüístic català li han de ser lliurats en català.

4.12 En la gestió dels serveis universitaris així com en totes les funcions que siguin competència de la Universitat, els adjudicataris d’aquests serveis han de garantir l’atenció als usuaris en llengua catalana, tant oralment com per escrit, i han de complir les disposicions establertes en aquest document. Aquesta condició s’ha de recollir en una de les clàusules que regulin la relació jurídica corresponent.

 4.13 La UB ha d’exigir als seus contractistes i proveïdors que utilitzin el català en els béns i en els serveis que són objecte del contracte. Aquests requisits han de constar en el plec de condicions dels contractes administratius que aprovi la Universitat.
 
 

5.1 L’oferta de places que comportin o puguin comportar tasques docents han de preveure com a requisit l’acreditació del coneixement de la llengua catalana.

 5.2 La Junta de Govern ha d’establir els criteris i el procediment d’acreditació dels coneixements de llengua catalana per a les diferents places.

 5.3 L’acreditació s’ha de fer efectiva davant de la Universitat en un termini màxim de dos anys a partir de la data del nomenament, de la presa de possessió o de l’inici del contracte, si no se n’explicita en les bases de la convocatòria el caràcter previ.

 5.4 La UB ha de facilitar els mitjans necessaris per tal que s’assoleixi el coneixement de llengua catalana exigit per a la plaça.

 5.5 La UB ha d’informar de la seva política lingüística totes les persones que s’hi vulguin integrar de manera permanent o temporal. En particular, aquesta informació ha d’estar continguda en la documentació relativa als programes d’intercanvi en què participi.

 5.6 La Universitat ha de posar a l’abast de tots els estudiants i el personal docent procedent de fora del domini lingüístic català serveis d’ensenyament i d’assessorament en matèria de llengua catalana, per tal que puguin adquirir-ne el domini adequat en un termini curt de temps.

 5.7 Tota la documentació administrativa de gestió acadèmica ha de ser en català. Quan un certificat vagi destinat fora del domini lingüístic català, s’hi podrà adjuntar la traducció a una llengua oficial del lloc de destinació.

 5.8 Tota la documentació acadèmica de caràcter institucional —programes, material didàctic dels departaments, memòries, etc.— s’ha de redactar en català, llevat que raons vinculades a la seva difusió exterior n’aconsellin també la redacció en la llengua oficial del lloc de destinació.

 5.9 La denominació dels ensenyaments, les assignatures, les qualificacions, els cursos i els diplomes ha de ser en català. Els títols acreditatius d’estudis propis expedits per la UB s’han de fer en català. Els títols acreditatius d’estudis homologats (diplomatures, llicenciatures i doctorats) s’han d’expedir en versió bilingüe, segons l’article 3.2 del Reial decret 1496/87, de 6 de novembre. Amb tot, la UB ha de regular la disposició gràfica d’aquests textos segons el model aprovat pel Consell Interuniversitari de Catalunya.

 5.10 La UB ha de cercar els mitjans necessaris, comptant amb el suport corresponent de l’Administració, per fer efectiu el dret d’elecció de la llengua d’expressió en tots aquells actes en què calgui avaluar els coneixements o la capacitació d’un candidat.
 
 

6.1 Els processos d’accés del personal d’administració i serveis funcionari o laboral (eventual, interí o fix) de la UB han de preveure com a requisit previ a la prestació de serveis professionals d’aquest personal l’acreditació del coneixement de llengua catalana adequat a la plaça, el grup o la categoria a què es vol accedir.

 6.2 A cada unitat administrativa o de serveis, el personal ha de tenir els coneixements necessaris i suficients per dur a terme la seva tasca en català.

Igualment, s’ha de garantir l’ús institucional de la llengua catalana en totes les funcions laborals del personal d’administració i serveis.

 6.3 Les normes que es dictin per al desenvolupament d’aquest precepte han d’establir el tipus d’acreditació, per prova o documentalment, i també els nivells que corresponen a cada lloc de treball, grup o categoria. Aquestes normes de desenvolupament són fixades per la  Junta de Govern o l’òrgan en qui aquesta ho delegui.

 6.4 Pel que fa a la provisió dels llocs de treball d’administració i serveis de la UB continguts en el catàleg, la Universitat ha d’articular els mecanismes més adients perquè l’acreditació del coneixement de llengua catalana constitueixi quan no sigui un requisit previ un mèrit preferent i independent. En qualsevol cas, les normes que es puguin dictar a la UB en matèria de provisió de llocs de treball d’administració i serveis han de determinar les condicions en què es fa efectiva aquesta prescripció, que han de ser sempre les més favorables per assolir els objectius d’aquest Reglament.

 6.5 La Direcció Tècnica de Recursos Humans i el Servei de Llengua Catalana han d’elaborar un pla de formació lingüística global i específic, a partir de la perfilació lingüística dels llocs de treball.

 6.6 Es reconeixen les titulacions fixades en el seu moment per aquesta Universitat i els títols i els certificats expedits pels òrgans competents en aquesta matèria.
 
 

PRIMERA. El rector de la UB pot suspendre temporalment, de forma individual i motivada, l’aplicació dels requisits previstos a l’article 5.3 en aquells casos en què, ateses les circumstàncies concurrents, calgui procedir a aquesta exclusió.

SEGONA. D’acord amb les disposicions aplicables, l’òrgan competent per establir els criteris d’avaluació de la docència, a fi d’assignar-hi els complements corresponents, ha de tenir en compte entre aquests criteris els relatius als coneixements de llengua catalana.

TERCERA. Les convocatòries de beques realitzades per la Universitat han de tenir en compte el que disposa el present Reglament. La resta de becaris o altres persones que col·laborin en funcions docents, de gestió administrativa o d’atenció al públic, han d’adequar-se al compliment d’aquest Reglament.

QUARTA. El professorat visitant resta exclòs de l’aplicació del present Reglament.

CINQUENA. En aquells ensenyaments que exhibeixin un grau de presència del català en la docència igual o superior al 70 %, es podran definir blocs de docència perfilats lingüísticament. Això pot fer-se tant en el cas d’ofertes lligades als programes Sòcrates, com en el cas d’ofertes del primer semestre d’una diplomatura o llicenciatura, per al cas d’estudiants estrangers que vénen a fer la carrera a la UB.

Aquests blocs, per als quals no regeix la llibertat d’ús lingüístic del professorat, a) han de ser formats per assignatures obligatòries de l’ensenyament objecte de la proposta, b) han de ser aprovats formalment per la Comissió de Política Lingüística de la UB, i c) no han de representar, en general, la formació de grups perfilats lingüísticament, sinó d’itineraris.