Resultats de la cerca
Has cercat "discurso argumentativo" com a "clau".
Trobats 144 registres, ordenats alfabèticament per autor en sentit ascendent.
Veure articles en revistes (103 resultats)
Veure articles en compilacions (29 resultats)
Veure llibres (12 resultats)
Articles en revistes (103 de 144)
Veure articles en compilacions | Veure llibres
Tornar al cercador
Autor (data primera edició): «Títol». Publicació, Volum, Pàgines.
- Agar, Michael y Nosbers, P. (1993): «Argumentation theory and the distance to the data». Semiotica, 93/3-4, 287-302.
- Alcoba Rueda, Santiago y Poch Olivé, Dolors (2006): «Cortesía y argumentación en las cuñas de radio». Español Actual, 86, 11-48.
- Amadeu Kreutz, R. (1989): «Virtualidades argumentativas imanentes ao discurso». Letras de Hoje, 78, 29-40.
- Andrews, R. (2005): «Models of argumentation in educational discourse». Text, 25/1, 107-128.
- Anscombre, Jean-Claude (1989): «Théorie de l'argumentation, topoï, et structuration discursive». Revue Québécoise de Linguistique, 18-1, 13-56.
- Anscombre, Jean-Claude (1994): «Proverbes et formes proverbiales: valeur évidentielle et argumentative». Langue Française, 102, 95-107.
- Anscombre, Jean-Claude y Ducrot, Oswald (1981): «Interrogation et argumentation». Langue Française, 52, 5-21.
- Apothéloz, Denis; Brandt, P.Y. y Quiroz, Gustavo (1993): «The function of negation in argumentation». Journal of Pragmatics, 19-1, 23-38.
- Avram, Andrei (1988): «Argumentare si cauzalitate». Lingvistice, 39, 119-124.
- Barton, Ellen L. (2000): «More Methodological Matters: Against Negative Argumentation». College Composition and Communications, 51/3, 399-416.
- Bemquerer Costa, I. (1994): «Práctica de texto e argumentação». Revista de Letras, 43, 71-85.
- Bernoussi, M. (2003): «L?art de se contredire». Semiotica, 145/1-4, 247-264.
- Bohner, G. y Schwarz, N. (1993): «Mood states Influence the production of persusive arguments». Communication Research, 20-5, 696-722.
- Bonfantini, Massimo A.; Petrilli, Susan y Ponzio, Augusto (2000): «Three dialogues on rhetoric, argumentation, and new media». Semiotica, 128/1-2, 69-112.
- Borges Barbisan, Leci (2002): «A construção da argumentação no texto». Letras de Hoje, 37/129, 135-148.
- Borges Barbisan, Leci y Flor Machado, Rejane (2000): «O tôpico no texto argumentativo». Letras de Hoje, 35/121, 69-106.
- Borges Barbisan, Leci y Flor Machado, Rejane (2001): «O funcionamento de mecanismos coesivos na argumentação». Letras de Hoje, 36/126, 127-146.
- Boudon, Pierre (2000): «Entre rhétorique et dialectique : la constitution des "objets" d'argumentation». Langages, 137, 63-86.
- Brassart, Dominique Guy (1988): «La gestion des contre-arguments dans le texte argumentatif écrit chez les elèves de 8 à 12 ans et les adultes compétents». European Journal of Psychology of Education, IV.1, 51-69.
- Campbell, Joe (1992): «An applied relevance theory of the making and understanding of rhetorical arguments». Language and Communication, 12.2, 145-155.
- Carel, Marion (2001): «Argumentation interne et argumentation externe au lexique: des propriétés différentes». Langages, 142, 10-21.
- Carel, Marion (2002): «Argumentação interna aos enunciados». Letras de Hoje, 37/129, 27-44.
- Carel, Marion y Ducrot, Oswald (1999): «Le problème du paradoxe dans une sémantique argumentative». Langue Française, 123, 6-26.
- Carrillo Guerrero, Lázaro (2008): «Dimensión del discurso argumentativo». Signa, 17, 171-208.
- Castellón Alcalá, Heraclia (2004): «Estrategias argumentativas de los textos administrativos». Revista de Llengua i Dret, 42, 65-90.
- Charnock, R. (1995): «Review of C. Plantin, "Essais sur l'argumentation"». Journal of Pragmatics, 24/1-2, 225-226.
- Conca, Maria (2005): «Les unitats fraseològiques en el discurs argumentatiu». Articles de Didàctica de la Llengua i de la Literatura, 36, 32-42.
- Corroyer, Grégory (2006): «Quelques mécanismes de clivage dans les \"débats\" politiques. Argumentation et idéologie». Communication et Langages, 148, 33-52.
- Cossutta, E. (1995): «Pour une analyse du discourse philosophique». Langages, 119, 12-39.
- Costa Silva, Carmen Luci da (2001): «Os princípios argumentativos subjacentes à polifonia da fala infantil». Letras de Hoje, 36/126, 97-126.
- Cuenca Ordiñana, M. Josep (2007): «Modalització i text argumentatiu». Articles de Didàctica de la Llengua i de la Literatura, 42, 33-43.
- Delbecque, Nicole (1989): «La variación de la posición del regente como factor de cohesión textual y coherencia argumentativa». Anuario de Lingüística Hispánica, 5, 59-98.
- Ducrot, Oswald (1983): «Operateurs argumentatifs et visée argumentative». Cahiers de Linguistique Française, 5, 7-36.
- Ducrot, Oswald (1988): «Argumentación y topoi argumentativos». Lenguaje en Contexto, 1, 63-84.
- Ducrot, Oswald (1988): «L'argumentation dans la langue: bibliographie». Modèles Linguistiques, X-2, 131-132.
- Ducrot, Oswald (1988): «Topoï et formes topiques». Bulletin d'Études de Linguistique Française, 22, 1-14.
- Ducrot, Oswald (2001): «Critères argumentatifs et analyse lexicale». Langages, 142, 22-40.
- Ebel, M. (1981): «La situation d'énonciation dans les pratiques argumentatives». Langue Française, 50, 53-73.
- Eemeren, F.H. van (1990): «The study of argumentation as normative pragmatics». Text, 10-1/2, 37-44.
- Felton, Mark y Kuhn, Deanna (2001): «The Development of Argumentive Discourse Skill». Discourse Processes, 32/2-3, 135-154.
- Ferrari, Laura (1998): «La jerarquización de la información en reseñas producidas por estudiantes universitarios». Lingüística Española Actual, 20/2, 255-268.
- Forget, Danielle (1994): «Anticipation et Argumentation: La Prolepse». Revue Québécoise de Linguistique, 23-1, 61-78.
- Fuentes Rodríguez, Catalina (1995): «Polifonía y argumentación: los adverbios de verdad, certeza, seguridad y evidencia en español», XIX-1, 59-83.
- Fuentes Rodríguez, Catalina (1996): «El lexema caso y su rendimiento en el ámbito de la conexión». Pragmalingüística, 3-4, 329-349.
- Fuentes Rodríguez, Catalina (1999): «Intertextualidad, información y argumentación: un caso práctico». Anuario de Estudios Filológicos, 22, 131-150.
- Fuentes Rodríguez, Catalina (1995-96): «Funciones discursivas de "precisamente"». Cauce, 18-19, 771-785.
- Fuentes Rodríguez, Catalina (2002): «Los operadores argumentativos "solo, mero, puro"». Anuario de Estudios Filológicos, 25, 83-101.
- Fuentes Rodríguez, Catalina (2003): «Factores argumentativos y correlatos lingüísticos». Estudios de Lingüística de la Universidad de Alicante, 17, 289-304.
- Furlanetto Graeff, Telisa (2005): «Palavras que argumentam e que constatam no discurso». Letras de Hoje, 40/139, 95-107.
- Galatanu, O. (1999): «Le phénomène sémantico-discursif de déconstruction-reconstruction des topoï dans une sémantique argumentative intégrée». Langue Française, 123, 41-51.
- Garcés Gómez, Mª del Pilar (2001): «Organización informativa en el discurso y conexión. A propósito de los marcadores discursivos "por otra parte / por otro lado; de otra parte / de otro lado"». Verba, 28, 281-303.
- García Negroni, Mª Marta (2001): «Les connecteurs espagnols ENCIMA / ADEMAS: argumentation transgressive et argumentation normative». Langages, 142, 41-56.
- García-Debanc, Claudine (2001): «L'enseignement de l'argumentation au lycée : entre approche linguistique et héritage rhétorique». Pratiques - Metz, 111-112, 189-208.
- Garrido Rodríguez, Mª del Camino (2006): «Gramaticalización y marcadores del discurso: los contraargumentos». Estudios Humanísticos. Filología, 28, 9-26.
- Golder, C. (1992): «Mise en place de la conduite de dialogue argumentatif: la recevabilité des arguments». Revue de Phonétique Appliquée, 102, 31-44.
- Golder, C. y Coirier, P. (1994): «Argumentative Text Writing: Development Trends». Discourse Processes, 18-2, 187-210.
- Golder, Caroline y Favart, Monik (2003): «Argumenter c'est difficile... oui, mais pourquoi?». Études de Linguistique Appliquée, 130, 187-210.
- Grize, Jean-Blaise (1974): «Argumentation, schematisation et logique naturelle». Revue Européenne de Sciencies Sociales, 32, 183-200.
- Grize, Jean-Blaise y Piéraut-Le Bonniec, Gilberte (1995): «The use of contradiction in argumentative discourse». Journal of Pragmatics, 24/1-2, 17-34.
- Groefsema, M. (1995): «Understood arguments: A semantic/pragmatic approach». Lingua, 96, 139-161.
- He, A.W. (1996): «Narrative processes and institutional activites: Recipient guided storytelling in academic counseling encounters». Pragmatics, 6-2, 205-216.
- Heberle de Oliveira, V.M. (1989): «Sugestão de um roteiro para análise de textos argumentarios». Letras de Hoje, 78, 55-62.
- Herrero Moreno, Gemma (2002): «Los actos disentivos». Verba, 29, 221-242.
- Ibrahim, Amr Helmy (2001): «Argumentation interne et enchaînements dans les matrices définitoires». Langages, 142, 92-126.
- Invernizzi Santa Cruz, L. (1995-96): «El discurso argumentativo en las cartas II y VIII de Pedro de Valdivia». Boletín de Filología, 35, 209-230.
- Iten, Corinne (2000): «The relevance of Argumentation Theory». Lingua, 110/9, 665-700.
- Larrigan Aranzabal, L.M. (1996): «Los organizadores textuales: elementos para la didáctica del texto argumentativo». Diálogos Hispánicos, 18, 261-282.
- Lavandera, Beatriz R. (1992): «Argumentatividad y discurso». Voz y Letra, III-1, 3-18.
- López Mora, Pilar (2007): «La argumentación discursiva en textos jurídico-administrativos (SS. XV y XVI)». Estudios Humanísticos. Filología, 29, 169-193.
- Lorenzo González, Guillermo (1992): «La teoría temática y las modalidades de descarga argumental: una propuesta restrictiva». Cuadernos de Investigación Filológica, XVIII,1-2, 35-49.
- Maraldi, M. y Orlandini, A.M. (2001): «A case of negotiation: The argumentative concession in Latin». Amsterdam Studies in the Theory and History of Linguistic Science - Series 4, 214, 149-166.
- Morán, P.R. (1994): «Organización del discurso argumentativo: un modelo de análisis». Revista Signos, XXVII, 35-36, 129-142.
- Moura, Héronides M. (2001): «Dénotation et argumentation dans le discours». Langages, 142, 77-91.
- Nef, F. (1986): «Sémantique discursive et argumentation». Quaderni di Semantica, 7, 69-92.
- Noor, Ronny (2001): «Contrastive rhetoric in expository prose: Approaches and achievements». Journal of Pragmatics, 33/2, 255-270.
- Passerault, J.M. y Coirier, P. (1989): «Le marquage de l'implication énonciative dans le discours argumentatif. Les effets de l'interlocuteur». Revue de Phonétique Appliquée, 90, 35-48.
- Perrin, Laurent (1988): «Structures sémantiques et interprétation en discours (Les notions de bonne formation et de malformation argumentative». Cahiers de Linguistique Française, 9, 115-132.
- Plantin, Christian (1995): «Review of V. Lo Cascio, "Grammatica dell'argomentare"». Journal of Pragmatics, 24/1-2, 227-230.
- Plantin, Christian (2004): «On the Inseparability of Emotion and Reason in Argumentation». Amsterdam Studies in the Theory and History of Linguistic Science Series 4, 248, 265-270.
- Quinteros de Creus, Susana (2002): «El movimiento argumentativo en enunciado en lengua española». Letras de Hoje, 37/129, 93-122.
- Raccah, Pierre-Yves (1986): «Sémantique épistémique et loi de prédominance de l'argumentation». Quaderni di Semantica, 7, 93-114.
- Raccah, Pierre-Yves (1993): «Argumentation in Lexicon». Linguistische Arbeiten, 293, 505-514.
- Raccah, Pierre-Yves (2002): «La semántica de los puntos de vista: hacia una teoría científica y empírica de la construcción del sentido». Letras de Hoje, 37/129, 45-72.
- Rey, Joëlle (1999): «Approche argumentative des textes scientifiques: la traduction de "or" en espagnol». Meta, 44/3, 411-428.
- Reznitskaya, Alina; Anderson, Richard C.; MacNurlen, Brian y otros (2001): «Influence of Oral Discussion on Written Argument». Discourse Processes, 32/2-3, 155-176.
- Rodríguez Somolinos, Amalia (1992): «Polifonía y argumentación: dos conceptos refutativos del francés antiguo». Revista Española de Lingüística, 22-1, 87-106.
- Rojas-Drummond, S. (2004): «Exploratory talk, argumentation and reasoning in Mexican primary school children». Language and Education, 18/6, 539-550.
- Rosat, P.M.C. (1991): «À propos des réalisations orale et écrite d'un texte argumentatif». Études de Linguistique Appliquée, 81, 119.
- Ruiz Gurillo, Leonor y Pons Bordería, Salvador (1995): «Escalas morfológicas o escalas argumentativas». Español Actual, 64, 53-74.
- Shi-Xu (1992): «Argumentation, explanation, and social cognition». Text, 12-2, 263-292.
- Stumpf Toldo, Claudia (2002): «A relação entre palavra e imagen no texto publicitário: linguagens que argumentam». Letras de Hoje, 37/129, 149-162.
- Swirski de Souza, Yeda (1999): «Semântica argumentativa e a análise da produção de sentido nas organizaçôes». Letras de Hoje, 34/116, 285-299.
- Tornel Sala, José L. (1996): «La argumentación paremiológica en "Mujeres de Negro"». Pragmalingüística, 3-4, 477-496.
- Tricás Preckler, Mercè (1990): «L'argumentation concessive française et espagnole». Meta, 35-3, 529-537.
- Tricás Preckler, Mercè (1995): «La traducción al español de los valores interactivos y argumentativos del conector ALORS». Iberica, 5, 207-223.
- Tricás Preckler, Mercè (1996): «Coherencia textual, argumentación y traducción». Diálogos Hispánicos, 20, 175-192.
- Tricás Preckler, Mercè (1996): «Inferencias, relaciones tópicas y traducción». Paralleles, 18, 225-235.
- Tutescu, M. (1987): «L'argumentème, trait pertinent du discours». Revue Roumaine de Linguistique, 32/3, 283-292.
- Vellón Lahoz, Javier (2007): «Estrategias argumentativas del texto publicitario: los mecanismos de atenuación». Estudios Humanísticos. Filología, 29, 375-411.
- Vián Herrero, Ana (2001): «Interlocución y estructura de la argumentación en el diálogo: algunos caminos para una poética del género». Criticón, 81-82, 157-190.
- Vignaux, Georges (1981): «Énoncer, argumenter: opérations du discours, logiques du discours». Langue Française, 50, 91-116.
- Voss, James F. y Dyke, Julie A. van (2001): «Argumentation in Psychology: Background Comments». Discourse Processes, 32/2-3, 89-112.
- Zaniboni, M.C.; Aronna, A.; Bainotti, A.; Bertaina, T. y Dellepiane, A. (1999): «El discurso argumentativo en alumnos universitarios». Revista de Logopedia, Fonatría y Audiología, 19-4, 203-209.
Articles en compilacions (29 de 144)
Veure articles en revistes | Veure llibres
Tornar al cercador
Autor (data primera edició): «Títol», en Editor, Publicació, Volum, Lloc de publicació, Editorial, Pàgines.
- Auroux, Sylvain (1995): «Argumentation et anti-rhétorique: la mathématisation de la logique classique», en Boyer, A. y Vignaux, G. (eds.), Argumentation et Rhétorique, 129-143.
- Blair, J.A. (1987): «Argumentation, inquiry and speech act theory», en Eemeren, F.H. van; Grootendorst, R. y otros (eds.), Argumentation: Across the Lines of Discipline, 189-199.
- Boyer, A. (1995): «De usu argumentorum», en Boyer, A. y Vignaux, G. (eds.), Argumentation et Rhétorique, 25-29.
- Branchadell, Albert (1991): «Against argument augmentation», en Branchadell, A. y otros (eds.), Catalan Working Papers in Linguistics, Bellaterra, Univ. Autònoma de Barcelona, 1-32.
- Bustos Tovar, José Jesús de (2002): «Mecanismos de cohesión discursiva en castellano a fines de la Edad Media», en Echenique Elizondo, Mª Teresa y Sánchez Méndez, Juan (eds.), Actas del V Congreso Internacional de Historia de la Lengua Española, I, Madrid, Gredos, 53-84.
- Dubucs, J. (1995): «Les arguments défaisables», en Boyer, A. y Vignaux, G. (ed.), Argumentation et Rhétorique, 271-290.
- Eemeren, F.H. van (1987): «For Reasons Sake: Maximal Argumentative Analyses of Discourse», en Eemeren, F.H. van, Grootendorst, R. y otros (eds.), Argumentation: Across the Lines of Discipline, 201-205.
- Eemeren, Frans H. van y Grootendorst, Rob (1995): «Argumentation theory», en Verschueren, Jef; Östman, Jan-Ola y Blommaert, Jan (eds.), Handbook of Pragmatics, Amsterdam, John Benjamins, 55-61.
- Flores García, A. (1993): «L'argumentation dans la communication professionnelle», Las lenguas francesa y española aplicadas al mundo de la empresa, 77-84.
- Forsgren, M. (1993): «Connecteurs argumentatifs et prédication seconde: observations sur "même" concessif», en Hilty, G. (ed.), Actes du XX Congrès International de Linguistique et Philologie Romanes, Tubinga, Francke, 237-246.
- García Negroni, Mª Marta (1995): «Scalarité et réinterprétation: les modificateurs surréalisants», en Anscombre, Jean-Claude (comp.), Théorie des topoi, París, Kimé, 101-144.
- Ghiglione, R. (1995): «Opérateurs argumentatifs et stratégies langagières», en Boyer, A. y Vignaux, G. (eds.), Argumentation et Rhétorique, 227-244.
- Grize, Jean-Blaise (1995): «Argumentation et logique naturelle: convaincre et persuader», en Boyer, A. y Vignaux, Georges (eds.), Argumentation et Rhétorique, París, Centre National de la Recherche Scientifique, 263-269.
- Gutiérrez Ordóñez, Salvador (1997): «Argumentación en los textos publicitarios de la prensa escrita», en Casas Gómez, M. y Espinosa García, J. (eds.), Actas de las II Jornadas de Lingüística, Cádiz, Serv. Pub. Universidad, 53-89.
- Horno Chéliz, M.C. (1999): «Problemas de argumentabilidad en causativos sintácticos y morfológicos», en Yanguas, Á. y Salguero, F.J. (eds.), Estudios de lingüística descriptiva y comparada, Sevilla, Editorial Kronos.
- Jackson, S. (1987): «Rational and Pragmatic Aspects of Argument», en Eemeren, F.H. van, Grootendorst, R. y otros (eds.), Argumentation: Across the Lines of Discipline, 217-227.
- Kienpointner, M. (1987): «The pragmatics of argumentation», en Verschueren, Jef y Bertuccelli-Papi, Marcella (eds.), The Pragmatic Perspective, Amsterdam, John Benjamins, 277-288.
- Kienpointner, M. (1987): «Towards a Typology of Argumentative Schemes», en Eemeren, F.H. van, Grootendorst, R. y otros (eds.), Argumentation: Across the Lines of Discipline, 275-287.
- Kopperschmidt, J. (1987): «An Analysis of Argumentation», en Dijk, T.A. van (ed.), Handbook of Discourse Analysis, II, 159-167.
- Kopperschmidt, J. (1987): «The Function of Argumentation: A pragmatic Approach», en Eemeren, F.H. van, Grootendorst, R. y otros (eds.), Argumentation: Across the Lines of Discipline, 179-188.
- López Díaz, Montserrat (1994): «Consideraciones sobre la metáfora y la argumentación en el discurso publicitario», Actas del I Encuentro Interdisciplinar sobre Retórica, Texto y Comunicación, Cádiz, Universidad de Cádiz, 255-258.
- Meyer, M. (1995): «Problématologie et argumentation, ou la philosophie à la rencontre du langage», en Boyer, A. y Vignaux, G. (eds.), Argumentation et Rhétorique, 145-154.
- Rey, Joëlle (1996): «Analyse des occurrences de "en effet" dans des textes scientifiques et de leur traduction en espagnol», La lingüística francesa: gramática, historia, epistemología, 239-246.
- Rey, Joëlle (1996): «La traducción del conector "ainsi" en textos especializados», Las Lenguas en la Europa Comunitaria II, 115-126.
- Suso López, F. J. (1994): «La argumentación como procedimiento didáctico en la enseñanza/aprendizaje de la lengua (materna y extranjera)», Actas del I Encuentro Interdisciplinar sobre Retórica, Texto y Comunicación, Cádiz, Universidad de Cádiz, 162-165.
- Tordesillas Colado, Marta (1991): «Enunciación, argumentación y traducción», en Donaire, M.L. y Lafarga, F. (eds.), Traducción y adaptación cultural: España-Francia, Oviedo, Univ. de Oviedo, 503-511.
- Tricás Preckler, Mercè (1995): «Conectores argumentativos e implícito: la traducción española del teatro de Albert Camus», Teatro y traducción, 227-238.
- Vignaux, Georges (1995): «Des arguments aux discours. Vers un modèle cognitif des opérations et stratégies argumentatives», en Boyer, A. y Vignaux, G. (eds.), Argumentation et Rhétorique, 199-225.
- Zammuner, V. (1990): «Argumentative discourse», en Charolles, Michel; Fischer, Sophie y Jayez, Jacques-Henri (eds.), Le discours. Représentations et interprétations, Nancy, Presses Universitaires de Nancy, 111-125.
Llibres (12 de 144)
Veure articles en revistes | Veure articles en compilacions
Tornar al cercador
Autor (data primera edició): Títol. Lloc de publicació, Editorial, Data de la present edició (si s'escau).
- Álvarez, M. (1993): Tipos de escrito: Narración y descripción. Exposición y argumentación. Madrid, Arco Libros.
- Anscombre, Jean-Claude y Ducrot, Oswald (1983): La argumentación en la lengua. Madrid, Gredos, 1988.
- Boyer, A. y Vignaux, Georges (coord.) (1995): Argumentation et Rhétorique. París, CNRS.
- Ducrot, Oswald (1983): Les échelles argumentatives. París, Les Éditions de Minuit.
- Eco, Umberto (1977): Come si fa una tesi di laurea. Milán, Tascabili Bompiani.
- Eemeren, F.H. van y Grootendorst, R. (1984): Speech Acts in Argumentative Discussions. Dordrecht, Foris.
- Eemeren, F.H. van; Grootendorst, R.; Blair, J.A. y Willard, C.A. (ed.) (1987): Argumentation: Across the Lines of Discipline. Dordrecht, Foris.
- König, Ekkehard (1991): The meaning of focus particles. París, Ophrys.
- Lo Cascio, V. (1991): Grammatica dell'Argomentare. Strategie e strutture. Florencia, La Nuova Italia.
- Moeschler, Jacques (1982): Dire et contredire. Pragmatique de la négation et acte de réfutation dans la conversation. Berna, Peter Lang.
- Rubio Martínez, Juan Carlos (1990): Las subordinadas adverbiales en español: (La argumentación lingüística). Bellaterra, Universitat Autònoma de Barcelona.
- Weston, A. (1987): Las claves de la argumentación. Barcelona, Ariel, 1994.
Veure articles en revistes | Veure articles en compilacions | Veure llibres
Tornar al cercador