Resultats de la cerca
Has cercat "referencia" com a "clau".
Trobats 67 registres, ordenats alfabèticament per autor en sentit ascendent.
Veure articles en revistes (44 resultats)
Veure articles en compilacions (19 resultats)
Veure llibres (4 resultats)
Articles en revistes (44 de 67)
Veure articles en compilacions | Veure llibres
Tornar al cercador
Autor (data primera edició): «Títol». Publicació, Volum, Pàgines.
- Anokhina, Olga (2002): «Sur le mécanisme de référence des noms abstraits». Cahiers de Lexicologie, 81, 39-50.
- Authier, Jean Marc (1998): «On presuppositions and (non)coreference». Studia Linguistica, 52/3, 244-275.
- Bouquet, Simon (1992): «La sémiologie linguistique de Saussure: une théorie paradoxale de la référence?». Langages, 107, 84-95.
- Bruner, Jerome Seymour (1998): «Routes to reference». Pragmatics & Cognition, 6/1-2, 209-228.
- Buyssens, Eric (1988): «Reference and communication». Semiotica, 70,3-4, 191-198.
- Campos, J. (1992): «Referência Semântica-Referência Pragmática: Sob Kripke». Letras de Hoje, 89, 11-24.
- Charolles, Michel y Schnedecker, Catherine (1993): «Coréférence et identité: le problème des référents évolutifs». Langages, 112, 106-126.
- Curat, Hervé y Hamlin, F.R. (1993): «Désignation, référence et la distinction entre noms propres et noms communs». Zeitschrift für Romanische Philologie, 109/1-2, 1-15.
- Epstein, Richard (1998): «Reference and definite referring expressions». Pragmatics & Cognition, 6/1-2, 189-208.
- Figueras Solanilla, Carolina (2002): «La jerarquía de accesibilidad de las expresiones referenciales en español». Revista Española de Lingüística, 32/1, 53-96.
- Flaux, N. (1991): «L'antonomase du nom propre ou la mémoire du référent». Langue Française, 92, 26-45.
- Gaiffe, B. y Romary, L. (1993): «"Ce matin, il pleuvait", ou la référence à l'épreuve du temps». Langages, 112, 74-91.
- Garavaso, P. (1996): «Significanza cognitiva e contenuto de pensiero nella nuova teoria del riferimento». Lingua e Stile, 31/3, 365-376.
- Garrido Medina, Joaquín (1979): «El significado como proceso: connotación y referencia». Anuario de Estudios Filológicos, 2, 19-40.
- Garza Cuarón, Beatriz (1985-86): «La referencialidad como concepto lingüístico». Nueva Revista de Filología Hispánica, 34, 1-22.
- Godart-Wendling, Béatrice (1989): «Le principe de substitution de Leibniz: condition nécessaire et suffisante de l'opacité référentielle?». Drlav, 40, 141-156.
- González de Ávila, Manuel (2000): «Comunicación, implicitud e imposición referencial». Vox Romanica, 59, 12-23.
- Gordon, Peter C. y Hendrick, Randall (1998): «The Representation and Processing of Co-Reference in Discourse». Cognitive Science, 22/4, 389-424.
- Gutiérrez Ordóñez, Salvador (1995): «Referencia y pronominalización 'de dicto'». Lingüística Española Actual, XVII-1, 49-68.
- Hajicôvá, E. (1991): «Topic-focus articulation and coreference in models of discourse production». Journal of Pragmatics, 16-2, 157-166.
- Hanlon, Camille y Silverberg, Joann (1998): «Semantic and pragmatic aspects of set-relational reference in Modern Indo-European languages». Pragmatics, 8/4, 543-554.
- Herman, David (2001): «Spatial reference in narrative domains». Text, 21/4, 515-542.
- Hernanz Carbó, M. Lluïsa (1981): «Algunes qüestions entorn del problema de la correferència en castellà: el fenomen d'"abast" de SN». Estudi General, 2/1, 113-120.
- Hintikka, Jaakko (1998): «The Pragmatic fallacies of the New Theory of Reference». Pragmatics & Cognition, 6/1-2, 9-20.
- Hirtle, Walter (1994): «Meaning and referent: for a linguistic approach». Word, 45-2, 103-118.
- Hobbs, J.R. (1978): «Coherence and coreference». Cognitive Science, 3, 67-90.
- Jayez, J. (1996): «Reférence et aspectualité. Le problème des verbes dits 'aspectuels'», 18, 275-298.
- Kleiber, Georges (1997): «Sens, référence et existence: que faire de l'extra-linguistique?». Langages, 127, 9-37.
- Kleiber, Georges y Reigel, M. (1991): «Sens lexical et interprétations référentielles. Un écho à la réponse de D. Kayer». Lingvisticæ Investigationes, 15/1, 181-202.
- Kohn Cundel, Jeanette y Mulkern, Ann E. (1998): «Quantity implicatures in reference understanding». Pragmatics & Cognition, 6/1-2, 21-46.
- Lavric, E. (2003): «Español "tal", italiano "tale": de la anáfora cualitativa a la anáfora referencial». Revue de Linguistique Romane, 265-266, 179-206.
- López Folgado, Vicente (1996): «La referencia y la traducción». Pragmalingüística, 3-4, 63-76.
- Martinet, André (1989): «Réflexions sur la signification». La Linguistique, 25-1, 43-52.
- Miller, R.A. (1991): «Référence, pensée historique et le concept de 'signification' chez Wilhelm Dilthey». Text, 11, 249-264.
- Newen, Albert (2000): «Reference and Reference Determination: The Interpretational Theory». Lingua e Stile, 33/3, 515-530.
- Nichols, Lynn (2001): «The syntactic basis of referential hierarchy phenomena: clues from languages with and without morphological case». Lingua, 111/4-7, 515-538.
- Pietarinen, Ahti (2000): «Reference and anaphoric relations». Lingua, 110-12, 949-953.
- Poulin, C. (1994): «La structure conceptuelle de la référence: vers une représentation indépendante de la modalité d'expression». Revue Québécoise de Linguistique, 23-1, 17-34.
- Proudfoot, Diane y Copeland, B. Jack (2002): «Wittgenstein's deflationary account of reference». Language and Communication, 22/3, 331-352.
- Reboul, Anne (1995): «La pragmatique à la conquête de nouveaux domaines: la référence». L'Information Grammaticale, 66, 32-37.
- Rooy, Robert van (2001): «Exhaustivity in Dynamic Semantics; Referential and Descriptive Pronouns». Linguistics and Philosophy, 24/5, 621 y sigs.
- Salguero Lamillar, Francisco J. (1993): «Los problemas de la referencia: modelos para la interpretación del discurso». Philologia Hispalensis, 8, 103-114.
- Teskey, J. (1991): «Connotation, dénotation, référence: la mythologie barthésienne». Text, 11, 65-92.
- Wiederspiel, B. (1992): «Termes de masse et référence hétérogène». Le Français Moderne, 60-1, 46-67.
Articles en compilacions (19 de 67)
Veure articles en revistes | Veure llibres
Tornar al cercador
Autor (data primera edició): «Títol», en Editor, Publicació, Volum, Lloc de publicació, Editorial, Pàgines.
- Ariel, Mira (1996): «Referring expressions and the +/- coreference distinction», en Fretheim, T. y Gundel, J.K. (eds.), Reference and Referent Accessibility, 13-35.
- Bach, Kent (1981): «Referential/atributive», en Davis, S. (ed.), Pragmatics: a Reader, I, , 1991, 17-32.
- Comrie, Bernard (1998): «Seguimiento referencial: descripción y explicación», en Luque Durán, Juan de Dios y Pamies Bertrán, Antonio (eds.), Estudios de Tipología Lingüística, Granada, Método Ediciones.
- DeMello, George (1999): «Verbo de influencia + cláusula / infinitivo con sujetos no correferenciales», en Delbecque, N. y Paepe, C. de (eds.), Estudios en honor del profesor Josse de Kock, Lovaina, Leuven University Press.
- Donnellan, K. (1966): «Reference and Definite Descriptions», en Davis, S. (ed.), Pragmatics: a Reader, , 1991, 52-64.
- Donnellan, K. (1978): «Speaker reference, descriptions and anaphora», en Cole, P. (ed.), Syntax and Semantics. Pragmatics, Nueva York/ San Francisco, 47-68.
- Fáñez Pérez, B. (1985-87): «Los referentes pronominales en la obra de Ernesto Sábato», en Universidad de Oviedo, Homenaje a Á. Galmés de Fuentes, 3, Madrid, Gredos, 41-48.
- Frege, G. (1892): «Sobre sentido y referencia», en Valdés Villanueva, L.M. (ed.), La búsqueda del significado. Lecturas de filosofía del lenguaje, Madrid, Tecnos, 1991, 24-46.
- Halmari, H. (1996): «On Accessibility and Coreference», en Fretheim, T. y Gundel, J.K. (eds.), Reference and Referent Accessibility, 155-178.
- Harweg, Roland (1989): «Subordinate and Embedded Coreference», en Conte, Marie-Elisabeth; Petöfi, János S. y Sözer, Emel (eds.), Text and Discourse Connectedness, Amsterdam, John Benjamins, 65-81.
- Kempson, R.M. (1982): «Problems of Co-reference and Logical Form», en Smith, N.V. (ed.), Mutual Knowledge, 159-174.
- Mendívil Giró, José Luis (1994): «¿Expresiones referenciales inespecíficas o expresiones no referenciales?: una aproximación gramatical a la independencia referencial», Panorama de la Investigació Lingüística a l'Estat Espanyol, 2, Valencia, Universitat de València, 100-111.
- Rodríguez Adrados, Francisco (1989): «Sobre nombre y cosa en Platón», en J. Borrego Nieto y otros (eds.), Philologica. Homenaje a D. Antonio Llorente, II, Salamanca, Univ. de Salamanca, 415-418.
- Searle, John R. (1979): «Referential and Attributive», en Davis, S. (ed.), Pragmatics: a Reader, , 1991, 121-134.
- Simon, Josef (1981): «Bedeutung als Referenz und als individuelle Relevanz», en Geckeler, H. y Schlieben-Lange, B. (eds.), Logos Semantikos. Studia Linguistica in Honorem E. Coseriu, 2, Madrid, Gredos/Walter de Gruyter, 275-286.
- Stati, Sorin (1989): «Isotopy, Coreference, and Redundancy», en Conte, Marie-Elisabeth; Petöfi, János S. y Sözer, Emel (eds.), Text and Discourse Connectedness, Amsterdam, John Benjamins, 207-222.
- Trujillo, Ramón (1997): «El papel de la realidad en la semántica», en Casas Gómez, M. y Espinosa García, J. (eds.), Actas de las II Jornadas de Lingüística, Cádiz, Serv. Pub. Universidad, 31-52.
- Valin, Roch van (1987): «Aspects of the interaction of syntax and pragmatics: Discourse coreference mechanisms and the typology of grammatical systems», en Verschueren, Jef y Bertuccelli-Papi, Marcella (eds.), The Pragmatic Perspective, Amsterdam, John Benjamins, 513-531.
- Vidal Beneyto, José (1987): «L'espace public de référence dominante», Métodos de análisis de la prensa, Casa de Velázquez, 7-15.
Llibres (4 de 67)
Veure articles en revistes | Veure articles en compilacions
Tornar al cercador
Autor (data primera edició): Títol. Lloc de publicació, Editorial, Data de la present edició (si s'escau).
- Cecchetto, Carlo; Chierchia, Gennaro y Guasti, M. Teresa (eds.) (2001): Semantic Interfaces: Reference, Anaphora, and Aspect. Stanford, Calif., CSLI.
- Fretheim, T. y Gundel, J.K. (eds.) (1996): Reference and Referent Accessibility. Amsterdam, John Benjamins.
- Kleiber, Georges (1981): Problèmes de référence: descriptions définies et noms propres. París, Klincksieck.
- Osuna García, Francisco (1991): Funciones referenciales en el castellano como bases de una gramática constructiva. Granada, Univ. de Granada.
Veure articles en revistes | Veure articles en compilacions | Veure llibres
Tornar al cercador