Resultats de la cerca
Has cercat "sema" com a "clau".
Trobats 1486 registres, ordenats alfabèticament per autor en sentit ascendent.
Veure articles en revistes (947 resultats)
Veure articles en compilacions (327 resultats)
Veure llibres (212 resultats)
Articles en revistes (947 de 1486)
Veure articles en compilacions | Veure llibres
Tornar al cercador
Autor (data primera edició): «Títol». Publicació, Volum, Pàgines.
- Abril, Gonzalo (1990-91): «Metaforismos». La Balsa de la Medusa, 15-16-17, 81-100.
- Affergan, F. (1994): «Textualisation et métaphorisation». Communications, 58, 31-44.
- Agostiniani, Luciano (1978): «Semantica e referenza nel proverbio». Archivo Glottologico Italiano, 63, 78-109.
- Aitchison, Jean (2005): «Semantic Relations and the Lexicon: Antonymy, Synonymy and Other Paradigms». International Journal of Lexicography, 18/1, 106-109.
- Alba Reina, M.J. (1993): «La metáfora pertinente». Pragmalingüística, 1, 23-34.
- Alexiev, Boyan (2004): «Towards an experientialist model of terminological metaphorisation». Terminology, 10/2, 189-213.
- Aleza Izquierdo, Milagros (1986): «Funcionalidad de la perífrasis "cojo y me voy" en español». Cuadernos de Filología, II-3, 5-17.
- Ali Bouacha, M. (1992): «La généralisation dans le discours. Langues officielles et discours de bois». Langages, 105, 100-113.
- Allen Harris, R. (1993): «Origin and development of generative semantics». Historiographia Linguistica, 20/2-3, 399-440.
- Allen, Mark D. (2005): «The preservation of verb subcategory knowledge in a spoken language comprehension deficit». Brain & Language, 95/2, 255-264.
- Almeida, Marta (2002): «Verbs of Motion: The Implications of Cognitive Semantics in Teaching Grammar». Hispania, 85/3, 89-103.
- Alonso Ramos, Margarita (1989): «Aproximación a un nuevo modelo lexicográfico: el 'Dictionnaire explicatif et combinatoire du français contemporain. Recherches lexico-sémantiques' de Igor Mel'cuk». Verba, 16, 421-450.
- Andrade, J.; Romero, T. y Graña, J. (1998): «Aprendizaje en la resolución automática de las ambigüedades léxicas del lenguaje natural». Novatica, 133, 16-20.
- Anokhina, Olga (2002): «Sur le mécanisme de référence des noms abstraits». Cahiers de Lexicologie, 81, 39-50.
- Anscombre, Jean-Claude (1995): «Semántica y léxico: Topoi, estereotipos y frases genéricas». Revista Española de Lingüística, 25-2, 297-310.
- Apresjan, Jurij D. (1966): «Analyse distributionnelle des significations et champs sémantiques structurés». Langages, 1, 44-74.
- Arcaini, Enrico (1995): «Processi di costituzione del senso». Lingua e Stile, 30/1, 207-218.
- Arellano González, Beatriz (2002): «Relaciones entre la semántica y la sintaxis: cuestiones teóricas sobre la propuesta de Jackendoff». Dicenda, 20, 11-28.
- Argenter Giralt, Joan A. (1977): «Entre dues lingüístiques. (Homenatge pòstum a Émile Benveniste)». Els Marges, 10, 83-96.
- Arias Barredo, Aníbal (1989-90): «Semántica del género». Alfinge, 6, 39-56.
- Arias Barredo, Aníbal (1990): «Género gramatical y motivación semántica». Estudios de Lingüística de la Universidad de Alicante, 6, 107-122.
- Ariel, Mira (2002): «The demise of a unique concept of literal meaning». Journal of Pragmatics, 34/4, 361-402.
- Armistead, Samuel G. y Silverman, Joseph H. (1972-73): «A new semantic calque in Judeo-Spanish: "reinado" 'belongings, property'». Romance Philology, 26, 55-57.
- Armistead, Samuel G. y Silverman, Joseph H. (1968): «"Selví": una metáfora oriental en el romancero sefardí». Sefarad, 28, 213-219.
- Armstrong, David F. (1983): «Iconicity, arbitrariness, and duality of patterning in signed and spoken language: perspectives on language evolution». Sign Language Studies, 38, 51-69.
- Artigas Guillamón, Mª Carmen (1989): «En torno al 'ordenador': un nuevo campo léxico. Estudio comparativo francés-español». Anales de Filología Francesa, 3, 5-17.
- Arutiunova, N.D. (1994): «Metáfora: enfoque lingüístico». Cuadernos de Filología Italiana, 1, 13-26.
- Asher, Nicholas (1996): «L'interface pragmatique-sémantique et l'interprétation du discours». Langages, 123, 30-50.
- Aski, J.M. (1995): «Verbal suppletion: an analysis of Italian, French, and Spanish 'to go'». Linguistics, 33-3, 403-432.
- Ávila, Raúl (1972): «El campo semántico 'aparatos eléctricos para iluminación'». Nueva Revista de Filología Hispánica, 21/1, 273-300.
- Axenti, Eufrosinia y Zbant, Ludmila (2002): «El papel de la polisemia de unas estructuras morfosintácticas en el campo semántico-funcional de la intensidad absoluta». Estudios de Lingüística, 16, 385-390.
- Bach, Emmon (1993): «On the semantics of polysynthesis». General Session and Parasession on Grammaticalization, B.L.S., 19, 361-368.
- Bäckvall, H. (1999): «Verbes déclaratifs, en français et en espagnol». Revue de Linguistique Romane, 63/251-252, 509-544.
- Badir, Sémir (1999): «Sème inhérent et sème afférent. Examen des critères théoriques dans la sémantique interprétative de François Rastier». Travaux de Linguistique, 38, 7-28.
- Báez San José, Valerio y Moreno Martínez, Matilde (1985): «Funciones semánticas oracionales». Lingüística Española Actual, VII-1, 55-85.
- Bailey, Ashlee C. (2001): «On the non-existence of blue-yellow and red-green color terms». Studies in Language, 25/2, 185-216.
- Bailly, Antoine (1998): «Marginality and centrality». Semiotica, 122/3-4, 291-296.
- Balconi, Michela (2001): «Oltre la sonorità: Sinestesie, fonosimbolismo e proprietà fisiognomiche del suono. Analisi dei correlati linguistici, comunicativi e percettivi». Studi Italiani di Linguistica Teorica e Applicata, 30/3, 513-538.
- Balibar-Mrabti, Antoinette (2002): «Exemples lexicographiques et métaphores». Langue Française, 134, 90-108.
- Banks, D. (2003): «The evolution of grammatical metaphor in scientific writing». Amsterdam Studies in the Theory and History of Linguistic Science-series 4, 236, 127-148.
- Barcelona Sánchez, A. (2003): «Metonymy in Cognitive Linguistics: An Analysis and a Few Modest Proposals». Amsterdam Studies in the Theory and History of Linguistic Science Series 4, 243, 223-256.
- Barker, Chris (1999): «Individuation and Quantification». Linguistic Inquiry, 30/4, 683-690.
- Barker, Chris (2000): «Definite Possessives and Discourse Novelty». Theoretical Linguistics, 26/3, 211-228.
- Barker, Chris (2003): «Paraphrase is not enough». Theoretical Linguistics, 29/3, 201-210.
- Barker, Jason; Nicol, Janet y Garrett, Merrill F. (2001): «Semantic Factors in the Production of Number Agreement». Journal of Psycholinguistic Research, 30/1, 91 y sigs.
- Barra Jover, Mario (1999): «L'opposition abstrait / concret et les dimensions spatio-temporelles». Travaux de Linguistique, 38, 29-62.
- Barra Jover, Mario (2003): «Contraintes en sémantique lexicale». Langages, 150, 75-87.
- Barrajón López, Elisa (2005): «Un caso de impersonalidad semántica: el uso de los llamados \"singulares arbitrarios\" en corpora orales». Estudios de Lingüística, 19, 47-64.
- Barrenechea, Ana Mª (1974): «Problemas semánticos de la coordinación». Estudios Filológicos y Lingüísticos. Homenaje a Á. Rosenblat, 83-96.
- Barriga Villanueva, Rebeca y Rodríguez Alfano, Lidia (2003): «Un cuarteto de difusos linderos: Primera parte. La semántica y la pragmática en Hispanoamérica». Lingüística Española Actual, 25/1-2, 145-160.
- Bartschat, Brigitte (1998): «Die semantischen Kasustheorien von Louis Hjelmslev und Roman Jakobson und ihre Herkunft». Historiographia Linguistica, 25/3, 285-302.
- Bassano, Dominique (2000): «Early development of nouns and verbs in French: Exploring the interface between lexicon and grammar». Journal of Child Language, 27/3, 521-560.
- Bastardas Parera, Joan (1993): «"Fembra" i "dona" en "Lo Somni" de Bernat Metge». Revista de l'Alguer, IV-4, 11-22.
- Bastuji, Jacqueline (1974): «Aspects de la néologie sémantique». Langages, 36, 6-19.
- Bat-Zeev Shyldkrot, Hava (1995): «Tout: polysémie, grammaticalisation et sens prototypique». Langue Française, 107, 72-92.
- Bäuerle, Rainer (2002): «Issues in the Semantics of Tense». Linguistische Berichte, 10, 5-26.
- Bazzanella, Carla (1999): «La metafora tra mente e discorso: alcuni cenni». Lingua e Stile, 34/2, 150-158.
- Bechtel, William (1998): «Representations and Cognitive Explanations: Assessing the Dynamicist's Challenge in Cognitive Science». Cognitive Science, 22/3, 295-318.
- Beck, David (2000): «Semantic agents, syntactic subjects, and discourse topics: How to locate Lushootseed sentences in space and time». Studies in Language, 24/2, 277-318.
- Beck, Sigrid (2000): «The Semantics of Different: Comparison Operator and Relational Adjective». Linguistics & Philosophy, 23/2, 101-140.
- Becks, D. (1992): «Traits distinctifs sémantiques: une correction s'impose». Cahiers de Lexicologie, 60/1, 51-69.
- Béguelin, Marie-José (2000): «Étymologie 'populaire' et construction du savoir lexical». Studi Italiani di Linguistica Teorica e Applicata, 29/2, 365 y sigs.
- Bejarano, Teresa (1991): «La constitución primariamente comunicativa de los deícticos». Contextos, 9/17-18, 175-188.
- Bejarano, Teresa (1999): «Prelinguistic metaphors?». Pragmatics & Cognition, 7/2, 361-374.
- Berchem, Theodor (1992): «La tour d'ivoire: histoire d'une métaphore». Le Français Moderne, 60-1, 68-81.
- Berg, Jonathan (2002): «Is semantics still possible?». Journal of Pragmatics, 34/4, 349-360.
- Beriain, Josetxo (1994): «La construcción del "sentido": identidad y diferencia». Letras de Deusto, 24-63, 229-244.
- Bernard, G. (1974): «Les locutions verbales françaises». La Linguistique, 10-2, 5-17.
- Bernard, J. (2004): «Inside/outside, ideology, and culture». Semiotica, 148/1-4, 47-68.
- Bestgen, Yves y Cabiaux, A.-F. (2002): «L?interprétation des métaphores littéraires: évaluation du modèle computationnel de Kintsch». Le Langage et l?Homme, 37/2, 27-40.
- Bezuidenhout, Anne y Cutting, J. Cooper (2002): «Literal meaning, minimal propositions, and pragmatic processing». Journal of Pragmatics, 34/4, 433-456.
- Bianchi, Claudia (2001): «La flexibilité sémantique : une approche critique». Langue Française, 129, 91-110.
- Bierwisch, Manfred (1969): «On certain problems of semantic representations». Foundations of Language, 5, 153-184.
- Binaburo Iturbide, José Antonio (1996): «La metáfora: innovación semántica y mediación ontológica». Letras de Deusto, 26-71, 209-216.
- Birch, B. (1995): «Neurological evidence for a functional basis for lexical categories». General Session and Parasession on Grammaticalization, B.L.S., 21, 24-31.
- Bird, Helen; Howard, David y Franklin, Sue (2000): «Why Is a Verb Like an Inanimate Object? Grammatical Category and Semantic Category Deficits». Brain and Language, 72/3, 246-309.
- Blakemore, Diane (1987): «Linguistic constraints on pragmatic interpretation: A reassessment of linguistic semantics». Behavioral and Brain Sciences, 10, 712-713.
- Blanche-Benveniste, Claire (1987): «Syntaxe, choix de lexique, et lieux de bafouillage». Drlav, 36-37, 123-157.
- Blanke, Börries y Posner, Roland R. (1998): «La pragmatique implicite dans l'oeuvre de Luis J. Prieto». Semiotica, 122/3-4, 257-278.
- Bloom, Paul (2002): «Mindreading, Communication and the Learning of Names for Things». Mind and Language, 17/1-2, 37-54.
- Blutner, Reinhard (2002): «Lexical Semantics and Pragmatics». Linguistische Berichte, 10, 27-58.
- Bogacki, K. (1986): «Implication, représentation sémantique et contraintes de surface». Travaux de Linguistique et Littérature, 24/1, 59-66.
- Bogacki, K. y Karolak, Stanislaw (1991): «Fondements d'une grammaire à base sémantique». Lingua e Stile, 26/3, 309-346.
- Bogard, Sergio (1998): «La relación entre sintaxis y semántica. El caso de las oraciones de sentido psicológico en español». Anuario de Letras, 36, 127-155.
- Boland, Julie E. (1997): «The relationship between syntactic and semantic processes in sentence comprehension». Language and Cognitive Processes, 12-4, 423-484.
- Bolinger, Dwight L. (1965): «The atomization of meaning». Language, 41, 555-573.
- Bonnotte, I.; Fayol, Michel y Gombert, Jean Emile (1991): «La représentation cognitive des verbes: approche descriptive et développementale». Travaux de Linguistique et Philologie, 29, 209-226.
- Bosch, Peter (1999): «Presupposition, Focus and Lexical Semantics». Studi Italiani di Linguistica Teorica e Applicata, 28/2, 249-264.
- Bosque Muñoz, Ignacio (1982): «Más allá de la lexicalización». Boletín de la Real Academia Española, 62, 103-158.
- Bosredon, Bernard y Tamba-Mecz, Irène (1986): «Rôle des relations d'implication et d'inclusion dans les descriptions sémantiques». Travaux de Linguistique et Littérature, 24/1, 101-116.
- Bouverot, D. (1969): «Comparaison et métaphore». Le Français Moderne, 37, 132-147.
- Bowdle, Brian F. y Gentner, Dedre (2005): «The Career of Metaphor». Psychological Review, 112/1, 193-216.
- Bowdle, Brian F. y Ward, Gregory L. (1995): «Generic demonstratives». General Session and Parasession on Grammaticalization, B.L.S., 21, 32-43.
- Breu, Walter (1994): «Interactions between lexical, temporal and aspectual meanings». Studies in Language, 18-1, 23-44.
- Bruner, Jerome Seymour (1998): «Routes to reference». Pragmatics & Cognition, 6/1-2, 209-228.
- Buchowski, M. (1996): «Metaphor, metonymy, and cross-cultural translation». Semiotica, 110, 3-4, 301-310.
- Budiu, Raluca y Anderson, John R. (2002): «Comprehending anaphoric metaphors». Memory and Cognition, 30/1, 158-165.
- Bunge, Mario (1987): «¿Existe el tiempo?». Revista de Occidente, 76, 35-40.
- Bustos Gisbert, Eugenio de (1995): «On the very idea of cognitivism». Pragmatics & Cognition, 3/1, 147-158.
- Bustos Guadaño, Eduardo de (1984): «La dimensión pragmática de las expresiones cuantificacionales clásicas del castellano». Contextos, 2/4, 73-86.
- Bustos Guadaño, Eduardo de (1990-91): «La metáfora y el cultivo de la intimidad». La Balsa de la Medusa, 15-16-17, 111-120.
- Buyssens, Eric (1988): «Reference and communication». Semiotica, 70,3-4, 191-198.
- Bynon, Theodora (1996): «[Review of] Bernd Heine, Ulrike Claudi, and Friederike Hünnemeyer, Grammaticalization: A Conceptual Framework». Cognitive Linguistics, 7-3, 306-313.
- Cabré Castellví, M. Teresa y Artigas, R. (1989): «Projecció textual de les relacions semàntiques entre les paraules». Com Ensenyar Català als Adults, 19-20, 25-29 y 25-33.
- Cacciati, Cristina (1999): «La metafora: un ponte fra il linguaggio e l'esperienza percettiva». Lingua e Stile, 34/2, 159-166.
- Cadiot, Pierre (2002): «Métaphore prédicative nominale et motifs lexicaux». Langue Française, 134, 38-57.
- Cadiot, Pierre y Lebas, Franck (2003): «La constitution extrinsèque du référent : présentation». Langages, 150, 3-8.
- Cadiot, Pierre y Leland, Tracy (2003): «Sur le "sens opposé" des mots». Langages, 150, 31-47.
- Caelen-Haumont, Geneviève (1988): «Propositions pour un modèle sémantique simplifié de la complexité des signifiés». Revue de Phonétique Appliquée, 87-88-89, 313-322.
- Cameron, Lynne (1996): «Discourse Context and the Development of Metaphor in Children». Current Issues in Language & Society, 3-1, 49-64.
- Campbell, John D. y Katz, Albert N. (2006): «On Reversing the Topics and Vehicles of Metaphor». Metaphor & Symbol, 21/1, 1-22.
- Campos, J. (1992): «Introdução: Semântica e Filosofia da Lingüística». Letras de Hoje, 89, 7-10.
- Campos, J. (1992): «Referência Semântica-Referência Pragmática: Sob Kripke». Letras de Hoje, 89, 11-24.
- Capt-Artaud, Marie-Claude (1998): «Qu'est-ce que "la relation de signification"? L'apport de Luis Prieto à la science sémiologique». Semiotica, 122/3-4, 217-232.
- Cardús i Ros, Salvador (1997): «La correció política, puritanisme liberal». Escola Catalana, 339, 6-7.
- Carel, Marion (2001): «Argumentation interne et argumentation externe au lexique: des propriétés différentes». Langages, 142, 10-21.
- Carel, Marion (2002): «Argumentação interna aos enunciados». Letras de Hoje, 37/129, 27-44.
- Carel, Marion y Ducrot, Oswald (1999): «Le problème du paradoxe dans une sémantique argumentative». Langue Française, 123, 6-26.
- Carneado Moré, Zoila V. (1985): «Notas sobre las variantes fraseológicas». Anuario de Lengua y Literatura de la Academia de Ciencias de Cuba, 16, 269-277.
- Carneado Moré, Zoila V. (1987): «Algunas aplicaciones de la composición fraseológica de la lengua (Aspecto semántico-estructural)». Anuario de Lengua y Literatura de la Academia de Ciencias de Cuba, 18, 34-45.
- Carrascal, B.; Gómez Txurruka, I. y Korta, Kepa (1996-97): «Semánticas formales para el procesamiento del discurso y la negación». Philologia Hispalensis, 11/2, 95-113.
- Carston, Robyn (2002): «Linguistic Meaning, Communicated Meaning and Cognitive Pragmatics». Mind and Language, 17/1-2, 127-148.
- Casadei, Federica (1999): «Alcuni pregi e limiti della teoria cognitivista della metafora». Lingua e Stile, 34/2, 167-180.
- Casadio, Claudia (1994): «La semantica delle espressioni idiomatiche». Studi Italiani di Linguistica Teorica e Applicata, 23/1, 61-81.
- Casadio, Claudia (1995): «Per una definizione di "espressione idiomatica" e una tipologia dell'idiomatico in italiano». Lingua e Stile, 30/2, 335-358.
- Casadio, Claudia (1995): «Linguaggio e significato in Husserl». Lingua e Stile, 30/1, 183-196.
- Casadio, Claudia (1999): «Aspetti logici e cognitivi della metafora». Lingua e Stile, 34/2, 181-190.
- Casas Gómez, Miguel (1986): «L'euphémisme et la théorie du champ morpho sémantique». Cahiers de Lexicologie, 49, 35-52.
- Casas Gómez, Miguel (1994): «Reflexiones semánticas en torno a las características generales del "Diccionario de uso de María Moliner"». Trivium. Anuario de Estudios Humanísticos, 6, 123-145.
- Casas Gómez, Miguel (1994-95): «Hacia una caracterización semántica de la terminología lingüística». Estudios de Lingüística de la Universidad de Alicante, 10, 45-65.
- Casas Gómez, Miguel (1995): «Sinonimia y eufemismo». Quaderni di Semantica, 16/1, 17-46.
- Casas Gómez, Miguel (2005): «Relaciones \"significativas\", relaciones semánticas y relaciones léxicas». Lingüística Española Actual, 27/1, 5-32.
- Cattaruzza Derossi, S. (1990): «L'attualità dell'opera bühleriana». Lingua e Stile, 25/3, 485-494.
- Cerdà Massó, Ramon (1996): «Reflexiones críticas en torno a dos diccionarios ideológicos». Lingüística Española Actual, 18/2, 251-278.
- Cerdà Massó, Ramon (2004): «Encara alguns comentaris sobre la noció de sinonímia (a propòsit d?un article de G. Salvador)». Revista Española de Lingüística, 34/2, 397-420.
- Cermák, F. (1988): «On the substance of Idioms». Folia Linguistica, 22/3-4, 413-438.
- Cerny, Jirí (1970): «Sobre el origen y la evolución de las categorías morfológicas». Español Actual, 17, 1-13.
- Chamizo Domínguez, Pedro J. (1995): «Significados no literales y verdad». Trivium, 7, 65-94.
- Champagnol, R. (1993): «Modèle d'acquisition des signifiés du langage». Revue Québécoise de Linguistique, 22-1, 185-202.
- Charles, W.G.; Reed, M.A. y Derrybarry, D. (1994): «Conceptual and associative processing in antonymy and synonymy». Applied Psycholinguistics, 15-3, 329-354.
- Charolles, Michel (1999): «Associative anaphora and its interpretation». Journal of Pragmatics, 31/3, 311-326.
- Cheng, W. y Warren, M. (2003): «Indirectness, inexplicitness and vagueness made clearer». Pragmatics, 13/3-4, 381-400.
- Chiappe, Dan L. y Kennedy, John M. (2000): «Are Metaphors Elliptical Similes?». Journal of Psycholinguistic Research, 29/4, 371-398.
- Ci, J. (1987): «Synonymy and polysemy». Lingua, 72-4, 315-332.
- Cifuentes Honrubia, José Luis (1992): «Teoría de prototipos y funcionalidad semántica». Estudios de Lingüística de la Universidad de Alicante, 8, 133-178.
- Clapin, Hugh (2002): «Context and cognitive science». Language and Communication, 22/3, 231-242.
- Claudi, Ulrike y Heine, Bernd (1986): «On the Metaphorical Base of Grammar». Studies in Language, 10, 297-335.
- Clavería Nadal, Gloria (2001): «Notas lexicográficas en torno a "sobre" (sustantivo) y "sobrescrito": la función de un acortamiento». Moenia, 7, 343-370.
- Clavería Nadal, Gloria y Planas, Carmen (2001): «La homonimia en la lexicografía española». Nueva Revista de Filología Hispánica, 49/2, 281-306.
- Clements, J. Clancy (1988): «The semantics and pragmatics of the Spanish (Copula+Adjective) construction». Linguistics, 26-5, 779-822.
- Climent, Salvador (1998): «Polisemia lógica nominal en español». Lingüística, 10, 276-310.
- Coltier, Danielle y Dendale, Patrick (2004): «La modalisation du discours de soi: éléments de description sémantique des expressions "pour moi", "selon moi" et "à mon avis"». Langue Française, 142, 41-57.
- Condamines, Anne (1993): «Un exemple d'utilisation de connaissances de sémantique lexicale: acquisition semi-automatique d'un vocabulaire de spécialité». Cahiers de Lexicologie, 62/1, 25-65.
- Conenna, Mirella y Kleiber, Georges (2002): «De la métaphore dans les proverbes». Langue Française, 134, 58-77.
- Conte, Maria-Elisabeth (1990): «La semiotica di Karl Bühler». Lingua e Stile, 25/3, 471-484.
- Corbella Díaz, Dolores (1986): «El campo semántico 'pensar' en el español medieval». Revista de Filología Universidad de La Laguna, 5, 83-100.
- Corbin, Danielle (1984): «Méthodes en morphologie dérivationnelle». Cahiers de Lexicologie, 44/1, 3-17.
- Corbin, Danielle (1992): «Sens et définition: De la compositionnalité du sens des mots construits (Réponse à Claire Vanderhoeft)». Lingvisticæ Investigationes, 16/1, 189-218.
- Corbin, Danielle y Temple, M. (1994): «Le monde des mots et des sens construits: catégories sémantiques, catégories référentielles». Cahiers de Lexicologie, 65/2, 5-28.
- Corrales Zumbado, Cristóbal (1991): «El estudio de los campos semánticos». Revista de Filología Universidad de La Laguna, 10, 79-94.
- Correa Calderón, E. (1963): «Judeoespañol "i", 'también'». Revista de Filología Española, 46, 149-161.
- Coseriu, Eugenio (1998): «La semántica estructural en España». Analecta Malacitana, 21, 455-482.
- Coseriu, Eugenio (2000): «La estructura del saber lingüístico». Analecta Malacitana, 23/2, 437-452.
- Coseriu, Eugenio (1981): «Les procédés sémantiques dans la formation des mots». Cahiers Ferdinand de Saussure, 35, 3-16.
- Costa Lima, D. da (1992): «A Semântica de Jackendoff: Discussões preliminares». Letras de Hoje, 89, 73-84.
- Cottez, H. (1987): «Sur quelques problèmes de dénomination». Cahiers de Lexicologie, 50, 71-78.
- Crego García, Mª Victorina (1994): «Construcciones libres vs. perífrasis verbales en los verbos de movimiento del español medieval». Verba, 21, 207-224.
- Cretia, G. (1987): «"Dignus" et ses dérivés. Contribution à l'étude diachronique du lexique latin». Revue Roumaine de Linguistique, 32/1, 27-42.
- Crisp, Peter (2002): «Metaphorical propositions: A rationale». Language and Literature, 11/1, 7-16.
- Crisp, Peter; Heywood, John y Steen, Gerard (2002): «Metaphor identification and analysis, classification and quantification». Language and Literature, 11/1, 55-69.
- Cristea, T. (1989): «Propriétés sémantiques - propriétés pragmatiques et contrastivité». Revue Roumaine de Linguistique, 34/3, 197-202.
- Croft, William (1991): «The evolution of negation». Journal of Linguistics, 27-1, 1-28.
- Croft, William (1993): «The Role of Domains in the Interpretation of Metaphors and Metonymies». Cognitive Linguistics, 4-4, 335-370.
- Cronk, Brian C. (2001): «Phonological, Semantic, and Repetition Priming with Homophones». Journal of Psycholinguistic Research, 30/4, 365-378.
- Cruz Cananillas, Isabel de la (1999): «The conflict of homonyms: does it exists?». Cuadernos de Investigación Filológica, 25, 107-116.
- Cruz Leal, Petra I. (1989-90): «Incongruencias en la relación \"positivo no positivo\" en el español actual». Revista de Filología Universidad de La Laguna, 8-9, 183-194.
- Culioli, Antoine (1994): «Continuity and modality». Continuity in Linguistic Semantics, 19, 21-32.
- Curat, Hervé y Hamlin, F.R. (1993): «Désignation, référence et la distinction entre noms propres et noms communs». Zeitschrift für Romanische Philologie, 109/1-2, 1-15.
- Cuyper, G. de y Melis, Ludo (2002): «Léxico versus sintaxis: la construcción reflexiva objetiva». Sintagma, 14, 5-19.
- Dal, G. (1991): «Hyponymie et prototypie: les noms en -asse et -et(te) du français». Lexique, 10, 211-240.
- Danes, Frantisek (1966): «The relation of centre and periphery as a language universal». Travaux Linguistiques de Prague, 2, 9-21.
- Danesi, Marcel (2004): «Metaphor and conceptual productivity: Results of a pilot project». Semiotica, 148/1-4, 399-412.
- Danlos, Laurence (1981): «La morphosyntaxe des expressions figées». Langages, 63, 53-74.
- Davidson, Donald; Kittay, Eva Feder y Camerani, Andrea (2000): «Significato, uso e contesto nella spiegazione del fenomeno metaforico». Lingua e Stile, 35/1, 3-32.
- Deane, P.D. (1988): «Polysemy and cognition». Lingua, 75,2-3, 325-362.
- Declés, J.P. (1994): «Relations casuelles et schèmes sémantico-cognitifs». Langages, 113, 113-125.
- Deely, John (2003): «The word 'semiotics': Formation and origins». Semiotica, 146/1-4, 1-50.
- Deignan, Alice (1999): «Metaphorical polysemy and paradigmatic relations: A corpus study». Word, 50/3, 319-338.
- Delport, Marie-France y Chevalier, Jean-Claude (2005): «La nomination, motivée ou pas?». Modèles Linguistiques, 51/26-1, 113-132.
- Demonte Barreto, Violeta (1999): «Semántica composicional y gramática: los adjetivos en la interficie léxico-sintaxis». Revista Española de Lingüística, 29/2, 283-316.
- Desclés, Jean-Pierre (1986): «Implication entre concepts: la notion de typicalité». Travaux de Linguistique et Littérature, 24/1, 179-202.
- Desclés, Jean-Pierre (1987): «Réseaux sémantiques». Langages, 22, 55-78.
- Desclés, Jean-Pierre (1991): «Archétypes cognitifs et types de procès». Travaux de Linguistique et Philologie, 29, 171-196.
- Desclés, Jean-Pierre; Flageul, V.; Kekenbosch, C.; Meunier, J-M. y Richard, J-F. (1998): «Sémantique cognitive de l'action : contexte théorique». Langages, 132, 28-47.
- Dewaele, Jean-Marc y Pavlenko, Aneta (2002): «Emotion Vocabulary in Interlanguage». Language Learning, 52/2, 263-322.
- Di Tullio, Angela Lucia (1997): «Verbos de sufijación homogénea en español». Revista de Lengua y Literatura, 11/17-22, 47-58.
- Díaz Bautista, M.C. (1990): «Gramática y estilística de los tropos». Estudios de Lingüística de la Universidad de Alicante, 6, 153-182.
- Díaz García, N. (1983): «Acerca del análisis sintáctico-semántico de frases idiomáticas». Linguistische Arbeitsberichte, 40, 81-88.
- Díez Orzas, Pedro Luis (1998): «Meronimias y redes semánticas: mecanismos de representación y de desambiguación». Lingüística, 10, 237-275.
- Dijk, Teun A. van (1995): «Discourse, Semantics and Ideology». Discourse & Society, 6-2, 243-290.
- Diki-Kidiri, Marcel (1999): «Le signifié et le concept dans la dénomination». Meta, 44/4, 573-581.
- Dings, J. (1986): «Antonimia lessicale». Quaderni di Semantica, 7/2, 333-345.
- Dixon, Peter y Twilley, Leslie C. (1999): «An Integrated Model of Meaning and Sense Activation and Disambiguation». Brain and Language, 68/1-2, 165-171.
- Domínguez Domínguez, J.F. (1993): «Del latín al romance. Algunas observaciones sobre los verbos de 'encontrar'». Epos, 9, 67-100.
- Domínguez, José Mª (1975): «La fraseología, una 'bella durmiente' en la enseñanza lingüística». Lebende Sprachen, 20/4, 116-119.
- Dominicy, Mark (1999): «Les stéréotypes et la contagion des idées». Langue Française, 123, 105-124.
- Doron, E. (1988): «The semantics of predicate nominals». Linguistics, 26-2, 281-302.
- Douglas, Graham (2000): «Catastrophes in semantic space: Signs of universality». Semiotica, 132/3-4, 179-280.
- Dovetto, Francesca M.; Thornton, Anna M. y Burani, Cristina (1998): «Violazione di restrizioni sulla suffissazione e interpretabilità semantica». Studi Italiani di Linguistica Teorica e Applicata, 27/3, 451-478.
- Driven, R. (1993): «Metonymy and Metaphor: Different mental strategies of conceptualisation». Leuvense Bijdragen, 82-1, 1-28.
- Droste, F. G. (1998): «On meaning. Metalinguistic considerations». Leuvense Bijdragen, 87/1 2, 1-36.
- Dubois, Jean (1960): «Les notions d'unité sémantique complexe et de neutralisation dans le lexique». Cahiers de Lexicologie, II, 62-66.
- Dubsky, Josef (1964): «El campo sintagmático de las formas descompuestas en español». Universidad de La Habana, 168-169, 109-125.
- Dubsky, Josef (1965): «Intercambio de componentes en las formas descompuestas españolas». Bulletin Hispanique, 3-4, 343-352.
- Dubsky, Josef (1966): «Composition, dérivation et décomposition». Lingua, 16, 190-198.
- Dubsky, Josef (1974): «Estructuración semántica de modismos». Ibero-Americana Pragensia, VIII, 51-58.
- Dubsky, Josef (1984): «El valor explícito de las construcciones verbales y verbonominales del español». Español Actual, 41, 13-20.
- Dubsky, Josef (1990): «El campo léxico de los verbos de introducción, de relación, de apoyo y verbos formemáticos». Verba, 32, 107-111.
- Duchacek, Otto y Spitzova, E. (1965): «Diferentes tipos de relaciones semánticas y problemas de los campos lingüísticos». Archivum, XV, 59-72.
- Ducrot, Oswald (2005): «A pragmática e o escudo semântico da língua». Letras de Hoje, 40/139, 9-23.
- Ducrot, Oswald y Carel, Marion (1999): «Les propriétés linguistiques du paradoxe : paradoxe et négation». Langue Française, 123, 27-40.
- Duncan, R. M. (1968): «Adjetivos de color en el español medieval». Anuario de Estudios Medievales, 5, 463-472.
- Dupront, A. (1969): «Sémantique historique et histoire». Cahiers de Lexicologie, 14/1, 15-25.
- Durst, Uwe (2003): «The Natural Semantic Metalanguage approach to linguistic meaning». Theoretical Linguistics, 29/3, 157-200.
- Eckardt, Regine (1999): «Three Ways to Create Metonymy. A Study in Locative Readings of Institution Names». Studi Italiani di Linguistica Teorica e Applicata, 28/2, 265-282.
- Eckardt, Regine (2001): «On the underlying mechanics of certain types of meaning change». Linguistische Berichte, 185, 31-74.
- Eco, Umberto y Violi, Patrizia (1987): «Instructional semantics for presuppositions». Semiotica, 64-1, 1-40.
- Elena, P. (1991): «Las locuciones verbonominales en alemán y en castellano». Anuari de Filologia, 14/A-2, 25-43.
- Elffers, E. (1999): «Predecessors of cognitive semantics and speech act theory?». Amsterdam Studies in the Theory and History of Linguistic Science - Series 3, 95, 307-320.
- Emanatian, M. (1992): «Chagga "Come" and "Go": Metaphor and the Development of Tense-Aspect». Studies in Language, 16, 1-33.
- Enghels, R. (2007): «La semántica de los verbos de percepción y la variación de régimen en español». Revue de Linguistique Romane, 281-282, 73-97.
- Espinal Farré, M. Teresa (2000): «On the semantic status of n-words in Catalan and Spanish». Lingua, 110/8, 557-580.
- Espinosa García, J. (1995-96): «Objetos directos no prototípicos o periféricos: la cuantificación como función semántica oracional». Pragmalingüística, 3-4, 311-328.
- Everett, D.L. (1989): «Anaphoric Indices and Inalllienable Possession in Brazilian Portuguese». Linguistic Inquiry, 20-3, 491-496.
- Faber, Pamela y Sánchez, J. (1990): «Semántica de prototipos: el campo semántico de los verbos que expresan la manera de hablar frente al de los verbos de sonido en inglés y español». Revista Española de Lingüística Aplicada, 6, 19-29.
- Fábregas Alfaro, Antonio y Eguren Gutiérrez, Luis Javier (2005): «Cuestiones de orden: semántica y sintaxis de los adjetivos ordinales». Estudios de Lingüística, 19, 85-106.
- Faltz, L.M. (1989): «A role for inference in meaning change». Studies in Language, 13-2, 317-331.
- Fargues, J. (1991): «Un essai de définition de structures conceptuelles: sémantique des verbes de transfert». Sémiotiques, I-1, 81-106.
- Fauconnier, G. (1991): «Subdivision cognitive». Communications, 53, 229-248.
- Fehr, J. (1992): «"La vie sémiologique de la langue": esquisse d'une lecture des "Notes Manuscrites" de Saussure». Langages, 107, 73-83.
- Felices Lago, Á.M. (1990): «The possibility of improving the compilation of a text dictionary using the virtual features added by a literary author». Revista Española de Lingüística Aplicada, 6, 55-62.
- Fellbaum, Christiane (1999): «La représentation des verbes dans le réseau sémantique WORDNET». Langages, 136, 27-40.
- Fernández Díaz, M.G. (1996-97): «Beneficios que aporta la semántica a la traducción automática». Philologia Hispalensis, 11/2, 49-57.
- Fernández Fontecha, Almudena y Jiménez Catalán, Rosa Mª (2003): «Semantic derogation in animal metaphor: a contrastive-cognitive analysis of two male/female examples in English and Spanish». Journal of Pragmatics, 35/5, 771-792.
- Fernández Ramírez, Salvador (1995): «¿Dónde están las palabras?». Analecta Malacitana, 18, 175-188.
- Fernandez-Duque, Diego y Johnson, Mark L. (1999): «Attention Metaphors: How Metaphors Guide the Cognitive Psychology of Attention». Cognitive Science, 23/1, 83. y sigs.
- Ferrari, L.D. (1996): «El campo léxico de los verbos de posesión en la semántica conceptual». Revista Española de Lingüística, 26-1, 71-82.
- Fillmore, Charles J. (1966): «Deictic categories in the semantics of "come"». Foundations of Language, 2, 219-227.
- Fillmore, Charles J.; Kay, Paul y O'Connor, M.C. (1988): «Regularity and idiomaticity in grammatical constructions: the case of "let alone"». Language, 64-3, 501-538.
- Fischer, O. y Leek, F.C. van der (1981): «Optional vs Radical Re-analysis; Mechanisms of Syntactic Change». Lingua, 55-4, 301-349.
- Fisher, H. (2003): «Metonymy as concept: A metaphor for rhetoric, not for thought». Semiotica, 147/1-4, 495-512.
- Flaux, N. (1991): «L'antonomase du nom propre ou la mémoire du référent». Langue Française, 92, 26-45.
- Fleischmann, Suzanne (1989): «Temporal Distance: A Basic Linguistic Metaphor». Studies in Language, 13, 1-50.
- Fodor, Jerry A. y Katz, Jerrold J. (1963): «The Structure of a semantic theory». Language, 39, 170-220.
- Fodor, Jerry A.; Garrett, Merrill F.; Walker, E. y Parkes, C. (1980): «Against definitions». Cognition, 8.3, 263-367.
- Fontanille, J. (1986): «Comprendre comment on comprend». Actes Sémiotiques, IX-40, 47-55.
- Fontanille, J. (1986): «Le tumulte modal: de la macro-syntaxe à la micro-syntaxe passionnelle». Actes Sémiotiques, IX-40, 12-31.
- Fontanille, J. (1990): «Notes sur le parcours cognitif». Table Matières, 7, 21-32.
- Forment Fernández, Mar (2000): «Universales metafóricos en la significación de algunas expresiones fraseológicas». Revista Española de Lingüística, 30/2, 357-381.
- Foz, Mª Carmen (2002): «A contribution to a descriptive functional-semantic framework for Theme analysis». Word, 53/2, 173-184.
- Fradin, Bernard (1986): «Pragmatique et constitution de la signification lexicale». Cahiers de Linguistique Française, 7, 115-134.
- Franco Figueroa, Mariano (1991): «El fondo léxico patrimonial: Americanismos semánticos en documentos de los siglos XVI y XVII». Anuario de Lingüística Hispánica, 7, 219-248.
- François, Frédéric (1989): «Le "signifié" et les types de mise en mots». La Linguistique, 25-1, 15-30.
- François, Frédéric (1989): «Sémantiques et significations». La Linguistique, 25-1, 75-114.
- François, Jacques (1991): «La pertinence linguistique des représentations propositionnelles de la sémantique cognitive». Sémiotiques, I-1, 69-80.
- François, Jacques y Verstiggel, J.C. (1991): «Sur la validité cognitive d'une typologie combinatoire des prédications de procès». Travaux de Linguistique et Philologie, 29, 197-208.
- Frantzen, Diana (1999): «Flaws in and Merits of Typical "Meaning Change" Explanations for the "Ser/Estar"+ Adjective Structure in Spanish». Hispanic Journal, 20/1, 9-28.
- Frases, J.T. (1987): «Saliendo de la caverna de Platón: la historia natural del tiempo». Revista de Occidente, 76, 5-34.
- Fredsted, Elin (1998): «On semantic and pragmatic ambiguity». Journal of Pragmatics, 30/5, 527-542.
- Frei, Henri (1962): «L'unité linguistique complexe». Lingua, 11, 128-140.
- Frenck-Mestre, C. y Bueno, S. (1999): «Semantic Features and Semantic Categories: Differences in Rapid Activation of the Lexicon». Brain and Language, 68/1-2, 199-204.
- Fuchs, Catherine (1986): «Interprétation et mécanismes implicatifs: l'exemple d'un micro-domaine aspectuel en français». Travaux de Linguistique et Littérature, 24/1, 117-130.
- Fuchs, Catherine (1986): «Le vague et l'ambigu: deux frères ennemis». Quaderni di Semantica, 7/2, 235-245.
- Fuchs, Catherine (1987): «Ambiguïté, vague, polysémie et continu». Quaderni di Semantica, 8/2, 299-305.
- Fuchs, Catherine (1987): «Les relatives et la construction de l'interprétation». Langages, 88, 95-108.
- Fuchs, Catherine (1987): «Les types de relatives: de la logique à la grammaire, de la syntaxe à la sémantique». Langages, 88, 5-8.
- Fuchs, Catherine (1991): «Les typologies de procès: un carrefour théorique interdisciplinaire». Travaux de Linguistique et Philologie, 29, 9-18.
- Fuchs, Catherine (1994): «The challenges of continuity for a linguistic approach to semantics». Continuity in Linguistic Semantics, 19, 93-110.
- Fuchs, Catherine; Gosselin, Laurent y Victorri, Bernard (1991): «Polysémie, glissements de sens et calcul des types de procès». Travaux de Linguistique et Philologie, 29, 137-170.
- Fuentes Rodríguez, Catalina (1994): «Significado designativo y significado connotativo». Anuario de Estudios Filológicos, 17, 151-164.
- Fukkink, Ruben G.; Blok, Henk y Glopper, Kees de (2001): «Deriving Word Meaning from Written Context: A Multicomponential Skill». Language Learning, 51/3, 477-496.
- Furlanetto Graeff, Telisa (2005): «Palavras que argumentam e que constatam no discurso». Letras de Hoje, 40/139, 95-107.
- Galatanu, O. (1999): «Le phénomène sémantico-discursif de déconstruction-reconstruction des topoï dans une sémantique argumentative intégrée». Langue Française, 123, 41-51.
- Galmiche, Michel (1990): «Hyponymie et généricité». Langages, 98, 33-49.
- Galmiche, Michel (1992): «Au carrefour des malentendus: le thème». L'Information Grammaticale, 54, 3-10.
- Gambarara, D. (1991): «Diachronie et sémiologie». Cahiers Ferdinand de Saussure, 45, 183-200.
- Garachana Camarero, Mar y Hilferty, Joseph (1994): «Una representación de la polisemia en diacronía y sincronía». Anuari de Filologia, 17/F-5, 71-92.
- Garavaso, P. (1996): «Significanza cognitiva e contenuto de pensiero nella nuova teoria del riferimento». Lingua e Stile, 31/3, 365-376.
- García Asensio, Mª Ángeles y Yúfera Gómez, Irene (1993): «Sobre la evolución semántica de algunas palabras del español que designan unidades de comunicación verbal». Revista Española de Lingüística, 23-2, 359-374.
- García Fajardo, Josefina (1991): «El significado de los determinantes españoles». Nueva Revista de Filología Hispánica, 38/2, 737-752.
- García García-Serrano, Mª Ángeles (2003-04): «Los nombres de acción en algunos diccionarios del español». Revista de Lexicografía, 10, 81-101.
- García Hernández, Benjamín (1997): «Sinonimia y diferencia de significado». Revista Española de Lingüística, 27/1, 1-31.
- García Hernández, Benjamín (1997): «La sinonimia, relación onomasiológica en la antesala de la semántica». Revista Española de Lingüística, 27/2, 381-407.
- García Hernández, Benjamín (1998): «Michel Bréal. Un siglo de semántica». Revista Española de Lingüística, 28/1, 148-150.
- García Padrón, Dolores (1990): «En torno al llamado 'proceso de desemantización'». Revista de Filología Románica, 7, 241-254.
- García Padrón, Dolores (2004): «Significado y variación de la raíz part- en español». Revista Española de Lingüística, 34/2, 455-480.
- García Platero, Juan Manuel (2002): «Aspectos semánticos de las colocaciones». Lingüística Española Actual, XXIV/1, 25-34.
- Garcia, Erica C. (1967): «Auxiliaries and the criterion of simplicity». Language, 43/4, 853-870.
- Garcia, Erica C. (1970): «Gender switch in Spanish derivation». Romance Philology, 24/1, 39-57.
- García-Borrón Martínez, Juan Pablo (1995): «Evolución semántica inversa en dos niveles de lengua». Anuari de Filologia, 18/F-6.
- García-Borrón Martínez, Juan Pablo (1995-96): «Recurrencias etimológicas. Los nombres de animales (I)». Anuario de Estudios Filológicos, 18 y 19, 165-176 y 205-222.
- García-Borrón Martínez, Juan Pablo (1997): «De la designación al significado en español». Anuari de Filologia, 20/F-8, 17-42.
- García-Borrón Martínez, Juan Pablo (1998-99): «Wellerismos». Anuari de Filologia, 21/F-9, 39-54.
- García-Page Sánchez, Mario (1990): «Léxico y sintaxis locucionales: algunas consideraciones sobre las palabras 'idiomáticas'». Estudios Humanísticos: Filología, 12, 279-290.
- García-Page Sánchez, Mario (1990): «Sobre implicaciones lingüísticas. Solidaridad léxica y expresión fija». Estudios Humanísticos: Filología, 12, 215-227.
- García-Page Sánchez, Mario (1993): «El "modismo" en la enseñanza del español». Analecta Malacitana, XVI-2, 347-363.
- Garfield, Jay L.; Peterson, Candida C. y Perry, Tricia (2001): «Social Cognition, Language Acquisition and The Development of the Theory of Mind». Mind and Language, 16/5, 494-541.
- Garrido Medina, Joaquín (1979): «El significado como proceso: connotación y referencia». Anuario de Estudios Filológicos, 2, 19-40.
- Garrido Medina, Joaquín (1990): «Diccionario español de discurso: fundamentos de diseño». Revista Española de Lingüística Aplicada, 6, 31-42.
- Gary-Prieur, Marie-Noëlle (1989): «Quand le référent d'un nom propre se multiplie». Modèles Linguistiques, XI-2, 119-133.
- Gary-Prieur, Marie-Noëlle (1991): «La modalisation du nom propre». Langue Française, 92, 46-63.
- Gary-Prieur, Marie-Noëlle (1991): «Le nom propre constitue-t-il une catégorie linguistique?». Langue Française, 92, 4-25.
- Gary-Prieur, Marie-Noëlle (1995): «Le nom propre, suite». Travaux de Linguistique, 30, 93-106.
- Gary-Prieur, Marie-Noëlle (1998): «La dimension cataphorique du démonstratif. Étude de constructions à relative». Langue Française, 120, 44-50.
- Gary-Prieur, Marie-Noëlle y Léonard, M. (1998): «Le démonstratif dans les textes et dans la langue». Langue Française, 120, 5-20.
- Garza Cuarón, Beatriz (1985-86): «La referencialidad como concepto lingüístico». Nueva Revista de Filología Hispánica, 34, 1-22.
- Garza Cuarón, Beatriz (1988): «Unidad y variación en semántica». Nueva Revista de Filología Hispánica, 36/2, 623-656.
- Gedrat, Doris Cristina (2000): «A déixis espacial e aspectos biológicos da linguagem». Letras de Hoje, 35/121, 171-188.
- Geeraerts, D. (1983): «Reclassifying Semantic Change». Quaderni di Semantica, 4/2, 217-240.
- Geeraerts, D. (1989): «Prospects and problems of prototype theory». Linguistics, 27-4, 587-612.
- Geeraerts, D. (1991): «Grammaire cognitive et sémantique lexicale». Communications, 53, 17-50.
- Geeraerts, D. (1993): «Des deux côtés de la sémantique structurale: sémantique historique et sémantique cognitive». Histoire, Épistémologie, Langage, 15-I, 111-130.
- Geeraerts, D. (1993): «Vagueness's puzzles, polysemy's vagaries». Cognitive Linguistics, 4-3, 223-272.
- Geeraerts, D. (1995): «Especialització i reinterpretació en les expressions idiomàtiques». Caplletra, 18, 45-63.
- Geiger, Odie y Ward, Lawrence M. (1999): «Metaphors and the Mental Lexicon». Brain and Language, 68/1-2, 192-198.
- Geiger, R. A.; Rudzka-Ostyn, B. y Peeters, Bert (1998): «Conceptualizations and mental processing in language». Word, 49/2, 225-238.
- Gelderen, E. van (1996): «The Emphatic Origin of Reflexives». Berkeley Linguistics Society, 22, 106-115.
- Gelman, Susan A. y Koenig, Melissa A. (2001): «The role of animacy in children's understanding of 'move'». Journal of Child Language, 28/3, 683-702.
- Genette, G. (1970): «La réthorique restreinte». Communications, 16, 158-171.
- Gentner, Dedre e Imai, Mutsumi (1992): «Is the Future always ahead? Evidence for System-Mappings in Understanding Space-Time Metaphors». Cognitive Science & Society, 510-515.
- Gentner, Dedre; Imai, Mutsumi y Boroditsky, Lera (2002): «As time goes by: Evidence for two systems in processing space > time metaphors». Language and Cognitive Processes, 17/5, 537-544.
- Gerdts, D.B. (1988): «Semantic linking and the relational structure of desideratives». Linguistics, 26-5, 843-872.
- Geurts, Bart (2003): «Semantics as lexicography». Theoretical Linguistics, 29/3, 223-226.
- Giacalone Ramat, Anna (1992): «Grammaticalization Processes in the Area of Temporal and Modal Relations». Studies in Second Language Acquisition, 14-3, 297-322.
- Gibbs, Raymond W. (1990): «Psycholinguistic studies on the conceptual basis of idiomaticity». Cognitive Linguistics, 1-4, 417-451.
- Gibbs, Raymond W. (1992): «Categorization and Metaphor Understanding». Psychological Review, 99, 572-577.
- Gibbs, Raymond W. (1992): «When is Metaphor? The Idea of Understanding in Theories of Metaphor». Poetics Today, 13-4, 575-606.
- Gibbs, Raymond W. (2002): «Psycholinguistic comments on metaphor identification». Language and Literature, 11/1, 78-83.
- Gibbs, Raymond W. (2006): «Metaphor Interpretation as Embodied Simulation». Mind & Language, 21/3, 434-450.
- Gibbs, Raymond W. y Nayak, N.P. (1989): «Psycholinguistic studies on the syntactic behavior of idioms». Cognitive Psychology, 21, 100-123.
- Gibbs, Raymond W. y O'Brien, Edward J. (1990): «Idioms and mental imagery: The metaphorical motivation for idiomatic meaning». Cognition, 36, 35-64.
- Gibbs, Raymond W. y Tendahl, Markus (2006): «Cognitive Effort and Effects in Metaphor Comprehension: Relevance Theory and Psycholinguistics». Mind & Language, 21/3, 379-403.
- Gibbs, Raymond W.; Costa Lima, Paula L. y Francozo, Edson (2004): «Metaphor is grounded in embodied experience». Journal of Pragmatics, 36/7, 1189-1210.
- Gibbs, Raymond W.; Darín, Jr.; Burchalter, L.; Moise, J.F. y Farran, W. (1993): «Literal Meaning and Figurative Language». Discourse Processes, 16-4, 387-404.
- Gibbs, Raymond W.; Nayak, N.P. y Cutting, J. Cooper (1989): «How to kick the bucket and not decompose: Analyzability and idiom processing». Journal of Memory and Language, 28, 576-584.
- Gibbs, Raymond W.; Nayak, N.P.; Bolton, J.L. y Keppel, M.E. (1989): «Speakers' assumptions about the lexical flexibility of idioms». Memory and Cognition, 17-1, 58-68.
- Gibson, Edward; Pearlmutter, Neal J. y Torrens, Vicenç (1999): «Recency and Lexical Preferences in Spanish». Memory and Cognition, 27/4, 603-611.
- Gildea, Daniel y Jurafsky, Daniel (2002): «Automatic Labeling of Semantic Roles». Computational Linguistics, 28/3, 245-288.
- Gingras, R. (1995): «Localisme et semántique lexicale». Lingvisticæ Investigationes, 19/1, 83-96.
- Giora, Rachel (2002): «Literal vs. figurative language: Different or equal?». Journal of Pragmatics, 34/4, 487-492.
- Girju, Roxana; Moldovan, Dan; Tatu, Marta y Antohe, Daniel (2005): «On the semantics of noun compounds». Computer Speech & Language, 19/4, 479-496.
- Giry-Schneider, J. (1991): «Relation entre le sens des noms et leur structure prédicative». Revue Québécoise de Linguistique, 20-1, 99-128.
- Glucksberg, Sam; Brown, M. y MacGlone, M.S. (1993): «Conceptual Metaphors are not Automatically Accessed During Idiom Comprehension». Memory and Cognition, 21, 711-719.
- Glucksberg, Sam; Keysar, Boaz y MacGlone, M.S. (1992): «Metaphor Understanding and Accessing Conceptual Schema: Reply to Gibbs (1992)». Psychological Review, 99, 578-581.
- Goalty, Andrew (2002): «Text-linguistic comments on metaphor identification». Language and Literature, 11/1, 70-73.
- Godart-Wendling, Béatrice (1989): «Le principe de substitution de Leibniz: condition nécessaire et suffisante de l'opacité référentielle?». Drlav, 40, 141-156.
- Goddard, Cliff (2004): «The ethnopragmatics and semantics of ?active metaphors?». Journal of Pragmatics, 36/7, 1211-1252.
- Goddard, Cliff (2003): «Natural Semantic Metalanguage: Latest perspectives». Theoretical Linguistics, 29/3, 227-236.
- Godoy, E. (1989): «Sobre o paradigma cognitivo na lingüistica». Letras, 38, 14-26.
- Goldberg, Elmera y Goldfarb, Robert (2005): «Grammatical category ambiguity in aphasia». Brain & Language, 95/2, 293-303.
- González Calvo, José Manuel (1982): «Consideraciones sobre la palabra como unidad lingüística». Revista Española de Lingüística, 12-2, 375-410.
- González Doreste, Dulce Mª (1986): «Estudio del campo semántico 'golpear' en la narrativa francesa del siglo XII». Revista de Filología Universidad de La Laguna, 5, 145-157.
- González Doreste, Dulce Mª y Oliver Frade, José Manuel (1986): «Notas sobre un cambio semasiológico: del latin 'firmare' al francés 'fermer'». Revista de Filología Universidad de La Laguna, 5, 159-166.
- González Martínez, J.M. (1988-89): «La sinonimia. Problema metalingüístico». Anales de Filología Hispánica, 4, 193-210.
- González Monllor, Rosa Mª (1989-90): «Un caso de cambio semasiológico: "folía"». Romanische Forschungen, 8-9, 167-174.
- González Páez, Mª Carmen (1989): «La fragmentación semántica de 'collocare'». Helmantica, 39/2, 355-373.
- González Pereira, Miguel (1994): «Sobre el modelo dialéctico del significado de Juan Luis Jiménez Ruiz». Verba, 21, 449-464.
- González, O. (1987): «Algunas reflexiones sobre la antonimia». Revista Signos, 20/25, 149-156.
- Gordillo Vázquez, Mª del Carmen (1991): «Contribución al estudio de los campos nocionales». Glosa, 2, 419-427.
- Gordon, W. Terrence (1993): «La sémantique aux Etats-Unis: de Bloomfield au générativisme». Histoire, Épistémologie, Langage, 15/I, 31-52.
- Gréciano, G. (1986): «Actualités phraséologiques». Verbum, IX-3, 319-340.
- Greene, J.O. y Cappella, J.N. (1986): «Cognition and Talk: The Relationship of Semantic Units to Temporal Patterns of Fluency in Spontaneous Speech». Language & Speech, 29-2, 141-158.
- Greimas, Alfred Jules (1960): «Idiotismes, proverbes, dictions». Cahiers de Lexicologie, II, 41-61.
- Greimas, Alfred Jules (1986): «"De la nostalgia". Étude de sémantique lexicale». Actes Sémiotiques, IX-40, 5-11.
- Grésillon, A. (1988): «Ambiguïté et double sens». Modèles Linguistiques, X, 9-20.
- Grice, H. Paul (1957): «Meaning». Philosophical Review, 66, 377-388.
- Grize, Jean-Blaise (1986): «Implication et détachement». Travaux de Linguistique et Littérature, 24/1, 131-138.
- Grodner, Daniel; Gibson, Edward y Tunstall, Susanne (2002): «Syntactic Complexity in Ambiguity Resolution». Journal of Memory and Language, 46/2, 267-295.
- Groot, Annette M. B. de y Keijzer, Rineke (2000): «What is Hard to Learn is Easy to Forget: The Roles of Word Concreteness, Cognate Status, and Word Frequency in Foreign-Language Vocabulary Learning and Forgetting». Language Learning, 50/1, 1-56.
- Gross, Gaston (1998): «Pour une véritable fonction "synonymie" dans un traitement de texte». Langages, 131, 103-114.
- Gross, Gaston (1999): «Sémantique lexicale et connecteurs». Langages, 136, 76-84.
- Gross, Gaston y Vivès, Robert (2001): «La description en termes de classes d'objets et l'enseignement des langues». Langue Française, 131, 38-51.
- Gross, Maurice (1981): «Les bases empiriques de la notion de prédicat sémantique». Langages, 63, 7-52.
- Guenthner, Franz (1975): «On the Semantics of Metaphor». Poetics, 4/2-3, 199-220.
- Guérin, Gerard (2007): «Traduction, signification, compréhension». Linguistique, 43/2, 93-104.
- Guilbert, Louis (1964): «Les antonymes: y a-t-il un système morpholexical des antonymes?». Cahiers de Lexicologie, 4/1, 29-36.
- Guillén Sutil, Rosario (1998): «Elipsis y presuposición». Anuario de Letras, 36, 185-204.
- Guillet, A. (1990): «Fondements formels des classes sémantiques dans un lexique-grammaire». Langages, 98, 70-78.
- Gutiérrez Ordóñez, Salvador (1985): «Sobre las categorías, las clases y la transposición». Contextos, III/5, 75-111.
- Gutiérrez Ordóñez, Salvador (2003): «Semántica española en el fin de siglo». Lingüística Española Actual, 25/1-2, 115-143.
- Guttenplan, Samuel (2006): «The Transparency of Metaphor». Mind & Language, 21/3, 333-359.
- Haiman, John (1980): «The Iconicity of Grammar: Isomorphism and Motivation». Language, 56-3, 515-540.
- Hallyn, F. (1995): «De la métaphore filée au modèle analogique: cohérence et pertinence». Travaux de Linguistique, 29.
- Hanlon, Camille y Silverberg, Joann (1998): «Semantic and pragmatic aspects of set-relational reference in Modern Indo-European languages». Pragmatics, 8/4, 543-554.
- Harris, Richard J. y Mosier, Noah Jacob (1999): «Memory for Metaphors and Similes in Discourse». Discourse Processes, 28/3, 257-270.
- Harto Trujillo, M.L. (1994): «Los términos "suppositum" y "appositum": Relación entre lógica y gramática». Anuario de Estudios Filológicos, 17, 247-258.
- Hathout, N. (2005): «Exploiter la structure analogique du lexique construit: une approche computationnelle». Cahiers de Lexicologie, 87, 5-28.
- Haugh, Michael (2002): «The intuitive basis of implicature». Pragmatics, 12/2, 117-134.
- Haverkate, Henk (1995): «Spanish Mood and the Expression of Cognitive and Evaliative Meaning». Verba, 22, 11-29.
- Hawkins, B. (2001): «Ideology, metaphor and iconographic reference». Amsterdam Studies in the Theory and History of Linguistic Science - Series 4, 205, 27-50.
- Heger, Klaus (1965): «Les bases méthodologiques de l'onomasiologie et du classement par concepts». Travaux de Linguistique et Littérature, 3/1, 7-32.
- Heger, Klaus (1967): «Problemas y métodos del análisis onomasiológico del "tiempo" verbal». Boletín de Filología de la Universidad de Chile, 19, 165-195.
- Heger, Klaus (1969): «La sémantique et la dichotomie de langue et parole». Travaux de Linguistique et Littérature, 7/1, 47-111.
- Hendriks, Petra y Hoop, Helen de (2001): «Optimality Theoretic Semantics». Linguistics & Philosophy, 24/1, 1-32.
- Hernández Hernández, Humberto (1989-90): «Semántica, lexicografía y otras cuestiones conexas». Revista de Filología Universidad de La Laguna, 8-9, 175-182.
- Hernández Hernández, Humberto (1991): «El análisis semántico-distribucional. Una aportación a la lexicografía». Revista de Filología Universidad de La Laguna, 10, 221-226.
- Hernández Hernández, Humberto (1991): «Sobre el concepto de "acepción": revisiones y propuestas». Voz y Letra, 2/1, 127-142.
- Hernández Iglesias, M. (1990-91): «Todas las metáforas son mortales». La Balsa de la Medusa, 15-16-17, 101-110.
- Hernández, P. (1989): «Estudio semántico de la poesía primera de Luis Cernuda». Notas y Estudios Filológicos, 4, 1-35.
- Herrera García, R.M. (1989): «Antropología isidoriana. Estudio filológico de 'homo' y su campo semántico». Helmantica, XL, 69-113.
- Herschensohn, J. (2004): «Inflection, thematic roles and abstract case». Bilingualism Language and Cognition, 7/1, 32-34.
- Hervey, S. (1988): «Economy and motivation in semiotic systems». La Linguistique, 24-2, 27-38.
- Heyvaert, L. (2003): «Nominalization as grammatical metaphor: On the need for a radically systemic and metafunctional approach». Amsterdam Studies in the Theory and History of Linguistic Science-series 4, 236, 65-100.
- Heywood, John; Semino, Elena y Short, Mick (2002): «Linguistic metaphor identification in two extracts from novels». Language and Literature, 11/1, 35-54.
- Hickmann, Maya (2001): «Language and cognition in development: Old questions, new directions». Pragmatics, 11/2, 105-126.
- Hickmann, Maya (2006): «Space, language, and cognition: Some new challenges». Typological Studies in Language, 66, 1-18.
- Hilferty, Joseph (1993): «Semántica lingüística y cognición». Verba, 20, 29-44.
- Hilferty, Joseph (1995): «Metonímia i Metàfora des d'una perspectiva cognitiva». Caplletra, 18, 31-44.
- Hillert, Dieter G. (2004): «Spared access to idiomatic and literal meanings: A single-case approach». Brain & Language, 89/1, 207-215.
- Hilty, Gerold (1990): «Análisis semántico de algunos verbos de movimiento». Verba, 32, 163-166.
- Hindle, Donald y Rooth, M. (1993): «Structural Ambiguity and Lexical Relations». Computational Linguistics, 19-1, 103-120.
- Hiraga, M.K. (1994): «Diagrams and metaphors: Iconic aspects of language». Journal of Pragmatics, 22-1, 5-22.
- Hirschberg, Julia y Litman, D. (1993): «Empirical Studies on the Disambiguation of Cue Phrases». Computational Linguistics, 19-3, 501-530.
- Hirschman, Elizabeth C. (2002): «Metaphors, archetypes, and the biological origins of semiotics». Semiotica, 142/1, 315-350.
- Hirtle, Walter (1989): «La raison des phrases ambiguës: Entre la signifié de puissance et le contexte». Modèles Linguistiques, XI-2, 169-182.
- Hirtle, Walter (1994): «Meaning and referent: for a linguistic approach». Word, 45-2, 103-118.
- Holme, R. (2003): «Grammatical metaphor as a cognitive construct». Amsterdam Studies in the Theory and History of Linguistic Science-series 4, 236, 391-416.
- Holmer, N.M. (1988): «Agua, fuego y el ojo». Fontes Linguae Vasconum, 52, 161-165.
- Hoop, Helen de; Haverkort, Marco y Noort, Maurits van den (2004): «Variation in form versus variation in meaning». Lingua, 114/9-10, 1071-1090.
- Hopper, Paul J. (1987): «Emergent Grammar». Berkeley Linguistics Society, 13, 139-157.
- Houdebine, A.M. (1993): «Diversité des langues-diversité des cultures: la signification et la diversité linguistique». La Linguistique, 29-2, 81-94.
- Howden, M.S. (1991): «Semantic Congruence as a Principle of Linguistic Analysis». Orbis, 34/1-2, 34-41.
- Huck, Geoffrey J. y Goldsmith, John A. (1998): «On Comparing Linguistic Theories: Further notes on the Generative Semantics/Interpretive Semantics debate in American linguistics». Historiographia Linguistica, 25/3, 345-372.
- Hudson, R.A. (1975): «Review of A. Makkai in "Idiom Structure in English"». Journal of Linguistics, 11/1, 73-80.
- Huggett, Nick (2006): «The Regularity Account of Relational Spacetime». Mind, 115/457, 41-74.
- Hülzer-Vogt, H. (1993): «Réflexions sémantiques d'un romaniste, Léo Spitzer (1887-1960), sur le changement de sens». Histoire, Épistémologie, Langage, 15-I, 131-152.
- Hummel, Martin (1994): «Regard critique sur la sémantique du prototype». Cahiers de Lexicologie, 65/2, 159-182.
- Ibanos, A.M.T. (1992): «A Semântica dos Mundos Possíveis de Cresswell para as Atitudes Proposicionals». Letras de Hoje, 89, 25-48.
- Illes, Judy; Francis, Wendy S.; Desmond, John E. y otros (1999): «Convergent Cortical Representation of Semantic Processing in Bilinguals». Brain and Language, 70/3, 347-363.
- Izquierdo Guzmán, Mª Laura (1993): «La escisión semántica del término "mañana" y la creacion léxica de "media mañana"», 12, 149-167.
- Izquierdo Guzmán, Mª Laura (1994): «En torno a la valoración semántica del término "verbo"». Revista de Filología de la Universidad de La Laguna, 13, 179-194.
- Jackson, Frank (2002): «Language, thought and the epistemic theory of vagueness». Language and Communication, 22/3, 269-280.
- Jayez, J. (1996): «Reférence et aspectualité. Le problème des verbes dits 'aspectuels'», 18, 275-298.
- Jiménez Ruiz, Juan Luis (1991): «La interpretación dialéctica del significado». Analecta Malacitana, XIV-2, 315-334.
- Jiménez Ruiz, Juan Luis (1992): «Hacia un modelo teórico que explique la estructura semántica de los significados emotivos». Estudios de Lingüística de la Universidad de Alicante, 8, 37-66.
- Jiménez Ruiz, Juan Luis (1996): «Propuesta de caracterización semántica de la lengua española: entre la teoría y la empiricidad». Analecta Malacitana, 12, 441-454.
- Jonge, R. de (1993): «The existence of synomyms in a language: two forms but one, or rather two, meanings». Linguistics, 31-3, 521-538.
- Juanals, Brigitte (2003): «L'arbre, le labyrinthe et l'océan. Les métaphores du savoir, des Lumières au numérique». Communication & Langages, 139, 101-110.
- Jurafsky, Daniel (1993): «Universals in the Semantics of the Diminutive». General Session and Parasession on Grammaticalization, B.L.S., 19, 423-436.
- Jurafsky, Daniel (1996): «Universal tendencies in the semantics of the diminutive». Language, 72-3, 533-578.
- Kakridis, Yannis (1998): «Metaphor and Metonymy: A Dialectical Perspective». Quaderni di Semantica, 2, 355-362.
- Kay, Paul (2003): «NSM and the meaning of color words». Theoretical Linguistics, 29/3, 237-246.
- Kayser, D. (1987): «Une sémantique qui n'a pas de sens». Langages, 22, 33-46.
- Kayser, D. (1995): «Terme et Dénotation». La Banque des Mots, 7, 19-34.
- Kersten, Alan W. y Earles, Julie L. (2004): «Semantic context influences memory for verbs more than memory for nouns». Memory & Cognition, 32/2, 198-211.
- Keysar, Boaz y Glucksberg, Sam (1992): «Metaphor and Communication». Poetics Today, 13, 633-658.
- Keysar, Boaz; Shen, Yeshayahu; Glucksberg, Sam y Horton, William S. (2000): «Conventional Language: How Metaphorical Is It?». Journal of Memory and Language, 43/4, 576-593.
- Klare, J. (1986): «Lexicologia e fraseologia no português moderno». Revista de Filología Románica, 4, 355-360.
- Kleiber, Georges (1986): «Généricité et implication, ou l'histoire d'un couple». Travaux de Linguistique et Littérature, XXIV-1, 67-84.
- Kleiber, Georges (1987): «Mais à quoi sert donc le mot "chose"? Une situation paradoxale?». Langue Française, 73, 109-127.
- Kleiber, Georges (1988): «Prototype, stéréotype: un air de famille?». Drlav, 38, 1-61.
- Kleiber, Georges (1992): «L'anaphore: d'un problème à l'autre». Le Français Moderne, 60-1, 1-22.
- Kleiber, Georges (1993): «Anaphore associative, pontage et stéréotype». Lingvisticæ Investigationes, 17/1, 1-34.
- Kleiber, Georges (1994): «Métaphore: le problème de la déviance». Langue Française, 101, 35-56.
- Kleiber, Georges (1997): «Sens, référence et existence: que faire de l'extra-linguistique?». Langages, 127, 9-37.
- Kleiber, Georges (1999): «Les noms relationnels en anaphore associative: le cas des noms de parenté». Studi Italiani di Linguistica Teorica e Applicata, 28/2, 283-300.
- Kleiber, Georges (1999): «Les proverbes : des dénominations d'un type "très très spécial"». Langue Française, 123, 52-69.
- Kleiber, Georges (2000): «Sur le sens des proverbes». Langages, 139, 39-58.
- Kleiber, Georges (2002): «De la polysémie en général à la polysémie prototypique en particulier». Cahiers de Lexicologie, 80, 89-104.
- Kleiber, Georges y Reigel, M. (1991): «Sens lexical et interprétations référentielles. Un écho à la réponse de D. Kayer». Lingvisticæ Investigationes, 15/1, 181-202.
- Kleiber, Georges y Tamba-Mecz, Irène (1990): «L'hyponymie revisitée: inclusion et hiérarchie». Langages, 98, 7-32.
- Kleiber, Georges; Patry, R. y Ménard, N. (1993): «Anaphore associative: Dans quel sens "roule" -t-elle?». Revue Québécoise de Linguistique, 22-2, 139-164.
- Klein, Devorah E. y Murphy, Gregory L. (2001): «The Representation of Polysemous Words». Journal of Memory and Language, 45/2, 259-282.
- Klepousniotou, Ekaterini y Baum, Shari R. (2005): «Processing homonymy and polysemy: Effects of sentential context and time-course following unilateral brain damage». Brain & Language, 95/3, 365-382.
- Kliffer, Michael D. (1987): «Los sustantivos intrínsecamente relacionales: un examen multinivelístico». Revista Española de Lingüística, 17-2, 283-300.
- Koch, Peter (1999): «Tree and Fruit: A Cognitive-Onomasiological Approach». Studi Italiani di Linguistica Teorica e Applicata, 28/2, 331-348.
- Koenig, Jean-Pierre y Davis, Anthony R. (2001): «Sublexical Modality and the Structure of Lexical Semantic Representations». Linguistics & Philosophy, 24/1, 71-124.
- Koike, Kazumi (2002): «Comportamientos semánticos en las colocaciones léxicas». Lingüística Española Actual, 24/1, 5-24.
- Kooij, J.G. (1968): «Compounds and Idioms». Lingua, 21, 250-268.
- Koskas, E. (1987): «Les organisations cognitives sont-elles liées au sexe?». Langages, 85, 63-70.
- Kövecses, Zoltán (2002): «Cognitive-linguistic comments on metaphor identification». Language and Literature, 11/1, 74-77.
- Kracht, Marcus (2002): «Dynamic Semantics». Linguistische Berichte, 10, 199-224.
- Kracht, Marcus (2002): «On the Semantics of Locatives». Linguistics and Philosophy, 25/2, 157-232.
- Krayembühl Gusi, B. (1995): «Breve estudio diacrónico de las definiciones de colores en algunos diccionarios de la lengua española». International Journal of Lexicography, 8/3, 233.
- Kreitler, S. y Kreitler, H. (1993): «Meaning Effects of Context». Discourse Processes, 16-4, 429-450.
- Kristol, A.M. (1994): «Un champ sémantique en mutation constante: l'expression de la couleur dans les langues romanes». Terminologie et Traduction, 2, 29-52.
- Kubczak, H. (2003): «Metapher und Metonymie unter besonderer Berucksichtigung der metonymiespezifischen Sinnerzeugung». Zeitschrift für Romanische Philologie, 119/22, 203-221.
- Kutz, W. (1990): «La semántica de la comprensión y el verbo». Verba, 32, 175-182.
- Lago Garabatos, J. (1989): «Le rôle du contexte dans l'expression de la généricité et de la spécificité». Modèles Linguistiques, XI-2, 59-72.
- Laguna Campos, José (1988): «Contribución al vocabulario de los tejidos de la primera mitad del siglo XIII». Studium, 4, 113-136.
- Lakoff, George (1980): «The Metaphor System and its Role in Grammar», 29-2, 217-242.
- Lakoff, George (1998): «Cómo la metáfora estructura los sueños». Revista de Psicoterapia, 9/34-35, 5-30.
- Lamarche, Jacques (2002): «Invariance et contingence». Travaux de Linguistique, 45/2, 15-44.
- Landi, Addolorata (2002): «Per una grammatica dei 'sentimenti'. Designazioni e significazioni». Studi Italiani di Lingüística Teorica e Applicata, 31/1, 35-58.
- Landsberg, E. (1986): «Iconic Aspects of Language: The Imitation of Nonlinguistic Reality». Quaderni di Semantica, 7/2, 321-332.
- Lang, Mervyn Francis (1987): «"Coche cama", "hombre rana": loose compounds in contemporary Spanish». Modern Languages, 68, 189-194.
- Langacker, Ronald W. (1994): «The limits of continuity: discreteness in cognitive semantics». Continuity in Linguistic Semantics, 19, 9-20.
- Lapata, Mirella y Lascarides, A. (2003): «A Probabilistic Account of Logical Metonymy». Computational Linguistics , 29/2, 261-316.
- Lapata, Mirella; Keller, Frank y Scheepers, Christoph (2003): «Intra-sentential context effects on the interpretation of logical metonymy». Cognitive Science, 27/4, 649-668.
- Laporte, Eric (1988): «La reconnaissance des expressions figées lors de l'analyse automatique». Langages, 90, 117-126.
- Lappin, Shalom (2000): «An Intensional Parametric Semantics for Vague Quantifiers». Linguistics & Philosophy, 23/6, 599-620.
- Lara, Luis Fernando de (2000): «Al hilo de la teoría de Bühler sobre el campo mostrativo». Anuario de Letras, 38, 185-195.
- Larainczi, M. (1969): «Acerca del cambio semántico de las palabras españolas de origen árabe». Revue Roumaine de Linguistique, 14, 65-75.
- Larrivée, Pierre (2002): «La notion d'invariant sémantique». Travaux de Linguistique, 45/2, 7-14.
- Lascarides, A. y Copestake, Ann (1998): «Pragmatics and word meaning». Journal of Linguistics, 34/2, 387-446.
- Lassègue, Jean (2003): «Note sur la construction des formes sémantiques en anthropologie et en linguistique: catégorisation linguistique, parenté, rituel». Langages, 150, 106-125.
- Laur, Dany (1993): «La relation entre le verbe et la préposition dans la sémantique du déplacement». Langages, 28-110, 47-67.
- Lazar, Michelle M. (2000): «Gender, discourse and semiotics: The politics of parenthood representations». Discourse & Society, 11/3, 373-400.
- Lázaro Carreter, Fernando (1974): «Sintaxis y Semántica». Revista Española de Lingüística, 4, 1, 61-85.
- Le Goffic, P. (1994): «Is there continuity in syntax?». Continuity in Linguistic Semantics, 19, 45-56.
- Le Ny, J.F. (1989): «Accès au lexique et compréhension du langage: la ligne de démarcation sémantique». Lexique, 8, 65-86.
- Lehmann, Christian (1985): «Grammaticalization: Synchronic Variation and Diachronic Change». Lingua e Stile, XX/3, 303-318.
- Lehmann, Christian (1986): «Grammaticalization and Linguistic Typology». General Linguistics, 26-1, 3-22.
- Lehmann, Christian (1989): «Grammatikalisierung und Lexikalisierung». Zeitschrift für Phonetik, Sprachwissenschaft und Kommun, 42-1, 11-19.
- Lehmann, Christian (1993): «Theoretical implications of grammaticalization phenomena». Trends in Linguistics, 69, 315-340.
- Leonardi, P. (1992): «Grice: significare come atto». Lingua e Stile, XXVII-4, 487-504.
- Leondar, B. (1975): «Metaphor and infant cognition». Poetics, 4/2-3, 273-287.
- Lepoire, Solveig (1999): «Aspects cognitifs de la conduite d'un dialogue explicatif». Pratiques, 103-104, 173-192.
- Lepore, Ernest y Ludwig, Kirk (2000): «Semantics and Pragmatics of Complex Demonstratives». Mind, 109/434, 199-240.
- Lerat, Pierre (2005): «Théorie générale des figures de sens». Cahiers de Lexicologie, 87, 45-60.
- Levrat, P. y Sabah, G. (1990): «"Sorte de", une façon de rendre compte de la relation d'hyponymie/hyperonymie dans les réseaux sémantiques». Langages, 98, 87-102.
- Leys, O. (1999): «Metonymie en metafoor, metonymische en metaforische betekenisrelaties». Leuvense Bijdragen, 88/1-2, 153-176.
- Liberman, Kenneth (1999): «The social praxis of communicating meanings». Text, 19/1, 57-72.
- Lichtenberk, F. (1991): «Semantic Change and Heterosemy in Grammaticalization». Language, 67, 475-509.
- Liddell, Scott K. (1996): «Spatial representations in discourse: Comparing spoken and signed languages». Lingua, 98, 1-3, 145-168.
- Lipka, L. (1992): «Lexicalization and Institutionalization in English and German». Zeitschrift für Anglistik und Amerikanistik, 40-2, 101-111.
- Lipshitz, E. (1981): «La nature sémanto-structurelle des phraséologismes analytiques verbaux». Cahiers de Lexicologie, 38/1, 35-43.
- Llopis Ganga, J. (1996): «El dativo de dirección: propuestas cognitivas». Estudios de Lingüística de la Universidad de Alicante, 11, 199-231.
- Lo Piparo, Franco (1998): «The Image is the Rule. Remarks on Wittgenstein». Lingua e Stile, 33/3, 383-398.
- Locker Jr. Lawrence; Simpson, Greg B.y Yates, Mark (2003): «Semantic neighborhood effects on the recognition of ambiguous words». Memory & Cognition, 31/4, 505-515.
- Lodares Marrodán, Juan Ramón (1989): «"Hombre"/"mujer" en español actual». Revista del Instituto de Lengua y Cultura Españolas, 5/1, 107-118.
- Lomas, Carlos y Tusón Valls, Amparo (2002): «El léxico». Textos, 31, 7-9.
- Longeart, M. y Émond, G. (1995): «Vers une sémiotique des espaces». La Linguistique, 31/1-4, 93-112.
- López García, Ángel (1985): «Lo propio del nombre propio». Lingüística Española Actual, VII/1, 37-54.
- López Hurtado, E. (1994): «El concepto de antonimia en los diccionarios de lingüística». Pragmalingüística, 2, 301-318.
- López Martínez, Mª Isabel (1991): «Sinestesias en la poesía de Vicente Aleixandre». Anuario de Estudios Filológicos, 14, 283-300.
- López-Morillas, Consuelo (1989): «Hispano-Semitic Calques and the Context of Translation». Bulletin of Hispanic Studies, 67, 111-128.
- Loureda Lamas, Óscar (1997): «Hacia la caracterización de la función de la metáfora en el lenguaje del fútbol». Lenguaje y Textos, 10, 185-212.
- Loureda Lamas, Óscar (2001): «Del metalenguaje y de sus tipos (con especial referencia al criterio de los modos de significar)». Quaderni di Semantica, 2, 287-334.
- Low, Graham y Cameron, Lynne (2002): «Applied-linguistic comments on metaphor identification». Language and Literature, 11/1, 84-90.
- Lozano González, Wenceslao Carlos (1996): «El léxico de la bebida». Sendebar, 7, 153-166.
- Luque Durán, Juan de Dios; Pamies Bertrán, Antonio y Manjón Pozas, Francisco José (1996): «El léxico denigratorio relativo al intelecto: estudio contrastivo». Sendebar, 7, 135-152.
- L?Homme, M.-C. (2003): «Acquisition de liens conceptuels entre termes a partir de leur définition». Cahiers de Lexicologie, 83, 131-152.
- Maataoui, M. El-Madkouri (1999): «La controversia sintáctico-semántica y la traducción». Lingüística Española Actual, 21-2, 221-236.
- MacCawley, James D. (1972): «Syntactic and logical arguments for semantic structures». IU Linguistic Club.
- MacDonald, Cynthia (2002): «Theories of Mind and 'The Commonsense View'». Mind and Language, 17/5, 467-488.
- MacGinnis, Martha (2002): «On the Systematic Aspect of Idioms». Linguistic Inquiry, 33/4, 665-671.
- MacLaury, R.E. (1991): «Social and cognitive motivations of change: Measuring variability in color semantics». Language, 67-1, 34-62.
- Maddalon, Marta (1986): «Il significato dal punto di vista della percezione: analisi di un campo concreto tra lingua e dialetto». Quaderni di Semantica, 7/2, 213-234.
- Maddalon, Marta (1990): «Alcune riflessioni ed analisi su modelli componenziali». Quaderni di Semantica, 11/1, 117-158.
- Madden, Carol J. y Zwaan, Rolf A. (2003): «How does verb aspect constrain event representations?». Memory & Cognition, 31/5, 663-672.
- Mahmoudian, Mortéza (1989): «Étude du signifié linguistique: son objet et ses obstacles». La Linguistique, 25-1, 31-42.
- Mahmoudian, Mortéza (1989): «Unité et diversité de la signification». La Linguistique, 25-1, 115-132.
- Mahmoudian, Mortéza (1993): «La sémantique de Georges Mounin: aspects et implications théoriques». La Linguistique, 29-2, 55-68.
- Maillard, Michel (1974): «Essai de typologie des substituts diaphoriques (Supports d'une anaphore et/ou d'une cataphore)». Langue Française, 21, 55-71.
- Makkai, Adam (1969): «The Two Idiomaticity Areas in English and their Membership: a Stratificational View». Linguistics, 50, 44-58.
- Makkai, Adam (1987): «Idiomaticity and phraseology in post-Chomskian linguistics: The coming-of-age of semantics beyond the sentence». Semiotica, 64/1-2, 171-187.
- Malkiel, Yakov (1967): «Each Word has a History of its own». Glotta, 1, 137-149.
- Malkiel, Yakov (1993): «Semantic versus formal ingredients distillable from resistance to language shift: The case of Spanish "dormir", "morir"». Neophilologus, 77, 395-402.
- Malpas, Jeff (2002): «The weave of meaning: holism and contextuality». Language and Communication, 22/4, 403-420.
- Mancho Duque, Mª Jesús (1998): «"Esquivo y junto": lectura de dos versos de la "Llama de amor viva"». Revista de Filología Española, 78/3-4, 353-371.
- Manczak, Witold (1991): «La nature du nom propre. Prolégomènes». Nouvelle Revue d'Onomastique, 17-18, 25-28.
- Manjón Pozas, Francisco José (1997): «Nuevas tendencias en el estudio del significado: una aproximación crítica a la teoría de los primitivos semánticos y universales léxicos». Interlingüística, 7, 131-136.
- Manor, R. (1995): «Pragmatic Considerations in Semantic Analyses», 3-2, 225-246.
- Mariner Bigorra, Sebastián (1977): «Parentes, cognati et affines. Una motivación del cambio a partir de Hieronimus: Adu. Rufinum II-2». Helmantica, XXVIII, 343-352.
- Markel, N. (1995): «Semiotic psychology: Speech as an index of attitude». Semiotica, 104-1/2, 67-80.
- Marmo, V. (1990): «Il "Libro de Apolonio": note di sintassi e di semantica testuales». Annali dell'Istituto Universitario Orientale, sezione Romanza, 32/1, 53-97.
- Marquez, E. (1998): «Classification des adjectifs: étude exploratoire sur l'organisation sémantique-pragmatique des adjectifs». Langages, 132, 87-107.
- Marsá, Francisco (1972): «Catálisis cultural en procesos semánticos». Ethnica, 3, 87-98.
- Martín Fernández, Mª Isabel (1980): «Cambio semántico: Irradiación alegórica». Anuario de Estudios Filológicos, 3, 97-100.
- Martín Fernández, Mª Isabel (1990): «En torno a la polisemia y la homonimia». Anuario de Estudios Filológicos, 13, 193-206.
- Martín Fernández, Mª Isabel (1994): «Sobre la utilidad de la pragmática en la clasificación de los eufemismos». Anuario de Estudios Filológicos, 17, 325-339.
- Martín Rodríguez, Antonio Mª (1991): «La posición estructural de "entregar" en el campo semántico de 'dar'». Español Actual, 55, 45-54.
- Martin, Robert (1972): «Esquisse d'une analyse formelle de la polysémie». Travaux de Linguistique et Littérature, X-1, 125-136.
- Martin, Robert (1973): «Logique et mécanismes de l'antonyme». Travaux de Linguistique et Littérature, XI-1, 37-52.
- Martin, Robert (1977): «Essai d'une typologie des définitions verbales dans le dictionnaire de langue». Travaux de Linguistique et Littérature, XV-1, 361-378.
- Martin, Robert (1979): «La polysémie verbale (Esquisse d'une typologie formelle)». Travaux de Linguistique et Littérature, XVII-1, 251-261.
- Martin, Robert (1988): «Le paradoxe de la fonction narrative. Essai de traitement sémanticologique». Le Français Moderne, 56-3-4, 161-173.
- Martin, Robert (2001): «Sur la sémantique du possible». Revue de Linguistique Romane, 65/257-258, 5-24.
- Martinell Gifre, Emma (1976): «Usos verbales metafóricos». Revista Española de Lingüística, 6-2, 369-385.
- Martinell Gifre, Emma (1979): «Los nombres de color». Anuario de Filología, 5, 267-322.
- Martinell Gifre, Emma (1986): «Expresión lingüística del color en el 'Lapidario' de Alfonso X». Cahiers de Linguistique Hispanique Médiévale, 11, 133-149.
- Martinell Gifre, Emma (1991): «Algo más sobre "cosa"». Anuario de Lingüística Hispánica, 7, 301-314.
- Martinet, André (1989): «Réflexions sur la signification». La Linguistique, 25-1, 43-52.
- Martinet, André (1994): «À propos de la semántique de Bernard Pottier». La Linguistique, 30-1, 173-178.
- Martínez Ángel, Lorenzo (1999): «Sobre el campo semántico del término "bachiller" en época medieval». Estudios Humanísticos. Filología, 21, 243-246.
- Martínez García, Hortensia (1995): «Combinatoria y semántica de los verbos suplementarios». Revista Española de Lingüística, 25/2, 397-410.
- Martínez López, Juan Antonio (1997): «Concreción y abstracción en el estudio de la sinonimia». Moenia, 3, 157-169.
- Martínez López, Juan Antonio (1997-98): «La palabra como unidad de significado: algunas excepciones al respecto». Cauce, 20-21, 845-871.
- Martínez Valdueza, Pilar (1998): «El tabú lingüístico». Lingüística, 10, 115-140.
- Marxgut, W. (1991): «Au sujet des lacunes dans les champs lexicaux». Revue de Linguistique Romane, 55, 301-317.
- Matoré, Georges (1986): «L'espace du XVIe siècle». Cahiers de Lexicologie, 49, 3-11.
- Matos, Gabriela (2000): «Across-the-Board clitic placement in Romance languages». Probus, 12/2, 229-260.
- Matthewson, Lisa (2003): «Is the meta-language really natural?». Theoretical Linguistics, 29/3, 263-274.
- Mayoral, José Antonio (1982): «Creatividad léxica y lengua literaria: las formaciones adverbiales en "-mente"». Dicenda, 1, 35-53.
- Mayoralas, José (2000): «Sinonimia semántica -en estructura profunda- de algunos clichés españoles y franceses». Babel, 46/2, 125-153.
- Mazzocco, Michèle M. (1999): «Developmental changes in indicators that literal interpretations of homonyms are associated with conflict». Journal of Child Language, 26/2, 393-418.
- Mazzoleni, Marco (1994): «Concordanza ed 'effetti di senso' in quattro tipi di periodo ipotetico: fra semantica e pragmatica». Cuadernos de Filología Italiana, 1, 27-38.
- Mazzoleni, Marco (1999): «Il prototipo 'cognitivo' ed il prototipo 'linguistico': equivalenti o inconciliabili?». Lingua e Stile, 34/1, 51-66.
- Meibauer, J. (1995): «Komplexe Präpositionen: Grammatikalisierung, Metapher, Implikatur und division of pragmatic labour». Linguistische Arbeiten, 343, 47-74.
- Meix Izquierdo, Francisco (1983): «Significado e interacción social». Revista Española de Lingüística, 13-1, 121-134.
- Mejri, Salah (2001): «La structuration sémantique des énoncés proverbiaux». L'Information Grammaticale, 88, 10-15.
- Mejri, Salah (2002): «Le figement lexical : nouvelles tendances». Cahiers de Lexicologie, 80, 213-220.
- Mel'cuk, Igor A. (1981): «Types de dépendence syntagmatique entre les mots-formes d'une phrase». Bulletin de la Société Linguistique de Paris, LXXVI-1, 1-59.
- Mel'cuk, Igor A. (1988): «Paraphrase et lexique dans la théorie linguistique sens-texte. Vingt ans après». Cahiers de Lexicologie, 52 y 53, 5-50 y 5-53.
- Melendo, A. (1965): «De las locuciones en español». Les Langues Néo-Latines, 173-2, 1-31.
- Melis, Chantal (1999): «Variación sintáctica con los verbos de emoción». Español Actual, 71, 49-62.
- Melis, Ludo y Desmet, Piet (1998): «La grammaticalisation: réflexions sur la spécificité de la notion». Travaux de Linguistique, 36, 13-26.
- Melka Teichroew, F.J. (1989): «Remarques sur le stéréotype et le marqueur dans la théorie sémantique». Cahiers de Lexicologie, 55, 61-78.
- Melka Teichroew, F.J. y Schroten, Jan (1992): «On semantic representation». Cahiers de Lexicologie, 60/1, 37-50.
- Melo Moura, Heronides Maurílio de (2005): «Metáforas: das palabras aos conceitos». Letras de Hoje, 40/139, 51-71.
- Méndez Cruz, G. (1984): «El fraseologismo como mecanismo de nominación en el habla popular cubana». Islas, 77, 143-154.
- Mendívil Giró, José Luis (1990): «El concepto de 'locución verbal' y su tratamiento léxico». Cuadernos de Investigación Filológica, XVI-1-2, 5-30.
- Mendoza Ibáñez, F.J.R. y Santana Martínez, P. (1993): «Fundamentos para una interpretación procedimental de la metáfora», 26-27, 27-46.
- Mervis, C.B. y Rosch, E. (1981): «Categorization of Natural Objects». Annual Review of Psychology, 32, 89-115.
- Meyer, B. (1988): «Métonymies et métaphores adjectivales». Le Français Moderne, 56-3-4, 193-212.
- Millán Chivite, Fernando (1994): «Tipología semántica de la oposición de género no sexuado en español». Cauce, 17, 53-76.
- Miller, R.A. (1991): «Référence, pensée historique et le concept de 'signification' chez Wilhelm Dilthey». Text, 11, 249-264.
- Mininni, G. (1989): «Metaphor as polilogic semiosis». Semiotica, 73,3-4, 233-248.
- Miranda Tacoronte, A. (1985): «Estudio del campo semántico 'entendre' en francés antiguo». Revista de Filología Universidad de La Laguna, 4, 159-175.
- Miscevié, N. (1995): «Relativism-pragmatism and the goals of cognition». Pragmatics & Cognition, 3-1, 111-132.
- Molina Redondo, José Andrés de (1971): «La construcción 'verbo en forma personal + infinitivo'». Revista Española de Lingüística, 1/2, 275-298.
- Molina Redondo, José Andrés de (1972): «"Cabeza" (+ sufijos) en andaluz. Estudio en un campo semántico etimológico». Revista de Filología Española, 55, 279-301.
- Mollard-Desfour, A. (1990): «Problèmes rencontrés dans le traitement lexicographique des termes de couleur (valeur descriptive)». Terminologie et Traduction, 1, 69-101.
- Mondéjar Cumpián, José (1991): «Sobre palabras y términos ('Wortfeld frente a Sachfeld')». Revista Española de Lingüística, 21/1, 11-34.
- Montero Curiel, Mª Luisa (1994): «La expresión del color en un bestiario medieval». Anuario de Estudios Filológicos, 17, 369-384.
- Moore, K.E. (2006): «Space-to-time mappings and temporal concepts». Cognitive Linguistics, 17/2, 199-244.
- Morala Rodríguez, José Ramón (1986): «El nombre propio ¿objeto de estudio interdisciplinar?». Contextos, 8, 49-61.
- Moreno Cabrera, J. Carlos (1996): «Teoría de la gramaticalización y cuantificación adverbial». Signo & Seña, 5, 199-216.
- Moreno Montoro, M. (1990-91): «El concepto de metáfora en Nietzsche». La Balsa de la Medusa, 15-16-17, 135-153.
- Moreno, J.A. y Fernández, J. (1992-93): «La metáfora desde la perspectiva de la pragmática». Universitas Tarraconensis, XIV, 189-202.
- Morera Pérez, Marcial (1987): «La estabilidad de valores semánticos». Anuario de Letras, 25, 5-37.
- Morera Pérez, Marcial (2001-02): «Familia de palabras vs. campo semántico: los casos particulares de las familias PUNT-, PUNZ- y PUNCH-». Revista de Lexicografía, 8, 149-222.
- Morinet, C. (1987): «Métaphore, repères et phonétique». Semiotica, 64,3-4, 249-258.
- Morreale, Margherita (1959): «Los catálogos de vicios y virtudes en las Biblias romanceadas de la Edad Media». Nueva Revista de Filología Hispánica, 12, 149-159.
- Morreale, Margherita (1978-80): «Consideraciones acerca de "saber, sapiencia, sabencia, sabiduría" en la elaboración automática y en el estudio histórico del castellano medieval». Revista de Filología Española, 60, 1-22.
- Morreale, Margherita (1981): «Acerca de "sapiencia, sabencia, sabid(u)ría y saber" en la IV parte de la "General Estoria"». Cahiers de Linguistique Hispanique Médiévale, 6, 111-122.
- Morreale, Margherita (1985): «Antecedentes medievales de "llenar" e ilustración de "lleno" en dos romanceamientos bíblicos medievales». Anuario de Letras, 23, 69-97.
- Mukowska, A. (1993): «An argument for early modern semantic studies: the preterit/present perfect opposition controversies». Linguistische Arbeiten, 293, 717-722.
- Mulder, Walter de (2001): «La linguistique diachronique, les études sur la grammaticalisation et la sémantique du prototype: présentation». Langue Française, 130, 8-32.
- Mulder, Walter de y Vanderheyden, Anne (2001): «L'histoire de "contre" et la sémantique prototypique». Langue Française, 130, 108-125.
- Muller, Charles (1989): «De jours en mois. Flânerie autour des paradigmes lexicaux». Travaux de Linguistique et Philologie, XXVII, 47-56.
- Muñoz Núñez, Mª Dolores (1994-95): «De una visión monosémica a una visión polisémica en la semántica de prototipos». Estudios de Lingüística de la Universidad de Alicante, 10, 247-258.
- Muñoz Núñez, Mª Dolores (1996): «Problemática actual del fenómeno de la polisemia léxica». Lingüística, 8, 89-128.
- Muñoz Núñez, Mª Dolores (2002): «Opposition and analysis of lexical content». Quaderni di Semantica, 1, 77-94.
- Muschietti, D. (1986): «La producción de sentido en el discurso poético». Filología, XXI-2, 11-30.
- Nadal i Farreras, Josep M. (1975): «Semàntica i sintaxi. (Aspectes de la complementació en català)». Els Marges, 3, 7-38.
- Nadal i Farreras, Josep M. (1977): «La noció d' "illa transparent": defensa de les regles transderivacionals». Els Marges, 11, 31-50.
- Nagy, W. (1978): «Some non-idiom larger-than word units in the lexicon». Papers from the Parasession on the Lexicon, 289-300.
- Nef, F. (1986): «Sémantique discursive et argumentation». Quaderni di Semantica, 7, 69-92.
- Nef, F. y François, Jacques (1987): «Qu'apportent les modèles cognitifs à la sémantique du discours? Sur l'exemple de la lecture d'une dépêche de presse». Drlav, 36-37, 199-226.
- Nerlich, Brigitte y Clarke, David D. (1997): «Polysemy: Patterns of meaning and patterns in history». Historiographia Linguistica, 24/3, 349-386.
- Nerlich, Brigitte y Clarke, David D. (2001): «Ambiguities we live by: Towards a pragmatics of polysemy». Journal of Pragmatics, 33/1, 1-20.
- Neustupny, J.V. (1966): «On the analysis of linguistic vagueness». Travaux Linguistiques de Prague, 2, 39-51.
- Nicolás, C. (1994): «Le procédé du calque sémantique». Cahiers de Lexicologie, 65/2, 75-101.
- Ninio, Anat (1999): «Pathbreaking verbs in syntactic development and the question of prototypical transitivity». Journal of Child Language, 26/3, 619-654.
- Nissan, E. (1995): «Meanings, Expression, and Prototypes», 3-2, 317-364.
- Normand, C. (1992): «Charles Morris: le rôle du behaviorisme en sémiotique». Langages, 107, 112-124.
- Norrick, Neal R. (1999): «Paradox and Metaphor: a Discourse Approach». Lingua e Stile, 34/2, 191-200.
- Novella Román, Joaquín (1990): «Sobre la posesión inalienable en español». Parole, 3, 67-80.
- Noya Gallardo, M.C. (1994): «Los cambios semánticos: orígenes y consecuencias». Pragmalingüística, 2, 373-386.
- Nuccorini, Stefania y Tucker, Gordon (2001): «'Getting our heads around it': Semantic and syntactic tension in the transitivity analysis of metaphorically derived multi-word verbs». Studi Italiani di Linguistica Teorica e Applicata, 30/2, 303-314.
- Nuccorini, Stefania y Veisberg, Andrejs (2001): «Occasional transformation of idioms: Wordplay in interpreting». Studi Italiani di Linguistica Teorica e Applicata, 30/2, 257-272.
- Nuessel, Frank H. (1990): «A supplementary annotated bibliography of theoretical grammatical annalyses of Spanish (1987-1989): phonology and morphology; syntax and semantics». Hispanic Linguistics, 4, 185-223.
- Nuessel, Frank H. (1992): «A supplementary annotated bibliography of theoretical grammatical annalyses of Spanish (1989-1990): phonology and morphology; syntax and semantics». Hispanic Linguistics, 5, 411-456.
- Nunberg, Geoffrey D. (1995): «Transfers of Meaning». Journal of Semantics, 12-2, 109-132.
- Nunberg, Geoffrey D.; Sag, Ivan A. y Wason, T. (1994): «Idioms». Language, 70-3, 491-538.
- Nuyts, Jan (2000): «Tensions Between Discourse Structure and Conceptual Semantics: The Syntax of Epistemic Modal Expressions». Studies in Language, 24/1, 103-136.
- Nykl, Alois Richard (1927-31): «Old Spanish terms of small value». Modern Language Notes, 42 y 46, 311-313 y 166-170.
- O'Brien, Gerard y Opie, Jon (2002): «Language and Thought: Philosophical Perspectives». Langguage and Communication, 22/3, 209-230.
- O'Kelley, Dairine (2005): «Nom et nomination: de John Stuart Mill a Sir Alan Gardnier». Modèles Linguistiques, 51/26-1, 7-14.
- Ogura, Mieko y Wang, William (1995): «Lexical diffusion in semantic change: Whith especial reference to universal changes». Folia Linguistica Historica, 16, 29-74.
- Oliver Frade, José Manuel y García Padrón, Dolores (1987-88): «Veinte años de investigación semántica en la Universidad de La Laguna». Revista de Filología Universidad de La Laguna, 6-7, 335-346.
- Oteiza, J. (1989): «El cielo en mentalidad vasca de cazador y de agricultor». Fontes Linguae Vasconum, 54, 187-191.
- Ouellet, Pierre (2000): «La métaphore perceptive. Eidétique et figurativité». Langages, 137, 16-28.
- Overbeke, Maurice van (1975): «Antonymie et gradation». La Linguistique, 11/1, 135-154.
- Ozaeta Gálvez, M.R. (1991): «La traduction des locutions et des expressions idiomatiques». Cuadernos de Filología Francesa, 5, 199-218.
- Paducheva, E.V. (1998): «Thematic Roles and the Quest for Semantic Invariants of Lexical Derivations». Folia Linguistica, 32/3-4, 349-364.
- Palacas, A.L. (1993): «Attribution Semantics: Linguistics Worlds and Point of View». Discourse Processes, 16-3, 239-278.
- Palafox, Eloísa (1999): «De plumas, plumíferos y otros seres alados: Trayectoria y enigmas de una metáfora polifacética de la Tragicomedia de Calisto y Melibea». Celestinesca, 23/1-2, 43-60.
- Palma, Silvia (2005): «Comentarios sobre el funcionamiento semántico de los nombres de agente español y en portugués de Brasil». Letras de Hoje, 40/139, 87-95.
- Pamies Bertrán, Antonio (2005): «A relação forma-sentido em construções possesivas». Letras de Hoje, 40/139, 71-87.
- Paradisi, E. (1993): «La semantica dei condizionali e il contesto». Studi di Grammatica Italiana, XV, 325-338.
- Pardo Pol, Alba y Losada García, Marcia (2004): «Un acercamiento semántico-cognitivo a la tropología: la metáfora y la metonimia». Moenia, 10, 143-158.
- Parikh, Prashant (2000): «Communication, Meaning, and Interpretation». Linguistics & Philosophy, 23/2, 185-210.
- Pasch, R. (1995): «Implikaturen im Bereich lexicalisch induzierter Präsuppositionen». Linguistische Arbeiten, 343, 75-86.
- Pastor Milán, Mª Ángeles (1988): «Un enfoque lexemático de la homonimia, polisemia y sinonimia». Revista Española de Lingüística, 18-2, 299-316.
- Pedroso de Moraes Feltes, H. (1992): «A Semântica Cognitiva Prototípica de George Lakoff». Letras de Hoje, 89, 49-72.
- Peirsman, Yves y Geeraerts, Dirk (2006): «Metonymy as a prototypical category». Cognitive Linguistics, 17/3, 269-316.
- Peixoto da Fonseca, F.V. (1989): «Aspectos do vocabulário e semântica do português arcaico». Linguistica, XXIX, 129-136.
- Peña Cervel, Sandra (2001): «A cognitive approach to the role of body parts in the conceptualization of emotion mataphors». Epos, 17, 245-260.
- Penas Ibáñez, Mª Azucena (1992-93): «Metáfora, polisemia y sinonimia». Cuaderno Gris, 7-II, 30-37.
- Penas Ibáñez, Mª Azucena (1996): «Rigidez gramatical y flexibilidad estilística». Analecta Malacitana, 19, 469-482.
- Percy, W. y Lavid, Julia (1988): «La metáfora como error: un aspecto cognitivo de la teoría semiótica». Revista Española de Lingüística, 18-2, 347-356.
- Perea Sabater, M. Pilar (2002): «Falsos amics: veritables enemics». Els Marges, 70, 119-124.
- Peregrin, Jaroslav (2005): «The nature of meaning: Brandom versus Chomsky». Pragmatics & cognition, 13/1, 39-58.
- Pérez Castro, Lois Carlos (2001): «Acerca de los "uerba idem significantia", la synonymia y la sinonimia». Emerita, 69/1, 55-62.
- Pérez Hernández, Lorena (2000): «Is time a basic domain? Reduction of abstract domains through metaphor and metonymy». Epos, 16, 254-284.
- Pérez Herranz, Fernando M. y López Cruces, Antonio J. (1994-95): «Para una formulación "topológica" de la semántica». Estudios de Lingüística de la Universidad de Alicante, 10, 281-314.
- Petitot, J. (1991): «Syntaxe topologique et grammaire cognitive». Langages, 103, 97-112.
- Petrillo, Susan (2004): «From pragmatic philosophy to behavioral semiotics: Charles W. Morris after Charles S. Peirce». Semiotica, 148/1-4, 277-316.
- Phal, A. (1964): «Les groupes de mots». Cahiers de Lexicologie, IV, 45-60.
- Philips, Dennis (2002): «Le concept de marqueur sub-lexical et la notion d'invariant sémantique». Travaux de Linguistique, 45/2, 103-124.
- Picoche, Jacqueline (1994): «A "continuous definition" of polysemous items: its basis, resources and limits». Continuity in Linguistic Semantics, 19, 77-92.
- Pinto, I. (1995): «Sulla Metafora». Annali Scuola Normale, 37/1, 185-192.
- Pinton, Solange (2000): «Des mots pour inventorier, ordonner, montrer. A propos du musée de Guéret». L'Homme, 153, 75-92.
- Plag, I. (2004): «Syntactic Category Information and the Semantics of Derivational Morphological Rules». Folia Linguistica, 38/3-4, 193-226.
- Portela Yáñez, M.R. (1987-89): «De la metáfora a la homonimia en designaciones populares de origen religioso». Estudios Románicos, 5, 1157-1163.
- Porto Dapena, José Álvaro (1999): «Género "arroba", neutralización masculino/femenino y síndrome antimachista». Español Actual, 72, 5-14.
- Pottier, Bernard (1965): «La définition sémantique dans les dictionnaires». Travaux de Linguistique et Littérature, III, 33-39.
- Pottier, Bernard (1980): «Sémantique et noémique». Anuario de Estudios Filológicos, 3, 169-177.
- Pottier, Bernard (1986-87): «Le "vague" en sémantique». Quaderni di Semantica, 14/2 y 16/2, 263-266 y 306-310.
- Pottier, Bernard (1988): «"Amanecer" y su estructura semántico-actancial». Lingüística Española Actual, X-2, 171-176.
- Poulin, C. (1994): «La structure conceptuelle de la référence: vers une représentation indépendante de la modalité d'expression». Revue Québécoise de Linguistique, 23-1, 17-34.
- Prandi, Michele (1999): «Dall'analogia all'inferenza: la motivazione delle espressioni idiomatiche». Quaderni di Semantica, 1, 131-146.
- Prandi, Michele (1999): «La metafora come costruzione linguistica: le forme interne del conflitto concettuale». Lingua e Stile, 34/2, 201-210.
- Prandi, Michele (2002): «La métaphore: de la définition à la typologie». Langue Française, 134, 6-20.
- Preiss, Judita y Stevenson, Mark (2004): «Introduction to the special issue on word sense disambiguation». Computer Speech & Language, 18/3, 201-208.
- Prince, D.E. (1994): «Negotiating Meanings: The use of Diatopic Synonyms in Medieval Aragonese Literary Translations». Livius, 6, 79-90.
- Proudfoot, Diane y Copeland, B. Jack (2002): «Wittgenstein's deflationary account of reference». Language and Communication, 22/3, 331-352.
- Pustejovsky, J.; Bergler, S. y Anick, P. (1993): «Lexical Semantic Techniques for Corpus Analysis». Computational Linguistics, 19/2, 331-358.
- Pynte, J. (1989): «La levée des ambigüités lexicales». Lexique, 8, 87-102.
- Raccah, Pierre-Yves (1992): «Quelques remarques sur la sémantique linguistique et la construction du sens». Travaux de Linguistique et Philologie, XXX, 69-82.
- Raccah, Pierre-Yves (2002): «La semántica de los puntos de vista: hacia una teoría científica y empírica de la construcción del sentido». Letras de Hoje, 37/129, 45-72.
- Raccah, Pierre-Yves (2005): «La pista de los puntos de vista. Teoría, descripciones y pruebas en semántica». Letras de Hoje, 40/139, 23-51.
- Radwaríska-Williams, J. (1994): «The problem of iconicity». Journal of Pragmatics, 22-1, 23-36.
- Radwaríska-Williams, J. y Hiraga, M.K. (1995): «Introduction: Pragmatics and poetics: Cognitive metaphor and the structure of the poetic text». Journal of Pragmatics, 24-6, 579-584.
- Raemdonck, Dan van (1998): «Les adverbiaux connecteurs: hiérarchiseurs entre lexicalisation et grammaticalisation». Travaux de Linguistique, 36, 71-84.
- Raemdonck, Dan van (2001): «Adverbe et préposition : cousin, cousine?». Travaux de Linguistique, 42-43, 59-70.
- Raggiunti, Renzo (1987): «Communication as a Distinguishing Criterion in the Semantics and Pragmantics of Speech Acts». Lingua e Stile, XXII, 5-20.
- Raggiunti, Renzo (1998): «I limiti di una semiologia definita in termini rigorosi». Vox Romanica, 57, 1-15.
- Rainer, Franz (1998): «Sur l'histoire de "inflation" et dérivés». Vox Romanica, 57, 172-175.
- Rainer, Franz (2005): «Semantic change in word formation». Linguistics, 396, 415-442.
- Ramat, Paolo (1992): «On degrammaticalization». Linguistics, 30-3, 549-560.
- Ramat, Paolo (1997): «Why "veruno" means 'nobody'». Romance Philology, 51/1, 1-14.
- Ramón Trives, Estanislao (2003): «Condición semántica de las palabras en relación con las modalidades paratácticas e hipotácticas de su puesta en discurso». Estudios de Lingüística de la Universidad de Alicante, 17, 547-558.
- Ramón Trives, Estanislao (2004): «Fundamentos noemáticos causativos y estativos entrañados en los esquemas cognitivos de determinados verbos dinámicos». Estudios de Lingüística, 18, 503-514.
- Ramón Trives, Estanislao (2002): «En torno a las construcciones con {{AUNQUE /PERO}} // {{SINO / SI NO}}: Aspectos noemático-cognitivos de su comportamiento sintagmático-discursivo». Archivo de Filología Aragonesa, 59, 747-764.
- Rastier, François (1987): «Représentation du contenu lexical». Langages, 22, 79-102.
- Rastier, François (1991): «Peut-on définir sémantiquement le prototype?». Sémiotiques, I-1, 59-68.
- Rastier, François (1993): «Complejidad semántica y contexto». Estudios de Lingüística de la Universidad de Alicante, 9, 25-42.
- Rastier, François (1993): «La sémantique cognitive. Éléments d'histoire et d'épistémologie». Histoire, Épistémologie, Langage, 15-I, 153-166.
- Rastier, François (1994): «Tropes et sémantique linguistique». Langue Française, 101, 80-101.
- Rastier, François (1995): «Le terme: entre ontologie et linguistique». La Banque des Mots, 7, 35-64.
- Ravelli, L. J. (2003): «Renewal of connection: Integrating theory and practice in an understanding of grammatical metaphor». Amsterdam Studies in the Theory and History of Linguistic Science-series 4, 236, 37-64.
- Rebollo Torío, Miguel Ángel (1986): «La multiplicidad del significado y otras cuestiones». Anuario de Estudios Filológicos, 9, 239-247.
- Rebollo Torío, Miguel Ángel (1995): «El nombre propio y su significado». Anuario de Estudios Filológicos, 18, 399-406.
- Regier, T. (1993): «Two Predicted Universals in the Semantics of Space». General Session and Parasession on Grammaticalization, B.L.S., 19, 479-489.
- Reisz, S. (1977): «Predicación metafórica y discurso simbólico». Lexis, 1/1, 51-99.
- Repiso Repiso, S. (1991): «"Derecha": arabismos semántico en el v. 256d del 'Libro del Buen Amor'». Revista de Filología Española, 71, 153-155.
- Rey-Debove, Josette (1969): «Les relations entre le signe et la chose dans le discours métalinguistique (...)». Travaux de Linguistique et Littérature, VII-, 113-129.
- Rey-Debove, Josette (1989): «Prototypes et définitions». Drlav, 41, 143-167.
- Riegel, Martin (1993): «Statut sémantique de l'adjectif qualificatif». L'Information Grammaticale, 58, 5-10.
- Rigau Oliver, Gemma (1975): «"Linguistic Inquiry" i la gramàtica generativa i transformacional». Els Marges, 4 y 5, 103-112 y 79-88.
- Rittaud-Hutinet, Chantal (2002): «L'invariant en prosodie: la question orale». Travaux de Linguistique, 45/2, 125-156.
- Rivara, René (1993): «Adjectifs et structures sémantiques scalaires». L'Information Grammaticale, 58, 40-46.
- Rivero, Mª Luisa (1971): «Mood and Presupposition in Spanish». Foundations of Language, 7, 316-317 y 331.
- Rivero, Mª Luisa (1975): «La ambigüedad de los verbos modales: una visión histórica». Revista Española de Lingüística, 5/2, 401-442.
- Rivero, Mª Luisa (1978): «Un ejemplo de metodología de filosofía analítica en la semántica lingüística: la cortesía y los actos verbales». Revista Española de Lingüística, 8, 77-103.
- Robins, Shani y Mayer, Richard E. (2000): «The Metaphor Framing Effect: Metaphorical Reasoning About Text-Based Dilemmas». Discourse Processes, 30/1, 57 y sigs.
- Rodd, Jennifer; Gaskell, Gareth y Marslen-Wilson, William (2002): «Making Sense of Semantic Ambiguity: Semantic Competition in Lexical Access». Journal of Memory and Language, 46/2, 245-266.
- Rodd, Jennifer; Gaskell, M. Gareth y Marslen-Wilson, William (2002): «Making Sense of Semantic Ambiguity: Semantic Competition in Lexical Access». Journal of Memory and Language, 46/2, 245-266.
- Rodríguez Adrados, Francisco (1971): «Subclases de palabras, campos semánticos y acepciones». Revista Española de Lingüística, 1, 2, 335-354.
- Rodríguez Concepción, Anelio (1993): «Vocabulario tabaquero de La Palma». Revista de Filología de la Universidad de La Laguna, 12, 249-261.
- Rodriguez Pereyra, G. (2000): «What is the Problem of Universals?». Mind, 109/434, 253 274.
- Rodríguez Ramalle, Teresa Mª (1997-98): «Bases para un estudio sintáctico-semántico de la interpretación del adverbio». Cuadernos de Lingüística, V.
- Roegiest, Eugeen y Spanoghe, A.M. (1991): «Relation de possession inaliénable et qualification en français et en espagnol». Revista de Literatura Medieval, III, 81-94.
- Román, Isabel (1991): «La metáfora en los estudios estilísticos. Revisión». Anuario de Estudios Filológicos, 14, 449-474.
- Romero, Elena (1990-91): «Las metáforas y el significado metafórico». La Balsa de la Medusa, 15-16-17, 59-80.
- Romojano, R. (1993): «La voz ajena y trasladada (Hacia el concepto de metáfora en el siglo XVII)». Caligrama, 5, 59-74.
- Rooy, Robert van (2001): «Exhaustivity in Dynamic Semantics; Referential and Descriptive Pronouns». Linguistics and Philosophy, 24/5, 621 y sigs.
- Ross, John R. (1970): «Two types of idioms». Linguistic Inquiry, 1-2, 144-163.
- Rothenberg, M. (1991): «Valence et sémantique verbales: l'assymétrie des constructions attributives». Cahiers de Lexicologie, 59/2, 51-73.
- Roudet, L. (1921): «Sur la classification psychologique des changements sémantiques». Journal de Psychologie, 18, 676-692.
- Roventa-Frumusani, D. (1989): «Cognitif et expressif dans l'étude de la métaphore». Revue Roumaine de Linguistique, 34/6, 523-530.
- Ruiz de Mendoza Ibáñez, Francisco y Pérez Hernández, Lorena (2001): «Metonymy and the grammar. Motivation, constraints and interaction». Language and Communication, 21/4, 321-358.
- Ruiz Gurillo, Leonor (2002): «Cuaderno de bitácora para navegantes fraseólogos». Verba, 29, 403-419.
- Rumelhart, David E. (2001): «Quelques problèmes liés à la notion de sens littéral». Langue Française, 129, 79-90.
- Ruthrof, H. (1995): «Meaning: An intersemiotic perspective». Semiotica, 104-1/2, 23-44.
- Ruwet, Nicolas (1994): «Être ou ne pas être un verbe de sentiment». Langue Française, 103, 45-55.
- Sabbagh, Mark A.; Taylor, Kirsten I.; Brugger, Peter; Weniger, Dorothea y Regard, Marianne (1999): «Qualitative Hemispheric Differences in Semantic Category Matching». Brain and Language, 70/1, 119-131.
- Safir, K. (1996): «Semantic Atoms of Anaphora». Natural Language & Linguistic Theory, 14-3, 545-589.
- Saiz Noeda, B. (1994): «Sobre palabras y valoraciones estéticas». Analecta Malacitana, 17, 129-138.
- Salanskis, J.M. (1994): «Continuity, cognition and linguistics». Continuity in Linguistic Semantics, 19, 128-154.
- Salles, Mathilde (2000): «La transitivité de la relation lexicale partie-tout». Le Français Moderne, 68/2, 171-190.
- Salvador, Vicent (1989): «La metàfora nostra de cada dia». Límits, 6, 23-41.
- Sánchez Corral, L. (1990): «El nombre propio como imagen semiótica del referente». Estudios de Lingüística de la Universidad de Alicante, 6, 207-228.
- Sánchez Salor, Eustaquio (1991): «Rasgos semánticos de las oraciones finales». Revista Española de Lingüística, 21/2, 205-216.
- Sansone, Rosemary (1986): «Connotation and lexical field analysis». Cahiers de Lexicologie, 49, 13-33.
- Saouter, C. (1995): «Rhétorique verbale et rhétorique visuelle: métaphore, synecdoque et métonymie», 15, 1-2, 145-162.
- Saralegui Platero, Carmen (1994): «Más sobre algunos términos que designan el hijo ilegítimo». Príncipe de Viana, 55, 701-107.
- Scancarelli, J. (1986): «Interpretation in context: A cause of semantic change». Cahiers de l'Institut Linguistique de Louvain, 12.1/2, 167-182.
- Schiffer, Stephen (2000): «Meanings and Concepts». Lingua e Stile, 33/3, 399-412.
- Schlesinger, I.M. (1989): «Instruments as agents: on the nature of semantic relations». Journal of Linguistics, 25-1, 189-210.
- Schmidely, Jack (1991): «"Être" et "avoir": de la sémantique à la syntaxe ou de la syntaxe à la sémantique?». Revue des Langues Romanes, 95/1, 147-158.
- Schnitzer, Marc L. y Pedreira, Mark A. (2005): «A neuropsychological theory of metaphor». Language Sciences, 27/1, 31-50.
- Schogt, H.G. (1989): «Le signifié et la signification». La Linguistique, 25-1, 53-60.
- Schroder, U. (2004): «Os precursores filosoficos da teoria cognitiva das metaforas». Cadernos de Estudos Linguisticos, 46/2, 243-252.
- Schubmacher, L.S. (1987-88): «El principio omnipresente de la metáfora: sobre la teoría de la metáfora». Archivum, XXXVII-XXXVIII, 329-340.
- Schulz, Patricia (2002): «Le caractère relatif de la métaphore». Langue Française, 134, 21-37.
- Schwenter, Scott A. (2002): «Discourse Context and Polysemy: Spanish "casi"». Amsterdam Studies in the Theory and History of Linguistic Science, 217, 161-176.
- Sego, L. (2001): «Philistines, barbarians, aliens, et alii: Cognitive semantics in political "otherness"». Amsterdam Studies in the Theory and History of Linguistic Science - Series 4, 205, 107-116.
- Segura García, B. (1993): «Las expresiones idiomáticas como medio para fingir oralidad en la novela de Mario Vargas Llosa». Paremia, 2, 163-168.
- Seiler, H.J. (1994): «Continuum in cognition and continuun in langage». Continuity in Linguistic Semantics, 19, 33-44.
- Seleskovitch, D. (1990): «La traduction des hyperonymes et autres termes de grande extension». Meta, 35-1, 91-95.
- Senabre Sempere, Ricardo (1971): «El eufemismo como fenómeno lingüístico». Boletín de la Real Academia Española, 51, 175-189.
- Serrano Vázquez, Mª del Carmen (1991): «El léxico de la naturaleza en Ramón Gómez de la Serna: hacia una organización semántica». Anuario de Lingüística Hispánica, 7, 339-366.
- Serrano Vázquez, Mª del Carmen (1996): «Interferencias léxicas y semánticas en una situación de contacto entre dos lenguas, catalán y castellano». Las lenguas en la Europa Comunitaria, 2, 375-394.
- Sharifian, Farzad (2002): «Processing Hyponymy in L1 and L2». Journal of Psycholinguistic Research, 31/4, 421-435.
- Sharp, H. y Warren, Beatrice (1994): «The Semantics of Onomatopeic Words». Folia Linguistica, 28/3-4, 437-448.
- Shelestiuk, H. V. (2005): «Metonymy as a tool of cognition and representation: A natural language analysis». Semiotica, 155/1-4, 125-144.
- Siblot, P. (1997): «Nomination et production de sens: le praxème». Langages, 127, 38-55.
- Simon-Vandenbergen, Anne-Marie (2003): «Lexical metaphor and interpersonal meaning». Amsterdam Studies in the Theory and History of Linguistic Science-series 4, 236, 223-256.
- Slezak, Peter (2002): «Thinkimg about thinking: Language, thought and introspection». Language and Communication, 22/3, 353-374.
- Smessaert, H. y Ter Meulen, A. G. (2004): «Temporal Reasoning with Aspectual Adverbs». Linguistics and Philosophy, 27/2, 209-216.
- Soelberg, N. (1990): «Les informations du dictionnaire bilingue: équivalents ou champs sémantiques?». Cahiers de Lexicologie, 56-57, 51-61.
- Sopeña Balordi, A. Emma (1986): «La "kynosnomia": Estudi de motivacions». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, XXIV, 402-407.
- Spence, Nicol C.W. (1969): «Composé nominal, locution et syntagme libre». La Linguistique, 2, 5-26.
- Stainton, R.J. (1995): «Non-Sentential Assertions and Semantic Ellipsis». Linguistics & Philosophy, 18-3, 281-296.
- Stankiewicz, Edward (1986): «Phonological Grading of Emotive Forms». Quaderni di Semantica, 7/1, 32-45.
- Stati, Sorin (1987): «L'organisation textuelle de l'information sémantique, sept critères d'analyse». La Linguistique, 23-2, 3-18.
- Steen, Gerard (2000): «Metaphor and language and literature: a cognitive perspective». Language and Literature, 9/3, 261-277.
- Steen, Gerard (2002): «Metaphor identification: An introduction». Language and Literature, 11/1, 5-6.
- Steen, Gerard (2002): «Towards a procedure for metaphor identification». Language and Literature, 11/1, 17-34.
- Steen, Gerard (2004): «Metaphor across languages». Journal of Pragmatics, 36/7, 1183-1188.
- Stenning, Keith y Lambalgen, Michiel van (2004): «A little logic goes a long way: basing experiment on semantic theory in the cognitive science of conditional reasoning». Cognitive Science, 28/4, 481-530.
- Stéphane, R. (1993): «Structure et sémantique de la focalisation». Bulletin de la Société Linguistique de Paris, LXXXVIII-1, 25-48.
- Stern, Josef (): «Metaphor, Literal, Literalism». Mind & Language, 21/3, 243-279.
- Stevens, Barbara (1999): «The Negotiation of Meaning in the Language Classroom: Reflections of a Language Teacher». Epos, 15, 539-434.
- Stevenson, Mark y Wilks, Yorick (2001): «The Interaction of Knowledge Sources in Word Sense Disambiguation». Computational Linguistics, 27/3, 321-350.
- Stevenson, Suzanne y Merlo, Paola (1997): «Lexical Structure and Parsing Complexity». Language and Cognitive Processes, 12-2/3, 349.
- Stirling, Lesley (1996): «Metonymy and Anaphora». Belgian Journal of Linguistics, 10, 69-88.
- Suñer Gratacós, Avel·lina (1990): «Características sintácticas y semánticas de los verbos afines a "lamentar"». Verba, 32, 221-229.
- Suñer, Margarita (1989): «Spanish Syntax and Semantics in the Eighties: The Principles-and-Parameters Approach». Hispania, 72/4, 832-847.
- Suñer, Margarita (1990): «Sintaxis y semántica del español en la década de los ochenta: el modelo de Principios y Parámetros». Lingüística, 2, 86-120.
- Swaab, Tamara; Brown, Colin y Hagoort, Peter (2003): «Understanding words in sentence contexts: The time course of ambiguity resolution». Brain & Language, 86/2, 326-343.
- Sweester, Eve E. (1995): «Metaphor, mythology, and everyday language». Journal of Pragmatics, 24-6, 585-594.
- Swinggers, Pierre (1989): «Le fondement cognitif et sémantique de l'étymologie chez Turgot». Cahiers Ferdinand de Saussure, 43, 79-92.
- Swinggers, Pierre (2000): «Aspects de la théorie sémantique au XVIIIe siècle: l'article "Sens" dans l'Encyclopédie Méthodique». Quaderni di Semantica, 1, 127-134.
- Sypnicki, J. (1993): «La métaphore - un des types de fondements sémantiques du lexique». Linguistische Arbeiten, 293, 469-476.
- Tamba-Mecz, Irène (1994): «Une clé pour différencier deux types d'interprétation figurée, métaphorique et métonymique». Langue Française, 101, 26-34.
- Taverniers, M. (2006): «Grammatical Metaphor and Lexical Metaphor: Different Perspectives on Semantic Variation». Neophilologus, 90/2, 321-332.
- Taylor, John R. (2003): «Meaning and Context». Amsterdam Studies in the Theory and History of Linguistic Science Series 4, 243, 27-48.
- Taylor, John R. (2003): «Polysemy's paradoxes». Language Sciences, 25/6, 637-656.
- Terrado Pablo, Xavier (1991): «Reglas de combinatoria léxica en la denominación de los pelajes del caballo». Cahiers de Linguistique Hispanique Médiévale, 16, 103-122.
- Teskey, J. (1991): «Connotation, dénotation, référence: la mythologie barthésienne». Text, 11, 65-92.
- Teso Martín, Enrique del (1986): «Relaciones sintácticas, signos y 'casos'». Archivum, XXXVI, 257-290.
- Teso Martín, Enrique del (1988): «Cambio semántico, impropiedad y eufemismo». Verba, 15, 183-204.
- Teso Martín, Enrique del (1989): «La indeterminación de los nombres propios». Contextos, 14, 123-149.
- Thoiron, Philippe; Aranaud, P.; Béjoint, Henri y Boisson, C.L. (1996): «Notion d' 'archi-concept' et dénomination». Meta, 41/4, 512-524.
- Thun, Harald (1975): «Quelques relations systématiques entre groupements de mots figés». Cahiers de Lexicologie, 27, 52-71.
- Timmermann, Jörg (2000): «Auf dem Weg zu einer Grammatik der Polysemie. Semantische Untersuchungen zur Interdependenz von Raum und Zeit im Spanischen (in Lexikon und Grammatik)». Iberoromania, 51, 30-57.
- Timmermann, Jörg (2002): «Rougir et ses équivalents dans les dictionnaires français, espagnols et italiens. À propos de la lexicographie des verbes de couleur». Cahiers de Lexicologie, 81, 83-112.
- Tió i Casacuberta, J. (1989): «Lingüística, abans i ara. De la filosofia a la semiotica». Sintagma, 1, 15-26.
- Tollenaere, F. de (1960): «Lexicographie alphabétique ou idéologique». Cahiers de Lexicologie, II, 19-29.
- Tollis, Francis (1985-86): «Génesis mental del sustantivo». Nueva Revista de Filología Hispánica, 34, 23-47.
- Tornitore, Tonino (2000): «Sinestesie. Proposta di definizione e classificazione». Lingua e Stile, 35/2, 303-314.
- Torrego, Mª Esperanza (1984): «Algunas observaciones sobre las oraciones existenciales con 'haber' en español». Estudis Gramaticals, 1, 329-340.
- Tousignant, C. (1991): «L'ambiguïté lexicale et le milieu juridique». Cahiers de Lexicologie, 59/2, 29-38.
- Toussaint, Maurice (2007): «¿Qué puede aportar la neurosemántica epistémica a la cuestión de la metáfora?». Anuario de Estudios Filológicos, 30, 411-422.
- Tovar, Antonio (1949): «Semántica y etimología guaraní». Boletín del Instituto Caro y Cuervo, V, 41-51.
- Toyota, Junichi (2003): «Anglocentric view and its influence on linguistics: a case of the passive voice», 9, 51-73.
- Trapero Trapero, Maximiano (1991): «Variantes e invariantes de contenido en las definiciones del 'Diccionario' académico: sobre el(los) significado(s) de "canario"». Boletín de la Real Academia Española, 71/253, 245-274.
- Trapero Trapero, Maximiano (1995): «La estructura semántica de los nombres de color en la toponimia: la cromotoponimia de Gran Canaria». Revista de Dialectología y Tradiciones Populares, L, 93-124.
- Traugott, Elizabeth C. (1986): «On the origins of "and" and "but" connectives in English». Studies in Language, 10, 137-150.
- Traugott, Elizabeth C. (1988): «Pragmatic Strenthening and Grammaticalization». Berkeley Linguistic Society, 14, 406-416.
- Traugott, Elizabeth C. (1989): «On the rise of epistemic meanings in English: An example of subjectification in semantic change». Language, 65, 31-54.
- Traugott, Elizabeth C. (1996): «[Review of] William Pagliuca (ed.), Perspectives on Grammaticalization». Cognitive Linguistics, 7-3, 301-306.
- Tribaud, P. (1994): «La notion peircienne de métaphore». Histoire, Épistémologie, Langage, 16-I, 123-136.
- Tristá, Antonia Mª (1976-77): «La fraseología como disciplina lingüística». Anuario de Lengua y Literatura de la Academia de Ciencias de Cuba, 7-8, 153-160.
- Tristá, Antonia Mª (1979-80): «Estructura interna de las unidades fraseológicas». Anuario de Lengua y Literatura de la Academia de Ciencias de Cuba, 10-11, 93-104.
- Tristá, Antonia Mª (1985): «Fundamentos para un diccionario cubano de fraseologismos». Anuario de Lengua y Literatura de la Academia de Ciencias de Cuba, 16, 249-255.
- Tristá, Antonia Mª; Carneado Moré, Zoila V. y Pérez, G. (1986): «Elementos somáticos en las unidades fraseológicas». Anuario de Lengua y Literatura de la Academia de Ciencias de Cuba, 17, 55-68.
- Trujillo, Ramón (1975): «Las unidades semánticas y su delimitación». Revista Española de Lingüística, 5,2, 303-314.
- Trujillo, Ramón (1989): «Acerca de la definición de las palabras y de la 'inefabilidad' semántica». Anuario de Letras, 27, 63-79.
- Trujillo, Ramón (2002): «La forma en la lengua y en la poesía». Lingüística Española Actual, 24/2, 145-164.
- Trujillo, Ramón (2003): «La actitud estética. Ensayo de semántica textual». Estudios de Lingüística de la Universidad de Alicante, 17, 559-570.
- Tsujimura, N. (1990): «Ergativity of Nouns and Case Assignment». Linguistic Inquiry, 21-2, 277-288.
- Tuggy, D. (1993): «Ambiguity, Polysemy, and Vagueness». Cognitive Linguistics, 4-3, 273-290.
- Tutescu, M. (1989): «La sémantique pragmatique». Revue Roumaine de Linguistique, 34/3, 203-216.
- Tyvaert, J.E. (1992): «Quelques remarques d'ordre logique à propos de l'approche prototypique et sémantique». Cahiers de Lexicologie, 60/1, 19-36.
- Vachek, J. (1966): «On the integration of the peripheral elements into the system of language». Travaux Linguistiques de Prague, 2, 23-37.
- Valderrama, M.R. (1990-91): «¿Es la connotación un significado segundo?». Revista de Investigación, XI-2, 23-46.
- Vallejo Arróniz, Pilar (1986): «El préstamo semántico: Algunos problemas». Anuario de Lingüística Hispánica, 2, 261-276.
- Vandeloise, Claude (1987): «La prépositión "à" et le principe d'anticipation». Langue Française, 72, 77-84.
- Vandeloise, Claude (1987): «Les prépositions "devant/derrière", l'orientation générale et l'accès à la perception». Le Français Moderne, 55, 1-22.
- Vandeloise, Claude (1989): «L'expression linguistique de la relation de suspension». Cahiers de Lexicologie, 55, 101-133.
- Vandeloise, Claude (1991): «Autonomie du langage et cognition». Communications, 53, 69-102.
- Vandeloise, Claude (1992): «Les adjectifs de dimension: une analyse modulaire ou une analyse globale?». Cahiers de Lexicologie, 61/2, 85-110.
- Vandeloise, Claude (2005): «L'évaluation globale des dimensions: les adjectifs "gros", "grand" et "long"». Cahiers de Lexicologie, 87, 79-96.
- Vasiliu, Emanuel (1987): «Meaning and Use Revisited». Revue Roumaine de Linguistique, 32/3, 299-302.
- Vasvari, L.O. (1988): «Vegetal-Genital Onomastics in the "Libro de Buen Amor"». Romance Philology, 42/1, 1-29.
- Vega, Manuel de; Rodrigo, María J.; Ato, Manuel; Dehn, Doris M. y Barquero, Beatriz (2002): «How Nouns and Prepositions Fit Together: An Exploration of the Semantics of Locative Sentences». Discourse Processes, 34/2, 117-144.
- Veland, Reidar (2003): «Strutture lessico-semantiche dei nomi di parti del corpo». Studia Neophilologica, 75/2, 126-132.
- Velde, D. van de (1994): «Le défini et l'indéfini». Le Français Moderne, 1, 11-35.
- Vercruysse, A. (1995): «Liquide, liquidité: termes et métaphore en langage économique». Travaux de Linguistique, 30, 65-82.
- Verkuyl, H.J. y Zwarts, J. (1992): «Time and space in conceptual and logical semantics: the notion of path». Linguistics, 30/3, 483-512.
- Verspoor, Marjolijn y Lowie, Wander (2003): «Making Sense of Polysemous Words.». Language Learning, 53/3, 547-586.
- Vicente Cruz, Begoña (1992): «Metaphor, Meaning, and Comprehension». Pragmatics, 2, 49-62.
- Vicente Cruz, Begoña (1993): «En torno a la semántica y la pragmática de la metáfora: una revisión crítica». Pragmalingüística, 1, 307-334.
- Victorri, Bernard (1999): «Le sens grammatical». Langages, 136, 85-105.
- Victorri, Bernard y Fuchs, Catherine (1992): «Construire un espace sémantique pour représenter la polysémie d'un marqueur grammatical: L'exemple de "encore"». Lingvisticæ Investigationes, 16/1, 125-154.
- Vietri, Simonetta (2002): «Un esempio di risoluzione automatica delle ambiguità». Studi Italiani di Lingüística Teorica e Applicata, 31/1, 59-88.
- Vilarnovo, Antonio (1989): «Sobre la influencia de Hegel en Saussure: la naturaleza del signo lingüístico». Revista del Instituto de Lengua y Cultura Españolas, 119-129.
- Villalba, M. (1986): «Breves consideraciones históricas acerca del concepto de 'signo'. Datos para una historia de la semiótica». Stylus, 1, 79-106.
- Villalta, E. (2003): «The Role of Context in the Resolution of Quantifier Scope Ambiguities». Journal of Semantics, 20/2, 115-162.
- Villarejo, P. (1986): «El préstamo semántico: algunos problemas». Anuario de Lingüística Hispánica, 2, 261-276.
- Villena Ponsoda, Juan A. (1987): «Creatividad y mímesis en las ciencias del lenguaje». Analecta Malacitana, 10/2, 423-431.
- Vincent, D.; Votre, S. y Laforest, M. (1993): «Grammaticalisation et Post-grammaticalisation». Langues et Linguistique, 19, 71-103.
- Vincenzi, G.C. (1995): «Genere grammaticale, genere naturale». Lingua e Stile, XXX-1, 253-266.
- Violi, Patrizia (2003): «Significati lessicali e pratiche comunicative. Una prospettiva semiotica». Italian Journal of Linguistics, 15/2, 321-342.
- Visconti, J. (2004): «Conditionals and subjectification: Implications for a theory of semantic change». Typological Studies in Language, 59, 169-192.
- Visconti, Jacqueline (2006): «The role of lexical semantics in semantic change». Acta Linguistica Hafniensia, 38, 207-234.
- Waas, M. y Ryan, A. (1993): «Onomatopoeia in Language Attrition». Linguistische Berichte, 143-148, 477-482.
- Wanner, L. (2004): «Towards automatic fine-grained semantic classification of verb-noun collocations». Natural Language Engineering, 10/2, 95-144.
- Waugh, L.R. (1994): «Degress of iconicity in the lexicon». Journal of Pragmatics, 22-1, 55-70.
- Wearing, Catherine (2006): «Metaphor and What is Said». Mind & Language, 21/3, 310-332.
- Wee, Lionel (2006): «The cultural basis of metaphor revisited». Pragmatics & Cognition, 14/1, 111-128.
- Werner, Reinhold (1993-94): «¿Cómo explicar el significado de unidades léxicas en los diccionarios diferenciales?». Boletín de Filología, 34, 511-528.
- Werry, Chris (2005): «Rhetoric and reflexivity in cognitive theories of language». Language & Communication, 25/4, 377-388.
- Werth, P. (1993): «Accommodation and the myth of presupposition: The view from discourse». Lingua, 89-4, 39-48.
- Wheeler, R. (1995): «Understand in conceptual Semantics». General Session and Parasession on Grammaticalization, B.L.S., 21, 324-335.
- Wiederspiel, B. (1992): «Termes de masse et référence hétérogène». Le Français Moderne, 60-1, 46-67.
- Wierzbicka, Anna (1971): «The deep or semantic structure of the comparative». Linguistische Berichte, 16, 39-45.
- Wierzbicka, Anna (1989): «Prototypes in semantics and pragmatics». Linguistics, 27-4, 731-753.
- Wierzbicka, Anna (1992): «The semantics of interjection». Journal of Pragmatics, 18/2-3, 159-192.
- Wierzbicka, Anna (1993): «La quête de primitifs sémantiques». Langue Française, 98, 9-23.
- Wierzbicka, Anna (1993): «Les universaux de la grammaire». Langue Française, 98, 107-120.
- Wijk, H.L.A. van (1971): «Algunos arabismos semánticos y sintácticos en el español y el portugués». Cuadernos del Norte, 12/2, 35-46.
- Willems, Klaas (2006): «Logical polysemy and variable verb valency». Language Sciences, 28/6, 580-603.
- Willett, T. (1988): «A cross-linguistic survey of the grammaticalization of evidentiality». Studies in Language, 12-1, 51-97.
- Wilmet, Marc (1995): «Monologues et dialogues sur le temps et les noms propres». Travaux de Linguistique, 30, 83-92.
- Wilson, Deirdre y Carston, Robyn (2006): «Metaphor, Relevance and the “Emergent Property” Issue». Mind & Language, 21/3, 404-433.
- Winner, C. (1987): «L'explication de la relation signe-signifié dans le discours non lexicographique». Langue Française, 73, 54-75.
- Wotjak, Gerd (1985): «Algunas observaciones acerca del significado de expresiones idiomáticas verbales en el español actual». Anuario de Lingüística Hispánica, 1, 213-225.
- Wotjak, Gerd (1985): «"No hay que estarse con los brazos cruzados". Algunas observaciones acerca del significado de expresiones idiomáticas verbales del español actual». Linguistische Arbeitsberichte, 45, 77-84.
- Wotjak, Gerd (1990): «Fundamentos metodológicos para una descripción modular integrativa del potencial comunicativo de los verbos». Verba, 32, 265-285.
- Wotjak, Gerd (1994): «Acerca del potencial comunicativo de las unidades léxicas (UL)». Voz y Letra, 5/1, 155.
- Xiao, Richard y McEnery, Tony (2006): «Collocation, semantic prosody, and near synonymy: a cross-linguistic perspective». Applied Linguistics, 27/1, 103-129.
- Zelenin, D.K. (1989): «Tabú linguistici nelle popolazioni dell'Europa orientale e dell'Asia settentrionale». Quaderni di Semantica, 10/2, 183-276.
- Zengel, M.S. (1962): «Literacy as a factor in language change». American Anthropologist, 64, 132-139.
- Zgusta, Ladislav (1994): «Prototipos y lexicografía». Voz y Letra, 5/1, 3-14.
- Zock, M. (1986): «Problèmes relatifs à la représentation des connaissances: de Fillmore à Schank». Actes Sémiotiques, IX-40, 5-23.
- Zuber, R. (1973): «Semantic antinomies and deep structure analysis». IU Linguistic Club, 1-24.
- Zubizarreta, Mª Luisa (1987): «Ebenen lexikalischer Repräsentation». Linguistische Berichte, 108, 83-101.
- Zuluaga Ospina, Alberto (1975): «Estudios generativo-transformativistas de las expresiones idiomáticas». Thesaurus, XXX-1, 1-48.
- Zwanemburg, Wiecher (1992): «Lexique, morphologie et interprétation sémantique». Cahiers de Lexicologie, 60/1, 5-17.
Articles en compilacions (327 de 1486)
Veure articles en revistes | Veure llibres
Tornar al cercador
Autor (data primera edició): «Títol», en Editor, Publicació, Volum, Lloc de publicació, Editorial, Pàgines.
- Abad Nebot, Francisco (1989): «Sobre gramática y semántica», en J. Borrego Nieto y otros (eds.), Philologica. Homenaje a D. Antonio Llorente, II, Salamanca, Univ. de Salamanca, 7-17.
- Abad Nebot, Francisco (1992): «Analogía, gramaticalización y factores fonéticos y semánticos en la evolución gramatical», en Bartol, J.A.; García , J.F. y Santiago, J. de (eds.), Estudios Filológicos en Homenaje a E. de Bustos Tovar, I, Salamanca, Serv. Publicaciones Universidad, 13-25.
- Acero Fernández, Juan José (1989): «Juegos semánticos: oraciones, discursos, preguntas», en Martín Vide, C. (ed.), Actas del IV Congreso de Lenguajes Naturales y Lenguajes Formales, 1, Barcelona, Universitat de Barcelona, 121-175.
- Agost Canós, Rosa (1994): «La traducció de la metàfora en el discurs científic i tècnic», en Meseguer, L.B. (ed.), Metàfora i creativitat, Castellón, Publicacions de la Universitat Jaume I, 267-275.
- Alarcos Llorach, Emilio (1985): «Sobre las unidades del contenido», en Melena, J.L. (ed.), Symbolae. Ludovico Mitxelena Septuagenario Oblatae, I, Vitoria, Univ. País Vasco, 667-672.
- Albrecht, Jason E. (1981): «Du Marsais zum problem der kontrastiven metaphorik und idiomatik», en Geckeler, H. y Schlieben-Lange, B. (eds.), Logos Semantikos. Studia Linguistica in Honorem E. Coseriu, 1, Madrid, Gredos/Walter de Gruyter, 215-228.
- Alcoba Rueda, Santiago (1995): «Restricciones en la elección del léxico», Nuevos Horizontes de la Lingüística Aplicada, 25-32.
- Alonso del Real Montes, Concepción (1989): «Parentescos entre símil y metáfora: el ejemplo de los sermones agustinianos», Actas del VII Congreso Español de Estudios Clásicos, 1, Madrid, Univ. Complutense, 385-389.
- Alvar Ezquerra, Manuel (1998): «Los sentidos y significados claros de María Moliner», en Casas Gómez, M., Penadés Martínez, I. y Díaz Hormigo, M.T. (eds.), Estudios sobre el "Diccionario de uso del español" de María Moliner, Cádiz, Serv. Pub. Universidad de Cádiz, 163-177.
- Amberber, M. (1995): «Functional verbs in predicate formation: Event-type hierarchy and grammaticization», General Session and Parasession on Grammaticalization, 21, Berkeley, Berkeley Kinguistic Society, 1-11.
- Anderson, Stephen R. (1988): «El cambio morfológico», en Newmayer, Frederic J. (comp.), Panorama de la lingüística moderna. Teoría lingüística, I, Madrid, Visor, 1990, 377-415.
- Anscombre, Jean-Claude (1995): «La théorie des topoï: sémantique ou rhétorique?», en Boyer, A. y Vignaux, G. (eds.), Argumentation et Rhétorique, 185-198.
- Anttila, Raimo (1981): «Space-time, history, and philosophy of language», en Geckeler, H. y Schlieben-Lange, B. (eds.), Logos Semantikos. Studia Linguistica in Honorem E. Coseriu, 2, Madrid, Gredos/Walter de Gruyter, 213-219.
- Apel, Karl-Otto (1981): «Hermeneutic philosophy of understanding», en Geckeler, H. y Schlieben-Lange, B. (eds.), Logos Semantikos. Studia Linguistica in Honorem E. Coseriu, 2, Madrid, Gredos/Walter de Gruyter, 221-234.
- Apresjan, Jurij D. (1975): «Oggeto e metodi della semantica linguistica attuale», en Heilmann, Luigi y Rigotti, Eddo (eds.), La linguistica: aspetti e problemi, Bolonia, Il Mulino, 311-339.
- Aranovich, Raúl (1995): «Spanish "casi" as a scalar operator», General Session and Parasession on Grammaticalization, 21, Berkeley, Berkeley Linguistic Society, 12-23.
- Arias Barredo, Aníbal (1991): «Semántica del 'pan'», en Hernández Alonso, C. y otros (eds.), Actas del III Congreso Internacional de 'El Español de América', 2, Valladolid, Junta de Castilla y León, 607-620.
- Ariza Viguera, Manuel (1970): «Acerca de la metáfora y la greguería», Homenaje Universitario a D. Alonso, Madrid, Gredos, 97-100.
- Arranz, M.V.; Radford, I.; Ananiadou, Sophia y Tsujii, Jun Ichi (1997): «Towards a sublanguage-based semantic clustering algorithm», en Mitkov, R. y Nicolov, N. (eds), Recent Advances in Natural Languages Processing, Amsterdam, John Benjamins, 125-136.
- Arturo Gómez, P. y Zapatero Campos, A. (1996): «Metáfora: espacios mentales e intencionalidad», en Arjona Iglesias, Marina y otros (eds.), Actas del X Congreso Internacional de la Asociación de Lingüística y Filología de América Latina (ALFAL), México, Universidad Nacional Autónoma de México, 497-502.
- Atlas, Jay David (1979): «How linguistics matters to philosophy: Presupposition, truth, and meaning», en Oh, C.K. y Dinneen, D.A. (eds.), Syntax and Semantics: Presupposition, Nueva York/ San Francisco, 265-281.
- Bach, Kent (1994): «Semantic slack: What is said and more», en Tsohatzidis, S.L. (ed.), Fundations of Speech Act Theory: Philosophical and linguistic perspectives, 267-291.
- Bar-Hillel, Yehoshua (1964): «Idioms», Language and Information. Selected essays on their theory and application, Reading, MA, Addison-Wesley Publishing Company, 47-55.
- Barrio Estévez, Laura del (1998): «Etimología popular y cambio semántico», en García Turza, C.; González Bachiller, F. y Mangado Martínez, J. (eds.), Actas del IV Congreso Internacional de Historia de la Lengua Española, 2, Logroño, Universidad de La Rioja, 23-32.
- Barrio Estévez, Laura del (2001): «Procesos semánticos en la creación de los términos de color del castellano medieval», en Martínez Hernández, M. y otros (eds.), Cien años de investigación semántica: de Michel Bréal a la actualidad. Actas del Congreso Internacional de Semántica, I, Santa Cruz de Tenerife, Universidad de La Laguna, 151-161.
- Bastardas Parera, Joan (1993): «Sobre la persistència del significat etimològic», Estudis de Llengua i Literatura Catalanes: Miscel·lània J. Carbonell, Barcelona, Pub. de l'Abadia Montserrat, 239-262.
- Becerra Hiraldo, José Mª (2000): «Adjetivos de dimensión: sentido figurado para personas», en Wotjak, G. (ed.), En torno al sustantivo y adjetivo en español actual, Madrid/Frankfurt, Iberoamericana/Vervuert, 391-400.
- Bennet, David C. (1983): «Enunciados que expresan un concepto de extensión en inglés», en Pottier, Bernard (ed.), Semántica y lógica, Madrid, Gredos, 311-388.
- Benveniste, Émile (1956): «La nature des pronoms», Problèmes de linguistique génerale, París, Éditions Gallimard.
- Bidu-Vranceanu, Angela (1981): «Problèmes d'analyse des champs lexicaux», en Geckeler, H. y Schlieben-Lange, B. (eds.), Logos Semantikos. Studia Linguistica in Honorem E. Coseriu, 3, Madrid, Gredos/Walter de Gruyter, 349-360.
- Bierwisch, Manfred (1980): «Semantic structure and illocutionary force», en Searle, John R; Kiefer, Ferenc y Bierwisch, Manfred (eds.), Speech Acts. Theory and Pragmatics, Dordrecht, Reidel, 1-35.
- Black, Max (1979): «More about metaphor», en Ortony, A. (ed.), Metaphor and Thought, Cambridge, Cambridge University Press, 1993, 19-41.
- Blasco Carrascosa, J.Á. (1994): «La huella de la metáfora», en Meseguer, L.B. (ed.), Metàfora i creativitat, Castellón, Publicacions de la Universitat Jaume I, 201-203.
- Blesa, T. (1995): «Hacia la confusión de los sentidos», en Blesa, T. y Martín Zorraquino, Mª A. (eds.), Homenaje a Félix Monge. Estudios de Lingüística Hispánica, Madrid, Gredos, 93-102.
- Bolkestein, A.Machtelt y Risselada, R.odie (1987): «The pragmatic motivation of syntactic and semantic perspective», en Verschueren, Jef y Bertuccelli-Papi, Marcella (eds.), The Pragmatic Perspective, Amsterdam, John Benjamins, 497-512.
- Bosque Muñoz, Ignacio (1985): «Usos figurados de los adjetivos que denotan dimensiones físicas», en Blecua, A.; Blecua, J.M. y Rico, F. (eds.), Philologica Hispaniensia in Honorem M. Alvar, 2, Madrid, Gredos, 63-80.
- Bréal, Michel (1866): «De la forme et de la fonction des mots», De la grammaire comparée à la sémantique, Orbis-Supplementa, 4, 1995, 81-96.
- Bréal, Michel (1868): «Introduction au tome II de la Grammaire compareé des langues indo-européennes», De la grammaire comparée à la sémantique, Orbis-Supplementa, 4, 1995, 97-146.
- Bréal, Michel (1868): «Les idées latentes du langage», De la grammaire comparée à la sémantique, Orbis-Supplementa, 4, 1995, 175-214.
- Bréal, Michel (1878): «De l'analogie», De la grammaire comparée à la sémantique, Orbis-Supplementa, 4, 1995, 215-234.
- Bréal, Michel (1878): «Sur les rapports de la linguistique et de la philologie», De la grammaire comparée à la sémantique, Orbis-Supplementa, 4, 1995, 235-252.
- Bréal, Michel (1879): «La science du langage», De la grammaire comparée à la sémantique, Orbis-Supplementa, 4, 1995, 253-266.
- Bréal, Michel (1883): «Les lois intellectuelles du langage. Fragment de sémantique», De la grammaire comparée à la sémantique, Orbis-Supplementa, 4, 1995, 267-282.
- Bréal, Michel (1884): «Comment les mots sont classès dans notre esprit», De la grammaire comparée à la sémantique, Orbis-Supplementa, 4, 1995, 283-292.
- Bréal, Michel (1897): «Une science nouvelle: la sémantique», De la grammaire comparée à la sémantique, Orbis-Supplementa, 4, 1995, 293-328.
- Brockway, D. (1981): «Semantic constraints on relevance», en Parret, Herman; Sbisà, Marina y Verschueren, Jef (eds.), Possibilities and limitations of pragmatics, Amsterdam, John Benjamins, 57-78.
- Bustos Tovar, Eugenio de (1991): «Semántica y anotación léxica en los textos clásicos», en Terrón González y Blázquez Entonado, Actas de las II Jornadas de Metodología y Didáctica de la Lengua y la Literatura Espa, Cáceres, Univ. de Extremadura, 53-70.
- Bustos Tovar, Francisco de (2002): «Un problema etimológico y semántico: la palabra "auze"», en Echenique, Mª T. y Sánchez, J. (eds.), Actas del V Congreso Internacional de Historia de la Lengua Española, II, Madrid, Gredos, 1915-1926.
- Bybee, Joan L. y Pagliuca, William (1987): «The evolution of future meaning», en Giacalone Ramat, A., Carruba, O. y Bernini, G. (eds.), Papers 7th International Conference on Historical Linguistics, Amsterdam, John Benjamins, 109-122.
- Bybee, Joan L. y Terrell, Tracy D. (1974): «Análisis semántico del modo en español», en Bosque, I. (ed.), Indicativo y subjuntivo, Madrid, Taurus, 1990, 145-163.
- Byrne, William (1995): «Lexical Semantics and the Quantification of Indefinites», Papers 31st Regional Meeting, 1, Chicago, Chicago Linguistic Society, 52-65.
- Calero Vaquera, Mª Luisa (1999): «En busca de los primitivos semánticos (un enfoque historiográfico)», en Fernández Rodríguez, Mauro; García Gondar, Francisco y Vázquez Veiga, Nancy (eds.), Actas del I Congreso Internacional de Historiografía Lingüística, Madrid, Arco/Libros, 173-182.
- Callow, K. y Callow, J.C. (1992): «Text as Purposive Communication: A Meaning-based Analysis», en Mann, W.C. y Thompson, S. (eds.), Discourse Description. Diverse linguistic analyses of a fund-raising text, 5-38.
- Campbell, Lyle (1991): «Some Grammaticalization Changes in Estonian and their Implications», en Traugott, E.C. y Heine, B. (eds.), Approaches to Grammaticalization, I, Amsterdam, John Benjamins, 285-299.
- Cañizal Arévalo, A.V. (1991): «Redes semánticas y disponibilidad léxica en el español de escolares mexicanos», en Hernández Alonso, C. y otros (eds.), El español de América, 2, Salamanca, Junta de Castilla y Leon, 631-641.
- Cardona Tudó, M.A. y otros (1988): «Estudio de polimorfismo en español en algunos conceptos científicos», Jornadas europeas de traducción e interpretación, Granada, Univ. de Granada, 51-69.
- Casanovas Català, Montserrat (1998): «La identidad semántica en la variación sintáctica: un estudio empírico», en Serrano, M.J. (ed.), Estudios de Variación Sintáctica, Madrid-Frankfurt, Vervuert/Iberoamericana.
- Casas Gómez, Miguel (1995): «Implicaciones léxicas de los niveles del significar», Panorama der lexicalischen Semantik Tematische Festschriff. Geburtstags von Horst Gec, 101-112.
- Casas Gómez, Miguel (1997): «Neutralización y sinonimia: la caracterización funcional de los sinónimos como elementos léxicos en oposición neutralizable», en Serra Alegre, E. y otros (eds.), Panorama de la Investigació Lingüística a l'Estat Espanyol, III, Valencia, Universitat de València, 99-106.
- Casas Gómez, Miguel (1998): «Descripción funcional de las relaciones semánticas», en Gallardo Paúls, B. (ed.), Temas de lingüística y gramática, Valencia, Universitat de València, 7-22.
- Casas Gómez, Miguel (1999): «De la semasiología a la semántica: Breve panorama historiográfico», en Fernández Rodríguez, Mauro; García Gondar, Francisco y Vázquez Veiga, Nancy (eds.), Actas del I Congreso Internacional de Historiografía Lingüística, Madrid, Arco/Libros, 195-206.
- Casas Gómez, Miguel y Muñoz Núñez, Mª Dolores (1992): «La polisemia y la homonimia en el marco de las relaciones léxicas», en Wotjak, G. (ed.), Estudios de lexicología y metalexicografía del español actual, Tubinga, Max Niemeyer Verlag, 134-158.
- Català Torres, Natalia (1997): «Sinonimia: ¿una cuestión argumental?», en Serra Alegre, E. y otros (eds.), Panorama de la investigació lingüística a l'Estat Espanyol, Valencia, Universitat de València, 107-113.
- Cerdà Massó, Ramon (1983): «Semántica», en López Morales, H. (ed.), Introducción a la lingüística actual, Madrid, Playor, 35-56.
- Chamizo Domínguez, Pedro J. (1988): «Metáfora, expresión, conocimiento», en Martín Vide, C. (ed.), Actas del IV Congreso de Lenguajes Naturales y Lenguajes Formales, IV-1, Barcelona, Universitat de Barcelona, 283-308.
- Chamizo Domínguez, Pedro J. y otros (eds.) (1988): «Aspectos cognoscitivos de las proferencias metafóricas», en Martín Vide, C. (ed.), Actas del IV Congreso de Lenguajes Naturales y Lenguajes Formales, IV-1, Barcelona, Universitat de Barcelona, 241-308.
- Chaume, F. (1994): «Metàfora i traducció: estat de la qüestió», en Meseguer, L.B. (ed.), Metàfora i creativitat, Castellón, Publicacions de la Universitat Jaume I, 261-266.
- Chomsky, Noam A. (1968): «Estructura profunda, estructura superficial e interpretación semántica», en Sánchez de Zavala, V. (ed.), Semántica y sintaxis en la lingüística transformatoria, 1, Madrid, Alianza Universidad, 1974, 276-334.
- Chomsky, Noam A. (1970): «Algunos problemas empíricos de la teoría de la gramática transformatoria», en Sánchez de Zavala, V. (ed.), Semántica y sintaxis en la lingüística transformatoria, 1, Madrid, Alianza Universidad, 1974, 444-524.
- Chomsky, Noam A.; Lakoff, George y MacCawley, James D. (1974): «Semántica y sintaxis en la lingüística transformatoria. (Comienzos y centro de la polémica)», en Sánchez de Zavala, V. (ed.), Semántica y sintaxis en la lingüística transformatoria, 1, Madrid, Alianza Universidad.
- Cohen, L.J. (1979): «The semantics of metaphor», en Ortony, A. (ed.), Metaphor and Thought, Cambridge, Cambridge University Press, 1993, 58-70.
- Coseriu, Eugenio (1964): «Introducción al estudio estructural del léxico», en Coseriu, E., Principios de semántica estructural, Madrid, Gredos, 1977, 87-142.
- Coseriu, Eugenio (1964): «Las solidaridades léxicas», en Coseriu, E., Principios de semántica estructural, Madrid, Gredos, 1977, 143-161.
- Coseriu, Eugenio (1964): «Para una semántica diacrónica estructural», en Coseriu, E., Principios de semántica estructural, Madrid, Gredos, 1986.
- Coseriu, Eugenio (1987): «Palabras, cosas y términos», en Galván, F., Rico, B y Sánchez, A. (eds.), In Memoriam I. Corrales, I, Sta. Cruz de Tenerife, Universidad de la Laguna, 175-185.
- Coseriu, Eugenio (1990): «Semántica estructural y semántica 'cognitiva'», Jornadas de Filología. Homenaje al Profesor F. Marsá, Barcelona, Universidad de Barcelona, 239-282.
- Cyr, D. (1994): «Discourse Morphology: A Case Study of Preposition Development», en Pagliuca, W. (ed.), Perspectives on Grammaticalization, Amsterdam, John Benjamins, 171-189.
- Danilich, Y. (1995): «El valor expresivo de los colores», Actas de la I Conferencia de Hispanistas de Rusia, Moscú, Ministerio de A.E, 94.
- Davidson, Donald (1978): «What Metaphors Mean», en Davis, S. (ed.), Pragmatics: a Reader, , 1991, 495-506.
- Davis, Stuart (1987): «The distinction between pragmatics and semantics», en Verschueren, Jef y Bertuccelli-Papi, Marcella (eds.), The Pragmatic Perspective, Amsterdam, John Benjamins, 685-693.
- Demonte Barreto, Violeta (1999): «El adjetivo: clases y usos. La posición del adjetivo en el sintagma nominal», en Bosque, Ignacio y Demonte, Violeta (dirs.), Gramática descriptiva de la lengua española, 1, Madrid, Espasa, 129-215.
- Di Tullio, Angela Lucia (1996): «Verbos psicológicos en español», en Arjona Iglesias, Marina y otros (eds.), Actas del X Congreso Internacional de la Asociación de Lingüística y Filología de América Latina (ALFAL), México, UNAM, 133-140.
- Díaz Cama, M. (1998): «El papel de la relación de hiperonimia-hiponimia en la estructuración de los diccionarios de lengua (con especial referencia al DUE de María Moliner)», en Casas Gómez, M., Penadés Martínez, I. y Díaz Hormigo, M.T. (eds.), Estudios sobre el "Diccionario de uso del español" de María Moliner, Cádiz, Serv. Pub. Universidad de Cádiz, 213-231.
- Dimitrescu, F. (1957): «Le concept de locution», Mélanges Linguistiques. VIIIe. Congrès International des Linguistes, Éd. de l'Académie de la République, 269-289.
- Dirven, René (1985): «Metaphor as a Basic Means for Extending the Lexicon», en Paprotté, W. y Dirven, R. (eds.), The ubiquity of metaphor: Metaphor in Language and Thought, Amsterdam, John Benjamins Publishing Company, 85-119.
- Dirven, René (1997): «The conceptual space between conditionals ans so-called concessives», en Reinhardt, M. y Thiele, W. (eds.), Grammar and Text in Synchrony and Diachrony, Frankfyrt/Madrid, Vervuert/Iberoamericana, 77-99.
- Doménech Soler, Isabel (1991): «Verbo y percepción», en Calvo Pérez, J. (coord.), Actas del I Simposio de Lingüística Aplicada y Tecnología, Valencia, Universitat de València, 45-51.
- Drubig, H.B. (1981): «Funktionale Satzperspektive, Semantik und Pragmatik», en Geckeler, H. y Schlieben-Lange, B. (eds.), Logos Semantikos. Studia Linguistica in Honorem E. Coseriu, 4, Madrid, Gredos/Walter de Gruyter, 179-193.
- Dubsky, Josef (1982): «Análisis cuantitativo de unidades léxicas translaticias del habla cubana», en Perl, M. (ed.), Estudios sobre el léxico del español en América, Leipzig, VEB Verlag Enzyklopädie, 37-61.
- Duchacek, Otto (1977): «Esquisse du champ conceptuel de 'la beauté' dans le français du XVe siècle», en Conde, M.V. y otros (eds.), Estudios ofrecidos a E. Alarcos Llorach, 1, Oviedo, Publicaciones Universidad, 55-66.
- Dugas, A. y Sciullo, Anne-Marie di (1985): «Le traitement lexical des phrases figées du français, de l'espagnol et de l'italien», Actes du XVII Congrès International de Linguistique et Philologie Romanes, III, Aix-en Provence, Université de Provence, 281-292.
- Duncan, R. M. (1975): «Color words in medieval Spanish», en Beardsley, Theodore S. y otros (eds.), Studies in Honor of Lloyd A. Kasten, Madison, Hispanic Seminary of Medieval Studies, 53-71.
- Ebeling, C.L. (1981): «On the Demarcation of Linguistic Meaning», en Geckeler, H. y Schlieben-Lange, B. (eds.), Logos Semantikos. Studia Linguistica in Honorem E. Coseriu, 3, Madrid, Gredos/Walter de Gruyter, 7-22.
- Eberenz, Rolf (1998): «Dos campos semánticos del español preclásico: 'fácil' y 'difícil'», en Andrés-Suárez, I. y López Molina, L. (eds.), Estudios de lingüística y filología españolas. Homenaje a Germán Colón, Madrid, Gredos, 167-183.
- Eco, Umberto (1987): «Semantics, pragmatics, and text semiotics», en Verschueren, Jef y Bertuccelli-Papi, Marcella (eds.), The Pragmatic Perspective, Amsterdam, John Benjamins, 695-713.
- Escandell Vidal, Mª Victoria y Leonetti Jungl, Manuel (2000): «Categorías funcionales y semántica procedimental», en Martínez Hernández, M. y otros (eds.), Cien años de investigación semántica: de Michel Bréal a la actualidad, Madrid, Ediciones clásicas, 363-378.
- Espejo Muriel, Mª del Mar (1996): «Estudio lexicológico de algunas voces relacionadas con el dominio animal», en Gutiérrez Díaz, Francisco (ed.), El español, lengua internacional (1492-1992). Actas del I Congreso Internacional de AESLA, Murcia, Compobell, 205-212.
- Faber, Pamela y Mairal Usón, Ricardo (1998): «Prototipos semánticos en el lexicón lexemático-funcional», en Luque Durán, Juan de Dios y Pamies Bertrán, Antonio (eds.), Estudios de Tipología Lingüística, Granada, Método Ediciones.
- Felíu Arquiola, Elena (1999): «Los verbos de cuidado del cuerpo y la expresión de la reflexividad en español», en Yanguas, Á. y Salguero, F.J. (eds.), Estudios de lingüística descriptiva y comparada, Sevilla, Editorial Kronos.
- Ferrando Benavent, M.V. (1991): «Camp semàntic de les 'faenes' del camp a Benicalap», en A. Ferrando i A. G. Hauf (eds.), Miscel·lània Joan Fuster, 3, Valencia, Univ. de València/IILLC, 435-451.
- Figueras Solanilla, Carolina (1998): «Semántica y pragmática de las expresiones anafóricas», en Cifuentes Honrubia, J.L. (ed.), Estudios de lingüística cognitiva, 1, Alicante, Universidad de Alicante, 61-76.
- Fillmore, Charles J. (1968): «The Case for Case», en Bach, E. y Harms, R.T. (eds.), Universals in Linguistic Theory, Nueva York, Holt, Rinehart and Winston, 1-88.
- Fillmore, Charles J. (1971): «Types of Lexical Information», en Steinberg, D.D. y Jakobovits, L.A. (eds.), Semantics, Cambridge, 370-392.
- Fillmore, Charles J. (1971): «Verbs of Judging: an Exercice in Semantic Description», en Fillmore, C.J. y Langendoen, D.T. (eds.), Studies in Linguistic Semantics, Nueva York, 273-289.
- Folgar Fariña, Carlos (1996): «Una nota léxica sobre "dezir" (LBA, 1230c)», en Casado Velarde, Manuel; Freire Lamas, Antonio; López Pereira, José E. y Pérez Pascual, José Ignacio (eds.), Scripta Philologica in Memoriam Manuel Taboada Cid, 1, La Coruña, Universidade da Coruña, 349-354.
- Fraser, Bernard (1979): «The interpretation of novel metaphors», en Ortony, A. (ed.), Metaphor and Thought, Cambridge, Cambridge University Press, 1993, 330-341.
- Frei, Henri (1968): «Noyau et satellite en morphologie», Wortbildung Syntax und Wordformation. Festschrift zum 60 Geburstag von Hans Marchand, La Haya-París, 65-66.
- García Fajardo, Josefina (1994): «Hacia el universo del discurso desde la semántica formal. El artículo definido», en Alonso, A.; Garza, B. y Pascual, J.A. (eds.), II Encuentro de Lingüistas y Filólogos de España y México, Salamanca, Junta de Castilla y León/Universidad de Salamanca, 221-230.
- García Hernández, Benjamín (1981): «Proporcionalidad y relaciones clasemáticas», en Geckeler, H. y Schlieben-Lange, B. (eds.), Logos Semantikos. Studia Linguistica in Honorem E. Coseriu, 3, Madrid, Gredos/Walter de Gruyter, 23-35.
- García Hernández, Benjamín (1998): «Polisemia y análisis funcional del significado (en honor de M. Bréal)», Estudios de Lingüística Latina, Madrid, Ediciones Clásicas, 891-904.
- García Martín, José Mª (1992): «Características funcionales y semánticas de los verbos de percepción auditiva en español medieval (hasta 1400)», en Ariza Viguera, M. y otros (eds.), Actas del II Congreso Internacional de Historia de la Lengua Española, I, Madrid, Pabellón de España, 463-478.
- García Padrón, Dolores (1987): «Algunas ideas acerca de la descripción semántica y la definición lexicográfica», en Galván, Fernando; Pico Graña, Berta y Sánchez Robayna, Andrés (eds.), In Memoriam Inmaculada Corrales, Sta. Cruz de Tenerife, Publicaciones de la Universidad de La Laguna, 201-210.
- García Yebra, Valentín (1981): «Polisemia, ambigüedad y traducción», en Geckeler, H. y Schlieben-Lange, B. (eds.), Logos Semantikos. Studia Linguistica in Honorem E. Coseriu, 3, Madrid, Gredos/Walter de Gruyter, 37-51.
- Garcia, Erica C. (1977): «Government: overt grammar and covert lexicon», en Conde, M.V. y otros (eds.), Estudios ofrecidos a E. Alarcos Llorach, 1, Oviedo, Publicaciones Universidad, 67-83.
- Garcia, Erica C. (1986): «Cambios cuantitativos en la distribución de formas: ¿causa y síntoma de cambio semántico?», en Kossoff, A. David y otros (eds.), Actas del VIII Congreso Asociación Internacional de Hispanistas, I, Providence/Madrid, Brown University/Istmo, 557-566.
- García-Carpintero, M. (1989): «Disputas metodológicas en semántica: semántica de condiciones de verdad frente a semántica psico-sintáctica», en Martín Vide, C. (ed.), Actas del IV Congreso de Lenguajes Naturales y Lenguajes Formales, 1, Barcelona, Universitat de Barcelona.
- García-Page Sánchez, Mario (1988): «El lenguaje literal: su ruptura», La lengua poética de Gloria Fuertes, cap. II, Madrid, Univ. Complutense.
- García-Page Sánchez, Mario (1990): «Frases elativas», en Álvarez Martínez, Mª Á. (ed.), Actas del Congreso de la Sociedad Española de Lingüística. XX Aniversario, I, Madrid, Gredos, 485-496.
- García-Page Sánchez, Mario (1995): «Sobre la idiomaticidad de las expresiones fijas», XXV Simposio de la Sociedad Española de Lingüística, Madrid, Gredos.
- Garner, R. (1971): «Presupposition in Philosophy and Linguistics», en Fillmore, C.J. y Langendoen, D.T. (eds.), Studies in Linguistic Semantics, Nueva York, 23-42.
- Garrido Medina, Joaquín (1990): «Semántica flexible: límites de una teoría semántica del español», en Álvarez Martínez, Mª Á. (ed.), Actas del Congreso de la Sociedad Española de Lingüística. XX Aniversario, I, Madrid, Gredos, 497-505.
- Garrido Medina, Joaquín (1992): «Semántica histórica del español: problemas y propuestas (a propósito de la evolución actual de las formas de tratamiento)», en Ariza Viguera, M. y otros (eds.), Actas del II Congreso Internacional de Historia de la Lengua Española, I, Madrid, Pabellón de España, 1055-1065.
- Garrido Medina, L. (1996): «Evolución natural de la significación», en Caffarel Serra, C. (comp.), El concepto de información en las Ciencias Naturales y Sociales, Madrid, Universidad Complutense, 151-190.
- Geckeler, Horst (1981): «Progrès et stagnation en sémantique structurale», en Geckeler, H. y Schlieben-Lange, B. (eds.), Logos Semantikos. Studia Linguistica in Honorem E. Coseriu, 3, Madrid, Gredos/Walter de Gruyter, 53-69.
- Geeraerts, D. (1985): «Cognitive Restrictions on the Structure of Semantic Change», en Fisiak, J. (ed.), Historical Semantics. Historical Word-Formation, Berlín, Mouton de Gruyter.
- Geeraerts, D. (1986): «Functional Explanations in Diachronic Semantics», en Bossuyt, A. y otros (eds.), Functional Explanations in Linguistics, I, Bruselas, Éditions Université Bruxelles.
- Geeraerts, D. (1988): «Cognitive Grammar and the History of Lexical Semantics», en Rudzka-Ostyn, B. (ed.), Topics in Cognitive Linguistics, Amsterdam, John Benjamins Publishing Company, 647-677.
- Geeraerts, D. (1988): «Where Does Protopicality Come From?», en Rudzka-Ostyn, B. (ed.), Topics in Cognitive Linguistics, Amsterdam, John Benjamins Publishing Company, 207-229.
- Geeraerts, D. (1989): «Types of meaning in idioms», en Everaert, M. y Linden, E.J. van der (eds.), First Tilburg Workshop on Idioms, Tilburg, Institute for Language Technology and Arts, 79-102.
- Geeraerts, D. (1994): «Subsets in Semantic Change: Generalising Inductive Generalisation», en Carlon, K., Davidse, K. y Rudzka-Ostyn, B. (eds.), Perspectives on English. Studies in Honour of Professor E. Vorlat, 2, Lovaina, Peeters, 128-139.
- Geeraerts, Dirk (1995): «Cognitive Linguistics», en Verschueren, Jef; Östman, Jan-Ola y Blommaert, Jan (eds.), Handbook of Pragmatics, Amsterdam, John Benjamins, 111-116.
- Giacalone Ramat, Anna (1992): «Iconicity in Grammaticalization Processes», en Raffaele, S. (ed.), Iconicity in Language, Amsterdam, John Benjamins Publishing Company, 1995, 119-139.
- Gibbs, Raymond W. (1993): «Process and products in making sense of tropes», en Ortony, A. (ed.), Metaphor and Thought, Cambridge, Cambridge University Press, 252-276.
- Givon, Talmy (1992): «Isomorphism in the Grammatical Code: Cognitive and Biological Considerations», en Raffaele, S. (ed.), Iconicity in Language, Amsterdam, John Benjamins Publishing Company, 1995, 47-76.
- Glucksberg, Sam y Keysar, Boaz (1979): «How Metaphors Work», en Ortony, A. (ed.), Metaphor and Thought, Cambridge, Cambridge University Press, 1993, 401-424.
- Gómez Solís, Felipe (1991): «Algunas estructuras sintácticas de Sor Juana Inés de la Cruz. A propósito de la metáfora según un criterio gramatical», en Hernández Alonso, C. y otros (eds.), El español de América, 3, Salamanca, Junta de Castilla y León, 1491-1499.
- González Aranda, Yolanda (2002): «Nuevas consideraciones sobre la práctica del análisis semántico», en Echenique, Mª T. y Sánchez, J. (eds.), Actas del V Congreso Internacional de Historia de la Lengua Española, II, Madrid, Gredos, 2107-2118.
- González Calvo, José Manuel (1996): «Semántica y sintaxis: el caso de las interrogativas retóricas», Philologica. Homenaje al Profesor Ricardo Senabre, Cáceres, Universidad Complutense, 225-240.
- González Calvo, José Manuel (1997): «Estructuras exclamativas en español», en González Calvo, J.M. y Terrón González, J. (eds.), IV Jornadas de Metodología y Didáctica de la Lengua Española, Cáceres, Universidad de Extremadura, 143-177.
- González Fernández, Mª Jesús (1997): «Sobre la motivación semántica de las expresiones pleonásticas de movimiento: subir arriba, bajar abajo, entrar adentro y salir fuera», en Company Company, Concepción, Cambios diacrónicos en el español, México, Universidad Nacional Autónoma de México, 123-141.
- González Muñiz, R. del C. (1996): «Análisis del campo léxico correspondiente a riego y drenaje en el cultivo de la caña de azúcar en Puerto Rico», en Arjona Iglesias, Marina y otros (eds.), Actas del X Congreso Internacional de la Asociación de Lingüística y Filología de América Latina (ALFAL), México, UNAM, 645-650.
- González Pérez, Rosario (1992): «De "hediondo" a "maloliente": estudio histórico de un subsistema léxico», en Ariza Viguera, M. y otros (eds.), Actas del II Congreso Internacional de Historia de la Lengua Española, I, Madrid, Pabellón de España, 1083-1089.
- Gréciano, G. (1984): «L'irréductibilité de l'expression idiomatique vivante à sa paraphrase: indice de la pluralité de ses dimensions sémantiques et de l'appel à une étude pragmatique de son contenu», en Kleiber, G. (ed.), Recherches en Pragma-sémantique, Metz, Centre d'Analyse Syntaxique, Faculté des, 107-122.
- Greenberg, Joseph H. (1991): «The Last Stages of Grammatical Elements: Contractive and Expansive Desemanticization», en Traugott, E.C. y Heine, B. (eds.), Approaches to Grammaticalization, I, Amsterdam, John Benjamins Co, 301-314.
- Grice, H. Paul (1982): «Meaning revisited», en Grice, H.P. (ed.), Studies in the Way of Words, Cambridge, Harvard University Press, 1989, 283-303.
- Gross, Maurice (1984): «Une classification des phrases 'figées' du français», en Attal, P. y Muller, C. (eds.), De la Syntaxe à la Pragmatique. Actes du Colloque de Rennes, Amsterdam/Filadelfia, John Benajmins Publishing Company, 141-180.
- Guntert, G. (1995): «Aventura semiótica de un poeta: Cernuda. Del término neutro al término complejo», en Blesa, T. y Martín Zorraquino, Mª A. (eds.), Homenaje a Félix Monge. Estudios de Lingüística Hispánica, Madrid, Gredos, 177-190.
- Gutiérrez Ordóñez, Salvador (1981): «Pluralismo y monismo semánticos», en Geckeler, H. y Schlieben-Lange, B. (eds.), Logos Semantikos. Studia Linguistica in Honorem E. Coseriu, 3, Madrid, Gredos/Walter de Gruyter, 81-91.
- Heringer, H.J. (1981): «Die Unentscheidbarkeit der Ambiguität», en Geckeler, H. y Schlieben-Lange, B. (eds.), Logos Semantikos. Studia Linguistica in Honorem E. Coseriu, 3, Madrid, Gredos/Walter de Gruyter, 93-126.
- Heringer, J.T. (1976): «Idioms and Lexicalization in English», en Shibatani, M. (ed.), Syntax and Semantics, 6, Nueva York/ San Francisco, Academic Press, 205-216.
- Hernando Cuadrado, Luis Alberto (1990): «Sobre las unidades fraseológicas en español», en Álvarez Martínez, Mª Á. (ed.), Actas del Congreso de la Sociedad Española de Lingüística. XX Aniversario, I, Madrid, Gredos, 536-547.
- Herrera del Castillo, Mª Teresa (1998): «De "acordar" 'poner de acuerdo' a "acordar" 'despertarse, volver en sí': historia de un cambio semasiológico en el español medieval», en García Turza, C.; González Bachiller, F. y Mangado Martínez, J. (eds.), Actas del IV Congreso Internacional de Historia de la Lengua Española, II, Logroño, Universidad de La Rioja, 231-239.
- Herrera del Castillo, Mª Teresa y Vázquez de Benito, Mª Concepción (1989): «"Arrope" y "almíbar": evolución semántica», en J. Borrego Nieto y otros (eds.), Philologica. Homenaje a D. Antonio Llorente, I, Salamanca, Universidad de Salamanca, 285-294.
- Hierro Sánchez-Pescador, J. (1989): «Adecuación y significado», en Martín Vide, C. (ed.), Actas del IV Congreso de Lenguajes Naturales y Lenguajes Formales, 1, Barcelona, Universitat de Barcelona, 49-62.
- Hollyman, K.J. (1981): «Animal, végétal ou humain», en Geckeler, H. y Schlieben-Lange, B. (eds.), Logos Semantikos. Studia Linguistica in Honorem E. Coseriu, 3, Madrid, Gredos/Walter de Gruyter, 209-221.
- Horn, Laurence R. (1969): «A Presuppositional Analysis of "only" and "even"», Chicago Linguistic Society, 5, Chicago, Linguistic Society, 98-107.
- Izquierdo Guzmán, Mª Laura (1995): «Indagación semántica de los saludos que se formulan con las lexías del campo lexemático "dia"», Actas del XI Congreso Nacional de Lingüística Aplicada (AESLA), 385-390.
- Jiménez-Villarejo Fernández, M.L. (1989): «El calco semasiológico en las primeras traducciones bíblicas latinas», Actas del VII Congreso Español de Estudios Clásicos, 1, Madrid, Univ. Complutense, 485-490.
- Justicia Justicia, F. y Palma Reyes, A. (1989): «Vocablos autosemánticos y vocablos función en el vocabulario infantil», en T. Labrador Gutiérrez y otros (eds.), Actas del VI Congreso Nacional de Lingüística Aplicada, Santander, AESLA, 291-299.
- Keenan, Edward (1971): «Two Kinds of Presupposition in Natural Language», en Fillmore, C.J. y Langendoen, D.T. (eds.), Studies in Linguistic Semantics, Nueva York, 45-52.
- Kleiber, Georges (1984): «Pour une pragmatique de la métaphore: La métaphore, un acte de dénotation prédicative indirecte», en Kleiber, G. (ed.), Recherches en Pragma-sémantique, Metz, Centre d'Analyse Syntaxique, Faculté des, 123-163.
- Klein, Flora (1980): «Pragmatic and sociolinguistic bias in semantic change», en Traugott, Elizabeth C.; Labrum, Rebeca y Shepherd, Susan (eds.), Papers from the 4th International Conference on Historical Linguistic, Amsterdam, Benjamins, 61-74.
- Klein-Andreu, Flora (1980): «Pragmatic and Sociolinguistic Bias in Semantic Change», en Traugott, E.C., Labrum, R. y Shepherd, S. (eds.), Papers 4th International Conference on Historical Linguistics, Amsterdam, John Benjamins Co, 61-74.
- Kontzi, Reinhold (1981): «Semantische Strukturen des Italienischen im Maltesischen», en Geckeler, H. y Schlieben-Lange, B. (eds.), Logos Semantikos. Studia Linguistica in Honorem E. Coseriu, 3, Madrid, Gredos/Walter de Gruyter, 491-503.
- Kozima, H. e Ito, A. (1997): «Context-sensitive word distance by adaptive scaling of a semantic space», en Mitkov, R. y Nicolov, N. (eds), Recent Advances in Natural Languages Processing, Amsterdam, John Benjamins, 111-124.
- Ladusaw, W.A. (1988): «Teoría semántica», en Newmeyer, F.J. (ed.), Panorama de la lingüística moderna de la Universidad de Cambridge, I, 119-145.
- Lakoff, George (1969): «Sobre la semántica generativa», en Sánchez de Zavala, V. (ed.), Semántica y sintaxis en la lingüística transformatoria, 1, Madrid, Alianza Universidad, 1974, 335-443.
- Lakoff, George (1979): «The Contemporary Theory of Metaphor», en Ortony, A. (ed.), Metaphor and Thought, Cambridge, Cambridge University Press, 1993, 202-251.
- Lakoff, George (1995): «Reflections on Metaphor and Grammar», en Shibatany, M. y Thompson, S. (eds.), Essays in Semantics and Pragmatics, Amsterdam/Filadelfia, John Benjamins, 133-143.
- Lakoff, George y Ross, John R. (1967): «¿Es necesaria la estructura profunda?», en Sánchez de Zavala, V. (ed.), Semántica y sintaxis en la lingüística transformatoria, 2, Madrid, Alianza Universidad, 1976, 226-231.
- Lamalfa Díaz, J.M. (1985-87): «El campo conceptual de la "muerte" en la épica románica», en Universidad de Oviedo, Homenaje a Á. Galmés de Fuentes, 3, Madrid, Gredos, 141-167.
- Lamíquiz Ibáñez, Vidal (1990): «Principios fundamentales para la cuantificación lingüística», Jornadas de Filología. Homenaje al Profesor F. Marsá, Barcelona, Universitat de Barcelona, 173-191.
- Langacker, Ronald W. (1988): «A View of Linguistic Semantics», en Rudzka-Ostyn, B. (ed.), Topics in Cognitive Linguistics, Amsterdam, John Benjamins Publishing Company, 49-90.
- Langacker, Ronald W. (1988): «An Overview of Cognitive Grammar», en Rudzka-Ostyn, B. (ed.), Topics in Cognitive Linguistics, Amsterdam, John Benjamins Publishing Company, 3-48.
- Langacker, Ronald W. (1995): «Cognitive Grammar», en Verschueren, Jef; Östman, Jan-Ola y Blommaert, Jan (eds.), Handbook of Pragmatics, Amsterdam, John Benjamins, 105-111.
- Lapesa Melgar, Rafael (1989): «Palabras y cosas: El vocabulario de la vida social y la indumentaria durante el Romanticismo», Estudios en Homenaje al Profesor Alfonso Sancho Sáez, Granada, Servicio de Publicaciones Universidad de Granada, 397-412.
- Lehmann, Christian (1991): «Grammaticalization and Related Changes in Contemporary German», en Traugott, E.C. y Heine, B. (eds.), Approaches to Grammaticalization, II, Amsterdam, John Benjamins, 493-435.
- Lema, José (1994): «Tiempo y aspecto, correlatos sintácticos y semánticos», en Alonso, A.; Garza, B. y Pascual, J.A. (eds.), II Encuentro de Lingüistas y Filólogos de España y México, Salamanca, Junta de Castilla y León/Universidad de Salamanca, 425-442.
- Lerma Fernández, Mª Piedad (2002): «El sentimiento amoroso desde el punto de vista de la semántica cognitiva», en Echenique, Mª T. y Sánchez, J. (eds.), Actas del V Congreso Internacional de Historia de la Lengua Española, II, Madrid, Gredos, 2183-2194.
- Levin, Diana (2002): «Verbos de emoción: desde la historia hasta el funcionamiento», en Echenique, Mª T. y Sánchez, J. (eds.), Actas del V Congreso Internacional de Historia de la Lengua Española, II, Madrid, Gredos, 2195-2200.
- Levin, Samuel R. (1993): «Language, concepts, and worlds: Three domains of metaphor», en Ortony, A. (ed.), Metaphor and Thought, Cambridge, Cambridge University Press, 112-123.
- Lichtenberk, F. (1991): «On the Gradualness of Grammaticalization», en Traugott, E.C. y Heine, B. (eds.), Approaches to Grammaticalization, I, Amsterdam, John Benjamins, 36-80.
- Lieb, H.H. (1981): «Das "semiotische Dreieck" bei Ogden und Richards», en Geckeler, H. y Schlieben-Lange, B. (eds.), Logos Semantikos. Studia Linguistica in Honorem E. Coseriu, 1, Madrid, Gredos/Walter de Gruyter, 137-156.
- Lipka, L. (1981): «On the Interrelation of Syntagmatic Modification and Paradigmatic Lexical Structuring in English», en Geckeler, H. y Schlieben-Lange, B. (eds.), Logos Semantikos. Studia Linguistica in Honorem E. Coseriu, 3, Madrid, Gredos/Walter de Gruyter, 373-383.
- Llorente Maldonado, Antonio (1991): «Desviaciones de la norma léxica del español: barbarismos, vulgarismos, semicultismos y otras incorrecciones», en Terrón González y Blázquez Entonado, Actas de las II Jornadas de Metodología y Didáctica de la Lengua y la Literatura Espa, Cáceres, Univ. de Extremadura, 71-97.
- López García, Ángel (1990): «La estructura formal del modismo», Nuevos estudios de lingüística española, Murcia, Universidad de Murcia, 193-205.
- Lozano González, Wenceslao Carlos (1998): «El léxico de la bebida: apuntes sobre una cultura compartida», en Luque Durán, Juan de Dios y Pamies Bertrán, Antonio (eds.), Léxico y Fraseología, Granada, Método Ediciones.
- Lüdtke, Jens (1999): «Los "interpretadores". Un problema de la semántica y de la sintaxis comparadas del francés y del español», en Delbecque, N. y Paepe, C. de (eds.), Estudios en honor del profesor Josse de Kock, Lovaina, Leuven University Press.
- Luque Durán, Juan de Dios y Manjón Pozas, Francisco José (1997): «De la micro a la macrosemántica: exploraciones sobre los mecanismos de integración semántica y el papel en el enunciado de los modificadores temporales», en Molina Redondo, J.A. y Luque Durán, J. de D. (eds.), Estudios de Lingüística General, 3, Granada, Universidad de Granada, 273-288.
- Makkai, Adam (1978): «Idiomaticity as a Language Universal», en Greenberg, J.H. (ed.):, Universals of Human Language, 3, Stanford, California, Stanford University Press, 401-448.
- Mami, Ridha (2003): «El calco semántico en los textos aljamiado-moriscos», en Temimi, Abdeljelil (ed.), Hommage à l'École d'Oviedo d'Études Aljamiados, Zaghouan, FTERSI, 257-281.
- Mancho Duque, Mª Jesús (1987): «Panorámica sobre las raíces originarias del símbolo de la "Noche" de San Juan de la Cruz», en Mancho, Mª J., Palabras y símbolos en San Juan de la Cruz, Madrid, Fund. Univers. Española, 1993, 177-210.
- Mancho Duque, Mª Jesús (1988): «Recursos léxico-semánticos en los escritos de San Juan de la Cruz», en Mancho, Mª J., Palabras y símbolos en San Juan de la Cruz, Madrid, Fund. Univers. Española, 1993, 25-48.
- Mancho Duque, Mª Jesús (1990): «Expresiones antitéticas en la obra de San Juan de la Cruz», en Mancho, Mª J., Palabras y símbolos en San Juan de la Cruz, Madrid, Fund. Univers. Española, 1993, 85-106.
- Mancho Duque, Mª Jesús (1991): «Aproximación léxica a una imagen sanjuanista: el vuelo», en Mancho, Mª J., Palabras y símbolos en San Juan de la Cruz, Madrid, Fund. Univers. Española, 1993, 233-258.
- Mancho Duque, Mª Jesús (1991): «Aspectos lingüísticos de la Obra de San Juan de la Cruz», Actas del IV Centenario de San Juan de la Cruz, Madrid, UNED, 5-12.
- Mancho Duque, Mª Jesús (1991): «El elemento áureo en la obra de S. Juan de la Cruz: léxico e imágenes», en Mancho, Mª J., Palabras y símbolos en San Juan de la Cruz, Madrid, Fund. Univers. Española, 1993, 259-292.
- Mancho Duque, Mª Jesús (1991): «Simbolismo sonoro en el "Cántico Espiritual"», en Mancho, Mª J., Palabras y símbolos en San Juan de la Cruz, Madrid, Fund. Univers. Española, 1993, 293-319.
- Mancho Duque, Mª Jesús (1992): «Creación poética y componente simbólico en la obra de San Juan de la Cruz», en Mancho, Mª J., Palabras y símbolos en San Juan de la Cruz, Madrid, Fund. Univers. Española, 1993, 129-156.
- Manjón Pozas, Francisco José (1999): «La noción de dirimición léxico-conceptual: Distinciones sutiles que las lenguas pueden expresar», en Yanguas, Á. y Salguero, F.J. (eds.), Estudios de lingüística descriptiva y comparada, Sevilla, Editorial Kronos.
- Mariner Bigorra, Sebastián (1989): «¿Morfosintaxis? ¿Sintactosemántica? El problema de la división de la gramática», en J. Borrego Nieto y otros (eds.), Philologica. Homenaje a D. Antonio Llorente, II, Salamanca, Univ. de Salamanca, 57-65.
- Marsá, Francisco (1992): «Contribución de la toponimia a la semántica», en Ariza Viguera, M. y otros (eds.), Actas del II Congreso Internacional de Historia de la Lengua Española, 2, Madrid, Pabellón de España, 1013-1019.
- Martín Mingorance, Leocadio (1983): «Las unidades sintagmáticas verbales en inglés y en español. Metodología de análisis», Actas del I Congreso Nacional de Lingüística Aplicada, Madrid, SGEL, 211-220.
- Martin, J.W. (1992): «On the organization of semantic data in passive bilingual dictionaries», en Alvar Ezquerra, Manuel (ed.), Euralex '90. Actas del IV Congreso Internacional de Euralex, Barcelona, Biblograf, 193-201.
- Martinet, André (1977): «L'axiologie, étude des valeurs signifiées», en Conde, M.V. y otros (eds.), Estudios ofrecidos a E. Alarcos Llorach, 1, Oviedo, Publicaciones Universidad, 157-163.
- Martínez Blanco, C.M. (1993): «El campo semántico de la infancia en la literatura medieval», en Toro Pascual, Mª Isabel (ed.), Actas del III Congreso de la Asociación Hispánica de Literatura Medieval, II, Salamanca, Pub. Universidad, 253-257.
- Martínez del CastilIo, Jesús Gerardo (1995): «La lexicografia y la intelección lingüística», Actas del I Simposio Internacional de la Asociación Andaluza de Semiótica, Almería, Servicio de Publicaciones UAL, 457-468.
- Martínez Marín, Juan (1985): «Semántica y sintaxis en las "oraciones interrogativas indirectas" del español», en Blecua, A.; Blecua, J.M. y Rico, F. (eds.), Philologica Hispaniensia in Honorem M. Alvar, 2, Madrid, Gredos, 469-480.
- Martínez Marín, Juan (1990): «Las expresiones fijas del español y la relación de antonimia», en Álvarez Martínez, Mª Á. (ed.), Actas del Congreso de la Sociedad Española de Lingüística. XX Aniversario, II, Madrid, Gredos, 622-629.
- Martínez, M.C. (1996): «La semántica de lo social y la semántica cognoscitiva. Un modelo integral de la significación. Una nueva dimensión del lenguaje», en Arjona Iglesias, Marina y otros (eds.), Actas del X Congreso Internacional de la Asociación de Lingüística y Filología de América Latina (ALFAL), México, Universidad Nacional Autónoma de México, 376-381.
- Martínez, M.M.F. y Plaza, M. del S. (1992): «La enseñanza de las expresiones fijas del español», Jornadas sobre aspectos de la enseñanza del español como lengua extranjera, Granada, Universidad de Granada, 123-126.
- Martinich, A.P. (1984): «A Theory for Metaphor», en Davis, S. (ed.), Pragmatics: a Reader, , 1991, 507-518.
- Mayoral, José Antonio (1985): «Creatividad léxica y lengua poética: algunos ejemplos de motivación contextual en formaciones léxicas prefijadas», en Blecua, A.; Blecua, J.M. y Rico, F. (eds.), Philologica Hispaniensia in honorem M. Alvar, II, Madrid, Gredos, 495-506.
- Mbulamoko, Nzenge Movoambe (1981): «Noms propres en linguistique générale: théories en présence et thèse de Coseriu», Logos Semantikos. Studia in Honorem E. Coseriu, II, Madrid-Berlín, Gredos-De Gruyter, 393-413.
- Meillet, Antoine (1912): «L'évolution des formes grammaticales», Linguistique historique et linguistique générale, París, Champion, 1965, 130-148.
- Meillet, Antoine (1958): «Comment le mots changent de sens», Linguistique historique et linguistique générale, H. Champion.
- Melero, Maite y Gracia, Olga (1990): «Construcciones de verbo soporte», en Álvarez Martínez, Mª Á. (ed.), Actas del Congreso de la Sociedad Española de Lingüística. XX Aniversario, II, Madrid, Gredos, 653-667.
- Meliss, M. (1995): «Das Horbare im Deutschen und im Spanischen. Kontrastive Wortfeldforschung als Hilfe fur Ubersetzungsprobleme im lexikalisch-semantischen Bereich», Encuentros Complutenses en torno a la Traducción, 147-160.
- Meliss, M. (1995): «Tendenzen im lexikalisch-semantischen Bereich der deutschen und spanischen Standardsprache am Beispiel von Anzeigenwerbung», Deutsch-Spanisch. Vergleichende Untersuchungen zur Linguistik und Sprachgeschichte, 133-148.
- Mendívil Giró, José Luis (1990): «Consideraciones sobre el carácter no discreto de las expresiones idiomáticas», Actas del VI Congreso de Lenguajes Naturales y Lenguajes Formales, 2, Barcelona, Universitat de Barcelona, 711-735.
- Mendívil Giró, José Luis (1990): «On the formal structure of idioms», en Morant Marco, R. y Pruñonosa Tomás, M. (eds.), Studies in Contrastive Linguistics, 2, Minneapolis, University of Minnesota, 97-110.
- Mendívil Giró, José Luis (1993): «Reanálisis, complementos no argumentales y caso abstracto», Actas del IX Congreso de Lenguajes Naturales y Lenguajes Formales, Barcelona, Universitat de Barcelona, 347-354.
- Mendívil Giró, José Luis (1994): «¿Expresiones referenciales inespecíficas o expresiones no referenciales?: una aproximación gramatical a la independencia referencial», Panorama de la Investigació Lingüística a l'Estat Espanyol, 2, Valencia, Universitat de València, 100-111.
- Montero Cartelle, Emilio (1998): «El léxico erótico en el castellano medieval: claves para su estudio», en García Turza, C.; González Bachiller, F. y Mangado Martínez, J. (eds.), Actas del IV Congreso Internacional de Historia de la Lengua Española, II, Logroño, Universidad de La Rioja, 307-320.
- Montero Curiel, Pilar (2002): «"Enjuto" y "seco": historia de una confluencia semántica», en Echenique, Mª T. y Sánchez, J. (eds.), Actas del V Congreso Internacional de Historia de la Lengua Española, II, Madrid, Gredos, 2253-2264.
- Morera Pérez, Marcial (1997): «Los signos pronominales: significado, designación y desemantización», en Almeida, M. y Dorta, J. (eds.), Contribuciones al estudio de la lingüística hispánica. Homenaje al profesor R.Trujillo, I, Barcelona, Montesinos, 275-284.
- Morera Pérez, Marcial (2000): «Naturaleza semántica de los prefijos españoles», Actas del Congreso Internacional de Semántica, La Laguna, 735-742.
- Morgan, J.L. (1969): «On the Treatment of Presupposition in Transformational Grammar», Papers 5th Regional Meeting, Chicago, Linguistic Society, 167-177.
- Morgan, J.L. (1979): «Observations on the pragmatics of metaphor», en Ortony, A. (ed.), Metaphor and Thought, Cambridge, Cambridge University Press, 1993, 124-134.
- Morreale, Margherita (1981): «Apostillas a E. Coseriu, Principios de semántica estructural: el caso de "cosa"», en Geckeler, H. y Schlieben-Lange, B. (eds.), Logos Semantikos. Studia Linguistica in Honorem E. Coseriu, 3, Madrid, Gredos/Walter de Gruyter, 229-234.
- Muñoz Núñez, Mª Dolores (1997): «La polisemia léxica desde la semántica de los prototipos», en Serra Alegre, E. y otros (eds.), Panorama de la investigació lingüística a l'Estat Espanyol, Valencia, Universitat de València, 191-198.
- Muñoz Núñez, Mª Dolores (1998): «Aproximación historiográfica a los fenómenos de homonimia y sinonimia: Problemas de terminología», en Martín Castellanos, J. y otros (eds.), Estudios ofrecidos a la memoria de B. Justel, Cádiz, Universidad de Cádiz, 333-339.
- Muñoz Núñez, Mª Dolores (1998): «A propósito de algunas entradas polisémicas en diccionarios sincrónicos», en Ruffino, Giovanni (ed.), Atti del XXI Congresso Internazionales di Linguistica e Filologia Romanza, 3, Tubinga, Max Niemeyer, 597-606.
- Muñoz Núñez, Mª Dolores (1999): «El papel de la sintagmática en la configuración del significado léxico», en Yanguas, Á. y Salguero, F.J. (eds.), Estudios de lingüística descriptiva y comparada, Sevilla, Editorial Kronos.
- Muñoz Núñez, Mª Dolores (1999): «La herencia aristotélica en la conceptualización de los fenómenos de homonimia y polisemia», en Fernández Rodríguez, Mauro; García Gondar, Francisco y Vázquez Veiga, Nancy (eds.), Actas del I Congreso Internacional de Historiografía Lingüística, Madrid, Arco/Libros, 515-524.
- Muñoz Núñez, Mª Dolores (2000): «De la neutralización al sincretismo en la consideración de algunos hechos de polisemia», en Martínez Hernández, M. y otros (eds.), Cien años de investigación semántica: de Michel Bréal a la actualidad. Actas del Congreso Internacional de Semántica, 1, Madrid, Ediciones Clásicas, 743-752.
- Norris, Dennis (1987): «Sintaxis, semántica y oraciones ambiguas», en Valle, F., Cuetos, F. y otros (eds.), Lecturas de Psicolingüística. 1. Comprensión y producción del lenguaje, , 1990, 211-228.
- Nunberg, Geoffrey D. (1978): «The Syntax of Idioms», The Pragmatics of Reference, Bloomington, Indiana Linguistics Club, 117-135.
- Ortony, A. (1993): «Metaphor, language, and thought», en Ortony, A. (ed.), Metaphor and Thought, Cambridge, Cambridge University Press, 1-16.
- Ortony, A. (1993): «The role of similarity in similes and metaphors», en Ortony, A. (ed.), Metaphor and Thought, Cambridge, Cambridge University Press, 342-356.
- Paivio, A. y Walsh, M. (1993): «Psychological processes in metaphor comprehension and memory», en Ortony, A. (ed.), Metaphor and Thought, Cambridge, Cambridge University Press, 307-327.
- Paredes Duarte, Mª J. (1998): «El tratamiento lexicográfico de la elipsis semántica en el "Diccionario de uso del español" de María Moliner», en Casas Gómez, M., Penadés Martínez, I. y Díaz Hormigo, M.T. (eds.), Estudios sobre el "Diccionario de uso del español" de María Moliner, Cádiz, Serv. Pub. Universidad de Cádiz, 233-262.
- Paredes Duarte, Mª J. (1999): «Perspectivas pragmáticas y textuales del fenómeno de la elipsis», en Yanguas, Á. y Salguero, F.J. (eds.), Estudios de lingüística descriptiva y comparada, Sevilla, Editorial Kronos.
- Pawley, A. (1985): «Lexicalization», en Tannen, D. y Alatis, J.E. (eds.), Languages and Linguistics: The interdependence of theory, data and application, Washington D.C., Georgetown Univ. Press, 1986, 98-120.
- Penadés Martínez, Inmaculada (1996): «Las expresiones fijas desde los conceptos centro y periferia», en Casas Gómez, M. (ed.), Actas de las I Jornadas de Lingüística, Cádiz, Serv. Pub. Universidad de Cádiz, 91-134.
- Penadés Martínez, Inmaculada (1997): «La estructura semántica en el ámbito de la fraseología», en Molina Redondo, J.A. de y Luque Durán, J. de D. (eds.), Estudios de Lingüística General, 3, Granada, Universidad de Granada, 349-360.
- Penas Ibáñez, Mª Azucena (1992): «Sobre algunas contribuciones que la Semántica y la Semiología pueden hacer a la Estilística», en Bartol, J.A.; García , J.F. y Santiago, J. de (eds.), Estudios Filológicos en Homenaje a E. de Bustos Tovar, Salamanca, Serv. Publicaciones Universidad, 699-712.
- Pérez Herranz, Fernando M. y López Cruces, Antonio J. (1998): «Estudio de la preposición desde la semántica topológica», en Cifuentes, J.L. (ed.), Estudios de Lingüística Cognitiva, II, Alicante, Universidad de Alicante, 817-837.
- Petöfi, János S. (1987): «Models in descriptive meaning interpretation», en Verschueren, Jef y Bertuccelli-Papi, Marcella (eds.), The Pragmatic Perspective, Amsterdam, John Benjamins, 367-380.
- Petöfi, János S. (1989): «Constitution and Meaning: A Semiotic Text-Theoretical Approach», en Conte, Marie-Elisabeth; Petöfi, János S. y Sözer, Emel (eds.), Text and Discourse Connectedness, Amsterdam, John Benjamins, 507-542.
- Petöfi, János S. (1990): «Explicative text interpretation-Interpretative Knowledge», en Charolles, Michel; Fischer, Sophie y Jayez, Jacques-Henri (eds.), Le discours. Représentations et interprétations, Nancy, Presses Universitaires de Nancy, 29-51.
- Portela Yáñez, M.R. (1991): «Algunas muestras de cambios semánticos atribuibles a la influencia del cristianismo», en Brea, M. y Fernández Rei, F. (coords.), Homenaxe ó profesor Constantino García, 1, Santiago de Compostela, Univ. de Santiago, 385-401.
- Pottier, Bernard (1964): «Hacia una semántica moderna», Lingüística moderna y filología hispánica, Madrid, Gredos, 1968, 99-133.
- Pottier, Bernard (1985): «Pour une grammaire à base sémantique», en Blecua, A.; Blecua, J.M. y Rico, F. (eds.), Philologica Hispaniensia in Honorem M. Alvar, 2, Madrid, Gredos, 557-566.
- Pottier, Bernard (1990): «La semántica general», Jornadas de Filología. Homenaje al Profesor F. Marsá, Barcelona, Universidad de Barcelona, 101-108.
- Quesada Casajuana, Daniel (1989): «Presentación de la semántica de situaciones», en Martín Vide, C. (ed.), Actas del IV Congreso de Lenguajes Naturales y Lenguajes Formales, 1, Barcelona, Universitat de Barcelona, 193-211.
- Quintana, Lluís (1999): «La estructura léxico-conceptual y sintáctica de los recíprocos», en Yanguas, Á. y Salguero, F.J. (eds.), Estudios de lingüística descriptiva y comparada, Sevilla, Editorial Kronos.
- Rector, M. (1981): «La semántica estructural de E. Coseriu», en Geckeler, H. y Schlieben-Lange, B. (eds.), Logos Semantikos. Studia Linguistica in Honorem E. Coseriu, 3, Madrid, Gredos/Walter de Gruyter, 131-136.
- Reddy, M.J. (1979): «The conduit metaphor: A case of frame conflict in our language about language», en Ortony, A. (ed.), Metaphor and Thought, Cambridge, Cambridge University Press, 1993, 164-201.
- Rodríguez Adrados, Francisco (1962): «Gramaticalización y desgramaticalización», Estudios de lingüística general, Barcelona, Planeta, 1969, 221-254.
- Rodríguez Adrados, Francisco (1972): «La investigación del significado, tarea de la nueva lingüística», en Seminario Menéndez Pidal, Studia Hispanica in Honorem R. Lapesa, I, Madrid, Gredos, 501-519.
- Rodríguez Adrados, Francisco (1989): «Sobre nombre y cosa en Platón», en J. Borrego Nieto y otros (eds.), Philologica. Homenaje a D. Antonio Llorente, II, Salamanca, Univ. de Salamanca, 415-418.
- Rodríguez Concepción, Anelio (1991): «En torno al léxico de los tabaqueros en La Palma», en Hernández Alonso, C. y otros (eds.), Actas del III Congreso Internacional de 'El Español de América', 2, Valladolid, Junta de Castilla y León, 863-869.
- Rodríguez Richart, J. (1996): «En torno a la noción y al sentido de la fraseología», en Segoviano, C. (ed.), La enseñanza del léxico español como lengua extranjera, Frankfurt/Madrid, Vervuert/Iberoamericana, 170-178.
- Rojas Mayer, Elena Malvina (1996): «El contexto en la definición del sentido del léxico usado en la prensa», en Arjona Iglesias, Marina y otros (eds.), Actas del X Congreso Internacional de la Asociación de Lingüística y Filología de América Latina (ALFAL), México, UNAM, 600-605.
- Rojo, Guillermo (1982): «Aportaciones al estudio de la auxiliaridad», en Bustos, E. de (ed.), Actas del IV Congreso Internacional de Hispanistas, 2, Salamanca, Servicio de Publicaciones de la Universidad de Salamanca, 499-508.
- Rosch, E. (1978): «Principles of Categorization», en Rosch, E. y Lloyd, B.B. (eds.), Cognition and Categorization, Hillsdale, Nueva Jersey, Lawrence, 27-48.
- Rotaetxe Amusategi, Karmele (1985): «Observaciones sobre semántica y gramática», en Melena, J.L. (ed.), Symbolae. Ludovico Mitxelena Septuagenario Oblatae, I, Vitoria, Univ. País Vasco, 375-394.
- Rubba, J. (1994): «Grammaticalization as Semantic Change. A Case Study of Preposition Development», en Pagliuca, W. (ed.), Perspectives on Grammaticalization, Amsterdam, John Benjamins, 81-101.
- Rudzka-Ostyn, B. (1985): «Metaphoric Processes in Word Formation. The Case of Prefixed Verbs», en Paprotté, W. y Dirven, R. (eds.), The ubiquity of metaphor: Metaphor in Language and Thought, Amsterdam, John Benjamins Publishing Company, 209-241.
- Ruiz de Mendoza Ibáñez, Francisco (1997): «Perspectives on metaphor», en Otal, J.L.; Fontanet, I. y Codina, V. (eds.), Estudios de Lingüística Aplicada, Castellón de la Plana, Universitat Jaume I, 689-697.
- Ruiz Gurillo, Leonor (1996): «Sobre la fraseología coloquial: corpus e investigación», en Gutiérrez Díaz, Francisco (ed.), El español, lengua internacional (1492-1992). Actas del I Congreso Internacional de AESLA, Murcia, Compobell, 493-498.
- Ruiz Morales, H. (1991): «Extensión y generalización léxica y su relación con la metáfora», en Hernández Alonso, C. y otros (eds.), Actas del III Congreso Internacional de 'El Español de América', 2, Valladolid, Junta de Castilla y León, 871-877.
- Rumelhart, David E. (1979): «Some problems with the notion of literal meanings», en Ortony, A. (ed.), Metaphor and Thought, Cambridge, Cambridge University Press, 1993, 71-82.
- Sadock, Jerrold M. (1979): «Figurative speech and linguistics», en Ortony, A. (ed.), Metaphor and Thought, Cambridge, Cambridge University Press, 1993, 42-57.
- Salazar García, Ventura (1999): «Notas sobre los verbos de sensibilidad en español», en Yanguas, Á. y Salguero, F.J. (eds.), Estudios de lingüística descriptiva y comparada, Sevilla, Editorial Kronos.
- Salguero Lamillar, Francisco J. (1997): «Problemas semánticos derivados del tratamiento de las actitudes proposicionales en un marco categorial», en Molina Redondo, J.A. de y Luque Durán, J. de D. (eds.), Estudios de Lingüística General, 3, Granada, Universidad de Granada, 399-409.
- Salvador Caja, Gregorio (1988): «Lexemática histórica», en Ariza Viguera, M.; Salvador Plans, A. y Viudas Camarasa, A. (eds.), Actas del I Congreso Internacional de Historia de la Lengua Española, I, Madrid, Arco/Libros, 635-644.
- Salvador, Vicent (1994): «Noves perspectives sobre la metàfora», en Meseguer, L.B. (ed.), Metàfora i creativitat, Castellón, Publicacions de la Universitat Jaume I, 25-33.
- Salvador, Vicent (1994-95): «Sobre la dicotomía estructura/uso: gramaticalización, idiomaticidad e interferencia pragmática», en Echenique, M.T. y otros (eds.), Actas del I Congreso de Historia de la Lengua Española en América y en España, Valencia, Universitat de València, 447-459.
- Sánchez Manzano, Mª Asunción (1989): «'Hacer caer'--'caer'--'yacer' en latín», Actas del VII Congreso Español de Estudios Clásicos, 1, Madrid, Univ. Complutense, 581-588.
- Sancho Cremades, Pelegrí (1997): «La polisèmia preposicional des d'un punt de vista cognitiu», en Serra Alegre, E. y otros (eds.), Panorama de la investigació lingüística a l'Estat Espanyol, 3, Valencia, Universitat de València, 234-242.
- Sauvageot, Aurélien (1977): «Structure sémantique et vocabulaire», en Conde, M.V. y otros (eds.), Estudios ofrecidos a E. Alarcos Llorach, 1, Oviedo, Publicaciones Universidad, 217-231.
- Searle, John R. (1979): «Metaphor», en Ortony, A. (ed.), Metaphor and Thought, Cambridge, Cambridge University Press, 1993, 83-111.
- Searle, John R. (1980): «The Background of Meaning», en Searle, John R., Kiefer, Ferenc y Bierwisch, Manfred (eds.), Speech Acts. Theory and Pragmatics, Dordrecht, Reidel, 221-232.
- Sgall, Petr (1975): «Conditions of the use of sentence and a semantic representation of topic and focus», en Keenan, E.L. (ed.), Formal Semantics of Natural Language, 297-312.
- Sgall, Petr (1980): «Towards a Pragmatically Based Theory of Meaning», en Searle, John R., Kiefer, Ferenc y Bierwisch, Manfred (eds.), Speech Acts. Theory and Pragmatics, Dordrecht, Reidel, 233-246.
- Silva-Corvalán, Carmen (1984): «Semantic and Pragmatic Factors in Syntactic Change», en Fisiak, J. (ed.), Historical Syntax, La Haya, Mouton, 555-573.
- Silva-Corvalán, Carmen (1997): «Significados de "poder" y "deber"», en Almeida, Manuel y Dorta, Josefa (eds.):, Contribuciones al estudio de la lingüística hispánica. Homenaje al profesor Ramón Trujillo, I, Barcelona, Montesinos, 343-358.
- Stati, Sorin (1981): «Relations lexicales paradigmatiques actualisées dans la phrase», en Geckeler, H. y Schlieben-Lange, B. (eds.), Logos Semantikos. Studia Linguistica in Honorem E. Coseriu, 3, Madrid, Gredos/Walter de Gruyter, 407-417.
- Strawson, P.F. (1969): «Significado y verdad», en Valdés Villanueva, L.M. (ed.), La búsqueda del significado. Lecturas de filosofía del lenguaje, Madrid, Tecnos, 1991, 335-353.
- Suprun, A. (1970): «La locución idiomática y el contexto (basándose en el idioma español)», en Rosetti, Alexandru y Reinheimer-Rîpeanu, S. (eds.), Actelecelui de-al XII Congres International de Lingvistica si Filologie Romanica, I, Bucarest, Editure Academiei Republicii Socialiste România, 919-924.
- Suprun, V. (1995): «Semántica funcional de los nombres en la oración española», Actas de la I Conferencia de Hispanistas de Rusia, Moscú, Ministerio de A.E, 155.
- Sweester, Eve E. (1988): «Grammaticalization and Semantic Bleaching», en Axmaker, S. y otros (eds.), Berkeley Linguistics Society, Berkeley, 389-405.
- Talmy, Leonard (1985): «Lexicalization patterns: semantic structure in lexical forms», en Shopen, T. (ed.), Language Typology and Syntactic Description, 3, Cambridge, Cambridge University Press, 57-149.
- Talmy, Leonard (1988): «The Relation of Grammar to Cognition», en Rudzka-Ostyn, B. (ed.), Topics in Cognitive Linguistics, Amsterdam, John Benjamins Publishing Company, 165-205.
- Traugott, Elizabeth C. (1982): «From propositions to textual and expressive meanings: Some semantic-pragmatic aspects of grammaticalization», en Lehmann, W.P. y Malkiel, Y. (eds.), Perspectives on Historical Linguistics, Amsterdam, John Benjamins, 245-271.
- Traugott, Elizabeth C. (1985): «'Conventional' and 'dead' metaphors revisited», en Paprotté, W. y Dirven, R. (eds.), The ubiquity of metaphor: Metaphor in Language and Thought, Amsterdam, John Benjamins Publishing Company, 17-56.
- Traugott, Elizabeth C. (1988): «Is internal semantic-pragmatic reconstruction possible?», en Duncan-Rose, C. y Vennemann, T. (eds.), On language. Rhetorica Phonologica Syntactica. A Festschrift for R.P. Stockwell, Londres, Routledge.
- Traugott, Elizabeth C. (1991): «English speech act verbs: A historical perspective», en Waugh, L.R. y Rudy, S. (eds.), New Ways in Grammar: Invariance and Variation, Amsterdam, John Benjamins Co, 387-406.
- Traugott, Elizabeth C. y Heine, Bernd (1991): «Introduction», en Traugott, E.C. y Heine, B. (eds.), Approaches to Grammaticalization, I, Amsterdam, John Benjamins Co, 1-14.
- Traugott, Elizabeth C. y König, Ekkehard (1988): «Pragmatic Strengthening and the Semantic Change: The Conventionalizing of Conversational Implicature», en Hüllen, W. y Schulze, R. (eds.), Understanding the Lexicon, Tubinga, Max Niemeyer Verlag, 110-124.
- Traugott, Elizabeth C. y König, Ekkehard (1991): «The semantics-pragmatics of grammaticalization revisited», en Traugott, E.C. y Heine, B. (eds.), Approaches to Grammaticalization, I, Amsterdam, John Benjamins, 189-218.
- Trujillo, Ramón (1981): «Sobre la naturaleza de los rasgos semánticos distintivos», en Geckeler, H. y Schlieben-Lange, B. (eds.), Logos Semantikos. Studia Linguistica in Honorem E. Coseriu, 3, Madrid, Gredos/Walter de Gruyter, 155-164.
- Trujillo, Ramón (1997): «El papel de la realidad en la semántica», en Casas Gómez, M. y Espinosa García, J. (eds.), Actas de las II Jornadas de Lingüística, Cádiz, Serv. Pub. Universidad, 31-52.
- Ullmann, Stephen (1957): «Historical Semantics and the Structure of the Vocabulary», en Catalán, D. (ed.), Estructuralismo e Historia. Miscelánea Homenaje a A. Martinet, I, La Laguna, Universidad, 293-296.
- Val Álvaro, José Francisco (1997): «Composicionalidad semántica en la formación de derivados», en Serra Alegre, E. y otros (eds.), Panorama de la investigació lingüística a l'Estat Espanyol, Valencia, Universitat de València, 243-253.
- Vallduví, E. (1993): «Ítems de polaritat, mots "n" i minimitzadors en català i en espanyol», Lenguajes naturales y lenguajes formales, IX, 493-500.
- Vanderveken, Daniel (1990): «On the Unification of Speech Act Theory and Formal Semantics», en Cohen, R., Morgan, J. y Pollack, M. (eds.), Intentions in communication, 195-220.
- Varo Varo, C. (1998): «La antonimia léxica en el "Diccionario de uso del español" de María Moliner», en Casas Gómez, M., Penadés Martínez, I. y Díaz Hormigo, M.T. (eds.), Estudios sobre el "Diccionario de uso del español" de María Moliner, Cádiz, Serv. Pub. Universidad de Cádiz, 191-211.
- Varo Varo, C. (1999): «Aportaciones de la lingüística cognitiva para una clasificación de la antonimia léxica», en Yanguas, Á. y Salguero, F.J. (eds.), Estudios de lingüística descriptiva y comparada, Sevilla, Editorial Kronos.
- Vasiliu, Emanuel (1981): «Figurative Use and "Fuzzy-Sets"», en Geckeler, H. y Schlieben-Lange, B. (eds.), Logos Semantikos. Studia Linguistica in Honorem E. Coseriu, 3, Madrid, Gredos/Walter de Gruyter, 175-184.
- Vega Alvarado, O. (1991): «Campo léxico de los adjetivos de la valoración intelectual en el español culto de Santiago de Chile en su modalidad hablada», en Hernández Alonso, C. y otros (eds.), El español de América, 2, Salamanca, Junta de Castilla y León, 913-924.
- Vidal Beneyto, José (1987): «L'espace public de référence dominante», Métodos de análisis de la prensa, Casa de Velázquez, 7-15.
- Villanueva, Mª Luisa (1994): «Metáfora y discurso periodístico. Análisis contrastivo de crónicas y reportajes en periódicos franceses y españoles», en Meseguer, L.B. (ed.), Metàfora i creativitat, Castellón, Publicacions de la Universitat Jaume I, 277-292.
- Vincent, Nigel (1995): «Exaptation and Grammaticalization», en Andersen, H. (ed.), Papers 11th International Conference on Historical Linguistics, Amsterdam, John Benjamins Publishing Company, 433-445.
- Weinreich, Uriel (1969): «Problems in the analysis of idioms», en Puhvel, J. (ed.), Substance and Structure of Language, Berkeley/Los Angeles, 23-81.
- Werner, Reinhold (2002): «El lenguaje coloquial como problema lexicográfico», en Echenique Elizondo, Mª Teresa y Sánchez Méndez, Juan (eds.), Actas del V Congreso Internacional de Historia de la Lengua Española, I, Madrid, Gredos, 297-301.
- Wesch, Andreas (2004): «La expresión de la noción 'devenir' en español», en Lüdtke, Jens y Schmitt, Christian (eds.), Historia del léxico español. Enfoques y aplicaciones. Homenaje a Bodo Müller, Madrid/Frankfurt, Iberoamericana/Vervuert, 217-232.
- Whitfield, F.J. (1981): «Glossematica», en Geckeler, H. y Schlieben-Lange, B. (eds.), Logos Semantikos. Studia Linguistica in Honorem E. Coseriu, 2, Madrid, Gredos/Walter de Gruyter, 201-209.
- Widlak, S. (1968): «Le fonctionnement de l'euphémisme et la théorie du champ linguistique: domaine roman», en Quilis, A. y otros (eds.), Actas del XI Congreso Internacional Lingüística y Filología Románicas, II, Madrid, CSIC, 1031-1052.
- Winters, M.E. (1992): «Schemas and prototypes: Remarks on syntax change», en Kellermann, G. y Morrissey, M.D. (eds.), Diachrony within Synchrony: Language History and Cognition, Frankfurt, Peter Lang, 265-280.
- Wotjak, Gerd (1989): «Lexicología confrontativa», en Lorenzo, R. (ed.), Actas del XIX Congreso Internacional de Lingüística e Filoloxia Románicas, II, La Coruña, Fundación «Pedro Barrié de la Maza», 1992, 187-199.
- Wotjak, Gerd (1996): «Las colocaciones léxicas verbales: acercamiento semántico a las construcciones verbo-nominales funcionales», en Arjona Iglesias, Marina y otros (eds.), Actas del X Congreso Internacional de la Asociación de Lingüística y Filología de América Latina (ALFAL), México, UNAM, 797-805.
- Wotjak, Gerd (1997): «Algunas observaciones acerca del significado léxico», en Almeida, Manuel y Dorta, Josefa (eds.), Contribuciones al estudio de la lingüística hispánica. Homenaje al profesor Ramón Trujillo, II, Barcelona, Montesinos, 255-274.
- Wright, Roger (1987): «The study of semantic change in Early Romance (Late Latin)», en Ramat, A.G.; Carruba, O. y Bernini, G. (eds.), Papers from the 7th International Conference on Historical Linguistcs, Amsterdam, John Benjamins, 619-628.
- Zuluaga Ospina, Alberto (1986): «Para el análisis pragmático de las fórmulas», en Instituto de Filología Andrés Bello, Actas del V Congreso Internacional de la Asociación de Lingüística y Filología de América Latina (ALFAL), Caracas, Universidad Central de Venezuela, 680-692.
Llibres (212 de 1486)
Veure articles en revistes | Veure articles en compilacions
Tornar al cercador
Autor (data primera edició): Títol. Lloc de publicació, Editorial, Data de la present edició (si s'escau).
- Alcoba Rueda, Santiago (1998): Gramática y conducta en la elección del léxico.
- Allan, Keith (1986): Linguistic Meaning. Londres, Routledge.
- Almeida Suárez, Manuel y Dorta, Josefa (eds.) (1997): Contribuciones al estudio de la lingüística hispánica: Homenaje al profesor Ramón Trujillo. Barcelona, Montesinos.
- Alonso González, Mª Jesús (1988-89): La metáfora prosopopéyica en la lengua española. Madrid, Universidad Complutense.
- Alonso Moya, Magarita (1987-88): El eufemismo en inglés. Madrid, Universidad Complutense.
- Alvar Ezquerra, Manuel (dir.) (1995): Diccionario ideológico de la lengua española. Barcelona, Biblograf.
- Álvarez García, Manuel (1979): Léxico-genésis en español: los morfemas facultativos. Sevilla, Secretariado de Publicaciones de la Univ.
- Armstrong, David F.; Stokoe, William C. y Wicox, Sherman E. (1995): Gesture and the Nature of Language. Cambridge, Cambridge University Press.
- Auroux, Sylvain (1994): La révolution technologique de la grammatisation. Lieja, Mardaga.
- Ávila, Raúl (1999): Estudios de semántica social. México, El Colegio de México.
- Baker, Mark C. (1988): Incorporation: a Theory of Grammatical Function Changing. Chicago/Londres, The University of Chicago Press.
- Baldinger, Kurt (1970): Teoría semántica. Hacia una semántica moderna. Madrid, Ediciones Alcalá, 1970.
- Barrio Estévez, Laura del (1997): El léxico cromático en la Edad Media: una aportación al estudio del cambio semántico. Bellaterra, Tesis de licenciatura, Universitat Autònoma de Barcelona.
- Bejarano, L. (1948): Semántica y antroponimia. San José de Costa Rica.
- Beny, Margaret; Fawcett, Robin P.; Butler, Christopher; Huang, G. y Freedle, Roy O. (eds.) (1996): Meaning and Form: Systemic Functional Interpretations. Norwood, NJ, Ablex.
- Berruto, Gaetano (1976): La semántica. México, Nueva Imagen, 1979.
- Bianchi, Claudia (2001): La Dipendenza Contestuale: Per una Teoria Pragmatica del Significato. Nápoles, Edizioni Scientifiche Italiane (Consiglio Nazionale delle Ricerche).
- Blakemore, Diane (1987): Semantic Constraints on Relevance. Oxford, B. Blackwell.
- Blakemore, Diane (1992): Understanding Utterances. Oxford, Basil Blackwell.
- Brooke-Rose, Christine (1958): A Grammar of Metaphor. Londres, Secker and Wartburg.
- Büchner, Georg (1992): Obras completas. Madrid, Trotta.
- Bunge, Mario (1983): Lingüística y filosofía. Barcelona, Ariel.
- Bustos Guadaño, Eduardo de (1986): Pragmática del español. Negación, cuantificación y modo. Madrid, UNED.
- Bustos Guadaño, Eduardo de (2000): La metáfora. Ensayos transdisciplinares. Madrid, FCE/UNED.
- Bybee, Joan L.; Perkins, Revere y Pagliuca, William (1994): The Evolution of Grammar. Tense, Aspect, and Modality in the Languages of the World. Chicago, Chicago University Press.
- Cabré Castellví, M. Teresa y Gelpí Arroyo, Cristina (eds.) (2000): Lèxic, corpus i diccionaris. Cicle de conferències i seminaris 97-98. Barcelona, IULA-Universitat Pompeu Fabra.
- Cabré Castellví, M. Teresa y Rigau Oliver, Gemma (1986): Lexicologia i semàntica. Barcelona, Enciclopèdia catalana.
- Carbonero Cano, Pedro (1975): Funcionamiento lingüístico de los elementos de relación. Sevilla, Publicaciones de la U. de Sevilla.
- Carneado Moré, Zoila V. (1985): La fraseología en los diccionarios cubanos. La Habana, Lingüística..
- Carneado Moré, Zoila V. y Tristá, Antonia Mª (1983): Estudios de fraseología.
- Casares, Julio (1943): Cosas del lenguaje. Etimología, lexicología, semántica. Madrid, Espasa-Calpe, 1973.
- Casas Gómez, Miguel (1999): Las relaciones léxicas. Tubinga, Max Niemeyer Verlag.
- Cecchetto, Carlo; Chierchia, Gennaro y Guasti, M. Teresa (eds.) (2001): Semantic Interfaces: Reference, Anaphora, and Aspect. Stanford, Calif., CSLI.
- Cifuentes Honrubia, José Luis (1994): Gramática cognitiva. Fundamentos críticos. Madrid, Eudema.
- Cifuentes Honrubia, José Luis (1999): Sintaxis y semántica del movimiento: aspectos de gramática cognitiva. Valencia, Instituto de Cultura Juan Gil Albert.
- Cole, P. (ed.) (1978): Syntax and Semantics. Pragmatics. Nueva York, New York Academic Press.
- Conca, Maria (1987): Paremiologia. Valencia, Servei de Pub. de la Universitat.
- Corbin, Danielle (1987): Morphologie dérivationnelle et structuration du lexique. Tubinga, Niemeyer.
- Corpas Pastor, Gloria (1996): Manual de fraseología española. Madrid, Gredos.
- Corrales Zumbado, Cristóbal (1977): El campo semántico "dimensión" en español. Santa Cruz de Tenerife, Aula de Cultura de Tenerife.
- Coseriu, Eugenio (1977): Principios de semántica estructural. Madrid, Gredos.
- Coseriu, Eugenio (1978): Gramática, semántica, universales. Madrid, Gredos.
- Cruse, D.A. (1986): Lexical Semantics. Cambridge, CUP.
- Cuenca Ordiñana, M. Josep y Hilferty, Joseph (1999): Introducción a la lingüística cognitiva. Barcelona, Ariel.
- Cuyckens, Hubert; Dirven, René y Taylor, John R. (eds.) (2003): Cognitive Approaches to Lexical Semantics. Berlín/Nueva York, Mouton de Gruyter.
- Darmesteter, Arsène (1893): La vie des mots étudiée dans leurs significations. París, Delagrave.
- Davidson, Donald y Harman, Gilbert (eds.) (1972): The semantics of natural language. Dordrecht, Reidel.
- Delesalle, Simone y Rey, Alain (1979): Dictionnaire, sémantique et culture. París, Larousse.
- Devís Márquez, Pedro P. (2000): Fundamentos teóricos básicos de morfología y semántica oracionales. Málaga, Ágora.
- Díaz Hormigo, Mª Tadea (1998): Sintaxis y semántica de la construcción con sustantivo en posición nuclear. Valencia, Universitat de València.
- Domínguez, José Mª (1975): Fraseología española en su contexto. Munich, Max Hueber.
- Eco, Umberto; Santambrogio, M. y Violi, Patrizia (eds.) (1988): Meaning and mental representations. Indianapolis, Indiana University Press.
- Escandell Vidal, Mª Victoria (2007): Apuntes de semántica léxica. Madrid, Cuadernos UNED.
- Escobedo Rodríguez, Antonio (1992): El campo léxico "hablar" en español. Granada, Servicio de Publicaciones de la UG.
- Español Giralt, Mª Teresa (1988-89): Relaciones semánticas y sintácticas en el sintagma nominal. Barcelona, Tesis doctoral, Universitat de Barcelona.
- Espejo Muriel, Mª del Mar (1990): Los nombres de los colores en español. Estudio de lexicología estructural. Granada, Serv. Publicaciones Universidad.
- Étienvre, Jean-Pierre (1987): Figures du jeu. Études lexico-sémantiques sur le jeu de cartes en Espagne (XVIe-XVIIIe siècle). Madrid, Casa Velázquez.
- Felices Lago, Á.M. (1991): El componente axiológico en el lenguaje. Su configuración en los adjetivos que expresan emociones y conducta en la lengua inglesa. Granada, Tesis doctoral, Universidad de Granada.
- Fernández González, Raimundo y otros (1977): Introducción a la semántica. Madrid, Cátedra.
- Fillmore, Charles J. y Langendoen, D. Terence (eds.) (1971): Studies in Linguistic Semantics. Nueva York, Holt, Rinehart and Winston.
- Fontanier, P. (1968): Les figures du discours. París, Flammarion.
- Galmiche, Michel (1975): Sémantique générative. París, Larousse.
- García Fajardo, Josefina (ed.) (2001): Semántica, oración y enunciación. México, El Colegio de México.
- García Hernández, Benjamín (1980): Semántica estructural y lexemática del verbo. Reus, Avesta.
- Gauger, Hans-Martin; Oesterreicher, Wulf y Windisch, Rudolf (1981): Introducción a la lingüística románica. Madrid, Gredos, 1989.
- Geckeler, Horst (1971): Semántica estructural y teoría del campo léxico. Madrid, Gredos, 1976.
- Geeraerts, D. (1997): Diachronic Prototype Semantics: A Contribution to Historical Lexicology. Nueva York, Clarendon Press.
- Giacalone Ramat, Anna y Hopper, Paul J. (eds.) (1998): Grammaticalization. The Limits of Grammaticalization. Amsterdam, J. Benjamins.
- Goalty, Andrew (1997): The Language of Metaphors. Londres, Routledge.
- Gómez Manzano, Pilar (1992): Perífrasis verbales con infinitivo (Valores y usos en la lengua hablada). Madrid, UNED.
- González Pérez, Rosario (1989-90): El campo semántico «oler» en español. Madrid, Tesis doctoral, Universidad Complutense.
- González Pérez, Rosario (1991): El campo léxico de la valoración del olor en español. Madrid, Univ. Complutense de Madrid.
- Gordon, W. Terrence (1982): A History of Semantics. Amsterdam, John Benjamins.
- Greimas, Alfred Jules (1966): Sémantique structurale. París, Laraousse.
- Guilbert, Louis (1975): La créativité lexicale. París, Librairie Larousse.
- Guiraud, Pierre (1955): La semántica. México, FCE, 1960.
- Guiraud, Pierre (1961): Les locutions françaises. París, Presses Universitaires de France, 1967.
- Gutiérrez Ordóñez, Salvador (1989): Introducción a la semántica funcional. Madrid, Síntesis.
- Haiman, John (ed.) (1985): Iconicity in Syntax. Amsterdam, John Benjamins.
- Heine, Bernd (1993): Auxiliaries. Cognitive Forces and Grammaticalization. Nueva York/Oxford, Oxford University Press.
- Heine, Bernd; Claudi, Ulrike y Hünnemeyer, Friederike (1991): Grammaticalization: A Conceptual Framework. Chicago/Londres, The University of Chicago Press.
- Henry, A. (1971): Métonymie et métaphore. París, Éditions Klincksieck.
- Hoinkes, U. (ed.) (1995): Panorama der lexicalischen Semantik Tematische Festschriff. Geburtstags von Horst Geckeler. Tubinga, Gunther Narr Verlag.
- Hopper, Paul J. y Traugott, Elizabeth C. (1993): Grammaticalization. Cambridge, Cambridge University Press.
- Hurford, J.R. y Heasley, B. (1983): Curso de Semántica. Madrid, Visor, 1988.
- Iribarren, José Mª (1955): El porqué de los dichos. Pamplona, Departamento de Educación y Cultura, 1994.
- Jackendoff, Ray S. (1990): Semantic Structures. Cambridge Mass., The MIT Press.
- Kadmon, N. (2001): Formal Pragmatics. Semantics, Pragmatics, Presupposition, and Focus. Oxforf, Blackwell Publishers.
- Kany, Charles E. (1960): Semántica hispanoamericana. Madrid, Aguilar, 1963.
- Katz, Jerrold J. (1972): Semantic Theory. Nueva York, Harper and Row.
- Keenan, Edward (ed.) (1975): Formal Semantics of Natural Language. Cambridge, Cambridge University Press.
- Kempson, R.M. (1977): Teoría semántica. Barcelona, Teide, 1982.
- Kerbrat-Orecchioni, Catherine (1977): La connotation. Lyon, Presses Universitaires de Lyon.
- King, Larry D. (1992): The Semantic Structure of Spanish: Meaning and Grammatical Form. Amsterdam, John Benjamins.
- Kintsch, W. (1974): The representation of meaning in memory. Hillsdale, LEA.
- Kittay, Eva Feder (1987): Metaphor: Its Cognitive Force and Linguistic Structure. Oxford, Clarendon Press.
- Kleiber, Georges (1990): La Semántica de los prototipos. Categorías y sentido léxico. Madrid, Visor, 1995.
- Kleiber, Georges (1981): Problèmes de référence: descriptions définies et noms propres. París, Klincksieck.
- Lakoff, George y Johnson, Mark L. (1980): Metáforas de la vida cotidiana. Madrid, Cátedra, 1995.
- Lang, Mervyn Francis (1990): Formación de palabras en español. Morfología derivativa productiva en el léxico moderno. Madrid, Cátedra, 1992.
- Langacker, Ronald W. (1987): Foundations of Cognitive Grammar. I: Theoretical Prerequisites. Standford, California, Standford University Press.
- Langacker, Ronald W. (1991): Foundations of Cognitive Grammar. II: Descriptive Application. Standford, California, Standford University Press.
- Lavandera, Beatriz R. (1984): Variación y significado. Buenos Aires, Hachette.
- Le Guern, Michael (1973): La metáfora y la metonimia. Madrid, Cátedra, 1976.
- Lebsanft, Franz y Glessgen, Martin-Dietrich (2004): Historische Semantik in den romanischen Sprachen. Tubinga, Max Niemeyer Verlag.
- Leech, Geoffrey (1974): Semántica. Madrid, Alianza, 1985.
- Lehmann, Alise y Martin-Berthet, Françoise (2002): Introduction à la lexicologie: sémantique et morphologie. Bruselas, Nathan.
- Lehmann, Christian (1982): Thoughts on Grammaticalization. Munich, Lincom Europa, 1995.
- Levinson, Steven C. (2003): Space in Language and Cognition: Explorations in Cognitive Diversity. Cambridge, Cambridge University Press.
- Llamas Saiz, Carmen (2005): Metáfora y creación léxica. Pamplona, EUNSA.
- Lodares Marrodán, Juan Ramón (1988): El campo léxico "mujer" en español. Madrid, Tesis doctoral, Universidad Complutense de Madrid.
- López García, Ángel (1977): Elementos de semántica dinámica. Semántica española. Zaragoza, Pórtico.
- Lyons, John (1977): Semántica. Barcelona, Teide, 1980.
- Lyons, John (1981): Lenguaje, significado y contexto. Barcelona, Paidós, 1983.
- MacCormac, Earl R. (1985): A Cognitive Theory of Metaphor. Cambridge, Mass., MIT Press.
- MacGee Wood, M. (1981): A Definition of Idiom. Bloomington, Thesis for the degree of Master, Indiana University Linguistics Club, 1986.
- MacKissack Beale, Linda (1979): Lexical Analysis of the Preposition in Spanish: Semantics and Perception. Ann Arbor, Michigan University Microfilms International.
- Mahmoudian, Mortéza (1997): Le contexte en sémantique. Lovaina, Peeters Louvain-la-neuve.
- Mancho Duque, Mª Jesús (1993): Palabras y símbolos en San Juan de la Cruz. Madrid, Fundación Universitaria Española.
- Mancho Duque, Mª Jesús (ed.) (1990): La espiritualidad española del siglo XVI. Aspectos literarios y lingüísticos. Salamanca, Ediciones Universidad.
- Manjón-Cabeza Cruz, Antonio (1991): Relaciones entre sintaxis y semántica de los verbos españoles. Granada, Univ. de Granada.
- Marle, Jaap van (ed.) (1993): Papers from the 10th International Conference on Historical Linguistics. Amsterdam, John Benjamins.
- Martín Fernández, Mª Isabel (1998): Préstamos semánticos en español. Cáceres, Publicaciones de la Universidad de Extremadura.
- Martín Morillas, José Manuel y Pérez Rull, Juan Carmelo (1999): Semántica cognitiva intercultural. Granada, Método Ediciones.
- Martínez del Castillo, Jesús Gerardo (1989): El campo léxico de los adjetivos de «edad» en español y en inglés. Granada, Universidad de Granada.
- Martínez del Castillo, Jesús Gerardo (1999): La Intelección, el significado, los adjetivos. Almería, Universidad de Almería.
- Martínez Marín, Juan (1996): Estudios de fraseología española. Málaga, Librería Ágora.
- Martínez-Dueñas Espejo, José Luis (1993): La metáfora. Barcelona, Octaedro.
- Matoré, Georges (1953): La méthode en lexicologie. París, Marcel Didier.
- Meix Izquierdo, Francisco (1982): La dialéctica del significado lingüístico. Salamanca, Ediciones Universidad.
- Metzeltin, Michael (1990): Semántica, pragmática y sintaxis del español. Wilhelmsfeld, Gottfried Egert Verlag, 1993.
- Morales Ruiz, Carmen (1998): Las relaciones del léxico en el diccionario. Bellaterra, Cuadernos de Filología. Seminari de Filologia i Informàtica.
- Morera Pérez, Marcial (1999): Apuntes para una gramática del español de base semántica. Puerto del Rosario, Cabildo de Fuerteventura.
- Mounin, Georges (1974): Claves para la semántica. Barcelona, Anagrama.
- Mulder, Walter de; Vet, Co y Vetters, Carl (eds.) (2001): Anaphores pronominales et nominales. Études pragma-sémantiques. Amsterdam, Rodopi.
- Muñiz Rodríguez, V. (1989): Introducción a la filosofía del lenguaje: problemas ontológicos. Barcelona, Anthropos.
- Muñoz Núñez, Mª Dolores (1993): El problema semántico de la polisemia léxica . Cádiz, Tesis de licenciatura, Universidad de Cádiz.
- Muñoz Núñez, Mª Dolores (1996): La polisemia léxica. Propuesta de delimitación e identificación funcional de los significados de sustantivos polisémicos. Cádiz, Tesis de doctorado en microficha, Universidad de Cádiz.
- Muñoz Núñez, Mª Dolores (1999): El análisis funcional del significado. Cádiz, Servicio de Publicaciones UC.
- Muñoz Núñez, Mª Dolores (1999): La polisemia léxica. Cádiz, Servicio de Publicaciones de la UC.
- Muro Meléndez-Valdés, Mª Pilar (1988-89): El campo verbal de la combustión en la lengua latina. Madrid, Universidad Autónoma.
- Nattinger, J.R. y Decarrico, J.S. (1992): Lexical Phrases and Language Teaching. Oxford, Oxford University Press.
- Norman, D.A. (1981): Perspectivas de la ciencia cognitiva. Barcelona/Buenos Aires/México, Paidós, 1987.
- Ogden, C.K. y Richards, Ivor A. (1923): El significado del significado. Buenos Aires, Paidós, 1964.
- Oh, C.K. y Dinnsen, Daniel A. (eds.) (1979): Syntax and Semantics: Presupposition. Nueva York, New York Academic Press.
- Ortiz Cabanillas, Pedro (2002): Lenguaje y habla personal. El cerebro humano como sistema semiótico. Lima/Cuzco, Fondo Editorial de la UMNSM.
- Ortony, A. (ed.) (1979): Metaphor and Thought. Cambridge, Cambridge Univ. Press.
- Padilla Bolívar, L.C. (1991): El campo léxico de la «posesión» en inglés y español: Estudio contrastivo. Granada, Universidad de Granada.
- Pagliuca, William (ed.) (1994): Perspectives on Grammaticalization. Amsterdam, John Benjamins Publishing Company.
- Patterson, William T. y Urrutibéheity, Hector N. (1975): The Lexical Structure of Spanish. La Haya/París, Mouton.
- Pekarek, Simona y Lüdi, Georges (eds.) (1995): Sémantique et représentations. Basilea, ARBA - Romanisches Seminar der Universität Basel.
- Penas Ibáñez, Mª Azucena (2008): Cambio semántico y competencia gramatical. Madrid/Frankfurt, Iberoamericana/Vervuert.
- Penas Ibáñez, Mª Azucena (2009): Cambio semántico y competencia gramatical. Madrid / Frankfurt, Iberoamericana / Vervuert.
- Pintori Olivotto, A. (1992): Modismos, locuciones y expresiones idiomáticas: un estudio contrastivo italiano-castellano. Bellaterra, Tesis doctoral, Pub. de la UAB.
- Ravin, Yael y Leacock, Claudia (eds.) (2000): Polysemy: theoretical and computational approaches. Oxford, Oxford University Press.
- Redondo, Augustin (ed.) (1992): Le corps comme métaphore dans l'Espagne des XVIe et XVIIe siècles. París, Publications de la Sorbonne.
- Reinhart, Tanya (1983): Anaphora and Semantic Interpretation. Londres, Croom Helm.
- Restrepo, F. (1917): Diseño de semántica general. El alma de las palabras. Cali, Norma.
- Rey, Alain (1977): Le lexique. Images et modèles du dictionnaire à la lexicologie. París, Librairie Armand Colin.
- Ricoeur, Paul (1975): La metáfora viva. Madrid, Europa, 1980.
- Rodrigo Mateos, José Lázaro (1998): Le verbe DECIR en espagnol comme prototype de verbe de déplacement de l'information. Clermont Ferrand, GRIL.
- Rodríguez Adrados, Francisco (1975): Estudios de semántica y sintaxis. Barcelona, Planeta.
- Rodríguez Fernández, Ana Mª (1989-90): El campo semántico de «ver» en español: estudio diacrónico. Madrid, Universidad Complutense.
- Romera Castillo, José; Yllera, Alicia y García-Page Sánchez, Mario (eds.) (1994): Semiótica(s). Homenaje a Greimas. Madrid, Visor.
- Ruiz de Mendoza Ibáñez, Francisco (1999): Introducción a la teoría cognitiva de la metonimia. Granada, Método ediciones.
- Sager, J.C. (1990): A Practical Course in Terminology Processing. Amsterdam, John Benjamins.
- Salvador Caja, Gregorio (1985): Semántica y lexicología del español. Estudios y lecciones. Madrid, Paraninfo.
- Salvador Rosa, Aurora (1993): El campo semántico "grueso/delgado" en español. Madrid, Universidad Complutense.
- Samaniego, Eva (1996): La traducción de la metáfora. Valladolid, Universidad de Valladolid.
- Sánchez de Zavala, Víctor (ed.) (1974-76): Semántica y sintaxis en la lingüística transformatoria. Madrid, Alianza Universidad.
- Sánchez Nitzl, Rafael (2001): Syntaktische und semantische. Einflüsse des Arabischen im Spanischen am Beispiel der Aljamiado-Literatur der Morisken. Berlín, Institut für Romanistik. Universität de Berlín.
- Santos Domínguez, Luis Antonio y Espinosa Elorza, Rosa Mª (1996): Manual de semántica histórica. Madrid, Síntesis.
- Sapir, J.D. y Crocker, J.C. (1977): The Social Rise of Metaphor. Essays on the Anthropology of Rhetoric. Pennsylvania, University Press.
- Schaff, Adam (1962): Introducción a la semántica. México, FCE, 1966.
- Schaff, Adam (1964): Lenguaje y conocimiento. México, Grijalbo, 1967.
- Schiffer, Stephen (1972): Meaning. Oxford, Clarendon Press.
- Schone, M. (1951): Vie et mort des mots. París, Presses Universitaires de France.
- Serranía Hernández, M.P. (1989-90): El campo semántico «comer» en español. Madrid, Universidad Complutense.
- Serrano, Sebastià (): Estructura del componente semántico de una teoría de las descripciones lingüísticas. Barcelona.
- Serrano, Sebastià (1981): Signos, lengua y cultura. Barcelona, Anagrama.
- Serrano, Sebastià (1984): De l'amor als signes. Barcelona, PPU.
- Sgall, Petr; Jajicová, E. y Panevová, J. (1986): The Meaning of the Sentence in its Semantic and Pragmatic Aspects. Dordrecht, Reidel.
- Shibles, W.A. (1971): Metaphors: An Annotated Bibliography and History, The Language Press.
- Simpson, T.M. (ed.) (1973): Semántica filosófica: problemas y discusiones. Buenos Aires, Siglo XXI.
- Stengaard, Birte (1991): Vida y muerte de un campo semántico: un estudio de la evolución semántica de los verbos latinos STARE, SEDERE e IACERE del latín al romance del s. XIII. Tubinga, Max Niemeyer.
- Tamba-Mecz, Irène (1989): La semántica. Barcelona, Oikos-Tau.
- Tato, Juan Luis y Espada, G. (1975): Semántica de la metáfora. Alicante, Inst. de Estudios Alicantinos.
- Taylor, John R. (1989): Linguistic Categorization: Prototypes in Linguistic Theory. Oxford, Clarendon Press, 1991.
- Torner Castells, Sergi (2005): Aspectos de la semántica de los adverbios de modo en español. (Tesis doctoral) Barcelona, IULA. Universitat Pompeu Fabra.
- Trapero Trapero, Maximiano (1979): El campo semántico 'deporte'. Sta. Cruz de Tenerife, Universidad de la Laguna.
- Traugott, Elizabeth C. y Dasher, Richard B. (2002): Regularity in Semantic Change. Cambridge, Cambridge University Press.
- Traugott, Elizabeth C. y Heine, Bernd (eds.) (1991): Approaches to Grammaticalization. Amsterdam, John Benjamins.
- Traugott, Elizabeth C.; Labrum, R. y Shepherd, S. (ed.) (1980): Papers from the 4th International Conference on Historical Linguistics. Amsterdam, John Benjamins.
- Travis, Catherine E. (ed.) (1986): Meaning and Interpretation. Oxford, Blackwell.
- Trujillo, Ramón (1988): Introducción a la semántica española. Madrid, Arco/Libros.
- Trujillo, Ramón (1996): Principios de semántica textual. Los fundamentos semánticos del análisis lingüístico. Madrid, Arco Libros.
- Tsohatzidis, S.L. (ed.) (1990): Meanings and Prototypes. Studies in Linguistic Categorization. Londres, Routledge.
- Turner, Ken (ed.) (1999): The semantics/pragmatics interface from different points of view. Oxford, Elsevier.
- Ullmann, Stephen (1952): Précis de sémantique française. Berna, Francke.
- Ullmann, Stephen (1962): Semántica. Introducción a la ciencia del significado. Madrid, Aguilar, 1965.
- Uribeechevarría Maiztegui, T. (1988-89): Léxico y sistema de la lengua. Bilbao, Tesis doctoral, Universidad de Deusto.
- Urrutia Cárdenas, Hernán (1978): Lengua y discurso en la creación léxica. La lexicogenesia. Madrid, Cupsa Editorial.
- Valdés Villanueva, Luz Mª (ed.) (1991): La búsqueda del significado. Lecturas de filosofía del lenguaje. Madrid, Tecnos.
- Vallés, J.; Heras, J. y Navas, Mª I. (eds.) (1995): Actas del Vl Simposio Internacional de la Asociación Andaluza de Semiótica. Almería, Servicio de Publicaciones de la UAL.
- Varios Autores (1981): Logos Semantikos. Studia in honorem Eugenio Coseriu 1921-1981. Madrid, Gredos.
- Venegas García, M.M. (1988-89): El campo semántico "tristeza" en español (siglos XII-XIX). Madrid, Universidad Complutense.
- Vicente Cruz, Begoña (1990-91): Semantic and Pragmatic Mechanisms in the Analysis of Metaphor. Vitoria, Universidad de Vitoria.
- Vila Pujol, Mª Rosa (1981): Aspectos semosintácticos de la frase. Barcelona, Tesis doctoral, Universitat de Barcelona.
- Vilela, Mário (2002): Metáforas de Nosso Tempo. Coimbra, Livraria Almedina.
- Way, E.C. (1991): Knowledge Representation and Metaphor. Dordrecht/Boston/Londres, Kluwer Academmic Publishers.
- Weigand, Edda y Hundschnurscher, Franz (eds.) (1996): Lexical Structures and Language Use. Proceedings of the International Conference on Lexicology and Lexical Semantics. Tubinga, Niemeyer Verlag.
- Wotjak, Gerd (2000): En torno al sustantivo y adjetivo en el español actual. Aspectos cognitivos, semánticos, (morfo)sintácticos y lexicogenéticos. Madrid/Frankfurt, Iberoamericana/Vervuert.
Veure articles en revistes | Veure articles en compilacions | Veure llibres
Tornar al cercador