Resultats de la cerca

Has cercat "toponimia" com a "clau".

Trobats 572 registres, ordenats alfabèticament per autor en sentit ascendent.

Veure articles en revistes (420 resultats)
Veure articles en compilacions (97 resultats)
Veure llibres (55 resultats)

Articles en revistes (420 de 572)

Autor (data primera edició): «Títol». Publicació, Volum, Pàgines.

• Aguiló, Cosme (1980): «El mapa toponímic de l'arxipèlag de Cabrera». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, I, 15-18.
• Aguiló, Cosme (1984): «"Pontiró" i el tractament de la "O" àtona». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, 16, 44-45.
• Aguiló, Cosme (1984): «Sobre l'us de l'article dels topònims». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, 18, 9-12.
• Aguiló, Cosme (1990): «Una nova via d'escalada cap a l'etimologia d'Es Vedrà». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, 42, 76-86.
• Aguiló, Cosme (1993): «Els reculls exhaustius de toponímia a les Illes Balears i Pitiüses». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, 53, 143-147.
• Aguiló, Cosme (2003): «La flora i la fauna a la toponímia de Mallorca (aproximació a l'inventari d'espècies)». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, 92/1, 51-95.
• Aguiló, Cosme y Miralles Montserrat, Joan (1991): «La toponímia de l'illa de Tabarca». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, 44, 371-389.
• Alba Besalduch, Isabel (1992): «Toponímia de Ludiente (Alt Millars)». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, 48, 187-193.
• Alcover, Antoni M. (1904-05): «Per què serveix la toponímia: l'article "es" i "sa" dins la toponímia catalana». Butlletí del Diccionari de la Llengua Catalana, II, 347.
• Alcover, Antoni M. (1916-17): «Els articles "es", "s'" i "sa" dins la toponímia actual del Principat». Butlletí del Diccionari de la Llengua Catalana, IX, 349-352.
• Almiñana Orozco, Pasqual (1991): «Variacions del topònim Benidorm». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, 44, 539-545.
• Alonso, M.; Espinosa, M. y Montesinos, E. (1991): «Toponímia d'algunes partides rurals del camp d'Elx». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, 44, 390-392.
• Alturo Perucho, Jesús (1993): «Carrers i places de la Barcelona Medieval en la documentació del Sant Sepulcre». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, 53, 153-161.
• Alvar López, Manuel (1949): «Toponimia del alto valle del río Aragón». Pirineos, V.
• Álvarez de Miranda, Pedro (1996): «Algo más sobre Lleida y Lérida». Español Actual, 66, 63-66.
• Amigó Anglès, Ramon (1980): «Vint-i-cinc anys d'experiència en reculls de noms de lloc. Uns quants exemples modèlics». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, I, 19-28.
• Amigó Anglès, Ramon (1990): «Presència de l'article de distinció personal en noms de lloc que no designen cap persona». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, 40, 20-21.
• Aragonès Cholbi, C. (1991): «Toponímia de Xàbia». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, 44, 393-405.
• Arasa Gil, Ferran (1990): «"L'Arc de Berà", nom de l'arc romà de Cabanes (La Plana Alta, Castelló) durant els segles XVI-XVIII». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, 41, 33-36.
• Arasa Gil, Ferran (1991): «Notes sobre toponímia medieval de la comarca dels Ports». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, 44, 546-550.
• Arasa Gil, Ferran y Vicent Cavaller, Joan (1981): «Toponímia de la Via Augusta entre Saguntum i Dertosa». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, 5, 22-28.
• Arderiu Monnà, Xavier (1990): «Onomàstica de Sanaüja. I. Els topònims». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, 42, 15-29.
• Arjona Castro, Antonio (1986): «Historia y toponimia provincial: Matalyana, Ataba y Guadajoz». Boletín de Ciencias, Bellas Artes y Nobles Artes, 39-50.
• Arnall Juan, M. Josepa (1984-85): «Onomàstica empordanesa (segles XIV-XVII) en un capbreu de Sant Pere de Rodes ». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, 18 y 19, 25-33 y 9-12.
• Arnall Juan, M. Josepa (1985): «Toponímia Hispànica en el "Diccionari Geogràfic de Francesc Tarafa" (Ms. 578 de la Biblioteca Provincial i Universitària de Barcelona)». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, 22, 31-52.
• Aymard, R. (1994): «Contribution de l'hagiotoponymie pyrénéenne à la chronologie toponymique». Nouvelle Revue d'Onomastique, 23-24, 101-114.
• Aymard, Robert (2004): «L\'Aragon, berceau de l\'hydronymie ibéro-pyrénéenne». Alazet, 16, 23-66.
• Azevedo, Pedro de (1900): «Nomes de pessoas e nomes de lugares». Revista Lusitana, VI, 47-52.
• Badia Marín, V. (1991): «La toponímia enguerina parla valencià». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, 44, 551-553.
• Balañà Abadia, Pere (1992): «Bigues, un nom de lloc desxifrat». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, 50-51, 35-36.
• Balañà Abadia, Pere (1992): «Bigues/Begues (Una recerca etimològica controvertida)». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, 50-51, 34.
• Balañà Abadia, Pere (1992): «Sobre Bigues i la investigació toponímica: "mètodes" i "maneres"». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, 50-51, 39-44.
• Balañà Abadia, Pere (1993): «"Les Pungoles", una urbanització amb nom d'arrels històriques». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, 52, 56-57.
• Balañà Abadia, Pere (1984): «Sobre els mots catalans del tipus "LL-" procedents de l'àrab. Avançament d'una possible "regularitat" etimològica». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, 17, 45-51.
• Balañà Abadia, Pere (1985): «Abans catalans que moros: La Fuliola». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, 19, 27-32.
• Balañà Abadia, Pere (1988): «El nom de Catalunya. Encara una qüestió pendent». L'Avenç, 117, 38-41.
• Balañà Abadia, Pere (2004): «Un dato inédito sobre la sequía en la toponimia andalusí». Anaquel de Estudios Árabes, 28-33.
• Baldinger, Kurt (1995-96): «Jeux de mots avec des noms de lieux réels ou fictifs». Travaux de Linguistique et Littérature, 33-34, 31-38.
• Ballester Roca, Josep y Ballester Capella, L. (1992): «Consideracions sobre la toponímia en l'obra poètica inicial de J. Valls». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, 49, 527-533.
• Baltrons Graboleda, N. (1991): «Blanes: aproximació a la seva toponímia». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, 46, 29-44.
• Barajas Salas, Eduardo (1984): «Influencia portuguesa en la toponimia extremeña». Anuario de Estudios Filológicos, 7, 7-23.
• Barceló Crespí, Maria (1980): «Nou nòtules sobre toponímia de Mayürqa i de Mallorca». Els Marges, 18-19, 39-46.
• Barceló Torres, Mª del Carmen (1982): «De toponímia tribal i clànica berber a les illes orientals d'Al-Andalus». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, 10, 42-46.
• Barceló Torres, Mª del Carmen (1986): «Sobre alguns topònims àrabs del País Valencià. Els noms de lloc de tipus "Beni"». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, 24, 411-416.
• Barceló Torres, Mª del Carmen (1991): «Penàguila: Un topònim àrab». A Sol Post, 2, 39-44.
• Barceló Torres, Mª del Carmen y Labarta, Ana (1995): «La toponimia en el Vocabulista de Pedro de Alcalá». Homenaje al profesor José María Fórneas Besteiro, I, 337-356.
• Barreda, P.E. y Peraire, Joan (1993): «Toponímia urbana de Benassal». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, 53, 163-176.
• Bastardas Parera, Joan (1980): «Nota sobre la toponímia catalana en els documents anteriors al segle XII». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, I, 3-9.
• Bell, L. (1920): «Some geographical names and their significance». Bulletin Geographic Society of Philadelphia, 18, 31-34.
• Bernardo Stempel, Patrizia de (1995-96): «Tratti linguistici comuni ad appellativi e toponimi di origine celtica in Italia». Travaux de Linguistique et Littérature, 33-34, 109-136.
• Bernat Baltrons, Francesc (1990): «Les senyes de la pesca de palangre a la zona costanera, d'Arenys a Blanes». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, 42, 35-44.
• Billy, Pierre-Henri (1986): «Noms de lieux pyrénéens d'origine préromane». Nouvelle Revue d'Onomastique, 7, 87-114.
• Blanchet, A. (1898): «De l'importance de certains noms de lieux pour la recherche des antiquités». Bulletin Monument, III, 7, 220-244.
• Bolós Masclans, Jordi y Hurtado Cuevas, Víctor (1981): «L'Atlas Històric de Catalunya; Aportació a l'estudi de la toponímia catalana medieval». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, 3, 18-22.
• Boullón Agrelo, Ana Isabel (1991): «O redor do topónimo 'Pobra': estado da cuestión e novos datos». Cadernos de Lingua, 3, 15-24.
• Bru i Vidal, Santiago (1986): «Contribució a l'estudi de la toponímia aràbiga del Camp de Morvedre». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, 24, 416-419.
• Bru i Vidal, Santiago (1991): «Alguns topònims àrabs i pre-àrabs del camp de Morvedre». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, 44, 554-559.
• Cabestany Fort, Joan F. (1984): «L'onomàstica tarragonina en el "Llibre de la passada del mur" (1428-1429)». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, 17, 12-17.
• Cahner, Max (1982): «Estudi gramatical dels hidrònims catalans». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, VII, 1-8.
• Calderón Quijano, José Antonio (1987): «Nombres geográficos sevillanos en el Nuevo Mundo». Boletín de la Real Academia Sevillana de Buenas Letras, 15, 131-140.
• Calero Palacios, Mª del Carmen (1989): «Toponimia menor de Almuñécar (1491-1497)». Revista de Filología Española, 70, 297-315.
• Canal Sánchez-Pagín, José Mª (1998): «Toponimia euskera y prerromana en los valles de Liébana». Estudios Humanísticos. Filología, 20, 11-26.
• Cano Ivorra, M. Antònia (1990): «La toponímia en processos judicials. (Elx en la primera meitat del s. XVII)». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, 40, 115-124.
• Cano Ivorra, M. Antònia y Martínez, Juan (1991): «Context sociolingüístic i la toponímia de la Vall de Guadalest durant el segle XVIII (1734-1796) a través dels protocols notarials del marquesat de Guadalest». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, 44, 560-568.
• Carbonell Boira, M.J.; Piera, Carlos y otros (1986): «Bibliografía de toponímia valenciana». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, 25, 102-119.
• Carbonell Falcó, F.X (1991): «Toponímia de Cocentaina». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, 44, 420-425.
• Carreté Parera, Ramon (1989): «Toponímia i romanització a les comarques del Bages, el Berguedà i el Solsonès». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, 38, 1-38.
• Casanova, Emili (1991): «Toponímia oronímica i repartició semàntica». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, 44, 569-586.
• Castaño García, Joan (1986): «Alguns topònims il·licitants en documentació del segle XVIII». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, 23, 83-90.
• Castaño García, Joan (1992): «Onomàstica del Baix Vinalopó en el seu cançoner popular». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, 49, 535-541.
• Castaño García, Joan y Sansano, Gabriel (1993): «La Toponímia il·licitana a mitjan segle XIX: El "Plano geométrico de la Villa de Elche" de Josep González (1849)». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, 53, 217-222.
• Castellvell, Ventura (1987): «Toponímia de Benifallet segons un Capbreu del final del s. XV». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, 27, 19-30.
• Castellvell, Ventura (1990): «Toponímia de l'antic terme de Tortosa en el "Llibre del pastoret", (s. XVI)». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, 40, 42-54.
• Cavallé Busquets, J. (1989): «"Els Avagats": Un topònim fantasma?». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, 36, 20-23.
• Cerrón-Palomino, Rodolfo (2002): «Sufijos arcaicos quechuas en la toponimia andina». Lexis, 26/2, 559-578.
• Chavarría Vargas, J.A. (2001): «Antropónimos árabes en la toponimia de Castilla-La Mancha: Ciudad Real». Tulaytula, 7, 51-74.
• Ciérbide Martinena, Ricardo (1988): «En torno a las denominaciones de la ciudad de Estella». Fontes Linguae Vasconum, 51, 53-57.
• Closa Farrés, Josep (1993): «Entorn la toponímia urbana de Catalunya a la segona meitat de Segle XVIII». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, 53, 223-232.
• Coll Martí, Josep (1983): «Refranys geogràfics al Pallars». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, 13, 71-74.
• Colomina Castanyer, Jordi (1991): «Toponímia costanera valenciana de 1673». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, 44, 587-613.
• Company, A.; Carbonell Boira, M.J. y Sanchis, F. (1986): «La revisió de la frontera valenciano-aragonesa en 1732 (Hipòlit Ravanals)». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, 24, 603-510.
• Concepción Suárez, J. (1990): «El lenguaje toponímico de origen animal (zootoponimia)». Boletín del Instituto de Estudios Asturianos, 136, 751-767.
• Concepción Suárez, J. (1992): «Motivación toponímica: Algunos animales domésticos entre los nombres de lugar». BIEA, 139, 45-68.
• Corbera Pou, J. (1984): «Toponímia i llengua estàndard: entorn de "l'article"». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, 18, 1-8.
• Cornadó Teixidó, M.P. (1993): «Ús i funció de la toponímia en la poesia de Joan Margarit». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, LII, 18-21.
• Coromines, Joan (1983): «Toponímia de la Vall de Boí». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, XII-XIV, 1-20 y 1-23.
• Coromines, Joan (1991): «Etimologia de Reus». Revista de Catalunya, 58, 55-64.
• Coromines, Joan y Mascaró Pasarius, Joan (1982): «Aproximació a la toponímia mossàrab balear». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, 10, 29-41.
• Correa, José Antonio (2002): «La distribución de las oclusivas orales en la toponimia prerromana de la Bética». Paleohispanica, 2, 133-139.
• Corredor Plaja, Ana Mª (1989-90): «L'onomàstica a través dels registres parroquials. Buidatge d'un "Llibre de baptisme" a Pals (Baix Empordà): 1.577-1.657». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, 36-37 y 41, 8-13; 28-31 y 78-81.
• Corredor Plaja, Ana Mª (1993): «Topònims urbans a Pals (Baix Empordà)». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, LIII, 233-241.
• Cortés, C. (1992): «Nombres de casa d'a bal de Bielsa». Fuellas, 15-88, 13-15.
• Costa, M.M. (1981): «Antropònims i topònims de la Parròquia de Vila-Romà». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, VI, 6-8.
• Costafreda, A. y Gallart, J. (1983): «Els topònims d'Artesa de Lleida en els segles XII, XIII, XIV, segons la documentació». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, XIII, 29-31.
• Cruz Orozco, J. y Domingo Roig, J.M. (1991): «Les denominacions de les vies d'escalada al País Valencià». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, XLIV, 426-433.
• Cuadrada Majó, C. (1987): «Toponímia medieval al Maresme: El paisatge, la mà de l'home, els veïnats (1.250-1.350)». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, 27, 1-18.
• Cucó Oliver, A. (1991): «Toponímia als poetes llorentinistes de l'Alcúdia (Ribera Alta)». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, XLIII, 304-306.
• Cuñat Ciscar, V.M. y Trenchs Odena, J. (1991): «Toponímia major: toponímia minor». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, XLIV, 614-618.
• Dolç, Miquel (1957): «La investigación sobre la toponimia hispana de Marcial». Estudios Clásicos, 4/21, 68-79.
• Domingo Pérez, C. (1986): «Toponímia i agricultura a la Plana (segles XV-XVIII)». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, 23, 117-123.
• Duarte, Carles (1983): «Els universals en toponomàstica». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, XII, 40-43.
• Duran Sanpere, A. (1990): «Les partides del terme de Granyena». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, XLI, 76-77.
• Epalza, Mikel de (1984): «Mutxamel / Muchamiel (Alacant): origen aràbic d'aquest topònim». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, XVI, 15-17.
• Epalza, Mikel de (1989): «El binomi àrab-mossàrab Al-Fahs/el Campello, a Lleida». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, 35, 32.
• Epalza, Mikel de (1990): «Toponímia àrab i estructura comarcal: El Penedès». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, XL, 76-82.
• Epalza, Mikel de (1991): «Topònims d'origen antroponímic àrab de temps de la conquesta (Cid, Busot, Benimassot, Massoda, Benissoda, Benissaudet)». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, XLIV, 619-627.
• Epalza, Mikel de (1993): «La ciutat àrab i l'estrucuturació comarcal dels seus topònims: El cas d'Ondara (Marina Septentrional)». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, LIV-LV, 257-262.
• Epalza, Mikel de (1994): «Les ràpites ("Rabita") islàmiques i la toponímia catalana». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, LVII, 35-47.
• Epalza, Mikel de y Forcadell Saport, J. (1992): «Els noms àrabs de Dénia, Eivissa, Lleida i Xàtiva. Problemes de transcripció i pronunciació». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, L- LI, 60-63.
• Epalza, Mikel de y Rubiera Mata, Mª Jesús (1986): «Estat actual dels estudis de toponímia valenciana d'origen àrab». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, 24, 420-426.
• Erriondo, M. (1988): «Artikutza. Toponimia actual y antecedentes históricos». Fontes Linguae Vasconum, 51, 119-142.
• Escudero Chico, J.S. y Martín Martín, A. (1990): «Topónimos del "Fuero de Roa" (Burgos) y la población de sus 'Tierras' en los siglos X al XII». Anuario de Lingüística Hispánica, 6, 169-214.
• Escudero, Jean-Paul (1993): «Problemes de toponímia i recerca lexical al Baix Vallespir». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, 54-55, 265-270.
• Fernández González, J. Ramón (1981): «Topónimos compuestos románicos: La estructura "determinado+determinante"/"determinante+determinado"». Verba, 8, 229-246.
• Ferrando Francés, Antoni (1986): «La normalització toponímica al País Valencià». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, 24, 511-516.
• Fité Llevot, F. (1983): «La toponímia en la geografia del Montsec: recull de la nominació de les partides dels termes d'alguns pobles, que hi fan referència». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, XIII, 36-42.
• Folgar Fariña, Carlos (1988): «"A" + topónimo objeto directo en español arcaico». Verba, 15, 403-416.
• Font, J.; Picornell, C. y otros (1985): «Revisió i correcció toponímica del mapa 1:25.000 de les Illes Balears (extractes)». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, XIX, 1-8.
• Forns Bardají, J. (1983): «Introducció a l'estudi d'alguns topònims actuals i dels límits de la carta pobla d'Almenar (Segrià)». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, XIII, 32-35.
• Frago Gracia, Juan Antonio (1986): «Toponimia navarroaragonesa del Ebro (V): yermos y pastizales». Archivo de Filología Aragonesa, 38, 89-122.
• Frago Gracia, Juan Antonio (1987): «Toponimia navarroaragonesa del Ebro (VI): fauna». Archivo de Filología Aragonesa, 39, 55-88.
• Frago Gracia, Juan Antonio (1990): «Una trampa toponímica en el falso celtismo de Ballabriga». Archivo de Filología Aragonesa, 44-45, 37-42.
• Francino Pinasa, G. (1996): «Sobre la toponimia de Alaón». Alazet, 8, 105-140.
• Fuentes Rodríguez, Catalina (1989): «Toponimia rural sevillana: el caso de Pilas». Philologia Hispalensis, 4/2, 539-557.
• Galmés de Fuentes, Álvaro (1986): «Toponimia asturiana y asociación etimológica». Lletres Asturianes, 19, 31-39.
• Galmés de Fuentes, Álvaro (1992): «Sobre toponimia mozárabe balear». Anaquel de Estudios Árabes, 3, 53-60.
• García Arias, Xosé Lluis (1991): «De toponimia tebergana (XIV): Les elevaciones». Lletres Asturianes, 41, 53-74.
• García Arias, Xosé Lluis (1991): «Le "Corpus Toponimicum Asturiarum"». Nouvelle Revue d'Onomastique, 17-18, 111-114.
• García Blanco, Manuel (2001): «Sufijos románicos en la toponimia aragonesa del siglo XI». Archivo de Filología Aragonesa, 57-58, 243-256.
• García Castanyer, Mª Teresa (1984): «Obres bàsiques de toponímia disponibles». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, XVI, 29.
• García de Albizu, B. (1993): «Hagiónimos en la toponimia amescoana». Fontes Linguae Vasconum, 26/63, 259-272.
• García Edo, V. (1992): «Aproximació a l'evolució històrica del topònim "Castelló de la Plana" (ss. XIII-XVII)». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, XLVIII, 73-79.
• García Grau, M. (1992): «Aproximació a la toponímia de Benicarló (Baix Maestrat)». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, XLVIII, 227-241.
• García Grau, M. (1993): «Noms de cases i masos de Castell de Cabres (Morella)». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, LIV-LV, 271-275.
• García Sánchez, Jairo Javier (2003): «Ocaña, Nambroca, Recas y otros nombres de lugar ¿repoblación vascófona en Toledo?». Revista de Filología Española, 83/1-2, 145-160.
• García Sempere, M. (1990): «Alguns possibles topònims àrabs a la partida de Bacarot (municipi d'Alacant)». Sharq Al-Andalus, 7, 171-174.
• García Sempere, M. (1991): «Toponímia a la partida de Bacarot». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, XLIV, 434-443.
• García-Borrón Martínez, Juan Pablo (1985-86): «Casas en la Mancha. Un capítulo reciente de nuestra toponimia románica». Anuario de Filología, 11-12.
• Gargallo Sanjoaquín, M. (1990): «Toponimia turiasonense (I)». Archivo de Filología Aragonesa, 44-45, 9-36.
• Garrido Valls, J.D. (1993): «Toponímia del terme municipal de Benimantell». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, LIV-LV, 277-291.
• Gasol, J.M. (1993): «La substitució de topònims religosos als carrers de Manresa, l'any 1936». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, LIV-LV, 293-298.
• Geli Aguadé, J. (1987): «Olot i Rodal en 1.762-1.766». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, 28, 29-31.
• Gil-Mascarell Boscà, J. y Ortiz García-Bustelo, L. (1986): «Toponímia d'Albaida en 1626». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, 23, 129-135.
• Giner Salvà, E. (1991): «Toponímia pegolina». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, XLIV, 444-449.
• Gómez Casañ, Rosa (1986): «El topònim Segorbe a la llum de la documentació notarial dels segles XIII al XVI». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, 24, 428-433.
• Gómez Casañ, Rosa (1991): «"Fula": El nombre árabe de Viver». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, XLIV, 642-643.
• Gómez Casañ, Rosa (1993): «"Barracas": Las Barracas de los Reales. Sant Pere de Bellmont». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, LII, 61-64.
• Gómez Casañ, Rosa y García Edo, V. (1991): «Algo más sobre el topónimo "Segorbe"». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, XLIV, 636-641.
• Gómez Solís, Felipe (1990): «Aspectos de toponimia mayor medieval cordobesa». Anuario de Estudios Filológicos, 13, 123-132.
• González Masip, A. (1983): «Noms de cases de Gratallops (Priorat)». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, XI, 11.
• González Ollé, Fernando (1987): «Latín y vascuence en tres topónimos navarros ("Estella, Góngora, Mañeru")». Lingüística Española Actual, 9/2, 227-234.
• González Ollé, Fernando (1990): «Etimología del topónimo Estella». Príncipe de Viana, 51, 329-344.
• Gordón Peral, Mª Dolores (1987): «De toponimia hispalense». Philologia Hispalensis, 2/1, 141-151.
• Gordón Peral, Mª Dolores (1989): «Sobre los 'Navazos' andaluces». Philologia Hispalensis, 4/2, 509-514.
• Gordón Peral, Mª Dolores (1992): «La huella indiana en la toponimia hispánica». Cauce, 14-15, 113-124.
• Gordón Peral, Mª Dolores (1993): «Arcaísmos léxicos presentes en la oronimia hispánica». Zeitschrift für Romanische Philologie, 109/1-2, 96-112.
• Grandal López, Alfonso (1986): «Algunes dades sobre la toponímia cartagenera d'origen català». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, 25, 5-7.
• Grau Verdú, A. (1990): «Cognoms en la toponímia de Vallmoll». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, XL, 96-98.
• Grimalt, M.; Jaume, F. y Ginard Bujosa, Antoni (1990): «Els noms dels torrents del vessant marítim del terme de Llucmajor (Mallorca)». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, XL, 34-39.
• Guiter, Henri (1992): «Algunes bases pre-romàniques en la toponímia del Pirineu mediterrani». Medievalia, 10-IV, 193-212.
• Guiter, Henri (1986): «Couches toponymiques des Pyrénées orientales». Nouvelle Revue d'Onomastique, 7, 5-41.
• Ivars Cervera, Joan (1986): «Alguns topònims mossàrabs de la Marina Alta». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, 24, 434-440.
• Ivars Cervera, Joan (1991): «Onomàstica del terme del Castell de Calp a final del segle XIV». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, XLIII, 101-111.
• Ivars Cervera, Joan (1993): «Toponímia antiga de Dénia: La Vila Vella». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, LIV-LV, 317-326.
• Jimeno Jurío, J.M. (1988): «Informe sobre las denominaciones Lizarra-Estella y Atarrabia-Villava». Fontes Linguae Vasconum, 51, 59-76.
• Jimeno Jurío, J.M. (1989): «Arrizabalaga (Campanas) y Artederreta (Carrascal)». Fontes Linguae Vasconum, 53, 75-85.
• Jimeno Jurío, José Mª (1991): «Pamplona y sus nombres». Fontes Linguae Vasconum, 23, 55-76.
• Jové Permany, J. (1984): «Masies, finques i casals de Sarrià (ara Barcelona)». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, XVIII, 40-41.
• L'Escrivà, J. (1986): «"Aielo" (un topònim gairebé desconegut)». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, XXIV, 441-449.
• Líbano Zumalacárregui, Mª Ángeles (1993): «Toponimia menor: Onomástica comercial». Fontes Linguae Vasconum, 25/62, 125-136.
• Lipski, John M. y DeMello, George (2000): «"A" de acusativo con nombre propio geográfico». Hispania, 83/2, 301-313.
• Llamazares Sanjuán, A. (1988-89): «Toponimia de Aguilas: orónimos e hidrónimos». Anales de Filología Hispánica, 4, 127-145.
• Llauradó Mas, M. (1990): «Miravet: uns topònims del segle XVII». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, XLII, 1-14.
• Lleonart Orri, A. (1993): «Toponímia en cartografia: una base de dades toponímica a Catalunya». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, LIII, 87-106.
• Llobregat, E.A. (1991): «Els noms pre-romans en "ILI- ILU-" a les terres hui valencianes». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, XLIV, 644-651.
• Lodares Marrodán, Juan Ramón (1991): «"Las Muedas": una hipótesis toponímica». Revista de Filología Española, 71, 145-151.
• Lombarte Arrufat, Desideri (1990): «Toponímia d'Aiguaviva. Primera aproximació. (Aiguaviva de Bergantes)». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, XLI, 1-24.
• Lope Blanch, Juan M. (1995-96): «La toponimia amerindia en el habla de Hernán Cortés». Boletín de Filología, 35, 231-244.
• López Casasnovas, Joan F. (1982): «La toponímia de Menorca. Estudis. Estat actual». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, IX, 25-31.
• López Pla, A. (1985): «Els noms de les cases de Seurí (Vall d'Assua-Pallars Sobirà)». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, XXI, 57-58.
• López Portas, Mª Begoña y Martínez Arribas, Fernando (2002): «A oficialidade das linguas en relación coa toponimia: o caso de A Coruña». Revista de Llengua i Dret, 38, 117-148.
• López Quiles, A. y Olmos Tamarit, V.S. (1986): «Aproximació a la toponímia històrica catarrogina (segles XVII-XVIII)». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, XXIII, 150-159.
• Manclús Cuñat, I. (1992): «Aproximació a la toponímia de Cocentaina a finals del s. XVIII». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, XLVIII, 81-88.
• Manent, Albert (1984): «Els hagiotopònims en els set termes més alts de les muntanyes de Prades». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, XVIII, 13-17.
• Manent, Albert (1984): «Notes sobre formes dialectals dels topònims de l'Aleixar, Vilaplana i Maspujols». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, XVII, 18-22.
• Manent, Albert (1990): «"Rocanys", un topònim d'origen dialectal?». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, XL, 40-41.
• Manent, Albert (1990): «Ornitologia i toponímia als onze pobles més alts de les muntanyes de Prades». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, XLII, 30-34.
• Manunta, Francesc (1986): «Toponymie et organisation de l'espace urbain». Nouvelle Revue d'Onomastique, 7, 70-86.
• Mariner Bigorra, Sebastián (1962): «Datos para la filología latina en topónimos hispánicos prerromanos». Emerita, 30, 263-272.
• Martí Mestre, Joaquim (1993): «Toponímia urbana de les baronies de Torres Torres i Algar (El Camp de Morvedre)». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, LIV-LV, 327-336.
• Martí Mestre, Joaquim (1994): «Toponímia dels segles XVI i XVII al "Llibre de Antiquitats" de la Seu de València». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, LVII, 67-86.
• Martín de las Pueblas Rodríguez, Jesús (2005): «Estudio lingüístico de la toponimia del valle de Benasque». Alazet, 15, 183-296.
• Martín Pardos, M.A. y Pérez Gil, M. (1990): «Toponimios y antroponimios de a Balle os Lucars (Tiarra Biescas)». Fuellas, 13-80, 6-7.
• Martín Pascual, Llúcia (1991): «Toponímia àrab d'Alcoi». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, XLIV, 653-656.
• Martines, Josep (1991): «Els llocs de vora mar de l'Albir». A Sol Post, 2, 193-222.
• Martínez Barreda, P. (1992): «Algunes partides de Vilafamés al segle XVIII». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, XLVIII, 89-100.
• Martínez Barreda, P. (1993): «Aproximació a la toponímia urbana de Vilafamés». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, LIV-LV, 337-351.
• Martínez Campos, C. (1968): «Comentarios sobre pronunciación, transcripción y transliteración de topónimos extranjeros». Boletín de la Real Academia Española, 48, 481-493.
• Martínez Ferré, P. (1991): «Aproximació a la toponímia de Banyeres de Mariola. L'Alcoià». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, XLIV, 467-476.
• Martínez Ruiz, Juan (1985): «Contribución al estudio de la toponimia menor mozárabe granadina». Revista de Filología Española, 65/1-2, 1-24.
• Martínez Ruiz, Juan (1988): «El árabe "'andar" 'era', "'unaydar" 'erilla', "'anâdir" 'eras', en la toponimia menor granadina». Lingüística Española Actual, X-1, 23-40.
• Martínez Ruiz, Juan (1988): «Toponimia mayor de Aldeire en documentos inéditos». Anuario de Estudios Medievales, 18, 627-643.
• Martínez Ruiz, Juan (1992): «Toponimia menor en documentos de Granada (s. XVI). Metodología y fuentes». Revista de la Facultad de Humanidades, I-1, 9-32.
• Martínez Val, J.M. (1945): «El paisaje geográfico en los historiadores de Indias». Revista de Indias, XX, 289-322.
• Martínez, J. y Martínez, V. (1991): «L'Alfàs: Toponímia a estudi.». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, XLIV, 457-466.
• Mas Miralles, A. (1991): «Toponímia històrica de Santa Pola». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, XLIV, 657-670.
• Mascaró Pasarius, Joan (1986): «Toponímia i aigua (Menorca i enjondre)». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, XXVI, 36-37.
• Massip Bonet, M. Àngels (1981): «Topònims conflictius». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, 5, 13-16.
• Massip, J.F. (1981): «L'evolució del Delta vista a partir dels topònims». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, V, 16-21.
• Massip, J.F. (1981): «La toponímia de Tortosa i el Delta de l'Ebre. I. Plantejament». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, V, 11-12.
• Massip, J.F. (1984): «Problemes de la toponímia de les terres de l'Ebre». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, XVII, 9-11.
• Massó Carballido, M.J. (1984): «Toponímia i arqueologia». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, XVII, 52-56.
• Massó, J. (1990): «EL Miracle (de Tarragona): Un topònim medieval arqueològic». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, XL, 99-104.
• Mateu Ibars, Mª Dolores y Mateu Ibars, Josefina (1986): «Índice alfabético de los pueblos que había en el Reyno de Valencia y a quienes pertenecian». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, XXIV, 521-529.
• Mateu Ibars, Mª Dolores y Mateu Ibars, Josefina (1992): «"Nomina Ecclesiarum Valentiae". Un comentario a toponimia valenciana (s.XIV) según el MS.98 de la Biblioteca Capitular de Valencia». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, XLVIII, 101-107.
• Mauri Gràcia, J. (1984): «Noms de les cases de Casserres del Castell - Baixa Ribagorça». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, XVI, 27.
• Merino, J.B. (1949): «El vascuence en la Rioja y Burgos; problemas que plantea su toponimia». Revista de Dialectología y Tradiciones Populares, V, 370-405.
• Meseguer, Ll.B. (1992): «La invenció literària del paisatge». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, XLIX, 555-562.
• Meseguer, Ll.B. (1993): «Onomàstica literària: sobre la designació literària de la toponímia». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, LIV-LV, 353-366.
• Miralles Montserrat, Joan (1982): «Els estudis de toponímia a Mallorca. Estat de la qüestió». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, IX, 11-24.
• Miravall, R. y Brull, J.M. (1981): «Toponímia del port de Tortosa». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, V, 29-34.
• Moll Llodrà, R. (1991): «Toponímia de la Vall d'Ebo (La Marina Alta)». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, XLIV, 477-484.
• Moncayola, S. y Vicén, C. (1990): «Toponímia d'Ansó». Fuellas, 13-78, 10-13.
• Monjour, A. (1990): «Historia de la lengua asturiana y toponimia». Lletres Asturianes, 35, 7-23.
• Montaña Martí, M.T. (1981): «Enfocament d'un recull de toponímia marina». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, V, 35-37.
• Montaña Martí, M.T. (1990): «Notes sobre metodologia emprada en la recerca de talassònims comparada amb la dels topònims». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, XL, 5-7.
• Moralejo Laso, A. (1976): «Sobre grafía y pronunciación de los topónimos gallegos». Verba, 3, 11-34.
• Moran Ocerinjáuregui, Josep (1981): «Precisió i rectificació a proposit del topònim "Basea"». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, III, 11-12.
• Moran Ocerinjáuregui, Josep (1985): «Entre les Corts i Sants». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, XX, 39-42.
• Moran Ocerinjáuregui, Josep (1993): «La preservació de la toponímia antiga en el terme de Barcelona». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, LIV-LV, 367-371.
• Moran Ocerinjáuregui, Josep (1994): «Els germanismes en la toponímia». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, LVII, 48-50.
• Moreno de Alba, José G. (1993): «Eugenio de Zeballos y el 'Vocabulario Geográfico' de Nebrija». Anuario de Letras, 31, 265-293.
• Moret Coso, H. (1993): «Aproximació a la toponímia urbana de Mequinensa». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, LIV-LV, 373-380.
• Moret Coso, H. (1993): «La investigació onomàstica a l'Aragó catalanòfon». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, LII, 1-5.
• Moreu-Rey, Enric (1980): «Dataciò de topònims. I: Palautordera (Vallès)». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, II, 26.
• Moreu-Rey, Enric (1982): «Un sobrevingut: "Barranc"». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, X, 10-12.
• Moreu-Rey, Enric (1983): «Topònims de Montornés i Montmeló (Vallès) al segle XIV». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, XI, 19.
• Moreu-Rey, Enric (1983-88): «Riquesa onomàstica del "DECat" de Joan Coromines». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, XI-XVI-XXI-XXVII-XXXI-XXXIV, 16-18; 44-45; 63-68; 75-76; 48-50 y 54-56.
• Moreu-Rey, Enric (1984): «Antropotopònims: "Can Buxeres"». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, XV, 41-44.
• Moreu-Rey, Enric (1984): «Sarral, el 1591». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, XV, 39-40.
• Moreu-Rey, Enric (1984): «Toponìmia costera de l'Escala (Empordà)». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, XVIII, 42-44.
• Moreu-Rey, Enric (1985): «Bicorb i Quesa (València), al segle XVII». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, XXI, 5-7.
• Moreu-Rey, Enric (1985): «Cerdanya: toponímia principal». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, XXII, 4-15.
• Moreu-Rey, Enric (1985): «Pròleg a "Noms de lloc i de persona de la vila i terme de Prades", obra de Ramon Amigó i Anglès». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, XX, 6-10.
• Moreu-Rey, Enric (1986): «El Coll d'Espils o de Banyuls en un conveni de l'any 1085». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, XXV, 42-43.
• Moreu-Rey, Enric (1986): «Noms d'hostals al principi del segle XX». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, XXV, 20-22.
• Moreu-Rey, Enric (1986): «Pla de Barcelona: La sèquia de Llobregat (1627)». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, XXV, 15.
• Moreu-Rey, Enric (1986): «Toponímia de la reconquesta. Exigències metodològiques». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, XXVI, 29-33.
• Moreu-Rey, Enric (1986): «Toponímia de Sant Vicenç dels Horts i Rodal (final del segle XVII)». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, XXV, 16-19.
• Moreu-Rey, Enric (1986): «Topònims i arqueologia: un gran itinerari romà ignorat?». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, XXV, 8-12.
• Moreu-Rey, Enric (1987): «El Reialme de Malloca en 1.343 (Rosselló, Cerdanya, etc.)». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, XXX, 69-70.
• Moreu-Rey, Enric (1987): «Toponímia de Caldes de Montbui (Vallès)». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, XXX, 9.
• Moreu-Rey, Enric (1988): «Alguns topònims d'el Perelló». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, XXXIV, 52-53.
• Moreu-Rey, Enric (1988): «Consideracions sobre l'ús de la toponímia en el recerca de restes arqueològiques i arquitectòniques, fins a l'Alta Edat Mitjana». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, XXXIII, 91-98.
• Moreu-Rey, Enric (1988): «Queralbs». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, XXXIV, 51.
• Moreu-Rey, Enric (1988): «Una visió de la Cerdanya al final del s.XVI (1.591-1.598) segons un manual notarial». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, XXXIII, 12-17.
• Moreu-Rey, Enric (1989): «Absurda toponímia urbana Barcelonina». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, XXXVII, 61.
• Moreu-Rey, Enric (1989): «Ladonzell/L'Adonzell». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, XXXVI, 4.
• Moreu-Rey, Enric (1990): «Antropònims germànics del s. IX: Rebuig». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, XLII, 75.
• Moreu-Rey, Enric (1994): «Acords de l'Institut d'Estudis Catalans sobre onomàstica». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, LVII, 87-88.
• Morro Marcé, M. (1988): «Aportació a la toponímia de Tor (Pallars Sobirà)». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, XXXI, 43-45.
• Morro Marcé, M. (1989): «Consideracions sobre la persistència d'IBAIGORRI en la toponímia Pirinenca». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, XXXV, 64-66.
• Morros Castelltort, J. (1990): «Algunes precisions metodològiques en l'estudi de la toponímia dels municipis, un exemple: La comarca de la Noguera». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, XL, 83-95.
• Moxó, M.D. (1988): «Noms de cases de Saneja». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, XXXIII, 11.
• Mulet Grimalt, C. (1991): «Toponímia del poble de Pedreguer i del seu terme municipal». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, XLIV, 485-493.
• Muñoz Garrigós, José (1986): «Sobre algunos topónimos derivados del fitónimo árabe "HINNA"». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, XXIV, 449-452.
• Muñoz Pomer, M.R. (1986): «Aproximació a una divisió comarcal a travès del Tall del Drap (1404)». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, XXIV, 530-534.
• Muñoz Pomer, M.R. (1991): «Antroponimia i toponimia en las fuentes fiscales de la Generalidad». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, XLIII, 118-132.
• Muntaner Bartra, J. (1988): «Notes sobre hagiotoponímia i onomàstica vària de la Cerdanya». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, XXXIII, 33-37.
• Mussons Freixas, Anna M. (1985): «Els fondals de Premià de Mar». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, XXI, 1-4.
• Naval, X. (1986): «Toponímia d'Algemesí en els segles XVI i XVII (partides, carrers i camins)». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, XXIII, 160-176.
• Navarro Belmonte, C. y Blasco García, M.C. (1986): «Toponímia rural musulmana de la Vall de Novelda (1554-1609)». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, XXIV, 453-462.
• Nebot Calpe, Natividad (1986): «Léxico referente al tiempo, a los accidentes geográficos, a la naturaleza del suelo y agricultura del Alto Palancia (Castellón)». Archivo de Filología Aragonesa, 38, 123-186.
• Neira Martínez, Jesús (1994): «Reflexión sobre los topónimos». Boletín del Instituto de Estudios Asturianos, 144, 593-606.
• Nieto Ballester, Emilio (2000): «La toponimia de las fuentes de España: Una nota sobre algunos resultados del lat. "Fonte"». Revista de Filología Española, 80/3.4, 395-406.
• Noguerol Mulet, J. (1986): «La toponímia hotelera del terme calvianer: Assaig de classificació». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, XXVI, 78-92.
• Nuessel, Frank (2004): «Toponyms in a corpus of the proverbs of Spain». Proverbium, 21, 273-286.
• Olivé Guilera, F. (1993): «Toponímia popular gracienca». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, LIV-LV, 383-395.
• Oliver Pérez, Dolores (1993): «El arabismos "alcoba" y los topónimos "Alcoba, Alcubillas, Cuba y Cubillas"». Anuario de Lingüística Hispánica, 9, 165.
• Oliver Pérez, Dolores (1994): «"Sarraceno": su etimología». Al-Qantara, 15, 99.
• Olucha Montins, F. (1992): «Sobre els noms d'alguns carrers de la ciutat de Castelló». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, XLVIII, 109-113.
• Ordines Garau, A. (1987): «Evolució dels noms de carrers i places del municipi de Selva (Mallorca)». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, XXVIII, 18-28.
• Ordines Garau, A. (1993): «Introducció a l'anàlisi de la toponímia urbana de Mallorca. Els noms de les vies urbanes de la part forana». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, LIV-LV, 397-403.
• Oroval Tomàs, V. (1986): «Onomàstica de Carcaixent». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, XXIII, 177-210.
• Ortells Chabrera, V. (1992): «Toponímia i desenvolupament urbà: L'exemple dels nuclis rurals de Castelló». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, XLVIII, 269-279.
• Palau Codonyers, A. (1981): «Una Palomera i un Tudoner a Barberà del Vallès». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, VI, 17.
• Palau Rafecas, S. (1990): «Els noms de 450 molins fariners de Catalunya recercats per 14 comarcas, 120 municipis i 15 barrancades o conques fluvials». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, XL, 63-69.
• Pastor Abáigar, V. (1989): «Toponimia menor de Los Arcos». Fontes Linguae Vasconum, 54, 193-241.
• Peña Martín, Salvador; Vega Martín, Miguel y Xinatguazil, Genalguacil (2003): «Serranía de Ronda, Málaga: contigüidad lingüística en poblaciones moriscas y toponimia árabe». Al Qantara, XXIV/1, 203-208.
• Peñarroja Torrejón, Leopoldo (1991): «El árabe /kanîsa/ 'iglesia' en la toponimia española». Revista de Filología Española, 71, 363-370.
• Peraire, Joan (1992): «Aproximació a la toponímia històrica de la Tinença de Culla (segles XVI-XVIII)». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, 48, 115-157.
• Peres Balada, C. (1989): «Aspectes de la toponímia dels carrers de Sants (Barcelona)». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, XXXVI, 29-44.
• Pérez Monter, J. (1991): «Una mica de toponímia de Cocentaina». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, XLIV, 494-498.
• Picornell, C. (1982): «La nova toponímia de les illes Balears. Una aportació als topònims sorgits arrel del turisme». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, X, 86-92.
• Piel, Joseph M. (1974): «Sobre uma suposta identificação dos topónimos gal.-port. ""Groba, Grova,"" etc., com o etnónimo pré-romano ""Grovii""». Verba, 1, 62-67.
• Piel, Joseph M. (1982): «Respiga de antropo-toponímia galega de origen latina». Verba, 9, 125-152.
• Pinilla Pérez de Tudela, R. (1986): «Un intent de geografia per a la repressió agermanada». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, XXIV, 535-540.
• Planes Albets, R. (1983): «Toponímia del terme del Castell de la Llena (segle XVII)». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, XI, 12-15.
• Planes Albets, R. (1985): «Topomímia del terme del Castell de Timoneda (1625-1627)». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, XXII, 16-19.
• Plaza Arqué, C. (1985): «El Promasó (MASO)». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, XXI, 63-68.
• Plaza Arqué, C. (1989): «La Masó, un topònim de luxe». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, XXXVII, 3-6.
• Plaza Arqué, C. (1990): «L'el·lipsi de la preposició "de" als renoms i noms de lloc». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, XL, 22-25.
• Pocklington, R. (1986): «Acequias árabes y pre-árabes en Murcia y Lorca: Aportación toponímica a la historia del regadío». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, 24, 462-473.
• Pocklington, R. (1987-89): «La etimología de los topónimos 'Chinchilla' y 'Nubla'». Estudios Románicos, 5, 1137-1151.
• Pons Climent, F. (1986): «Toponímia de la Llosa». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, XXIII, 210-217.
• Pons, M. (1981): «La presentació del "Mapa toponímic de l'arxipèlag de Cabrera" de Cosme Aguiló Adrover». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, V, 42-43.
• Portet, R.L. (1984): «Francesització dels topònims. I: cacografies al Rosselló». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, XVIII, 18-22.
• Portet, R.L. (1986): «Transcripció de topònims: un afegitó improcedent: La "-T-" de "Colliure". "Bercol", paraula aguda (i no plana). Vilanova de Raò: "O" oberta (en lloc de tancada)». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, XXIV, 541-542.
• Portet, R.L. (1988): «Introducció a una visió poètica de la Cerdanya». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, XXXIII, 3-9.
• Portet, R.L. (1993): «"Lous Carrès da Parpigna" (els carrers de Perpinyà), "d'oun tal" (un tal): una toponomàstica recurrent». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, LIV-LV, 411-419.
• Poveda Sánchez, A. (1982): «Aigües i corrents d'aigua a la toponímia de "Mayurqa" segons el "Llibre del repartiment"». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, X, 47-57.
• Puigcorbé, R. (1982): «Les denominacions atribuïdes a Vilafranca i el seu nom actual». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, VIII, 21-24.
• Querol Puig, Ernest (1989): «Noms de les edificacions aïllades del terme de Morella». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, XXXV, 46-61.
• Querol Puig, Ernest (1992-93): «La metodologia en els 10 anys d'estudis de toponímia de la Societat d'Onomàstica». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, XLVIII-LIV-LV, 35-50 y 421-437.
• Rafat Selga, F. (1984): «Notes sobre onomàstica: Rajadell, segle XIII». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, XVII, 62-64.
• Rafat Selga, F. (1985): «Topònims de masos de Rajadell. Evolució (s.XIII-XX)». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, XXII, 24-25.
• Ranz Yubero, José Antonio (2001): «Los topónimos del Fuero de León». Revista de Folklore, 253, 23-26.
• Ranz Yubero, José Antonio y López de los Mozos, José Ramón (2002): «Topónimos riojanos del patrimonio emilianense en una bula de 1199 (San Millán M. 41-52)». Berceo, 142, 65-76.
• Ribas Marí, E. (1989): «Es Vedrà: A la recerca d'una etimologia». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, XXXVIII, 39-46.
• Ribas Marí, E. (1992): «Reflexions crítiques sobre l'etimologia de Buscastell eivissenc». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, L- LI, 45-59.
• Ribera Faig, J.M. (1993): «Toponímia catalana d'Amèrica». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, LII, 38-39.
• Ribera Gómez, A. (1986): «Notes sobre toponímia de l'Alforí (La Vall D'Albaida)». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, XXIII, 225-238.
• Ribot Llaudó, M. (1988): «Toponímia i antroponímia de Guils». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, XXXIII, 38-41.
• Riera Ibern, S. (1993): «Corriols de Morou (El Montseny)». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, LII, 53-55.
• Ripollès de la Fragua, R. (1992): «La toponímia al llibre de batejos de les Borges Blanques (1752-1762)». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, XLVIII, 159-163.
• Riu i Riu, M. (1981): «A propòsit dels topònims "Barcedana" i "Llimiana"». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, III, 7-10.
• Riutort i Riutort, M. (1986): «Antropotopònims del terme de Petra (Mallorca)». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, XXV, 23-29.
• Rizos Jiménez, Carlos (1999): «Nombres de aldea en la Baja Ribagorza occidental: estudio histórico-lingüístico». Alazet, 11, 47-72.
• Roca Martí, V. (1988): «Aproximació a la toponímia de l'antic terme de Les Anoves». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, XXXIII, 70-78.
• Rodón Binué, Eulalia (1972): «Toponimia y latín medieval». Emerita, 40, 273-286.
• Rodríguez Adrados, Francisco (2000): «Topónimos griegos en Iberia y Tartessos». Emerita, 68/1, 1-18.
• Rodríguez Lozano, J.A. (1992): «El nom de Bigues no és àrab». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, L- LI, 37-39.
• Rodríguez Toro, José Javier (1996-98): «Nombres de lugares de Alcalá de Guadaira documentados en el siglo XV. Estudio lingüístico». Qalat Chábir, 4-5, 37-40.
• Rohlfs, Gerhard (1951): «Aspectos de toponimia española». Boletim de Filologia, XII, 229-265.
• Rohlfs, Gerhard (1952): «Le suffixe "-UE / -UY" dans la toponymie aragonaise et catalane». Archivo de Filología Aragonesa, IV, 129-152.
• Rohlfs, Gerhard (1952): «Sur une couche prerromane dans la toponymie de Gascogne et de l'Espagne du Nord». Revista de Filología Española, 36, 209-256.
• Romà Rosell, A. (1980): «Report sobre les correccions proposades per al mapa provincial a escala 1:200.000, full de Lleida, i com han estat acceptades per l' «Instituto Geográfico nacional». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, II, 27-30.
• Román del Cerro, J.L. (1986): «Tratamiento informático del "Corpus Toponímico" de la provincia de Alicante». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, XXIII, 239-243.
• Romeu-Jover, X. (1988): «Evolució d'alguns topònims del rodal de Sant Pere de Riudebitlles». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, XXXI, 19-25.
• Rosselló Verger, Vicenç M. (1982): «Toponímia litoral valenciana: pesqueres, caladors i senyes». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, X, 1-9.
• Rosselló Verger, Vicenç M. (1986): «La frontera lingüística del Caroig i la Canal de Navarrés a la llum de la toponímia». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, XXIV, 482-494.
• Rosselló Verger, Vicenç M. (1993): «La toponímia urbana de la València de 1704 segons un plànol de Tomàs Vicent Tosca». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, LIII, 37-69.
• Rovira Gómez, S.J. (1984): «Els topònims del terme d'Altafulla l'any 1609». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, XVII, 23-26.
• Rubiera Mata, M.J. (1991): «Els camins àrabs de la muntanya i la marina alacantines i una hipòtesi sobre el nom d'Alcoi». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, XLIV, 671-672.
• Rubio Vela, A. (1990): «Un topónimo inadvertido en la "Comedieta de Ponça". Apunte sobre la cultura histórica de Marqués de Santillana». Boletín de la Real Academia Española, 70, 53-64.
• Ruhstaller, Stephan (1990): «"Al-aqwâz" - "alaquaz" -"alocaz": un topónimo sevillano». Al-Qantara, 11, 227-233.
• Rullán Salamanca, Onofre (1986): «Els noms dels colls de Tords d'Esporles, Vall de Superna i Banyalbufar Oriental». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, XXIII, 244-252.
• Sala, E. (1990): «Toponímia de la Mar d'Avall (des del Cap de Creus, a l'extrem nord, fins a Calanans, extrem sud de la badia de Cadaqués)». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, XL, 26-33.
• Salamero Reymundo, F. (1993): «Toponímia urbana de Torres del Bisbe». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, LIV-LV, 439-442.
• Sallés i Verdaguer, F. (1981): «Topònims del 1511». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, VI, 18-20.
• Salvador, Vicent (1986): «Toponímia i semiòtica poètica: Unes reflexions sobre l'escriptura estellesiana». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, XXIV, 592-595.
• Sànchez Adell, J. (1992): «Toponímia del Castelló Medieval». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, XLVIII, 21-31.
• Sànchez Gonzàlez, M. (1983): «Toponímia de Cerdanyola (Vallès)». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, XII, 48-52.
• Sancho Meix, C. (1994): «Toponímia de la Vall del Tormo». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, LVII, 1-34.
• Santano Moreno, J. (1993): «El hidrónimo Runa». Nouvelle Revue d'Onomastique, 21-22, 11-32.
• Satorres Calabuig, V. (1991): «Toponímia rural del terme de Bocairent. Segles XVI a XVIII». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, XLIV, 673-681.
• Sebastián Fabuel, V. (1991): «Toponímia de la baronia de Xulilla. La Serranía». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, XLIV, 499-504.
• Selfa Sastre, Moisés (1998-99): «Toponimia documental del valle medio del Ésera». Alazet, 10 y 11, 181-204 y 137-152.
• Selfa Sastre, Moisés (2000): «Toponimia documental del valle medio del Ésera: toponimia del Ayuntamiento de Foradada del Toscar (Huesca)». Epos, 16, 83-104.
• Selfa Sastre, Moisés (2001): «Toponimia documental del valle medio del Ésera (Huesca): toponimia de los municipios de Campo y del Valle de Bardaxín». Alazet, 13, 113-126.
• Selfa Sastre, Moisés (2000): «Toponimia de origen euskérico en Ribagorza: el Valle medio del Ésera (Huesca)». Fontes Linguae Vasconum, 84, 289-300.
• Selma Castell, S. (1992-93): «Toponímia tribal i clànica d'origen berber al nord de Sharq-al-Andalus. (Recull i noves propostes)». Estudis Castellonencs, 5, 459-466.
• Sempere Linares, M.A. (1991): «Talassonímia dels mariners de Santa Pola». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, XLIV, 505-515.
• Sempere Linares, M.A. (1992): «Talassonímia de Guardamar». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, XLVIII, 281-289.
• Serrano Ciuraneta, R. (1982): «Toponímia del terme de la Palma d'Ebre». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, 8 y 9, 6-12 y 5-9.
• Sevilla Rodríguez, Martín (1984): «La toponimia asturiana d'orixen prerromanu». Lletres Asturianes, 12, 55-67.
• Sifre, F. (1993): «Registre d'un barri debolit: Can Tunis». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, LIV-LV, 443-455.
• Solé i Cot, S. (1983): «Aportació a la història de les grafies dels cognoms i topònims de Catalunya». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, XII, 21-30.
• Soler Arechalde, Mª Ángeles (2000): «Los topónimos. Concordancia de género». Anuario de Letras, 38, 391-410.
• Sorribes Doñate, J. (1992): «Contribució a l'estudi del topònim "Almassora"». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, XLVIII, 165-177.
• Subiela Rosés, B. (1986): «Completant els noms de cases de Llívia». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, XXV, 30-35.
• Terrado Pablo, Javier (1996): «Aportaciones del ?Onomasticon Cataloniae? a la historia lingüística peninsular». Alazet, 8, 181-191.
• Torres Faus, F. (1991): «La toponímia del terme general d'Alacant». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, XLIV, 682-688.
• Torrescassana Verdés, J.M. y Torrescassana Marcé, E. (1988): «Inventari toponímic del poble de Pujalt». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, XXXII, 1-4.
• Tort Donada, Joan (1986): «La toponímia dels mapes de l'Instituto Geográfico Nacional relatius a Catalunya. L'estat de la qüestió». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, XXV, 37-41.
• Tort Donada, Joan (1987): «A propòsit de la "Guía código postal 1986"». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, XXVII, 77-79.
• Tort Donada, Joan (1988): «Toponímia i ordenació del territori: Estudi de la utilització viària del topònim "Tunel del Cadí"». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, XXXIII, 79-83.
• Tort Donada, Joan (1990): «Notes sobre la toponímia de les Garrigues». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, XLI, 25-32.
• Tort Donada, Joan (1991): «La normalització dels noms dels municipis i de les entitats submunicipals a Catalunya (1982-1990). Algunes notes». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, XLVI, 65-72.
• Tort Donada, Joan (1991): «Notes sobre el valor de la toponímia en el poema "Canigó", de Jacint Verdaguer». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, XLIII, 357-360.
• Trapero Trapero, Maximiano (1995): «La estructura semántica de los nombres de color en la toponimia: la cromotoponimia de Gran Canaria». Revista de Dialectología y Tradiciones Populares, L, 93-124.
• Trenchs Odena, J. (1986): «Els "Llibres del repartiment" i la toponímia i onomàstica: unes notes a propòsit de dues recents edicions». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, XXIV, 596-602.
• Tugores Fuster, A. (1990): «Localització dels carrers de l'empadronament de 1824 al padró de 1864, a Sineu (Mallorca)». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, XLII, 49-58.
• Turull Rubinat, A. (1983): «Toponímia de la Segarra: primera aproximació». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, XIII, 43-50.
• Turull Rubinat, A. (1993): «Els factors popular i oficial en la toponímia urbana (Lleida i Cervera)». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, LIV-LV, 457-465.
• Valencia, Rafael (1987): «La pervivencia de la «ta' marbuta» por construcción en «idafa» en la toponimia medieval sevillana de origen árabe». Philologia Hispalensis, 2/1, 159-172.
• Vallès, I. (1986): «Algunes deformacions de topònims a la cartografia valenciana, des de l'època foral a Cavanilles». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, 24, 563-568.
• Vázquez Obrador, Jesús (1989): «Sobre la variante 'Pandicosa' (Panticosa) y su etimología». Alazet, 1, 197-203.
• Vázquez Obrador, Jesús (1991): «Toponimia de Sobremonte (Huesca): el espacio agrícola». Alazet, 3, 145-170.
• Vázquez Obrador, Jesús (1992): «Toponímia de Sobremonte (Huesca). Oronimia». Archivo de Filología Aragonesa, 48-49, 173-206.
• Vázquez Obrador, Jesús (1993): «Soluciones romances de la geminada -LL- en la toponímia de Sobremonte. Ribera de Biescas (Huesca). Intento de explicación fonético-tonologica». Anuario de Estudios Filológicos, 16, 391-416.
• Vázquez Obrador, Jesús (1997): «Toponimia de Ballabriga y Raluy (Huesca) atestiguada en documentos de los siglos X-XIII». Alazet, 9, 175-198.
• Vázquez Obrador, Jesús (2003): «Topónimos de Arcas registrados en documentos de principios del siglo XI». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, 93/2, 769-784.
• Vázquez Obrador, Jesús (1993): «Toponimia de Sobremonte (Huesca), V: llanos, depresiones y oquedades». Alazet, 5, 165-183.
• Vázquez Obrador, Jesús (1994): «Para un corpus de toponimia tensina, II: registros en protocolos notariales de los años 1478-1483». Alazet, 6, 203-241.
• Vázquez Obrador, Jesús (1995): «Toponimia de Sobremonte (Huesca), VII: Espacio y vida pastoriles». Alazet, 7, 135-145.
• Velaza Frías, Javier (1991): «De toponimia del Valle del Ebro». Fontes Linguae Vasconum, XXIII-57, 77-88.
• Ventura, A. (1983): «Topònims urbans de Xátiva». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, XIII, 52-63.
• Ventura, A. (1985): «Els topònims Alarc, Torres i Amadòrio (Marina Baixa)». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, XXII, 29-30.
• Ventura, A. (1986): «Restes d'una possible "Centuriatio" en la partida de Meses de Xàtiva». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, XXIV, 495-500.
• Ventura, A. (1991): «Topònims del terme de l'antic Castell de Carbonera en la Vall d'Albaida». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, XLIV, 516-535.
• Verdegal Cerezo, V., Verdegal Cerezo, J.M. y Serrano García, R.M. (1992): «Aproximació a la toponímia marina de la Plana Meridional: senyes i talassònims». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, 48, 291-313.
• Verdegal Cerezo, V., Verdegal Cerezo, J.M. y Serrano García, R.M. (1992): «Talassonímia de Guardamar». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, 48, 281-289.
• Vidal Alcover, Jaume (1981): «El mapa de Cabrera de Cosme Aguiló». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, III, 15-17.
• Vidal Alcover, Jaume (1984): «Onomàstica mallorquina del segle XIII». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, XVII, 60-61.
• Vidal Alcover, Jaume (1991): «Problemes plantejats per la toponímia de les comarques mallorquines d'Escorca, Pollença i Alcúdia». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, XLVI, 1-20.
• Vidal Colell, Mª Àngels (1990): «Recerca de les fonts manuscrites: Un recull inèdit del 1924. (El Montnegre)». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, XL, 8-13.
• Vidal Colell, Mª Àngels (1993): «Fenòmens retòrics en la nominació dels llocs». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, LIV-LV, 467-472.
• Viguera Molins, M.J. (1993-94): «María Jesús Rubiera y sus estudios sobre toponimia hispano-árabe». Sharq Al-Andalus, 10-11, 95-104.
• Vila Moreno, A. y Tortosa Reig, V. (1986): «Noms i cognoms en la toponímia de la Costera». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, XXIII, 252-256.
• Vilalta Alpens, M.R. (1988): «Alguns topònins del terme de Vidrà i Ciuret». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, XXXI, 36-42.
• Vilarrúbia-Estrany, J.M. (1983): «Els edificis santsencs L'any 1860». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, XIV, 35-36.
• Vilarrúbia-Estrany, J.M. (1984): «La Travessera de les Corts. Eix divisori entre Santa Maria de Sants i les Corts de Sarrià». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, XVIII, 45-46.
• Vilarrúbia-Estrany, J.M. (1989): «Nom d'un carrer segons els rebuts de la contribució (Sants)». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, XXXV, 40.
• Vilarrúbia-Estrany, J.M. (1992): «El País Valencià i el nomenclàtor de carrers de Barcelona». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, XLVIII, 315-318.
• Vilarrúbia-Estrany, J.M. (1993): «Algunes rectificacions al nomenclàtor». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, LIV-LV, 473-480.
• Villalonga, R.D. (1983): «Noms de casa de la vila de Consell (Mallorca)». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, XII, 45-47.
• Villas Chalamanch, M. (1993): «A propòsit del topònim "Còrrec" i del zoonímic "rebec" i dels seus paral·lels lèxico-semàntics europeus». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, LII, 34-37.
• Villuendas Gibert, E. (1993): «Els estudis sobre onomàstica a la comarca del Baix Llobregat: Aproximació a la toponímia de Viladecans». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, LIV-LV, 481-495.
• Vives Pérez, A. (1991): «Aproximació a l'estructura dels topònims». A Sol Post, 2, 229-236.

Articles en compilacions (97 de 572)

Autor (data primera edició): «Títol», en Editor, Publicació, Volum, Lloc de publicació, Editorial, Pàgines.

• Agud Querol, Manuel (1952): «Alba, topónimo preindoeuropeo», Actas del I Congreso Internacional de Estudios Pirenaicos, Huesca, CSIC - Inst. Est. Pirenaicos, 5-13.
• Ariza Viguera, Manuel (1992): «Toponomastik spaniens / Toponimia española», en Holtus, G., Metzeltin, M. y Schmitt, C. (eds.), Lexikon der Romanistischen Linguistik, VI-1, Tubinga, Max Niemeyer, 474-482.
• Badia Margarit, Antoni M. (1985): «Toponímia basca i morfologia romànica. A propòsit dels derivats d'"Urtx"», en Melena, J.L. (ed.), Symbolae. Ludovico Mitxelena Septuagenario Oblatae, I, Vitoria, Univ. País Vasco, 735-740.
• Badia Margarit, Antoni M. (1985-87): «Topònims àrabs i topònims mossàrabs a la Catalunya Nova», en Universidad de Oviedo, Homenaje a Á. Galmés de Fuentes, 3, Madrid, Gredos, 593-600.
• Buesa Oliver, Tomás (1992): «Toponimia española en el itinerario del "Concolorcorvo"», en Ariza Viguera, M. y otros (eds.), Actas del II Congreso Internacional de Historia de la Lengua Española, I, Madrid, Pabellón de España, 897-906.
• Carrera de la Red, Micaela (1992): «Macrotoponimia castellana en fuentes documentales. Reflejo de la evolución histórica de nuestra lengua», en Ariza Viguera, M. y otros (eds.), Actas del II Congreso Internacional de Historia de la Lengua Española, I, Madrid, Pabellón de España, 919-936.
• Castaño Fernández, Antonio Mª (1996): «Mito e historia en la interpretación toponímica. (Algunos topónimos de La Serena, Badajoz)», en Alonso González, A. y otros (eds.), Actas del III Congreso Internacional de Historia de la Lengua Española, II, Madrid, Arco/Libros, 1035-1048.
• Choy López, Luis Roberto (2004): «Los nombres de Cuba en el siglo XVI», en Aleza Izquierdo, Milagros y Sanmartín Sáez, Julia (eds.), Estudios de lexicografía y léxico cubanos, Valencia, Universitat de València, 85-99.
• Ciérbide Martinena, Ricardo (1991): «Notas de toponimia comparada: el valle de Ega y la comarca de la Oliva», en Knörr, E. y Líbano, M.Á. (eds.), Actas de las I Jornadas de Onomástica y Toponimia, Bilbao, Real Academia de la Lengua Vasca, 111-148.
• Contossopoulos, N.J. (1985): «Los topónimos de Europa en sus diversas lenguas», en Blecua, A.; Blecua, J.M. y Rico, F. (eds.), Philologica Hispaniensia in Honorem M. Alvar, 2, Madrid, Gredos, 113-128.
• Corominas, Joan (1944): «Toponomástica cuyana», en Coromines, J., Tópica hespérica, I, Madrid, Gredos, 1972, 120-156.
• Corominas, Joan (1958-61): «Para el origen de algunos antiguos nombres de lugar castellanos de aspecto céltico», en Coromines, J., Tópica Hespérica, I, Madrid, Gredos, 1972, 68-113.
• Corominas, Joan (1960): «De toponomástica hispana: juicios, planes y tanteos», en Coromines, J., Tópica hespérica, I, Madrid, Gredos, 1972, 9-67.
• Corominas, Joan (1960): «Sobre la etimología de Madrid», en Coromines, J., Tópica hespérica, I, Madrid, Gredos, 1972, 114-119.
• Corominas, Joan (1973): «Sobre els noms de lloc d\'origen bereber», en Coromines, J., Entre dos llenguatges, II, Barcelona, Curial, 1976, 217-238.
• Cortés Vázquez, Luis L. (1989): «Muestra de la toponimia menor zamorana», en J. Borrego Nieto y otros (eds.), Philologica. Homenaje a D. Antonio Llorente, I, Salamanca, Univ. de Salamanca, 221-230.
• Cuesta Estévez, Gaspar J. (1996): «Etimología popular y otros problemas lexicológicos en la toponimia de Tarifa (Cádiz)», en Alonso González, A. y otros (eds.), Actas del III Congreso Internacional de Historia de la Lengua Española, II, Madrid, Arco/Libros, 1049-1058.
• Cuesta Estévez, Gaspar J. (2002): «Toponimia, Lexicología e Historia: la costa norte del estrecho de Gibraltar en el "Libro de la Montería"», en Echenique, Mª T. y Sánchez, J. (eds.), Actas del V Congreso Internacional de Historia de la Lengua Española, II, Madrid, Gredos, 2007-2014.
• Diego Santos, F. (1985): «"Saxone(m)" (Gijon), "Gigia" (Cea) y otras ciudades astures del siglo II», en Universidad de Oviedo, Homenaje a Á. Galmés de Fuentes, Madrid, Gredos, 149-156.
• Elcock, William Dennis (1949): «Toponimia menor del Alto Aragón», Actas de la I Reunión de Toponimia Pirenaica, Huesca, CSIC - Inst. Est. Pirenaicos, 81 y sig.
• Fernández Marcos, Vicenta (1993): «Topónimos árabes en los documentos medievales de la Catedral de León», Proyección histórica de España en sus tres culturas, II, Valladolid, Junta de Castilla y León, 35-42.
• Fernández Vallina, E. (1989): «Acercamiento a la toponimia asturiana: el nombre de 'Sama'», en J. Borrego Nieto y otros (eds.), Philologica. Homenaje a D. Antonio Llorente, I, Salamanca, Univ. de Salamanca, 231-236.
• Ferrer Echávarri, M.J. (1989): «El nombre prerromano de Zaragoza», Actas del VII Congreso Español de Estudios Clásicos, 1, Madrid, Univ. Complutense, 445-450.
• Folgar Fariña, Carlos (1989): «La construcción 'ad Mecium is locus dicitur'», Actas del VII Congreso Español de Estudios Clásicos, 1, Madrid, Univ. Complutense, 451-457.
• Frago Gracia, Juan Antonio (1991): «Problemas, métodos y enseñanzas de la toponimia», en Knörr, E. y Líbano, M.Á. (eds.), Actas de las I Jornadas de Onomástica y Toponimia, Bilbao, Real Academia de la Lengua Vasca, 199-220.
• Frago Gracia, Juan Antonio (1991): «Proyecto de recogida y estudio de la toponimia aragonesa», Actas del I Congreso de Lingüistas Aragoneses, Zaragoza, Dpto. de Cultura y Educación, 7-19.
• García Arias, Xosé Lluis (1977): «A vueltas con algunos topónimos asturianos», en Conde, M.V. y otros (eds.), Estudios ofrecidos a E. Alarcos Llorach, 1, Oviedo, Publicaciones Universidad de Oviedo, 85-105.
• García Arias, Xosé Lluis (1989): «De toponimia tebergana (VIII). Litoponimia», Homenaje a Alonso Zamora Vicente, 2, Madrid, Castalia, 107-122.
• García-Borrón Martínez, Juan Pablo (1988): «Toponimia militar y expansión castellana», en Ariza Viguera, M.; Salvador Plans, A. y Viudas Camarasa, A. (eds.), Actas del I Congreso Internacional de Historia de la Lengua Española, Madrid, Arco/Libros.
• Gargallo Sanjoaquín, M. (1994): «El habla de la comarca turiasonense», en Enguita, J. Mª (ed.), Actas del III Curso sobre Lengua y Literatura en Aragón (Siglos XVIII-XX), Zaragoza, Institución "Fernando el Católico", 311-330.
• Gil, Juan (1990): «Notas de toponimia», en Villar, F. (ed.), Studia indogermanica et palaeohispanica in honorem A. Tovar et L. Michelena, Salamanca, Univ. del País Vasco/Univ. de Salamanca, 285-290.
• Giménez Resano, Gaudioso (1991): «Toponimia árabe de Aragón», en Enguita Utrilla, J.M. (ed.), Curso sobre Lengua y Literatura en Aragón (Edad Media), Zaragoza, Inst. Fernando el Católico, 23-47.
• Giralt Latorre, Javier (2002): «Aproximación a la toponimia de Alins del Monte (Huesca)», en Echenique, Mª T. y Sánchez, J. (eds.), Actas del V Congreso Internacional de Historia de la Lengua Española, II, Madrid, Gredos, 1491-1504.
• Gironès Micó, D. (1997): «L'etimologia popular en la toponímia d'Ontinyent», en Casanova, E. (ed.), Actes del IV Col·loqui d'Onomàstica Valenciana-XXI Col·loqui de la Societat d'Onomàst, Ontinyent, DENES-Manc. Municipis Vall d'Albaida, 523-528.
• Gómez Casañ, Rosa (1997): «Toponimia valenciana y etimología popular», en Casanova, E. (ed.), Actes del IV Col·loqui d'Onomàstica Valenciana-XXI Col·loqui de la Societat d'Onomàst, Ontinyent, DENES-Manc. Municipis Vall d'Albaida, 529-540.
• González Fernández Vallés, J.M. (1979): «Hagiotoponimia de Valduno», en Conde, M.V. y otros (eds.), Estudios ofrecidos a E. Alarcos Llorach, 4, Oviedo, Publicaciones Universidad, 93-116.
• Gordón Peral, Mª Dolores (1992): «Voces indocumentadas presentes en la toponimia y su importancia para la historia del léxico hispánico», en Ariza Viguera, M. y otros (eds.), Actas del II Congreso Internacional de Historia de la Lengua Española, 2, Madrid, Pabellón de España, 981-991.
• Gordón Peral, Mª Dolores (2002): «Sobre la significación del diminutivo en toponimia», en Echenique, Mª T. y Sánchez, J. (eds.), Actas del V Congreso Internacional de Historia de la Lengua Española, II, Madrid, Gredos, 1505-1518.
• Gordón Peral, Mª Dolores (2002): «El mozárabe ROCHA y sus derivados en la toponimia y las hablas vivas de la Península Ibérica», en Casanova, Emili y Rosselló, Vicenç M. (eds.), Congrés Internacional de Toponímia i Onomàstica Catalanes, Valencia, Denes, 511-519.
• Gordón Peral, Mª Dolores (2001): «Las fuentes de la documentación toponímica. El catastro del Marqués de la Ensenada y su interés lingüístico», en Méndez, E.; Mendoza, J. y Congosto, Y. (eds.), Indagaciones Sobre la Lengua : Estudios de Filología y Lingüística Españolas en Memoria de Emilio Alarcos, Sevilla, Secretariado de Publicaciones de la Universidad de Sevilla, 437-454.
• Gordón Peral, Mª Dolores; Kuhne, Francisco y Ruhstaller, Stefan (1998): «Una acepción orográfica del lat. "cingulum" en los romances hispánicos», en García Turza, C.; González Bachiller, F. y Mangado Martínez, J. (eds.), Actas del IV Congreso Internacional de Historia de la Lengua Española, Logroño, Universidad de La Rioja, 24-32.
• Gutiérrez Pérez, Mª Victoria (1992): «La microtoponimia con posible valor económico de un municipio cántabro: Ribamontán al Monte», en Ariza Viguera, M. y otros (eds.), Actas del II Congreso Internacional de Historia de la Lengua Española, 2, Madrid, Pabellón de España, 993-999.
• Gutiérrez Sanz, Rubén (2002): «Sobre antropónimos de toponímicos aragoneses», en Echenique, Mª T. y Sánchez, J. (eds.), Actas del V Congreso Internacional de Historia de la Lengua Española, II, Madrid, Gredos, 1519-1532.
• Hubschmid, Johannes (1960): «Honomástica hispámica.Toponimia prerromana», en Alvar, M. y otros (eds.), Enciclopedia Lingüística Hispánica, I, Madrid, CSIC, 447-493.
• León-Portilla, M. (1983): «La multilingüe toponimia de México: sus estratos milenarios», en Blecua, A.; Blecua, J.M. y Rico, F. (eds.), Philologica Hispaniensia in Honorem M. Alvar, 1, Madrid, Gredos, 347-359.
• Líbano Zumalacárregui, Mª Ángeles (1992): «La toponimia y los apelativos comunes en el vocabulario medieval», en Bartol, J.A.; García , J.F. y Santiago, J. de (eds.), Estudios Filológicos en Homenaje a E. de Bustos Tovar, II, Salamanca, Ediciones Universidad de Salamanca, 505-510.
• Líbano Zumalacárregui, Mª Ángeles (1992): «Sobre toponimia medieval en el País Vasco», en Lorenzo, R. (ed.), Actas del XIX Congreso Internacional de Lingüística e Filoloxia Románicas, IV, La Coruña, Fund. P. Barrié de la Maza, 581-589.
• Llobregat, E.A. (1990): «Hemeroscopium: un fals topònim», en Ferrando, A. y Hauf, A.G. (eds.), Miscel·lània Joan Fuster, 2, Valencia, Univ. de València/AILLC, 363-370.
• Llorente Maldonado, Antonio (1968): «La toponimia árabe mozárabe y morisca de la provincia de Salamanca», en Quilis, A. y otros (eds.), Actas del XI Congreso Internacional Lingüística y Filología Románicas, IV, Madrid, CSIC, 309-332.
• Llorente Maldonado, Antonio (1974): «Esquema toponímico de la provincia de Salamanca: topónimos latinos de romanización», en Seminario Menéndez Pidal, Studia Hispanica in Honorem R. Lapesa, II, Madrid, Gredos, 297-306.
• Llorente Maldonado, Antonio (1991): «Topónimos abulenses y repobladores vascones», en Knörr, E. y Líbano, M.Á. (eds.), Actas de las I Jornadas de Onomástica y Toponimia, Bilbao, Real Academia de la Lengua Vasca, 177-197.
• López Mena, Sergio (1992): «Toponimia laguense», en Ariza Viguera, M. y otros (eds.), Actas del II Congreso Internacional de Historia de la Lengua Española, 2, Madrid, Pabellón de España, 1007-1011.
• López Santos, Luis (1960): «Hagiotoponimia», en Alvar, M. y otros (eds.), Enciclopedia Lingüística Hispánica, I, Madrid, CSIC, 579-614.
• Marcos Marín, Francisco (1985): «El nombre en árabe de Toledo», en Universidad de Oviedo, Homenaje a Á. Galmés de Fuentes, 2, Madrid, Gredos, 599-607.
• Marsá, Francisco (1960): «San Martín y la toponimia catalana», Miscelánea Filológica dedicada a Mons. A. Griera, 2, Inst. Intern. Cult. Románica, 79-102.
• Marsá, Francisco (1960): «Toponimia de Reconquista», en Alvar, M. y otros (eds.), Enciclopedia Lingüística Hispánica, II, Madrid, CSIC.
• Marsá, Francisco (1992): «Contribución de la toponimia a la semántica», en Ariza Viguera, M. y otros (eds.), Actas del II Congreso Internacional de Historia de la Lengua Española, 2, Madrid, Pabellón de España, 1013-1019.
• Martinell Gifre, Emma (1991): «La "Descripcion chorographica del terreno, rios [...]", del Padre Pedro Lozano», en Hernández Alonso, C. y otros (eds.), Actas del III Congreso Internacional de 'El Español de América', 3, Valladolid, Junta de Castilla y León, 1523-1533.
• Martínez Ruiz, Juan (1985): «El topónimo "Hara" en las tahas de Ferreyra, Poqueyra y Xubiles, en 1527», en Blecua, A.; Blecua, J.M. y Rico, F. (eds.), Philologica Hispaniensia in Honorem M. Alvar, 2, Madrid, Gredos, 481-494.
• Martínez Ruiz, Juan (1985): «El topónimo árabe "Fadín", en las tahas de Ferreyra, Poqueyra y Xubiles, en 1527», en Universidad de Oviedo, Homenaje a Á. Galmés de Fuentes, 2, Madrid, Gredos, 609-619.
• Martínez Ruiz, Juan (1987): «Huellas de las tres religiones (cristiana, musulmana, judía) en la toponimia medieval granadina», Homenaje al Prof. D. Cabañelas, I, Pub. Universidad, 53-63.
• Metzeltin, Michael (1992): «Toponomastik: Toponimia. b)Toponomastik Hispanoamerikas», en Holtus, G., Metzeltin, M. y Schmitt, C. (eds.), Lexikon der Romanistischen Linguistik, VI-1, Tubinga, Max Niemeyer, 482-494.
• Montenegro Duque, A. (1960): «Toponimia latina», en Alvar, M. y otros (eds.), Enciclopedia Lingüística Hispánica, I, Madrid, CSIC, 501-530.
• Morala Rodríguez, José Ramón (1995): «Objetivos y métodos en el estudio de la toponimia», en Álvarez, A. y Perdiguero, H. (eds.), Toponimia de Castilla y León. Actas de la reunión científica sobre toponimia de Casti, Burgos, 57-80.
• Moran Ocerinjáuregui, Josep (1997): «Toponímia i vocabulari antic», en Casanova, E. (ed.), Actes del IV Col·loqui d'Onomàstica Valenciana-XXI Col·loqui de la Societat d'Onomàst, Ontinyent, DENES-Manc. Municipis Vall d'Albaida, 741-744.
• Moreno Fernández, Francisco (1992): «Toponimia de la Mancha: caracterización general», en Ariza Viguera, M. y otros (eds.), Actas del II Congreso Internacional de Historia de la Lengua Española, 2, Madrid, Pabellón de España, 1021-1028.
• Moreno Gallego, Cristina (2002): «La -r final adventicia en algunos topónimos valencianos», en Echenique, Mª T. y Sánchez, J. (eds.), Actas del V Congreso Internacional de Historia de la Lengua Española, II, Madrid, Gredos, 1569-1576.
• Oliver Pérez, Dolores (1994): «Observaciones sobre la toponimia árabe de la región castellano-leonesa», Toponimia de Castilla y León, Burgos, 95-106.
• Oroz Arizcuren, F.J. (1972): «Algun topónimo menor de Pamplona», Homenaje a A. Tovar, Madrid, Gredos, 335-340.
• Piel, Joseph M. (1954): «Nombres visigodos de propietarios en la toponimia gallega», Homenaje a Fritz Krüger, II, Mendoza, Universidad de Cuyo, 247-268.
• Piel, Joseph M. (1960): «Toponimia germánica», en Alvar, M. y otros (eds.), Enciclopedia Lingüística Hispánica, I, Madrid, CSIC, 531-560.
• Piel, Joseph M. (1985-87): «A volta de três topónimos asturianos», en Universidad de Oviedo, Homenaje a Á. Galmés de Fuentes, 3, Madrid, Gredos, 223-224.
• Piel, Joseph M. (1991): «Gallaecia Magna. Varia Asturiana», en Kremer, D. (ed.), Actes du XVIII Congrès International de Linguistique et Philologie Romanes, IV, Tubinga, Max Niemeyer Verlag, 642-643.
• Quiroga Salcedo, C.E. (1991): «Períodos y características de la toponimia hispana de Argentina», en Hernández Alonso, C. y otros (eds.), El español de América, 2, Salamanca, Junta de Castilla y León, 855-862.
• Ramírez Sádaba, José Luis (2002): «La onomástica de la antigüedad: antroponimia y toponimia. Su utilidad para la lingüística y para la historia», en Rabella, Joan Anton (ed.), Els substrats de la llengua catalana: una visió actual, Barcelona, Societat Catalana de Llengua i Literatura, 103-129.
• Rizos Jiménez, Carlos (2002): «Toponimia prelatina en un municipio de la baja Ribagorza: la Puebla de Castro», en Echenique, Mª T. y Sánchez, J. (eds.), Actas del V Congreso Internacional de Historia de la Lengua Española, II, Madrid, Gredos, 1603-1612.
• Ruhstaller, Stephan (1990): «Interferencia lingüística en la Sevilla reconquistada: La "traditio nominum"», en Álvarez Martínez, Mª Á. (ed.), Actas del Congreso de la Sociedad Española de Lingüística. XX Aniversario, II, Madrid, Gredos, 738-748.
• Ruhstaller, Stephan (1992): «Proyecto de un "Diccionario Toponomástico" de Andalucía Occidental», en Ariza Viguera, M. y otros (eds.), Actas del II Congreso Internacional de Historia de la Lengua Española, 2, Madrid, Pabellón de España, 1029-1036.
• Ruhstaller, Stephan y Gordón Peral, Mª Dolores (1992): «La toponimia como fuente de materiales para el diccionario etimológico hispánico», en Hilty, G. (ed.), Actes du XX Congrès International de Linguistique et Philologie Romanes, IV, Tubinga, Francke, 731-745.
• Schmitt, Christian (2000): «Die jesuitische Missionierung des Gebiets zwischen dem Alto Paraná und dem Uruguay und ihre Reflexe in der Toponymie und der Ethononymie», Linguistica romanica et indiana. Festschrift für Wolf Dietrich zum 60. Geburtstag, Tubinga, Narr, 369-382.
• Segre, Cesare (1981): «Cronótopo», en Geckeler, H. y Schlieben-Lange, B. (eds.), Logos Semantikos. Studia Linguistica in Honorem E. Coseriu, 1, Madrid, Gredos/Walter de Gruyter, 157-164.
• Selfa Sastre, Moisés (2002): «Caracterización lingüística de la zona geográfica del valle medio del Ésera (Huesca) a finales del siglo XVI y principios del XVII, a la luz de la toponimia», en Echenique, Mª T. y Sánchez, J. (eds.), Actas del V Congreso Internacional de Historia de la Lengua Española, II, Madrid, Gredos, 1613-1620.
• Sevilla Rodríguez, Martín (1985): «Los topónimos asturianos "Bezanes/Govezanes"», en Universidad de Oviedo, Homenaje a Á. Galmés de Fuentes, 1, Madrid, Gredos, 335-337.
• Solà-Solé, Josep M. (1960): «Toponimia fenicio-púnica», en Alvar, M. y otros (eds.), Enciclopedia Lingüística Hispánica, I, Madrid, CSIC, 495-499.
• Soria, A. (1989): «Dos anotaciones a la toponimia urbana granadina», en J. Borrego Nieto y otros (eds.), Philologica. Homenaje a D. Antonio Llorente, I, Salamanca, Univ. de Salamanca, 247-259.
• Suárez Zarallo, Mª Purificación (1996): «De las posibilidades que ofrecen los estudios de toponimia rural», en Alonso González, A. y otros (eds.), Actas del III Congreso Internacional de Historia de la Lengua Española, II, Madrid, Arco/Libros, 1093-1108.
• Terrado Pablo, Xavier (2002): «Asimilación lingüística, sustitución lingüística y pervivencia de la toponimia», en Echenique, Mª T. y Sánchez, J. (eds.), Actas del V Congreso Internacional de Historia de la Lengua Española, II, Madrid, Gredos, 1633-1644.
• Torres Montes, Francisco (1992): «Topónimos mozárabes en el oriente de la provincia de Almería», en Ariza Viguera, M. y otros (eds.), Actas del II Congreso Internacional de Historia de la Lengua Española, 2, Madrid, Pabellón de España, 1059-1068.
• Tovar, Antonio (1965-67): «Más conexiones precélticas en hidrónimos y orónimos de Hispania», en Suárez Fernández, Luis (ed.), Homenaje al Profesor Alarcos García, II, Valladolid, Universidad de Valadolid, 81-88.
• Trapero Trapero, Maximiano (1996): «Problemas de bilingüismo histórico en la toponímia de Canarias», en Alonso González, A. y otros (eds.), Actas del III Congreso Internacional de Historia de la Lengua Española, II, Madrid, Arco/Libros, 1109-1124.
• Vázquez Obrador, Jesús (1994): «La toponimia como testimonio de la presencia antigua de fenómenos lingüísticos aragoneses en zonas oscenses de habla catalana: el caso de la Alta Ribagorza», Actas de la Reunión Científica sobre Toponimia de Castilla y León, Burgos, 267-284.
• Vázquez Obrador, Jesús (1998): «Toponimia y habla viva de localidades de la cuenca media del río Isábena (Huesca). Aportaciones de un estudio contrastivo», en García Turza, C.; González Bachiller, F. y Mangado Martínez, J. (eds.), Actas del IV Congreso Internacional de Historia de la Lengua Española, I, Logroño, Universidad de La Rioja, 909-922.
• Vázquez Obrador, Jesús (2002): «Topónimos de Sobremonte (Huesca), referidos a vías de comunicación y señales demarcativas del terreno», en Echenique, Mª T. y Sánchez, J. (eds.), Actas del V Congreso Internacional de Historia de la Lengua Española, II, Madrid, Gredos, 1645-1660.
• Vernet Ginés, Juan (1960): «Toponimia arábiga», en Alvar, M. y otros (eds.), Enciclopedia Lingüística Hispánica, I, Madrid, CSIC, 561-577.
• Villar Liébana, Francisco (1995): «El topónimo indoeuropeo Turoqua: análisis etimológico y dialectal», Estudios de celtibérico y de toponimia prerromana, 191-197.
• Villar Liébana, Francisco (1995): «Los topónimos de la serie TUR-», Estudios de celtibérico y de toponimia prerromana, 199-244.
• Zaragozà Pérez, M. (1997): «Fossilitzacions lèxiques en malnoms i topònims menors de Silla i en algunes frases fetes», en Casanova, E. (ed.), Actes del IV Col·loqui d'Onomàstica Valenciana-XXI Col·loqui de la Societat d'Onomàst, Ontinyent, DENES-Manc. Municipis Vall d'Albaida, 1257-1265.

Llibres (55 de 572)

Autor (data primera edició): Títol. Lloc de publicació, Editorial, Data de la present edició (si s'escau).

• Aebischer, Paul (1946): Estudios de toponimia y lexicografía románica. Barcelona.
• Aguiló, Cosme (2002): Toponímia i etimologia. Barcelona, Publicacions Abadia de Montserrat.
• Álvarez Tejedor, Antonio y Perdiguero Villarreal, Hermógenes (eds.) (1995): Toponimia de Castilla y León. Actas de la reunión científica sobre toponimia de Castilla y León. Burgos.
• Amigó Anglès, Ramon (1999): Introducció a la recerca en toponímia i antroponímia. Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
• Asín Palacios, Miguel (1940): Contribución a la toponimia árabe en España. Madrid, CSIC.
• Barceló Torres, Mª del Carmen (1983): Toponímia aràbica del País Valencià. Alqueries i castells. Játiva, Excmo. Ayuntamiento.
• Barrenengoa Arberas, Federico de (1989): Onomástica de la Tierra de Ayala, 2 (Toponimia). Vitoria.
• Bofarull i Terrades, Manuel (1991): Origen dels noms geogràfics de Catalunya. Barcelona, Millà.
• Bramon, Dolors y Lluch Bramon, Rosa (2002): Mots remots. Setze estudis d'història i toponímia catalana. Girona, Curbert Comunicació Gràfica.
• Bustillo Navarro, A. (1987): Toponimia menor y léxico rural del Alfoz de Burgos. Valladolid, Univ. de Valladolid.
• Camps Iglesias, Alina M. y Noroña Vilá, Mª Teresa (): Aproximación al estudio de la toponimia cubana. La Habana, Academia de Ciencias de Cuba.
• Carrera de la Red, Mª Fátima (1988): Toponimia de los valles del Cea, Valderaduey y Sequillo. León, I.C. Fray B. de Sahagún/CSIC.
• Casanova Díaz, María (1986): Cuestiones de toponimia venezolana. Barcelona, Universitat Autònoma de Barc elona, 1986.
• Chavarino Carmona, J. (1995): Las raíces de Iberia en la toponimia de España y Portugal: Málaga primitiva. Málaga, Edinford.
• Chessex, P. (1945): L'origine et le sens des noms de lieux. Neuchâtel, , 1945.
• Corominas, Joan (1972): Tópica Hespérica. Madrid, Gredos.
• Coromines, Joan (1989-97): Onomasticon Cataloniae. Barcelona, Curial-La Caixa.
• Corona Baratech, Carlos E. (1947): Toponimia navarra en la Edad Media. Huesca, CSIC.
• Dauzat, Albert (1932): Les noms de lieux. Origine et évolution. París, Delagrave.
• Díaz García, A. y Barrios Aguilera, Manuel (1991): De toponimia granadina: un estudio histórico-lingüístico según el «Libro de apeo y repartimento» de Alfacar. Granada, Serv. Publicaciones Universidad.
• Dolç, Miguel (1953): Hispania y Marcial: contribución al conocimiento de la España antigua. Barcelona, CSIC.
• Estal, J.M. del (1990): Alicante, de villa a ciudad (1252-1490). Alicante, Col. Documental del Medievo Alicantino.
• Etreros, M. (1978): Toponimia germánica en la provincia de León. León, Archivos Leoneses.
• Fernández Salgado, B. (1990): Os xentilicios e os topónimos do mundo. Santiago de Compostela, Consellería de Educación e Ordenación Un.
• García-Borrón Martínez, Juan Pablo (1985): Caminos y moradas de la toponimia española. Tesis doctoral, Barcelona, Universitat de Barcelona.
• González Blanco, Antonio y García García, Inmaculada (1999): Repertorio alfabético de la toponimia de la región de Murcia. Murcia, Editorial KR.
• Gordón Peral, Mª Dolores (1989): Toponimia de la Sierra Norte de Sevilla. Estudio lexicológico. Sevilla, Publicaciones Universidad.
• Gordón Peral, Mª Dolores (1991): Estudio léxico-semántico de los nombres de lugar onubenses: toponimia y arqueología. Sevilla, Alfar.
• Gordón Peral, Mª Dolores (1995): Toponimia sevillana. Ribera, Sierra y Aljarafe. Sevilla, Diputación Provincial/Fundación Luis Cernuda.
• Horch, I. (1992): Zur Toponymie des Valle de Mena/Castilla und des Valle de Ayala/Álava. Frankurt, Peter Lang.
• Irigoyen, A. (1991): Sobre toponimia del País Vasco norpirenaico. Acedo, Wilsen Editorial.
• Llamazares Sanjuán, A. (1991): Agua, flora y fauna en los nombres de los pueblos de León. León, Univ. de León.
• Llorente Maldonado, Antonio (1970): Toponimia e historia. Granada.
• Llorente Maldonado, Antonio (1991): Los topónimos españoles y su significado. Salamanca, ICE.
• Martínez Ruiz, Juan (2002): El lenguaje del suelo. Jaén, Universidad de Jaén.
• Mateu, Joan F. y Casanova, Emili (2000): Estudis de toponimia valenciana en honor de Vicenç M. Rosselló. Valencia, Ed. Denes.
• Menéndez Pidal, Ramón (1968): Toponimia prerromana hispánica. Madrid, Gredos.
• Moran Ocerinjáuregui, Josep (2000): L'advocació del Remei i els trinitaris de València. Estudis de Toponímia Valenciana. València, Denes editorial.
• Moran Ocerinjàuregui, Josep; Batlle, Mar y Rabella, Joan Anton (2002): Topònims catalans. Etimologia i pronúncia. Barcelona, Publicacions Abadia de Montserrat.
• Moreu-Rey, Enric (1965): Els noms de lloc. Barcelona, Unió Excursionista Catalunya.
• Moreu-Rey, Enric (1974): Toponímia catalana. Assaig de bibliografia. Barcelona, Ed. Universitat.
• Moreu-Rey, Enric (1974): Toponímia urbana i Onomàstica vària. Palma de Mallorca, Moll.
• Moreu-Rey, Enric (1982): Els nostres noms de lloc. Palma de Mallorca, Moll.
• Nebot Calpe, Natividad (1991): Toponimia del Alto Mijares y del Alto Palancia: estudio etimológico. Castellón, Diputació de Castelló.
• Piel, Joseph M. (1937-45): Os nomes germanicos na toponímia portuguesa. Lisboa, Separata del Boletim de Filologia.
• Rostaing, Charles (1969): Les noms de Lieux. París, Presses.
• Ruhstaller, Stephan (1995): Materiales para la lexicología histórica. Estudio y repertorio alfabético de las formas léxicas toponímicas contenidas en el "Libro de la Montería" de Alfonso XI. Tubinga, Niemeyer.
• Sempere Martínez, Juan A. (1995): Geografía lingüística del murciano con relación al substrato catalán. Murcia, Real Academia Alfonso X el Sabio.
• Sevilla Rodríguez, Martín (1980): Toponimia de origen indoeuropeo prelatino en Asturias. Oviedo, Instituto Estudios Asturianos.
• Terés, Elías (1986): Materiales para el estudio de la toponimia hispanoárabe. Nomina fluvial. Madrid, CSIC.
• Terradillos Rodriguez, O. (1991): Toponimia de tres parroquias asturianas. León, Univ. de León.
• Trapero Trapero, Maximiano (1995): Para una teoría de la toponimia. (Estudios de toponimia canaria). Las Palmas de Gran Canaria, Serv. Publicaciones Univ. de Las Palmas.
• Vallés Labrador, Nuria (): La motivación lingüística en la toponimia americana según los "Comentarios reales" del Inca Garcilaso de la Vega. Barcelona, Tesis de licenciatura, Facultad de Filología.
• Vázquez Obrador, Jesús (1990-91): Toponimia de las Comarcas de tierra de Biescas y Sobrepuerto (Huesca). Zaragoza, Universidad de Zaragoza.
• Villar Liébana, Francisco (1995): Estudios de celtibérico y de toponimia prerromana. Salamanca, Universidad de Salamanca.

Veure articles en revistes | Veure articles en compilacions | Veure llibres
Tornar al cercador