Auditories ambientals municipals

Objectius, fases i metodologies de participació de la població en els processos d'Ecoauditories Municipals (EM)

Les metodologies més importants que es fan servir en el decurs de la realització de les EcoAuditories Municipals (EM) depenen dels objectius que es proposen i també del moment del procés en el que està l'EM

Objectius

1- Realitzar un informe de l’estat actual de la situació ambiental del municipi, centrat especialment en la detecció de les problemàtiques locals enteses com a problemàtiques pròpies de degradació (erosió, contaminació, etc.).

2- Conèixer les activitats econòmiques locals des de la perspectiva dels seus efectes mediambientals en l’escala local, regional o global. El grau d´aprofundiment d´aquesta anàlisi pot variar segons les circumstàncies, però, en tot cas, les EM haurien de proporcionar informació per decidir la conveniència de la realització de posteriors estudis o ecoauditories específiques per a temes d´especial rellevància.

3- Investigar els àmbits de la intervenció municipal des de la perspectiva dels seus impactes ambientals per tal d´informar de les possibilitats existents per modificar les pràctiques municipals incorrectes i substituir-les per mesures correctores.

4- Informar dels canvis que haurien d´acomplir els agents econòmics i la població de cara a millorar la qualitat ambiental. Lligat a això caldria promoure iniciatives per a la preocupació de les problemàtiques ambientals i del projecte de sostenibilitat.

5- Ajudar els agents i l’administració local a trobar els mecanismes d´articulació amb altras agents i institucions públiques amb competències en àmbits territorials d´ordre superior i que tinguin més capacitat d´intervenció. Així es resoldria, en part, el fet que molts dels problemes de la gestió ambiental depassen les competències municipals, com per exemple el tema de les aigües, els boscos o la contaminació industrial.

6- Facilitar el disseny d´un programa de canvi que es pugui concretar en un pla d´actuació municipal a curt i mitjà termini on es detallin les mesures a iniciar per poder assolir els anteriors objectius, així com per preveure el seguiment dels objectius i processos iniciats amb motiu de l’ecoauditoria.

El primer objectiu posa l’accent en el caràcter individualitzador dels documents per a cada àrea auditada i en la voluntat de fer emergir les problemàtiques ambientals. Aquest caràcter específic dels documents s´ha d´entendre des de la dimensió territorialitzadora de la mà de la qual es busca conèixer el feix de relacions socioeconòmiques i territorials que envolten la degradació ambiental. Així mateix, també hi resta incorporada la dimensió temporal i evolutiva d´aquesta situació i que permet incloure en les EM la consideració dels canvis que haurien de produir-se en un futur més o menys immediat atenent a la dinàmica legislativa i a l’augment de la preocupació ciutadana en l’àmbit de la qualitat ambiental.

Com a contrabalanç del primer objectiu més ambientalista, ens trobem, en segon lloc, davant la necessitat d´abordar el tema de les activitats econòmiques locals i del seu paper en la conformació de les problemàtiques ambientals. Se sobreentén que també s´inclouen aquí aquelles activitats que poden, tot i estar ubicades fora del municipi, estar relacionades amb algunes de les problemàtiques detectades. Cal recordar que en relació amb aquest tema, malgrat que les EM no tinguin efectes jurídics amb vista a assenyalar responsabilitats privades, i que els ajuntaments no posseeixin moltes vegades competències per afrontar determinats problemes, es considera del tot indispensable la identificació de les possibles causes dels problemes.

D´aquesta reflexió es desprèn que les EM s´orienten cap a la incentivació de l’exercici de l’autocrítica local i la recerca de perspectives d´actuació més respectuoses per al medi ambient. L’administració municipal, en el seu paper de defensora dels interessos del territori, ha d´utilitzar les eines que li són pròpies per cercar la procedència dels diferents problemes que pateix el territori i aprofundir en la seva arrel.

Complementàriament al segon objectiu, el tercer posa l’accent en la importància dels àmbits d´intervenció de l’administració municipal, tant des de la perspectiva del seu probable paper en el conjunt de fets que actuen com a factors generadors dels problemes, com des de l’òptica de la seva probable i desitjable transformació. Per aquest motiu el procés de l’EM preveu l’anàlisi de l’activitat municipal i encara que alguns problemes no siguin competència directa de l’administració local, hem de ser conscients que aquesta es converteix moltes vegades en un "agent causal" de determinades problemàtiques. Respecte a la resta d´agents o focus generadors d´impacte ambiental, s´ha de tenir present que encara que l’EM no tingui com a objectiu determinar responsabilitats, sí que ha d´estudiar quines poden ser les causes dels problemes. En aquesta línia, tractarà d´explicar a l’Administració quins seran els canvis que caldria adoptar per tal de millorar la seva gestió en tot allò que estigui relacionat amb l’origen dels problemes.

Els objectius quart i cinquè reforcen aquesta finalitat de reforma municipal, explicant el paper dels ajuntaments com a impulsors dels canvis ambientals sobre la base de les seves relacions amb la ciutadania i els agents econòmics i proposant les iniciatives necessàries que s´haurien d´articular amb altras sistemes de gestió, com són les institucions públiques superiors, amb més capacitat d´intervenció.

Finalment, l’objectiu sisè destaca el fet que les EM no han de plantejar-se de manera aïllada i puntual sinó com una iniciativa dins d´un procés de canvi continuat en el temps que permetria, d´una banda, abordar els nous problemes que anessin sorgint i, de l’altra, suposaria un major grau d´estructuració de la gestió i de la cohesió col·lectiva.

Al cap i a la fi, podem concloure que les EM, tot i no ser instruments per detectar amb precisió les causes i gravetat dels problemes, sí que poden donar informació que ajudi a valorar-los i a proposar iniciatives per resoldre´ls. També cal comptar amb el fet que el seu caràcter obert els permet implicar el màxim de població, cosa que facilita obrir vies de debat que esclareixin les possibles línies d´intervenció.

Les fases de treball

La realització concreta del treball d'una EM s’estructura al llarg de quatre fases: 1a) una fase prèvia destinada a precisar les pautes que hauran de regir l’elaboració de tot el procés ecoauditor; 2a) una fase descriptiva i d’anàlisi en què es busca el coneixement de la situació mediambiental del municipi i de les seves problemàtiques; 3a) una tercera fase de diagnosi que comporta l’estudi i l’avaluació dels problemes detectats al territori i 4a) la fase on s’establiran les propostes més adients per a la resolució i seguiment de cadascuna de les problemàtiques, sobre la base dels resultats de la diagnosi i dels condicionants territorials.

Amb l’objectiu d’aprofundir en el caràcter obert i d´autocrítica municipal, es preveu que al final de cadascuna d’aquestes fases s’elabori un document de treball per ser discutit amb el consistori. També fóra bo que aspectes rellevants d´aquests documents es comentessin entre l’equip i les entitats cíviques.

A continuació aprofundirem en el contingut específic de cadascuna de les fases de treball. Per facilitar aquesta tasca s’han elaborat dues taules: la primera (taula I) mostra els objectius que es volen assolir a cadascuna de les fases de l’EM i els aspectes metodològics més significatius, la segona taula (taula II) fa referència als mecanismes participatius presents a tot el procés.

Seguidament passem a detallar els continguts de cadascuna d’aquestes fases:

Fase prèvia: Els moments que integren aquesta fase corresponen a la primera presa de contacte amb el municipi. Atesa la importància de la fase prèvia que regirà l’elaboració de tot el procés, s’hauran de complir els següents objectius:

a) Cohesió de l’equip ecoauditor. Es tracta aquí d’organitzar un equip heterogeni i pluridisciplinari en què hi figurin diferents tipus d’especialistes. Caldria una representació del moviment cívic i/o ecologista local. Un cop distribuïdes les tasques, caldrà preveure la recerca de l’informació general imprescindible per al desenvolupament del treball, com és el cas de la base cartogràfica, la realització i el buidatge d’enquestes de població i entrevistes. Finalment, es procedirà a l’establiment dels terminis i les seqüències de treball.

b) Disseny i establiment de les hipòtesis de treball, tenint en compte els condicionants territorials del municipi i la consideració de l’EM com un instrument per a impulsar un model municipal sostenible. Es tracta d´un punt molt important amb vista a l’orientació de tota l’auditoria i com a tals s´han de discutir amb el càrrecs polítics i els tècnics de l’Ajuntament en les respectives sessions de treball.

c) Establiment dels criteris de recollida i sistematització de la informació empírica, quantitativa i qualitativa. Per portar a terme aquest procés caldrà valorar la dimensió de la informació local i recopilar la normativa vigent que faci referència a cadascun dels vectors ambientals que s’estudiaran.

d) Previsió de criteris d’avaluació de la situació ambiental en els seus diferents aspectes (aire, aigua, sòl, etc) que, a més de les referències de tipus normatiu, caldria complementar amb paràmetres socials, indicadors de sostenibilitat i indicadors biològics. Estem parlant, per tant, de la necessitat d’introduir formes d’avaluació múltiples incloent les quantitatives.

e) Establiment de les relacions externes amb la població i entitats amb l’objectiu d’impulsar el caràcter obert de la reforma ambiental i d’activar la comprensió i corresponsabilització de la ciutadania i els agents econòmics i socials del municipi.

Fase de l’anàlisi (o d’informe de la situació ambiental): Prenent en consideració les qüestions anteriorment assenyalades, caldrà procedir, en una segona fase, a fer una descripció del municipi, de les seves variables ambientals i les característiques socioeconòmiques en interrelació amb el medi ambient. Els resultats d’aquesta fase de l’EM haurien de permetre:

a) Detectar les problemàtiques ambientals que afectin el municipi indicant els seus possibles orígens i causes.

b) Conèixer el paper de l’administració municipal en l’àmbit de la gestió ja que l’ús de les eines de planificació i de gestió local condiciona, en general, l’estat de l’entorn. Aquest objectiu es refereix a les actuacions relacionades, directament o indirectament, amb el medi ambient. Aquest fet justifica la importància d’estudiar la seva actuació, ja sigui amb responsabilitat plena, o compartida amb altras institucions.

El treball en aquesta fase se centra fonamentalment en el treball de camp, la base cartogràfica, les fonts documentals, les enquestes i les entrevistes.

Els processos de participació ciutadana enaquesta fase es concreten, sobretot, en la realització de reunions i sessions de treball amb els col·lectius i d’entrevistes amb especialistes/professionals locals, entre d´altras. En el cas dels municipis amb poblament notablement diferenciat i també a les ciutats més grans, es desagregarà una fitxa específica per a cada un dels barris per tal d’assolir un coneixement espacial detallat.

Fase de diagnosi: Encara que l’establiment de línies viables d’actuació sota el marc de la sostenibilitat és l’objectiu principal de l’EM, serà en aquesta fase de diagnosi on es perfilaran les tendències de les futures actuacions. En aquesta fase es marcaran com a fites:

a) L’ inventari i jerarquització dels problemes mediambientals partint del material i la informació recollits abans i de la aplicació dels criteris d´avaluació acordats.

b) L’avaluació dels problemes detectats, recolzada en criteris quantitatius i qualitatius. En aquesta línia d’adopció de multicriteris d’avaluació es poden identificar dos tipus bàsics de criteris: els criteris d’avaluació sectorial que engloben: 1) les referències legals; 2) la base empírica, especialment les analítiques, els indicadors biològics i les dades de salut, entre d’altres; 3) la valoració cívica dels problemes i finalment; 4) els paràmetres ecològics, que fan referència als aspectes intrínsecs del medi ambient local.

D’altra banda, ens basarem en els criteris d’avaluació globals que permeten integrar aspectes relacionats amb les expectatives del desenvolupament municipal en el marc del model de sostenibilitat de les estratègies anomenades a cadascuna de les problemàtiques (prevenció, preservació, etc.).

c) Diagnosi del paper exercit per l’Administració pública a través de la seva capacitat de gestió local i territorial.

TAULA I: ESQUEMA-RESUM DE LES FASES DE TREBALL D’UNA EM

TAULA II: RELACIONS ENTRE L’EQUIP ECOAUDITOR I LA CIUTADANIA

De manera resumida, es pot afirmar que l’objectiu central d’aquest apartat consisteix en l’elaboració d’un document de treball en què es faran patents els avantatges i els problemes que pateix el medi ambient municipal, prioritzant les problemàtiques més greus. La representació gràfica elaborada en l’apartat anterior, així com la generació de nou material cartogràfic específicament destinat a mostrar alguns dels impactes actuals i previsibles de determinats problemes, tenen l’objectiu de facilitar la diagnosi i mostrar amb més claredat l’abast de les problemàtiques al consistori i a la població.

En determinades circumstàncies podria ser que l’avaluació dels problemes necessités de la realització de matrius indicatives d’impacte més o menys simplificades però que tinguessin en compte, en tot cas, la possibilitat de l’abast múltiple dels impactes, tant a l’escala local com a l’escala regional o global.

Fase de propostes i de definició final del document: L’EM es presenta com un important instrument en el moment de plantejar propostes que puguin fer efectiu el desenvolupament social, territorial i econòmic sostenible i equilibrat des del punt de vista ecològic. De manera resumida es pot dir que aquesta fase es divideix en dues subfases diferents que culminen en l’elaboració del document final. Així tenim: