Sense fer una auditoria prèvia, l'Ajuntament dels Hostalets de Pierola va legalitzar l'abocador, el 5 d'octubre de 1985. L'abocador te llicència d'activitats classificades per a residus sòlids urbans, excloent-ne expressament els residus tòxics i perillosos . Durant el període d'il·legalitat no existeix cap precaució ni en el tipus de residus abocats ni en la seguretat de l'abocador.
El 1988, l'Ajuntament dels Hostalets va ordenar-ne la clausura per múltiples incompliments de les condicions de la llicència i de la normativa ambiental aplicable (la bassa de lixiviats rebentava quan plovia –fet que va provocar denúncies per contaminació d'aigües potables per part de l'Ajuntament de Masquefa-).
Davant de la pressió de l'empresa que gestionava l'abocador i la intervenció de la Junta de Residus de la Generalitat de Catalunya, l'alcalde dictà el decret de 26 d'octubre de 1989 pel qual s'aixecà la suspensió de l'activitat condicionada al compliment de la llicència concedida.
Des de 1991, s'han realitzats de forma periòdica i continuada abocaments de determinats residus perillosos.
Des de 1997 la mobilització ciutadana lluita perquè es clausuri l'abocador.
El 2002 es va trobar restes d'un antropoide de fa 12 milions d'anys durant les obres d'ampliació de l'abocador.
Un informe pericial encarregat pel Tribunal Superior de Justícia indica que les obres d'ampliació de l'abocador de Can Mata podrien haver afectat una part del jaciment paleontològic descobert l'any 2002 a Hostalets de Pierola.
El 2004, una sentència judicial reconeix que a l'abocador de can Mata s'hi han llençat «residus perillosos sense autorització». La sentència deriva d'una demanda interposada per la Coordinadora d'Afectats per l'Abocador dels Hostalets de Pierola contra la Generalitat i l'empresa Cespa davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. La coordinadora havia denunciat, en més d'una ocasió, que l'abocador acollia sals d'alumini de segona fosa. |
