Els criteris        Qüestions gràfiques, d’estil i convencions              Qüestions d’estil Ús no sexista del llenguatge Noms de professions, càrrecs i places  Designació de col·lectius o grups de persones  Altres casos  Regulació de l’ús de les dobles formes  Puntualitzacions sobre coordinació i concordança  El tractament personal  En una societat com la nostra és bo intentar evitar en la redacció de textos usos innecessàriament sexistes. Els criteris que es presenten a continuació recullen els aspectes que cal tenir en compte a l’hora d’afrontar aquest tema. Bàsicament, com es podrà observar, hi ha criteris de dues menes: aquells que afecten les paraules utilitzades i aquells que afecten les estructures sintàctiques. Malgrat tot, hi ha diversos factors que fan que l’aplicació d’aquests criteris sigui més o menys flexible: La llargada del text: es tendeix a aplicar amb més rigor els criteris exposats en els textos llargs que no pas en els textos curts (on es pot admetre més fàcilment l’ús de les formes dobles, per exemple). El tipus de text: no és el mateix escriure un imprès que escriure un document argumentatiu, per exemple. La coherència interna: qualsevol text ha de presentar una coherència interna en les solucions a aquesta qüestió. L’autoria del text: el fet que un text sigui considerat institucional (emès per la mateixa Universitat de Barcelona) fa que l’aplicació d’aquests criteris hagi de ser més rigorosa que si el text és d’un autor individual (el material docent que pertanyi a un professor concret, per exemple). Bibliografia BIBILONI, Gabriel. «Llengua, gènere i sexe». L'Espira, suplement cultural del Diari de Balears, 21-25 abril 2009. <http://bibiloni.cat/textos/genere.html> [Consulta: 8 juny 2005] Marcar les diferències: la representació de dones i homes a la llengua. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Presidència, 2005. Col·lecció «Criteris Lingüístics»; 6. [en línia] <http://www20.gencat.cat/Autoservei/pdf/marcar.pdf> [Consulta: 8 juny 2009].