tan o tant 

Tan és un adverbi que s’utilitza per modificar:

  • Adjectius o locucions adjectivals.

    Exemple correcte No semblava un problema tan important.

    Exemple correcte L’euro i el dòlar estan tan a la par com fa dos mesos.


  • Adverbis o locucions adverbials.

    Exemple correcte S’explica tan malament que la gent no l’entén.

    Exemple correcte Van resoldre les oposicions tan de pressa que ningú no se’n sabia avenir.


Tant, en canvi, pot ser:

  • Un adjectiu quantitatiu. En els casos en què va davant d’un nom admet la preposició de i, com a adjectiu, té flexió de femení (tanta) i de plural (tants, tantes).

    Exemple correcte Aquesta prova no té tanta dificultat com dieu.

    Exemple correcte És que tenim tants d’apunts!


  • Un pronom, amb flexió de gènere i nombre.

    Exemple correcte De matriculacions, no n’hi havia hagut mai tantes.


  • Un adverbi.

    Exemple correcte Tant de bo puguin publicar l’article en aquella revista.

    Exemple correcte I tant, que tenia raó!

    Exemple correcte Ha estudiat tant que segur que aprovarà.


Pel que fa a les correlacions tancom i tantcom cal tenir en compte:

  • Cal escriure tan seguit d’adverbi o adjectiu més com en oracions comparatives.

    Exemple correcte Vols dir que és tan difícil com em vas dir?

    Exemple correcte Va venir tan aviat com va poder.

    Exemple correcte Ha estudiat música tan apassionadament com ho devia fer Mozart.


  • Però cal escriure tant seguit d’adverbi, adjectiu o nom més com en oracions inclusives, en què es volen incloure els dos elements precedits pel tant i el com en el mateix conjunt.

    Exemple correcte Les tarifes són vàlides tant internament com externament.

    Exemple correcte Aquell directiu era tant exigent com inflexible.

    Exemple correcte En aquella llibreria pots trobar tant llibres nous com de segona mà.

    Exemple correcte M’agrada llegir tant de dia com de nit.

    Exemple correcte Sempre faig cursos, tant a l’estiu com a l’hivern.

    Exemple correcte En aquest curs hi ha tant alumnat estranger com del país.
Bibliografia
Bruguera, Jordi. Diccionari de dubtes i dificultats del català. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2000.

Jané, A. El llenguatge. Segona sèrie. Barcelona: Edhasa, 1978, pàg. 138.

Ruaix, J. Diccionari auxiliar. Moià: J. Ruaix editor, 1996, pàg. 406.
Darrera actualització: 24-5-2012
Impressió de la pàgina