El pronom ningú es pot interpretar tant en sentit negatiu com en sentit positiu.
Quan va acompanyat de l’adverbi no, sempre s’interpreta en sentit negatiu.
En aquests casos, no es pot substituir pel pronom algú, que sempre té un sentit positiu:
En canvi, en frases interrogatives i condicionals ningú es pot interpretar en sentit positiu (i en aquest cas sí que es pot substituir per algú):
Quan va acompanyat de l’adverbi no, sempre s’interpreta en sentit negatiu.
 | No ha vingut ningú, mentre eres a Secretaria. |
En aquests casos, no es pot substituir pel pronom algú, que sempre té un sentit positiu:
 | No ha vingut algú, mentre eres a Secretaria. |
En canvi, en frases interrogatives i condicionals ningú es pot interpretar en sentit positiu (i en aquest cas sí que es pot substituir per algú):
| Que ha vingut ningú, mentre era a Secretaria? |
| Que ha vingut algú, mentre era a Secretaria? |
| Si ve ningú, digueu-li que soc a Secretaria. |
| Si ve algú, digueu-li que soc a Secretaria. |
Més informació
Solà, Joan et al. Gramàtica del català contemporani. Barcelona: Empúries, 2002, vol. 3, § 24.3.2.1.
Darrera actualització: 15-9-2021
Impressió de la pàginaCitació recomanada:
«Pronoms algú i ningú» [en línia]. A: Llibre d’estil de la Universitat de Barcelona. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics. <https://www.ub.edu/llibre-estil/criteri.php?id=984> [consulta: 25 abril 2024].