VALORACIÓ SINDICAL DE CCOO, CSIF I UGT DEL DIÀLEG SOBRE EL COMPLEMENT AUTONÒMIC

 

Introducció

La reivindicació d'un Complement Autonòmic per al professorat de les Universitats Públiques Catalanes és una reivindicació històrica. En els últims anys hem vist com el professorat universitari patia una pèrdua constant del seu poder adquisitiu, encara més accentuada a Catalunya, que ha arribat fins al 16%, com a conseqüència del diferencial entre l'increment dels salaris i l'increment de l'IPC. Paral·lelament, la majoria de les Comunitats Autònomes: País Basc, Navarra, Canàries, Madrid, Castella-La Manxa etc. han anat aprovant Complements Autonòmics per al professorat adscrit a les Universitats que en depenen.

A Catalunya, la negativa reiterada i sistemàtica del Comissionat d'Universitats primer i del Departament d'Universitats més tard a constituir l'òrgan de negociació legalment previst per a les Universitats públiques, la Mesa d'Universitats de Catalunya, ha fet impossible la negociació d'aquest compliment. Malgrat això, durant l'any 2000 algun dels Sindicats sotasignants havia realitzat propostes per escrit al Departament d'Universitats sobre les quals aquest en cap moment s'ha pronunciat.

La Llei Orgànica d'Universitats, en vigor des del mes de gener, preveu de forma explícita l'establiment d'aquests Complements Autonòmics. Sembla que fins i tot el Departament d'Universitats ha entès que és inadmissible mantenir per més temps la discriminació salarial entre el professorat de les Universitats Públiques Catalanes i el d'altres Comunitats Autònomes. Així les coses, el passat mes de març, tot mantenir-se la negativa a constituir un Òrgan de Negociació, s'ha iniciat un tímid diàleg amb els sindicats. Unes converses "informatives" o, fins i tot, "consultives", que no han esdevingut mai una autèntica negociació, amb l'afegit que el Departament, amb el seu entestament en no reunir en una Mesa a Sindicats, Universitats i el propi DURSI, ha mantingut un diàleg paral·lel amb les Universitats i amb els Sindicats que difícilment pot conduir enlloc.

Per tot això, els sindicats CCOO, CSIF i UGT realitzem la següent valoració:

Sobre el fons:

Les diferents propostes que la Direcció General d'Universitats ha posat sobre la taula de discussió han estat força confuses i clarament insuficients. Els Sindicats creiem que s'ha de distingir clarament entre la valoració retroactiva de la tasca del professorat (fins al 2002) i les propostes de futur (a partir del 2002). En el primer dels casos, el DURSI ha realitzat una proposta insuficient i molt inconcreta: aplicar un coeficient del 75% als mèrits de recerca obtinguts i un coeficient encara no determinat als mèrits de docència, amb un límit retroactiu de dos o tres quinquennis docents. Considerem que no és acceptable que a aquestes alçades del debat encara no tinguem una proposa concreta sobre la que poder discutir. Per contra, els Sindicats hem fet un esforç de consens per tal de superar les nostres diferències i presentar una proposta conjunta que vam lliurar al Director General en la reunió del dia 16 d'abril.

Per altra banda, la proposta del Departament exclou tot aquell professorat no funcionari, és a dir els interins, els interins que tenen una plaça convocada, funcionaris recents que no han pogut demanar el reconeixement dels seus mèrits al Ministeri, Associats a Temps Complet etc. Els Sindicats considerem que el Complement Autonòmic ha d'incloure a tot el professorat, sense discriminar ningú per la seva vinculació contractual o funcionarial.

Pel que fa a la proposta de valoració de la tasca docent i de recerca de cara al futur, considerem que la proposta del Departament és també força inconcreta. Expressa la voluntat de seguir mimèticament la valoració de la recerca realitzada per l'Agencia Nacional a Madrid i proposa un sistema de valoració de la docència en dues fases. En la primera d'elles, la Universitat distingeix entre professorat que excel·leix, professorat avaluat negativament, professorat amb activitat i mèrits clarament inferiors a la mitjana i un altre grup, el misteriós "la resta" que no sabem ben bé on situar. En una segona fase, els grups intermitjos seran avaluats per una Comissió d'Experts. Al nostre entendre es tracta d'una proposta absolutament inconcreta, en la que no s'estableixen uns criteris ni uns barems previs que puguin ésser coneguts per les persones subjectes a l'avaluació, on no s'estableixen quines són les garanties jurídiques (dret a la recusació de membres de les comissions, dret d'audiència, dret a conèixer el propi expedient...) inherents a tot procediment administratiu. Considerem imprescindible que s'ajorni l'aprovació d'aquest sistema d'avaluació i que s'elabori per part d'experts en la matèria una proposta de metodologia rigorosa i clara que permeti parlar amb propietat d'un procés d'avaluació. Una proposta que sigui després discutida amb els interlocutors socials corresponents.

Sobre la forma:

No és concebible una autèntica negociació sobre una qüestió tant important com el Complement Autonòmic per al professorat Universitari, que afecta a més de 10.000 treballadors i treballadores, sense l'establiment d'un àmbit clar de negociació en el que hi siguin presents totes les parts (DURSI, Universitats i Sindicats), amb unes funcions i una composició clarament definida i que reflexi la representativitat dels diferents agents socials i amb una constitució formal que doni autèntica força obligacional als seus acords. El diàleg "informatiu" o "consultiu" d'una banda amb la Comissió de professorat, constituïda pels Vicerectors/es de les Universitats Públiques i d'altra banda, amb els Sindicats no és més que un intent de donar una aparença democràtica però en cap cas pot suplantar una autèntica negociació.

 

Conclusió:

  1. Els sindicats sotasignants manifestem el nostre desacord amb la proposta presentada per la DGU per considerar-la: Insuficient en la quantia, Incorrecta quant a l'avaluació, Excloent d'una part important del professorat i Confusa quant als plantejaments.

2. Demanem la clara separació dels complements amb caràcter retroactiu, de concreció més urgent, i dels complements de futur que pensem reclamen l'establiment d'una metodologia rigorosa d'avaluació.

 

3. Reclamem l'inici urgent d'unes negociacions tripartites que reuneixin el DURSI, les Universitats i els Sindicats i que permetin assolir un acord sobre el Complement Retributiu Autonòmic en el termini més breu possible. En cap cas, aquesta negociació ha de servir d’excusa per endarrerir més enllà del juliol la percepció de les retribucions retroactives.