sinó o si no 

Sovint es produeixen confusions a l’hora d’escriure sinó i si no perquè fonèticament sonen igual. Es tracta, però, de conjuncions diferents que cal no confondre.

Sinó és una conjunció adversativa que indica oposició entre els elements que posa en relació.

Exemple correcte No has de parlar amb aquesta professora sinó amb l’altra.


Aquesta conjunció sovint es converteix en sinó que quan els verbs de les dues oracions relacionades són diferents.

Exemple correcte No solament has d’omplir la sol·licitud, sinó que has d’adjuntar-hi una fotocòpia del DNI.


O quan, tot i ser el mateix verb, es fa explícit les dues vegades.

Exemple correcte No has de parlar amb aquesta professora sinó que has de parlar amb l’altra.


Si no, en canvi, és un conjunt de dos mots: la conjunció condicional si i l’adverbi de negació no.

Exemple correcte Penseu-vos bé què li voleu dir abans d’entrar al despatx; si no us penseu bé què li voleu dir, potser no aconseguiu el que us proposeu.

Exemple correcte Segur que arribarà a l’hora que ens va prometre; si no arriba a l’hora que ens va prometre, m’enfadaré amb ella.

Exemple correcte Què es podia fer, si no es feia allò?


Sovint, però, per tal de no repetir tota la frase, si no esdevé una representació de tota l’oració anterior i té, per tant, un ús el·líptic; en aquest cas ha d’anar seguit d’una coma (excepte si es tracta d’una interrogació).

Exemple correcte Penseu-vos bé què li voleu dir abans d’entrar al despatx; si no, potser no aconseguiu el que us proposeu.

Exemple correcte Segur que arribarà a l’hora que ens va prometre; si no, m’enfadaré amb ella.

Exemple correcte Què es podia fer, si no?


Quan té aquest ús el·líptic, podeu comprovar que la grafia si no és correcta si es pot substituir per la conjunció altrament.

Exemple correcte Segur que arribarà a l’hora que ens va prometre; altrament, m’enfadaré amb ella.
Bibliografia
Badia i Margarit, Antoni Maria. Gramàtica de la llengua catalana. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1994, pàg. 311-313. (Biblioteca Universitària; 22).

Fabra, Pompeu. Converses filològiques. Barcelona: Edhasa, 1984, vol. II, núm. 494, pàg. 448.

Jané, Albert. El llenguatge. Primera sèrie. Barcelona: Edhasa, 1977, pàg. 159.
Darrera actualització: 14-2-2017
Impressió de la pàgina
Citació recomanada
«sinó o si no» [en línia]. A: Criteris de la Universitat de Barcelona (CUB). Llibre d’estil. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics. <http://www.ub.edu/cub/criteri.php?id=1035> [consulta: 14 agost 2018].