Denominacions científiques 

  • Noms científics

    A l’hora de denominar i classificar els éssers vius, tant els botànics com els zoòlegs han hagut d’establir diferents categories en forma d’arbre, segons les quals cada individu pot tenir una adscripció determinada. Aquestes categories són anomenades tàxons.

    Els tàxons principals (en una seqüència descendent) són: el regne (regnum), la divisió o fílum (division o phylum), la classe (classis), l’ordre (ordo), la família (familia), el gènere (genus) i l’espècie (species) —que és el rang bàsic.

    Hi ha altres categories secundàries, anomenades tàxons secundaris. Aquests poden ser:
    • Tàxons que es formen afegint el prefix sub- al tàxon principal del qual depenen. Així s’obté: subregne (subregnum), subdivisió (subdivision), subespècie (subspecies), etc.

    • Altres tàxons secundaris, que són categories classificatòries situades entremig de tàxons principals. D’entre els possibles es poden esmentar els més utilitzats: la varietat (varietas) i la forma (forma), que són categories per sota l’espècie.


    Del gènere cap amunt

    Com tota la nomenclatura de les ciències biològiques, les denominacions concretes d’aquesta mena de tàxons s’han confegit en llatí. Per tant, sempre que apareixen en aquesta llengua, han d’anar escrites en cursiva. A més, tradicionalment també, porten majúscula inicial. D’altra banda, cal tenir en compte que aquesta mena de tàxons són uninominals (d’una sola paraula).

    Exemple correcte Coniferophytina
    Liliatae
    Juncaceae


    Ara bé, és un fet molt freqüent i de llarga tradició que aquesta mena de tàxons, fins i tot en obres d’especialitat i molt tècniques, s’utilitzin en les formes catalanes corresponents. Aleshores, cal escriure-les en rodona fina i amb minúscula inicial (sovint precedides pel tàxon corresponent).

    Exemple correcte subdivisió dels coniferofitins
    classe de les liliates
    família de les juncàcies

    Exemple correcte Arriben a constituir-se herbassars dominats pels potamogètons (Potamogeton spp.).


    L’espècie

    En els escrits d’especialitat, les denominacions d’animals i plantes tradicionalment es designen amb el seu nom binomial en llatí (per evitar la multiplicitat de denominacions i, per tant, les ambigüitats). Aquesta designació binomial, que s’ha d’escriure en cursiva, comprèn el nom genèric (el gènere, començat en majúscula) i el nom específic (l’espècie, que és un epítet del gènere i comença en minúscula).

    Exemple correcte Gallus domesticus (gall)
    Corvus corax (corb)
    Rosmarinus officinalis (romaní)
    àlber (Populus alba)


    Quan es designen diferents espècies d’un mateix gènere, o quan una mateixa espècie és repetida diverses vegades al llarg d’un escrit, el gènere pot abreujar-se mitjançant la inicial majúscula a partir de la segona vegada que és anomenat.

    Exemple correcte A la península Ibèrica el gènere Erinaceus està representat per dues espècies: l’eriçó fosc (E. europaeus) i l’eriçó clar (E. algirus), ambdues presents als Països Catalans.


    Es pot fer el mateix en el cas que s’estigui parlant de subespècies (que, en ser designades en llatí, també s’han d’escriure en cursiva).

    Exemple correcte La Bassa de les Olles, amb canyís d’aigua dolça (Phragmites australis ssp. australis), i la Ricarda, amb canyís d’aigua salabrosa (Ph. a. ssp. ruscinonensis).


    De l’espècie cap avall

    Els tàxons classificatoris més petits, com ara les subespècies, les varietats, les formes (categoria per sota de l’espècie que indica petites variacions morfològiques), etc., també s’escriuen en cursiva.

    Exemple correcte Quercus ilex ssp. ballota (alzina de fulla curta)
    Clematis cirrhosa var. balearica (vidalba baleàrica)
    Teucrium polium ssp. capitatum var. majoricum (lledània)
    Gasterosteus aculeatus f. gimnurus, Gasterosteus aculeatus f. leiurus, Gasterosteus aculeatus f. semiarmatus (que són diferents tipus d’espinosos).


    En totes les denominacions on apareixen abreviatures, aquestes es confegeixen en rodona.

  • Altres denominacions científiques

    Hi ha altres denominacions científiques que també s’han d’escriure en cursiva: les funcions matemàtiques, el símbol de les variables físiques, les magnituds físiques, etc. Per consultar-les, vegeu els criteris de Símbols.
Bibliografia
International Code of Botanical Nomenclature (Saint Louis Code) [en línia] <http://www.bgbm.fu-berlin.de/iapt/nomenclature/code/SaintLouis/0000St.Luistitle.htm> [Consulta: 11 maig 2017].

International Code of Zoological Nomenclature. Londres: International Trust for Zoological Nomenclature, 1999.

Puerta, J. L.; Mauri, A. Manual para la redacción, traducción y publicación de textos médicos. Barcelona: Masson, 1995.

Stearn, W. T. Botanical Latin. Londres: David & Charles, 1989.
Darrera actualització: 28-6-2017
Impressió del capítol | Impressió de la pàgina
Citació recomanada
«Denominacions científiques» [en línia]. A: Criteris de la Universitat de Barcelona (CUB). Llibre d’estil. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics. <http://www.ub.edu/cub/criteri.php?id=1153> [consulta: 20 octubre 2018].