Concordança del participi

En oracions en què el verb sigui compost (he cantat, havia cantat, etc.) i en què el complement directe estigui substituït pronominalment (i, per tant, s’anteposi al verb) i sigui femení (pronoms febles la, les i en), el participi del temps compost s’ha de fer concordar (en gènere i en nombre) amb el nucli del complement directe.

Exemple adequatJa l’hem rebuda, la carta que ahir ens vau anunciar.

Exemple adequatLes haureu enllestides demà, les nostres anàlisis?

Exemple adequatN’havíem enviades tres, de convocatòries.


Quan el complement directe anteposat és masculí plural (pronoms febles els i en), la concordança és menys recomanable —per la dificultat de pronunciació— en les formes de participi acabades en dues consonants o més.

Exemple adequatEncara no els hem vistos, els nous ordinadors de rènting.

Exemple adequatAquest mes n’hem signat set, de convenis.

Exemple inadequatAquest mes n’hem signats set, de convenis.
Més informació
Badia i Margarit, Antoni Maria. Gramàtica de la llengua catalana. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1994, pàg. 682-688. (Biblioteca Universitària; 22).

Ruaix, J. Observacions crítiques i pràctiques sobre el català d’avui. Moià: Josep Ruaix ed., 1995, vol. 2, pàg. 42-43.
Darrera actualització: 24-10-2023
Impressió de la pàgina
Citació recomanada:
«Concordança del participi» [en línia]. A: Llibre d’estil de la Universitat de Barcelona. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics. <https://www.ub.edu/llibre-estil/criteri.php?id=1159> [consulta: 29 març 2024].
Pujar al principi de la pàgina