Dedicatòries i epígrafs 

Les dedicatòries són textos molt breus que l’autor col·loca al començament d’un llibre, capítol, poema, etc. i que indiquen a qui dedica el text.

Exemple correcte

A la Núria



Els epígrafs són citacions textuals breus d’un altre autor que es col·loquen al començament d’un document (llibre, capítol, article, etc.) i que són font d’inspiració o es relacionen amb el contingut d’aquest text.

Exemple correcte

No siguis desgraciat abans d’hora,
ja que aquelles desgràcies que vas témer
com a imminents potser mai no han d’arribar
i amb tota seguretat que no han arribat.

Sèneca



Tant els epígrafs com les dedicatòries es componen en el mateix cos que el de la resta del text, comencen en majúscula i s’acostumen a escriure a la part superior de la pàgina, alineats a la dreta.

En el cas de documents que tenen dedicatòria i també epígraf, l’ordre d’aparició és primer la dedicatòria i després l’epígraf en pàgines separades. Solen situar-se després de la portada i abans dels agraïments.

Les pàgines on hi ha la dedicatòria i els epígrafs no porten imprès el número de pàgina, tot i que cal tenir-les en compte en el recompte total.
Bibliografia
Pujol, Josep Maria; Solà, Joan. Ortotipografia. Manual de l’autor, l’autoeditor i el dissenyador gràfic. 3a ed. rev. Barcelona: Columna, 2000.12.38-39.

The Chicago manual of style. 14a ed. Chicago: University of Chicago Press, 1993, p. 18, 712, 776-778.
Darrera actualització: 23-5-2018
Impressió del capítol | Impressió de la pàgina
Citació recomanada
«Dedicatòries i epígrafs» [en línia]. A: Criteris de la Universitat de Barcelona (CUB). Llibre d’estil. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics. <http://www.ub.edu/cub/criteri.php?id=1556> [consulta: 19 juny 2018].