Dedicatòries i epígrafs 

Les dedicatòries són textos molt breus que l’autor col·loca al començament d’un llibre, capítol, poema, etc. i que indiquen a qui dedica el text.

Exemple correcte

A la Núria



Els epígrafs són citacions textuals breus d’un altre autor que es col·loquen al començament d’un document (llibre, capítol, article, etc.) i que són font d’inspiració o es relacionen amb el contingut d’aquest text.

Exemple correcte

No siguis desgraciat abans d’hora,
ja que aquelles desgràcies que vas témer
com a imminents potser mai no han d’arribar
i amb tota seguretat que no han arribat.

Sèneca



Tant els epígrafs com les dedicatòries es componen en el mateix cos que el de la resta del text, comencen en majúscula i s’acostumen a escriure a la part superior de la pàgina, alineats a la dreta.

En el cas de documents que tenen dedicatòria i també epígraf, l’ordre d’aparició és primer la dedicatòria i després l’epígraf en pàgines separades. Solen situar-se després de la portada i abans dels agraïments.

Les pàgines on hi ha la dedicatòria i els epígrafs no porten imprès el número de pàgina, tot i que cal tenir-les en compte en el recompte total.


Dedicatòries

Les dedicatòries s’escriuen en cursiva, ja que es considera que són elements fora de text. Quan la dedicatòria és molt breu no acostuma a acabar en punt final. En canvi, quan és un text més llarg i conté puntuació interna, s’hi sol posar punt final.

Exemple correcte

A la memòria dels meus pares


Exemple correcte

Per als meus fills,
que sempre m’il·luminen quan ho veig tot fosc.



La ubicació de les dedicatòries varia una mica segons el tipus de text. En els llibres, tesis, treballs de recerca, etc. les dedicatòries es consignen a principi del document en una pàgina en què només hi consta aquesta informació. En els articles, tot i que no és gaire habitual que hi hagi dedicatòries, apareixen després del títol i el nom de l’autor.

Exemple correcte El règim verbal en els vocabularis de llenguatge jurídic: una proposta

Xavier Rull
Universitat Rovira i Virgili

A Joan Solà i Cortassa, in memoriam



En els poemes, es col·loquen després del títol.

Exemple correcte L’endemà de l’amor

A Eugènia B. de Lleonart


Que tot l’enyor de mon finat amor
sigui només un pensament d’enyor.

Com la pluja d’abril, dolça musica,
que mes llangors em gronxin una mica.

Que el meu remordiment
tingui ombres gentils d’encantament.

Sigui mon dol com una boira minsa
que un cant d’ocell l’esquinça

i que les meves ganes de morir
s’endugui en vent de mon primer sospir.

Josep Carner




Epígrafs

Els epígrafs, tot i ser citacions textuals en paràgraf a part, no s’acostumen a posar entre cometes.

Tipogràficament, com que s’escriuen en ratlles curtes que poden dificultar la distinció entre prosa i vers, es pot seguir la convenció d’utilitzar la rodona per a la prosa i la cursiva per al vers.

Exemple correcte

Life imitates art far more
than art imitates life.

Oscar Wilde


Exemple correcte

Tota la meva vida es lliga a tu,
com en la nit les flames a la fosca
.

Bartomeu Rosselló-Pòrcel



La font de la citació acostuma a estar formada habitualment només pel nom de l’autor escrit en versaleta.

Exemple correcte

En tota persona serena i raonable
s’amaga una segona persona aterrida per la mort.

Philip Roth



En determinats casos, també s’hi pot fer constar el títol de l’obra, escrit en cursiva, o bé la data de naixement i de mort de l’autor, escrit entre parèntesis.

Exemple correcte

Doubts [can] be swept away only by deeds.

Winston Churchill, Their Finest Hour


Exemple correcte

La diversitat de les llengües no es basa en una diversitat de sons
i signes, sinó en una diversitat de formes d’entendre el món.

Wilhem von Humboldt
(1767-1835)

Bibliografia
Pujol, Josep Maria; Solà, Joan. Ortotipografia. Manual de l’autor, l’autoeditor i el dissenyador gràfic. 3a ed. rev. Barcelona: Columna, 2000.12.38-39.

The Chicago manual of style. 14a ed. Chicago: University of Chicago Press, 1993, p. 18, 712, 776-778.
Darrera actualització: 16-5-2017
Impressió de la pàgina