L’objectiu d’aquests criteris és establir les bases per a un directori de noms de la Universitat de Barcelona —d’unitats, càrrecs i espais físics— coherent, normatiu i adequat.

Aquesta nomenclatura es fa visible en la imatge corporativa, en la documentació institucional, en el web, en la senyalització d’espais, en les targetes identificatives del personal, en les bases de dades de gestió, etc., a més de les referències indirectes que hi fan altres organismes.

Aquesta multiplicitat d’àmbits en què apareixen elements del nomenclàtor i la diversitat d’actors que els poden fer servir, pot generar una situació de coexistència de múltiples formes (sovint errònies tant des del punt de vista conceptual com lingüístic) per denominar una mateixa realitat, cosa que va en detriment de la imatge de transparència, unitat i modernitat que ha de donar la Universitat.

En tot cas, els noms propis que componen la nomenclatura de la Universitat de Barcelona s’han d’ajustar als principis següents:

• Ser en llengua catalana, al marge que se’n facin traduccions cap a altres llengües.
  
  
• Ser funcionals: concises, precises i transparents —fàcilment identificables i descriptives.
  
  
• Ser coherents amb altres denominacions paral·leles o relacionades.
  
  
• Ser adequades lingüísticament i respectar els criteris lingüístics i d’estil de la Universitat.
  
  
• Mantenir els nexes lingüístics necessaris (articles, preposicions, conjuncions, etc.).
  
  
• Ser preferentment breus (i no ultrapassar els cent caràcters, inclosos els espais en blanc).
  
  
• Tendir a la democratització i la modernització, i obviar per tant marques de gènere.

En aquests criteris i amb l’objectiu que els usuaris siguin com més autònoms millor a l’hora de denominar unitats noves o de referir-se a les existents s’ha treballat en aquestes denominacions:



D’aquesta manera, el nomenclàtor comença a dotar-se d’una estructura lògica, explícita, més adequada i àgil, que permet respondre als reptes actuals però també als de futur.