Literalitat de les citacions textuals

Les citacions textuals, ja siguin enmig de text o en paràgraf a part, són sempre literals (en estil directe). Els únics canvis permesos en fer les citacions són passar la lletra inicial a majúscula o minúscula i adaptar la puntuació final, segons convingui.

Si convé suprimir algun paràgraf del text original de la citació per raons d’espai o contingut, cal tenir en compte les consideracions següents:

  • Una supressió interna en una citació s’indica amb punts suspensius entre claudàtors: […].

    Exemple adequat«Leibniz podria haver estat un filòsof més gran i potser un home més gran si hagués hagut de lluitar per la grandesa […]. Mai no va tenir motiu per témer la persecució, com Descartes i Locke» (Tomlin, 1965).

    Convé tenir en compte que la supressió pot obligar a canviar la majúscula o minúscula inicial i la puntuació del fragment citat.

  • No cal indicar sistemàticament amb […] una supressió al començament o al final de la citació (per exemple, quan el fragment citat no comença ni acaba la frase).

    Exemple adequat
    • Text original:

      «Els fets que semblen robar-li sentit a la vida inclouen tant el patiment i l’angoixa com la mort. Mai no em cansaré de repetir que l’únic aspecte veritablement transitori de la vida és el que té de potencial. Ara bé, la potencialitat, en actualitzar-se, es converteix en realitat, es fa real» (Frankl, 1979).

    • Fragment citat:

      «L’únic aspecte veritablement transitori de la vida és el que té de potencial. Ara bé, la potencialitat, en actualitzar-se, es converteix en realitat, es fa real» (Frankl, 1979).


  • En el cas de les citacions de poesia, només és imprescindible indicar amb […] la supressió parcial d’un vers.

    Exemple adequat
    • Versos sencers:

      «Cremar he vist ma llenya; com fumerol de festa,
      al cel he vist anar-se’n la millor part de mi» (Alcover, 1909).

    • Versos incomplets:

      «[…] com fumerol de festa;
      al cel he vist anar-se’n la millor part de mi» (Alcover, 1909).

    En canvi, la supressió d’un vers sencer o més s’indica amb una línia de punts espaiats.

    Exemple adequatEl sonet lxvi de Shakespeare, en traducció de Magí Morera i Galícia:

    La pau demano de la mort, cansat
    de veure el mèrit néixer nu al carrer
    i el pobre vergonyant embufonat
    i feta burla en la més pura fe.
    .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .
    Oh sí, ja en fora mort sinó que em dol
    de morir-me deixant mon amor sol.
Darrera actualització: 13-7-2021
Impressió del capítol | Impressió de la pàgina
Citació recomanada:
«Literalitat de les citacions textuals» [en línia]. A: Llibre d’estil de la Universitat de Barcelona. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics. <https://www.ub.edu/llibre-estil/criteri.php?id=2262> [consulta: 28 març 2024].
Pujar al principi de la pàgina