Canvis ortogràfics 2016 

Els canvis més significatius de la nova versió de l’Ortografia de l’Institut d’Estudis Catalans es reprodueixen en els punts següents:
  • Accents diacrítics i dièresis
    • Accents diacrítics

      S’escriu l’accent diacrític únicament en quinze mots monosíl·labs: bé/be, déu/deu, és/es, mà/ma, més/mes, món/mon, pèl/pel, què/que, sé/se, sí/si, sòl/sol, són/son, té/te, ús/us i vós/vos. S’escriuen sense accent diacrític els compostos i derivats d’aquests mots, com adeu, adeu-siau, marededeu, rodamon, a contrapel, entresol o subsol.

    • Dièresis

      S’escriuen sense dièresi els derivats cultes acabats en el sufix -al quan el mot primitiu no presenta un hiat: fluidal (de fluid), laical (de laic), col·loidal (de col·loide), helicoidal (de helicoide), trapezoidal (de trapezoide). En canvi, proïsmal (proïsme) o veïnal (veí).

  • Apostrofació de mots començats pel prefix a-

    L’article definit la revesteix la forma l’: l’anormalitat, l’asèpsia, l’asimetria. La preposició de revesteix la forma d’: un seguit d’asimetries, la situació d’anormalitat.

  • Mots prefixats i compostos
    • Quan el segon formant comença per r

      S’escriu rr quan el so de erra vibrant o forta apareix entre vocals: en els mots formats amb els prefixos a- privatiu i cor- (arítmia esdevé arrítmia; coresponsable passa a ser corresponsable); en el mot erradicar i derivats, i en els compostos amb els radicals raqui(o)-, reo-, rin(o)-, rinco-, riz(o)- i rodo- (cefalorraquidi, batirreòmetre, otorrinolaringòleg, catarrí, ornitorrinc, micorriza, cinorròdon) i amb les terminacions -rràfia i -rrexi (neurorràfia, metrorrexi).

    • Quan el segon formant comença per s seguida de consonant

      S’hi escriu una e epentètica quan el segon formant coincideix formalment i semànticament amb un mot català: arterioesclerosi (esclerosi), cardioespasme (espasme), electroestàtic (estàtic) o feldespat (espat); però, en canvi, microscòpic, termòstat, atmosfera. Amb això es facilita la coneixença de l’ortografia d’aquests compostos perquè els assimila a la resta de compostos i prefixats (autoescola, infraestructura, poliesportiu, preescolar).

    • Aglutinacions

      S’escriuen aglutinats i sense guionet expressions nominals lexicalitzades com un sensepapers o una contrarellotge (però amb guionet déu-n’hi-do i cotó-en-pèl, amb accent gràfic en el primer component), i també compostos formats per dues bases verbals del mateix camp semàntic, perquè no es consideren mots repetitius o expressius (a cuitacorrents, sucamulla, a matadegolla).

    • Guionets

      S’escriu un guionet quan el prefix precedeix un sintagma (exdirectora general passa a ser ex-directora general, i viceprimer ministre, vice-primer ministre); també, quan el prefix precedeix cometes i mots en cursiva (un ex-«hippy»), de la mateixa manera que ja es feia davant majúscules, xifres i símbols.

      En els conjunts formats per un substantiu o un adjectiu precedits de l’adverbi no, s’escriu un guionet únicament en els casos lexicalitzats (per exemple, el no-alineament però la no confessionalitat de l’Estat; art no figuratiu ‘abstracte’ esdevé art no-figuratiu, però arma no reglamentària).

      Es posa en relleu l’ús discrecional del guionet en casos d’homonímia (co-rector, ex-portador, per diferenciar-los de corrector o exportador) o per evitar grafies detonants (ex-exiliat o ex-xa, en comptes de exexiliat o exxà).

      S’escriuen amb guionet els compostos en què un dels components ja en porta (tractat anglo-nord-americà).

      En els compostos a la manera culta (formats per dos o més adjectius amb la terminació -o llevat del darrer), sempre que no responguin a un concepte unitari (és a dir, en els casos no lexicalitzats), és admissible l’ús del guionet (el tractat hispano-americà ‘d’Espanya amb Amèrica’; cf. els països hispanoamericans ‘d’Hispanoamèrica’).

Informació Per aplicar la nova ortografia a l’edició de documents, es poden fer servir el diccionari complementari i el d’exclusions que hi ha al Retrucs.
Bibliografia
Institut d’Estudis Catalans. Ortografia catalana [en línia]. <http://www.iec.cat/llengua/documents/ortografia_catalana_versio_digital.pdf> [consulta: 12 maig 2017].

Institut d’Estudis Catalans. Ortografia catalana: presentació [en línia]. <http://www.iec.cat/llengua/documents/ORTOGRAFIA-Presentació.pdf> [consulta: 17 gener 2017].

Nogué Serrano, Neus. Les principals novetats de l’Ortografia catalana (2017) i de la Gramàtica de la llengua catalana (2016) de l’Institut d’Estudis Catalans [en línia]. <http://www.santillana.es/catalogos/2017/Grup/Santillana_informa/files/assets/common/downloads/Santillana%20informa.pdf> [consulta: 30 octubre 2017].

Universitat de Barcelona. Departament de Filologia Catalana i Lingüística General. Principals modificacions que inclou l’Ortografia catalana de l’IEC (2016) [en línia]. <http://hdl.handle.net/2445/104063> [consulta: 17 gener 2017].
Darrera actualització: 31-10-2017
Impressió de la pàgina