delegar

El verb delegar és transitiu, és a dir, va acompanyat de complement directe.

Exemple adequatEl rector delega una vicerectora per desenvolupar el projecte.

Exemple adequatEl rector delega el projecte en una vicerectora.


En el primer cas, el complement directe fa referència a la persona o l’organisme a qui algú traspassa el poder o encarrega una funció.

Exemple adequatLa cap d’estudis pot delegar el secretari per exercir les seves funcions.

Exemple adequatEl degà ha de delegar una comissió perquè resolgui els premis.

Exemple adequatLa reunió la presideix el secretari o la persona que delegui.


En el segon cas, el complement directe indica els poders o funcions traspassats. La persona o l’organisme que els rep, si s’esmenta, apareix com a complement indirecte precedit de les preposicions a o en.

Exemple adequatLa cap d’estudis pot delegar les seves funcions en el secretari.

Exemple adequatEl degà ha de delegar els premis a una comissió.

Exemple adequatLa reunió la presideix el secretari o la persona en qui delegui l’atribució.


En el cas de construccions en què només s’expressi la persona o l’organisme que rep el poder, sense fer esment ni de les funcions ni de les facultats delegades, cal respectar la construcció transitiva, de manera que aquest element no pot aparèixer precedit de preposició.

Exemple no admissibleLa cap d’estudis pot delegar en el secretari.

Exemple no admissibleEl degà ha de delegar a una comissió.

Exemple no admissibleLa reunió la presideix el secretari o la persona en qui delegui.
Darrera actualització: 20-5-2019
Impressió del capítol | Impressió de la pàgina
Citació recomanada:
«Règims verbals: delegar» [en línia]. A: Llibre d’estil de la Universitat de Barcelona. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics. <https://www.ub.edu/llibre-estil/criteri.php?id=3099> [consulta: 29 març 2024].
Pujar al principi de la pàgina