Editorial

  • En els llibres o les monografies i els recursos electrònics, el nom de l’editorial o de la responsabilitat de l’edició figura després del lloc de publicació i va precedida de dos punts.

    Exemple adequatComelles, Salvador et al. Test de català oral. Terrassa: Àrtic, 1996.

    En canvi, en les referències de publicacions periòdiques, si s’hi fa constar, l’editorial es posa darrere del títol i precedida de punt.

    Exemple adequatSàpiens. Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 2002-.


  • Les indicacions SA, SL, Cia., etc., s’ometen i les mencions d’editorial o d’edicions se suprimeixen sempre que no formin part del nom de la casa editorial. Així, cal posar Bromera, Eumo, però en canvi Edicions 62 (Ed. 62).

    Exemple adequatPitarch, Vicent. Control lingüístic o caos. Alzira: Bromera, 1996. (Graella; 9).

    Rigo, Antònia; Genescà, Gabriel. Tesis i treballs: aspectes formals. Vic: Eumo, 2000. (Llengua i Text; 4).

    López del Castillo, Lluís. Gramàtica del català actual. Barcelona: Edicions 62, 1999. (El Cangur; 272).


  • Quan l’editor és algun departament o part d’una institució més àmplia, cal indicar-los segons l’ordre següent: primer el marc més general i, a continuació, el més específic, separats per un punt.

    Exemple adequatParlem ! = Hablemos ! = Let’s talk ! [disc compacte]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació, 2001.

    Tradumàtica. Revista electrònica sobre traducció i tecnologies de la informació i la comunicació [en línia]. Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Traducció i Interpretació. Barcelona, 2001-. <http://revistes.uab.cat/tradumatica/> [Consulta: 15 maig 2017]

    Si la responsabilitat de l’edició és una institució i se’n vol fer constar la sigla, ha d’anar entre claudàtors després de la denominació completa.

    Exemple adequatLista de encabezamientos de materia de la Red de Bibliotecas del CSIC. Madrid: Centro Superior de Investigaciones Científicas [CSIC]. Unidad de Coordinación de Bibliotecas, 2000. [Disc compacte].


  • Quan hi ha diversos editors s’acostuma a indicar el nom de totes les editorials o editors implicats separats amb un punt i coma.

    Exemple adequatDigui digui: curs de català per a no-catalanoparlants adults. 3a ed. 3a reimpr. Barcelona: Abadia de Montserrat; Enciclopèdia Catalana, 2000.

    Actas del III Simposio Iberoamericano de Terminología: San Millán de la Cogolla, La Rioja, 1992. Barcelona: Universitat de Barcelona. Servei de Llengua Catalana; Universitat Pompeu Fabra. IULA; CINDOC, 1997.

    Abadal, Ernest. Sistemas y versiones de información digital. Gijón; Barcelona: Trea; Edicions de la Universitat de Barcelona, 2001.


  • Quan l’editorial és una institució no catalana, se’n manté el nom en la llengua original. Si es creu convenient, se’n pot indicar la traducció entre claudàtors.

    Exemple adequatBray, Zoë. Possibilités de financement pour les groupeslinguistiques minoritaires. Bruxelles: Bureau Européen pour les Langues Moins Répandues, 1998.

    Lópex, Xosé (coord.); Novo, Paulino (coord.). Obradoiro de redacción. Santiago de Compostela: Consello da Cultura Galega, 2000.

    Hezkuntza eta Euskara = Educación y euskara. Vitoria: Euskal Estatistika Erakundea [Institut Basc d’Estadística], 1994.


  • Si a la publicació no hi consta cap editor, s’anota la locució llatina sine nomine (‘sense nom’), abreujada i entre claudàtors [s. n.].

    Exemple adequatPresentacions de les Jornades del CREL. [Barcelona]: [s. n.], [2000].
Darrera actualització: 20-1-2023
Impressió del capítol | Impressió de la pàgina
Citació recomanada:
«Editorial» [en línia]. A: Llibre d’estil de la Universitat de Barcelona. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics. <https://www.ub.edu/llibre-estil/criteri.php?id=375> [consulta: 28 març 2024].
Pujar al principi de la pàgina