Guió llarg 

Els guions llargs (ratlla horitzontal volada [—]) s’utilitzen, principalment:
  • Per marcar els incisos. En aquest cas, s’escriuen enganxats a les paraules que inclouen:

    Exemple correcte El pes de la simplificació dels llenguatges d’especialitat de la Universitat un dels objectius prioritaris del Servei ens forçava a decantar-nos per un model de llengua.


    Si el final de l’incís coincideix amb un punt o punts suspensius, el guió desapareix.

    Exemple correcte L’autor comença l’article plantejant uns quants problemes tècnics els quals, al meu entendre, tenen una solució ben senzilla. Després d’aquest plantejament, l’autor inicia [...].

    Exemple correcte Tots els bidells van aprovar la proposta això si més no és el que se’ns va comunicar—; la resta del PAS, en canvi, no va ser unànime.

    Exemple correcte Una vegada i una altra reapareix inevitablement en formes més solemnes bé que menys serioses!—: discursos commemoratius, arengues patriòtiques, articles de diari i de revistes, etc.

    Exemple correcte L’intèrpret viatjarà en classe turística amb bitllet pagat per endavant des del seu domicili professional fins a Barcelona (anada i tornada) proporcionat per l’empresa.


  • En els diàlegs, per marcar les intervencions dels interlocutors i els incisos del narrador. S’escriu enganxat a la paraula que el segueix.

    Exemple correcte —A quina hora començarà l’examen? —va preguntar el Pere.
    —A les nou —li va respondre un company.


  • En les enumeracions, en què cal deixar un espai després del guió.

    Exemple correcte Cal presentar la documentació següent:
    el resguard de la matrícula
    una fotocòpia del document nacional d’identitat
    dues fotografies.


Els guions llargs no s’han de confondre amb els guions mitjans ni amb els guionets:

Exemple correcte 5 °C
44 22 = 22

Exemple correcte vint-i-tres
cantem-la
el 23-F
les relacions universitat-empresa
pàg. 38-42
26-10-2011
desembre de 1970 - gener de 1971
Bibliografia
Els signes de puntuació [en línia]. Bellaterra; Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat Politècnica de Catalunya, 1994. <http://www.upc.edu/slt/signes> [Consulta: 17 maig 2012].

Mestres, Josep Maria et al. Manual d’estil. La redacció i l’edició de textos. 4a ed. Vic: Eumo Editorial; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; Associació de Mestres Rosa Sensat, 2009.

Pujol, Josep Maria; Solà, Joan. Ortotipografia. Manual de l’autor, l’autoeditor i el dissenyador gràfic. 3a ed. rev. Barcelona: Columna, 2000.
Darrera actualització: 20-4-2018
Impressió de la pàgina
Citació recomanada
«Guió llarg» [en línia]. A: Criteris de la Universitat de Barcelona (CUB). Llibre d’estil. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics. <http://www.ub.edu/cub/criteri.php?id=539> [consulta: 20 octubre 2018].