Concordança del verb haver-hi 

L’ordre lògic i natural de les oracions en què apareix el verb haver-hi és peculiar: el sintagma nominal va darrere el verb.

Exemple correcte Hi ha molta gent.

Exemple inadequat Molta gent hi ha.


En aquest tipus d’oració, seguint l’ús normatiu tradicional, no es fa la concordança entre el verb i el sintagma nominal: el verb es manté en singular independentment del nombre del sintagma nominal.

Exemple correcte No hi ha cap tema pendent de discussió.

Exemple correcte No hi ha més temes pendents de discussió.

Exemple incorrecte No hi han més temes pendents de discussió.


En els contextos formals (sobretot si són escrits) es recomana que s’eviti la concordança, tant si el verb està en present com si està en qualsevol altre temps.

Exemple correcte No hi ha més temes pendents de discussió.


Exemple correcte No hi va haver gaires intervencions durant la sessió.

Exemple incorrecte No hi van haver gaires intervencions durant la sessió.


Exemple correcte Hi haurà més assistents la setmana que ve.


Ara bé, en contextos poc formals i, bàsicament, en la llengua parlada, es tolera la concordança entre el verb i el sintagma nominal.

Exemple inadequat No hi han més temes pendents de discussió.

Exemple inadequat No hi van haver gaires intervencions durant la sessió.

Exemple inadequat Hi hauran més assistents la setmana que ve.


Cal no confondre aquest fenomen del verb haver-hi amb la coincidència del pronom hi i el verb haver quan aquest és auxiliar d’un altre verb. En aquests casos, la concordança amb el subjecte és obligada.

Exemple correcte Hi han contribuït totes les universitats.

Exemple incorrecte Hi ha contribuït totes les universitats.
Bibliografia
Fabra, Pompeu. Gramàtica catalana. 6a ed. Barcelona: Teide, 1974 , § 72.

Solà, Joan et al. Gramàtica del català contemporani. Barcelona: Empúries, 2002, vol. 2, § 2.4.4.2, 13.3.4.2b i 14.2.1.2.
Darrera actualització: 14-10-2016
Impressió de la pàgina