Criteris - Universitat de Barcelona

Criteris lingüístics, bibliogràfics, d'estil i convencions

Expressió del temps < Preposicions < Morfosintaxi < Qüestions de llengua < Llibre d’estil

Expressió del temps


Expressió del temps 


Grans períodes (èpoques, edats, eres) 

Els grans períodes, com per exemple èpoques, mil·lennis, edats i eres, s’introdueixen sempre amb una preposició, que pot ser tant a com en.

Exemple correcte Has llegit L'obra d'art a l’època de la seva reproductibilitat tècnica, de Walter Benjamin?

Exemple correcte Jordi Bolós va publicar l'any 2000 La vida quotidiana a Catalunya en l’època medieval.

Exemple correcte Es tracta d’un text redactat a/en l’edat mitjana.

Exemple correcte El gos de les torberes convisqué amb els humans a/en l’edat de la pedra.

Exemple correcte El moviment alpí que tingué lloc al/en el període terciari va fer emergir els Pirineus.

Exemple correcte A/En l’era cenozoica hi va haver una relativa estabilitat geològica.


Hi ha, però, unes restriccions en l’ús d’aquestes dues preposicions: davant d’article indefinit, davant d’un demostratiu i davant de referències genèriques (com ara les expressions en plural), fem servir sempre en.

Exemple correcte Vaig néixer en una època en què no hi havia encara televisió.

Exemple correcte El professor Edgar Morin respon en una entrevista com era l’Europa en aquella època comparada amb l’actual.

Exemple correcte El treball de la població es va anar especialitzant en eres posteriors.
Bibliografia
Solà, Joan et al. Gramàtica del català contemporani. Barcelona: Empúries, 2002, vol. 3, pàg. 2878.

Segles 

Per fer referència a un segle s’utilitza l’article masculí el precedit de les preposicions a o en, o bé les expressions al segle i en el segle. No és correcte esmentar un segle sense cap preposició.

Exemple correcte Aquest edifici universitari es va construir al segle xix.

Exemple correcte Aquest edifici universitari es va construir al xix.

Exemple correcte Aquest edifici universitari es va construir en el segle xix.

Exemple correcte Aquest edifici universitari es va construir en el xix.


Exemple incorrecte Aquest edifici universitari es va construir el segle xix.


Un cop s’ha escollit una de les opcions possibles, cal mantenir-la en tot el document per donar coherència al text.

Dècades 

Les dècades s’introdueixen sempre amb una preposició, que pot ser tant a com en.

Exemple correcte A/En la dècada dels noranta hi va haver un gran desenvolupament tecnològic.


Hi ha, però, unes restriccions en l’ús d’aquestes dues preposicions: davant d’article indefinit, davant d’un demostratiu i davant de referències genèriques (com ara les expressions en plural), fem servir sempre en.

Exemple correcte Els científics continuen investigant amb molt pocs recursos en una dècada extremament difícil per a la recerca.

Exemple correcte En aquella dècada hi va haver episodis especialment bel·ligerants.

Exemple correcte No trobem documentat aquest fenomen en dècades anteriors.


Les dècades s’escriuen amb lletres i en singular.

Exemple correcte Anomenem dècada dels seixanta el període comprès entre 1960 i 1969.

Exemple incorrecte Anomenem dècada dels seixantes el període comprès entre 1960 i 1969.

Exemple incorrecte Anomenem dècada dels 60 el període comprès entre 1960 i 1969.

Anys 

Per fer referència a un any s’utilitza l’article masculí el o l’expressió l’any.

Exemple correcte Lluís el Piadós va conquerir Barcelona l’any 804.

Exemple correcte Lluís el Piadós va conquerir Barcelona el 804.


Exemple correcte L’any 1970 el van fer president.

Exemple correcte El 1970 el van fer president.


Exemple incorrecte A l’any 1970 el van fer president.

Exemple incorrecte Al 1970 el van fer president.

Exemple incorrecte En l’any 1970 el van fer president.

Exemple incorrecte En el 1970 el van fer president.



En general, tant en les datacions completes (dia + mes + any) com en les incompletes, davant l’any podem fer servir indistintament la preposició de o bé la contracció del. En els anys a partir del 2000, i com a reflex de la tendència general en llengua oral, el més habitual és fer servir la contracció.

Datacions completes:

Exemple correcte La presentació del seu primer llibre es va fer el 2 de gener de 1998.

Exemple correcte La presentació del seu primer llibre es va fer el 2 de gener del 1998.


Exemple correcte Va néixer el 2 del 2 del 2002.


Exemple inadequat Va néixer el 2 del 2 de 2002.


Datacions incompletes:

Exemple correcte Una nit de 1391 els jueus del Call van ser víctimes d’un avalot.

Exemple correcte Una nit del 1391 els jueus del Call van ser víctimes d’un avalot.


Exemple correcte Va perdre les eleccions del 2003.


Exemple inadequat Va perdre les eleccions de 2003.



Cal tenir en compte, però, que en el cas dels textos administratius i jurídics la datació es fa sempre amb la preposició de més l’any, i no es fa servir mai la contracció del.

Exemple correcte Barcelona, 20 de gener de 1988

Exemple correcte Vic, 13 d’octubre de 2014


Exemple incorrecte Barcelona, 20 de gener del 1988

Exemple incorrecte Vic, 13 d’octubre del 2014



Quan s’esmenta l’estació i l’any d’un esdeveniment s’utilitza sempre la contracció del.

Exemple correcte La primavera del 68 va esdevenir històrica.

Exemple correcte L’estiu del 2015 va fer una calor insuportable.



En les enumeracions i referències a períodes en què apareixen anys diferents són possibles les dues solucions esmentades, és a dir, de i del. Un cop s’hagi escollit una opció, cal mantenir-la en tot el document per donar coherència al text.

Exemple correcte del 1700 al 1714

Exemple correcte del 1936 al 1939

Exemple correcte del 2000 al 2004


Exemple correcte de 1700 a 1714

Exemple correcte de 1936 a 1939

Exemple correcte de 2000 a 2004
Bibliografia
Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Assessorament lingüístic [en línia]. [Cop. 2003]. “10 de gener de 2000 o 10 de gener del 2000 de o del davant l’any -de o del 1999- article + any -de o del 1999”.  <http://www.gencat.cat/optimot/>. [12 novembre 2013].

Estacions 

Per referir-se a les estacions, es poden emprar diferents estructures segons si es tracta d’una referència genèrica (és a dir, quan s’esmenta únicament l’estació) o si es fa una referència específica (és a dir, quan l’estació s’acompanya d’algun complement, com per exemple l’especificació de l’any o els mots passat –ada, que ve, vinent).

  • En les referències genèriques, s’utilitza l’article precedit de la preposició a:

    Exemple correcte A l’hivern va fer una estada Erasmus a Bolonya.

    Exemple correcte Algunes espècies venen a reproduir-se en aquesta zona a la primavera.


  • En les referències específiques, la construcció es fa sense preposició:

    Exemple correcte L’hivern passat va fer una estada Erasmus a Bolonya.

    Exemple correcte L’hivern del 2002 va fer una estada Erasmus a Bolonya.



    Exemple incorrecte A l’hivern passat va fer una estada Erasmus a Bolonya.

    Exemple incorrecte A l’hivern del 2002 va fer una estada Erasmus a Bolonya.

Mesos 

A l’hora d’expressar el mes en què s’esdevé un fet s’han de distingir dos casos: quan es fa una referència genèrica (és a dir, quan s’esmenta únicament el mes) i quan es fa una referència específica (és a dir, quan el mes s’acompanya d’algun complement, com per exemple l’especificació de l’any o els mots passat, que ve, vinent).

  • En les referències genèriques, es fa servir l’article masculí el precedit de la preposició a, o bé l’expressió al mes de.

    Exemple correcte Al juny es va presentar l’informe sobre desigualtat social.

    Exemple correcte Al mes de juny es va presentar l’informe sobre desigualtat social.


    Exemple correcte Les classes comencen a l’octubre.

    Exemple correcte Les classes comencen al mes d’octubre.


    També es pot emprar la preposició per.

    Exemple correcte Per l’abril, cada gota val per mil.

    Exemple correcte Van ser aquí per l’agost.

    Exemple correcte Pel febrer li donen l’alta.

    Exemple correcte Si pel novembre trona, la collita serà bona.



  • En les referències específiques, es fa servir l’article masculí el sense preposició, o bé l’expressió el mes de.

    Exemple correcte El març del 2013 l’atur registrat a Barcelona va ser de 111.451.

    Exemple correcte El mes de març del 1991 l’atur registrat a Barcelona va ser de 111.451.


    Exemple correcte Les pràctiques es faran el gener vinent.

    Exemple correcte Les pràctiques es faran el mes de gener vinent.


Períodes

Per indicar un període també es pot distingir entre una expressió genèrica i una d’específica.

  • Expressió genèrica: s’introdueixen els mesos sense article.

    Exemple correcte de maig a juny

    Exemple incorrecte del maig al juny


  • Expressió específica: s’introdueix el mes i les referències específiques amb article.

    Exemple correcte del 25 de maig al 14 de juny

    Exemple correcte del maig del 2002 al juny del 2004

Dies 

Per expressar el dia en què s’esdevé un fet s’utilitza l’article masculí el o bé l’expressió el dia:

Exemple correcte El 29 d’aquest mes es va fer la sessió inaugural.


Exemple correcte Proposta aprovada el dia 7 d’abril de 2003.


Quan els dies de la setmana es complementen amb una data concreta, com que s’utilitzen en qualitat de noms, s’introdueixen amb un article:

Exemple correcte El dijous d’aquella primera setmana de febrer no hi va haver classe.


Exemple correcte El dimecres 29 d’octubre de 2013 es va constituir el Tribunal.


Exemple correcte La demostració es va fer el dijous 5 de gener a l’Aula Magna.


Quan ens referim al dia de la setmana immediatament anterior o posterior (casos en què es pot substituir el terme per adverbis com ara ahir, demà, abans-d’ahir, demà passat, etc.) aleshores no s’hi posa article.

Exemple correcte Dilluns començo les classes.


Exemple correcte Dimecres va ploure.


Exemple correcte Dijous hi ha un examen oficial.


En aquests casos també es pot explicitar la data concreta, que s’ha de tancar entre comes perquè es tracta d’una explicació no estrictament necessària, de la qual es pot prescindir.

Exemple correcte Dimecres, 29 d’octubre de 2003, es va constituir el Tribunal.


Exemple correcte La demostració es va fer dijous, 5 de gener, a l’Aula Magna.


L’ús adverbial (sense article) dels dies de la setmana també el trobem quan el dia està complementat per les expressions passat, vinent o que ve.

Exemple correcte Dissabte que ve hauré de treballar.


Exemple correcte La sessió va tenir lloc dijous passat.


Quan es vol indicar que un fet és habitual i es repeteix cada setmana, s’hi posa l’article. Es pot utilitzar tant en singular com en plural, però en els textos de la Universitat de Barcelona es prefereix el plural:

Exemple correcte Vaig a la Universitat els dilluns i els divendres.


Exemple inadequat Vaig a la Universitat el dilluns i el divendres.
Bibliografia
Solà, Joan. Parlem-ne. Converses lingüístiques. Barcelona: Proa, 1999, p. 140-143.

Parts del dia 

Dividim el dia en les parts següents: matí, migdia, tarda, vespre, capvespre, nit, mitjanit i matinada (també vesprada al País Valencià i horabaixa a les Illes Balears).

  • Preposició a + article

    Quan ens referim a les parts del dia fem servir la preposició a seguida de l’article determinat que calgui per a cadascuna, excepte en el cas de mitjanit, que no porta article.

    Exemple correcte Al matí no hi és mai.

    Exemple correcte Si vols, quedem al migdia i en parlem.

    Exemple correcte Diu que a la tarda no pot estudiar.

    Exemple correcte No vol que el truquin al vespre a casa.

    Exemple correcte A la nit se’n va a dormir d’hora perquè es lleva a la matinada per anar a treballar.

    Exemple correcte El dia 23 al matí / al migdia / a la tarda / al vespre / a la nit / a la matinada.


    Exemple correcte Es va despertar sobresaltada a mitjanit pensant en l’examen.

    Exemple correcte El dia 23 a mitjanit.


  • Preposició de sense article

    Alguns d’aquests termes també es poden introduir amb la preposició de i sense article:

    1. L’expressió de matí, que significa d’‘hora al matí’.

      Exemple correcte Arriba molt de matí.


    2. Construccions que indiquen distribució d’una activitat durant el dia:

      Exemple correcte torn de matí / de migdia / de tarda / de vespre / de nit / de matinada

      Exemple correcte horari de matí / de migdia / de tarda / de vespre / de nit / de matinada

      Exemple correcte classes de matí / de migdia / de tarda / de vespre / de nit / de matinada


    3. Els termes matinada i nit admeten ser introduïts també per de amb el mateix significat que tenen quan van introduïts per la preposició a + article.

      Exemple correcte Es lleva de matinada perquè té la feina molt lluny.

      Exemple correcte Es lleva a la matinada perquè té la feina molt lluny.


      Exemple correcte De nit no s’hi veu gaire.

      Exemple correcte A la nit no s’hi veu gaire.



Cal recordar que amb les parts del dia són incorrectes les construccions amb la preposició per o sense preposició ni article.

Exemple correcte Estudiarà a la tarda.

Exemple incorrecte Estudiarà per la tarda.


Exemple correcte Va venir ahir a la nit.

Exemple incorrecte Va venir ahir nit.

Hores 

Podem fer les indicacions horàries seguint el sistema internacional o bé el sistema tradicional del Principat de Catalunya.

  1. El sistema utilitzat tradicionalment al Principat parteix de la divisió del dia en dos blocs de dotze hores, i les relaciona mitjançant els quarts. Quan fem servir aquest sistema, el més recomanable és escriure les hores i els quarts en lletres i no pas en xifres.

    Exemple correcte Sol arribar a dos quarts de vuit del matí / del vespre.

    Exemple correcte Són les quatre de la tarda.

    Exemple correcte La classe va començar a tres quarts de deu menys cinc minuts del matí / a tres quarts de deu del matí menys cinc minuts.


    Exemple inadequat Sol arribar a 2/4 de 8 h del matí / del vespre.

    Exemple inadequat Són les 4 h.


    Exemple incorrecte La classe va començar a 3/4 de 10 menys 5 minuts del matí / a 3/4 de 10 del matí menys 5 minuts.


  2. El sistema internacional és el més adequat per als documents administratius i de caràcter formal, com ara actes, convocatòries, invitacions, avisos, horaris d’atenció al públic, etc., ja que permet indicar amb precisió les hores i els minuts.

    En aquest sistema s’escriuen les notacions en xifres i se separen les hores dels minuts mitjançant un punt. Després de la notació horària s’hi afegeix l’abreviació de les hores, que és h (sense punt).

    Exemple correcte L’acte va tenir lloc a les 12 h del dia 9 de gener de 2004.

    Exemple correcte La sessió de la Junta de Facultat va començar a les 16.15 h, és a dir, amb un quart de retard.

    Exemple correcte El tren que va a l’aeroport surt a les 7.56 h.

    Exemple correcte Horari d’atenció al públic
    De dilluns a divendres, de 10 a 13 h
    Dilluns i dijous, de 16 a 18 h


    Com es veu als exemples, en aquestes expressions s’introdueixen les hores amb l’article. En el cas que s’indiqui durada, es pot obviar:

    Exemple correcte La revisió d’exàmens es pot fer de 15.30 a 18.30 h.

    Exemple correcte La revisió d’exàmens es pot fer de les 15.30 a les 18.30 h.


Per indicar una hora aproximada es fan servir les expressions cap a + hora o bé al voltant de + hora.

Exemple correcte Hem quedat a la biblioteca cap a les nou.

Exemple correcte L’avís d’incendi va ser al voltant de les onze del matí.
Bibliografia
Mestres, Josep Maria et al. Manual d’estil. La redacció i l’edició de textos. 4a ed. Vic: Eumo Editorial; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; Associació de Mestres Rosa Sensat, 2009, pàg. 668.

Altres expressions temporals 


a comptar de 

En documentació administrativa, quan s’indica un termini en relació amb una expressió temporal, es poden fer servir les construccions a comptar de o comptador des de.

Exemple correcte La Comissió ho ha de resoldre en el termini de vint dies a comptar de l’endemà de la presentació de la sol·licitud.

Exemple correcte Les sol·licituds s’han de presentar en el termini de quinze dies comptadors des de la data indicada.


No són recomanables altres expressions com ara a comptar des de o comptador a partir de.

Exemple correcte El pla de recerca nou s’ha de presentar en un termini màxim de sis mesos a comptar de la comunicació d’avaluació negativa.

Exemple inadequat El pla de recerca nou s’ha de presentar en un termini màxim de sis mesos a comptar des de la comunicació d’avaluació negativa.

Exemple inadequat El pla de recerca nou s’ha de presentar en un termini màxim de sis mesos a comptar a partir de la comunicació d’avaluació negativa.


Exemple correcte En el termini màxim de cinc dies comptadors des de la comunicació de l’autorització, la directora fa públic el dipòsit de la tesi.

Exemple inadequat En el termini màxim de cinc dies comptadors a partir de la comunicació de l’autorització, la directora fa públic el dipòsit de la tesi.

al més aviat possible 

Les locucions al més i al menys seguides d’un adverbi s’han d’escriure començades per la preposició a.

Exemple correcte Respon-me al més aviat possible.

Exemple incorrecte Respon-me el més aviat possible.


Exemple correcte Va lliurar-ho al més tard que va poder.

Exemple incorrecte Va lliurar-ho el més tard que va poder.


Exemple correcte Va fer-li la crítica al menys negativament possible.

Exemple incorrecte Va fer-li la crítica el menys negativament possible.


Cal recordar que aquestes mateixes locucions es poden expressar d’altres maneres:

Exemple correcte Respon-me tan aviat com puguis.


Exemple correcte Respon-me com més aviat millor.


En el cas de màxim, mínim, millor i pitjor també hi ha d’aparèixer la preposició a.

Exemple correcte Veniu al màxim de puntuals, si us plau.


Exemple correcte Els accessos s’han adaptat al mínim imprescindible.


Exemple correcte Sempre intenta fer les coses al millor que pot.


Exemple correcte La discussió, finalment, va acabar al pitjor possible.


Pel que fa a les construccions al més i al menys seguides d’adjectiu, només són correctes si l’adjectiu fa d’adverbi:

Exemple correcte Va llegir el llibre al més ràpid possible.


Exemple correcte Llança-ho al més alt possible.


No és correcte, per tant, si l’adjectiu continua fent funció d’adjectiu.

Exemple incorrecte Deixeu les instal·lacions al més netes possible.


En aquest cas les construccions correctes són les formades per com més… millor o  tan… com (seguit d’un verb com ara poder, ser possible, voler, etc.).

Exemple correcte Deixeu les instal·lacions com més netes millor.

Exemple correcte Deixeu les instal·lacions tan netes com sigui possible.
Bibliografia
Abril, J. Diccionari pràctic de qüestions gramaticals. Barcelona: Edicions 62, 1997, pàg. 35.

Fabra, Pompeu. Gramàtica catalana. 6a ed. Barcelona: Teide, 1974 , § 89.

comptador des de 

En documentació administrativa, quan s’indica un termini en relació amb una expressió temporal, es poden fer servir les construccions a comptar de o comptador des de.

Exemple correcte La Comissió ho ha de resoldre en el termini de vint dies a comptar de l’endemà de la presentació de la sol·licitud.

Exemple correcte Les sol·licituds s’han de presentar en el termini de quinze dies comptadors des de la data indicada.


No són recomanables altres expressions com ara a comptar des de o comptador a partir de.

Exemple correcte El pla de recerca nou s’ha de presentar en un termini màxim de sis mesos a comptar de la comunicació d’avaluació negativa.

Exemple inadequat El pla de recerca nou s’ha de presentar en un termini màxim de sis mesos a comptar des de la comunicació d’avaluació negativa.

Exemple inadequat El pla de recerca nou s’ha de presentar en un termini màxim de sis mesos a comptar a partir de la comunicació d’avaluació negativa.


Exemple correcte En el termini màxim de cinc dies comptadors des de la comunicació de l’autorització, la directora fa públic el dipòsit de la tesi.

Exemple inadequat En el termini màxim de cinc dies comptadors a partir de la comunicació de l’autorització, la directora fa públic el dipòsit de la tesi.

a finals de 

La locució a finals de indica el final d’un període i significa ‘cap a la fi d’un espai de temps’. Es pot fer servir tant en plural com en singualar.

Exemple correcte A finals d’any s’ha de fer inventari.

Exemple correcte A final d’any s’ha de fer inventari.


Les locucions següents expressen la mateixa idea: al final de, a la fi de, a fi de, a l’acabament de, a la darreria de, a les acaballes de, a darrers de.

Exemple correcte Al final del segle ixx

Exemple correcte A la fi de l’hivern

Exemple correcte A fi de mes

Exemple correcte A l’acabament de l’era glacial

Exemple correcte A la darreria de segle

Exemple correcte A les acaballes del 2000

Exemple correcte A darrers d’any

a principis de 

La locució a principis de indica l’inici d’un període. Es pot fer servir tant en plural com en singular.

Exemple correcte A principis de mes arribarà una partida de llibres.

Exemple correcte A principi de mes arribarà una partida de llibres.


Les locucions següents expressen la mateixa idea: al principi de, a començaments de, a començament de, al començament de, a la primeria de, a l’inici de, a l’entrant de. Cal tenir en compte, però, que si duen article la construcció no admet el plural.

Exemple correcte Al principi de l’era espacial

Exemple correcte A començaments de mes

Exemple correcte A començament d’any

Exemple correcte Al començament del segle xxi

Exemple correcte A la primeria de maig

Exemple correcte A l’inici del segle xxi

Exemple correcte A l’entrant de segle

a mitjan, a mig / a mitja 

La locució a mitjan s’utilitza per referir-se a la meitat aproximada d’un període de temps. No té forma de plural i no va seguida de la preposició de.

Exemple correcte a mitjan setmana
Exemple incorrecte a mitjans de setmana
Exemple correcte a mitjan novembre
Exemple incorrecte a mitjans de novembre
Exemple correcte a mitjan mes
Exemple incorrecte a mitjans de mes
Exemple correcte a mitjan any
Exemple incorrecte a mitjans d’any
Exemple correcte a mitjan segle
Exemple incorrecte a mitjans de segle
Exemple correcte a mitjan semestre
Exemple incorrecte a mitjans de semestre
Exemple correcte de mitjan juny a mitjan setembre
Exemple incorrecte de mitjans de juny a mitjans de setembre


L’expressió a mig (o a mitja si acompanya un nom femení) té el mateix significat que a mitjan i se sol usar per evitar construccions forçades davant de noms femenins.

Exemple correcte a mig novembre
Exemple correcte a mitja setmana


En alguns casos, també es pot fer servir la locució a la meitat de amb el mateix significat.

Exemple correcte a la meitat del segle xx
Exemple correcte a la meitat del trimestre

en el decurs de 

El mot decurs fa referència a l’acció de transcórrer (especialment el temps) i, per tant, implica durada.

Exemple correcte En el decurs de l’exposició s’han proposat una sèrie de reflexions.

Exemple correcte En el decurs del procés de Bolonya s’han establert les bases per a la mobilitat d’estudiants.


Per aquesta raó, l’expressió durant el decurs de és redundant i no s’ha de fer servir. Per expressar la mateixa idea hi ha, com a mínim, les opcions en el decurs de i durant. Aquesta última opció, durant, és preferible pel fet que és l’expressió més planera.

Exemple correcte És normal que durant el procés curatiu el pacient pateixi recaigudes.

Exemple correcte És normal que en el decurs del procés curatiu el pacient pateixi recaigudes.

Exemple incorrecte És normal que durant el decurs del procés curatiu el pacient pateixi recaigudes.


D’altra banda, segons el context, es poden trobar altres solucions possibles que s’adaptin millor al sentit de cada oració.

Exemple correcte No és gens habitual que els organitzadors lliurin còpies dels pòsters mentre dura l’esdeveniment.
Exemple incorrecte No és gens habitual que els organitzadors lliurin còpies dels pòsters durant el decurs de l’esdeveniment.
Exemple correcte Qualsevol llengua experimenta canvis al llarg de la seva evolució històrica.
Exemple incorrecte Qualsevol llengua experimenta canvis durant el decurs de la seva evolució històrica.
Exemple correcte Mentre feien la reunió, el telèfon va sonar dues vegades.
Exemple incorrecte Durant el decurs de la reunió, el telèfon va sonar dues vegades.
Exemple correcte L’any 2005 es va commemorar el centenari del naixement del poeta.
Exemple incorrecte Durant el decurs de l’any 2005 es va commemorar el centenari del naixement del poeta.
Bibliografia
Diccionari de la llengua catalana [en línia]. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. <http://dlc.iec.cat> [consulta: 28 agost 2009].

Gran diccionari de la llengua catalana [en línia]. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. <http://www.enciclopedia.cat> [Consulta: 28 agost 2009].

Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics
Darrera actualització: 20-7-2016
www.ub.edu/cub/criteri.php?id=1191