Criteris lingüístics, bibliogràfics, d'estil i convencions

Pàgines web

  • Qüestions d’estructura
    • Etiquetes HTML
    • Títols i subtítols
    • Paràgrafs
    • Llistes
    • Frases
    • Enllaços
  • Qüestions d’estil
    • Qüestions lingüístiques
      • Temps verbals
        • Present
        • Imperatiu
        • Infinitiu
      • Convencions gràfiques
        • Abreviatures
        • Sigles
        • Símbols
        • Majúscules i minúscules
          • Minúscula
          • Majúscula inicial del primer mot
          • Majúscula inicial de tots els noms i adjectius
        • Tipus de lletra
        • Caràcters especials
      • Correcció lingüística

    Pàgines web

    Els textos dels productes digitals han de ser senzills, accessibles i independents —han de tenir sentit fora de context, al marge de l’estructura de navegació. L’objectiu principal d’una pàgina web no és altre que comunicar amb èxit un determinat missatge. Per això, aquest tipus de text s’inspira en els principis següents:

    • Comparteix característiques amb el llenguatge periodístic, des del punt de vista d’estructura, però també pel que fa a l’objectiu informatiu i d’influència.

    • Prioritza un estil d’escriptura simple i eficient, que permet als lectors entendre fàcilment el text escrit. Això té a veure amb el llenguatge planer o la comunicació clara.


    Es diu que el contingut de cada pàgina ha de ser independent i tenir sentit fora de context, perquè s’hi pot arribar des de vies diferents, de manera que la navegació no és sempre lineal o seqüencial. L’accés també pot fer-se:

    • des d’un altre web, on s’ha enllaçat
    • des d’un resultat d’un cercador
    • des d’un codi QR
    • escrivint l’URL que apareix en un material imprès
    • des d’una xarxa social
    .

    El mitjà condiciona també la tria del contingut. Els estudis demostren que la lectura en pantalla és, aproximadament, un 25 % més lenta que la lectura sobre paper. Per tant, el web no es llegeix, s’escaneja: es llegeix en diagonal per detectar el més important. A més, l’actual sobreexposició informativa obliga a racionalitzar. Els editors web han de simplificar, reduir i estructurar al màxim els textos.

    Qüestions d’estructura

    L’estructura de les pàgines web sovint respon a la tècnica de la piràmide invertida típica del periodisme, que organitza la informació de manera jeràrquica. El contingut essencial apareix a l’inici, seguit dels detalls importants i, en darrer lloc, de les dades complementàries. La informació es presenta d’una manera lògica, mitjançant una bona progressió de les idees que es transmeten.

    Seguint l’ordre d’aparició, convé ressaltar els elements següents:

    • El títol ha de ser contundent, clar i significatiu. Resumeix breument el contingut de la pàgina i permet decidir als usuaris si la informació respondrà a les seves necessitats.

      Pot anar acompanyat d’un subtítol, que concreta i especifica l’abast del contingut de la pàgina. En general, aquesta secció no sol ultrapassar les deu paraules.

    • El primer paràgraf respon a l’entradeta i dona a conèixer la informació més rellevant. En la mesura que sigui possible, s’hi poden aplicar les sis preguntes clau del periodisme: què?, qui?, quan?, on?, per què? i com?

    • El cos de la pàgina, que s’estructura en paràgrafs, conté el desenvolupament del text. Recull, de manera clara i senzilla, les idees clau i les dades necessàries que satisfan l’objectiu informatiu.

      És convenient que cada paràgraf presenti una sola idea, que s’expressa en la suma de frases, preferentment curtes i ben organitzades, que el componen. És recomanable evitar les subordinacions i els incisos innecessaris.

      L’extensió dels diversos paràgrafs, que han de quedar ben connectats entre si, ha de ser homogènia i equilibrada, i no solen ultrapassar les cinc línies.

      El recurs de les llistes (numerades o amb vinyetes) per ordenar la informació és especialment productiu en les pàgines web, atesa l’estructura marcadament visual i esquemàtica amb què es disposa el text, cosa que afavoreix la comprensió i la ràpida aproximació al contingut.

    • El paràgraf final, a tall de conclusió, recupera els elements més destacats i incideix en les informacions bàsiques que haurien de retenir els usuaris.

    • Els enllaços relacionats serveixen contextualitzar i donar informació addicional. Es poden presentar agrupats al final de la pàgina, per garantir la lectura atenta del contingut, o inserits puntualment a mesura que avança el text, cosa que ofereix als usuaris l’oportunitat de ressituar-se si el contingut no encaixa amb les seves necessitats.

      En tot cas, es poden combinar els dos mètodes i decidir, en funció del tipus de contingut enllaçat, si es presenta en el cos del text o en una secció final específica.

    Etiquetes HTML

    Etiquetes de la capçalera (head)



    • Cal anar amb compte amb el títol del document HTML que es fixa en la capçalera. Ha d’estar escrit correctament i en la llengua del document, ja que habitualment apareix a la barra de títol de la finestra del navegador i és una referència per als motors de cerca. A més, és convenient que sigui igual que el títol del cos del document o que hi tingui un lligam directe.

    • També cal revisar la coherència i la correcció del contingut de les metaetiquetes amb informació textual rellevant, com ara la descripció o les paraules clau.

    • Les seqüències de Javascript també poden contenir informació textual que cal tenir en compte.


    Etiquetes del cos (body)



    • Les etiquetes del cos del text (incloent-hi la mateixa etiqueta body) poden tenir atributs editables que han d’estar escrits correctament i en la llengua del document:

      • alt (generalment en les imatges)

      • onmouse

      • summary (en les taules)

      • title

      • value (en els atributs text, button, submit i reset)


    • En els documents fets amb marcs, cal tenir present que el text de l’etiqueta noframeset ha de ser coherent amb la llengua del document.

    Títols i subtítols

    • El títol del document, si és possible, ha de coincidir amb el text que apareix a la barra de títol de la finestra del navegador i que s’estableix en la capçalera.

    • No s’han d’obviar les preposicions, les conjuncions i els articles dels títols i subtítols. Si s’ha de partir el títol en dues línies o més, aquestes partícules han de quedar sempre a començament de línia.

    • Ni els títols ni els subtítols no han d’acabar mai en punt, com tampoc els noms dels menús i de les opcions ni els índexs de les diferents parts del document.

    • Els títols i subtítols del document han de mantenir una gradació lògica. És convenient fer servir els recursos tipogràfics disponibles (cos de lletra, format, numeració, etc.).

    • En la gradació decreixent dels diferents subapartats cal tenir present els aspectes següents:

      • Els diferents nivells dels subapartats han de quedar  reflectits en la disminució del cos de lletra, que mai no pot ser inferior al del text.

      • Els subtítols en majúscula han de ser d’un nivell superior al dels subtítols en minúscula. Com també la negreta ha de quedar per sobre de la cursiva.

      • Quan els documents són molt llargs, és recomanable numerar els subapartats. És convenient no barrejar xifres romanes i aràbigues. D’altra banda, el primer número ha de ser l’u, i no pas el zero.

    Paràgrafs

    En relació amb els paràgrafs que componen una pàgina web:

    • Cal procurar que siguin curts (en general, entre quatre i cinc frases) i, en tot cas, en conjunt equilibrats.

    • S’ha d’associar cada paràgraf amb el desenvolupament d’una idea. Aquesta idea es pot expressar en forma de títol de paràgraf o titolet. Els titolets més útils són els que responen a les preguntes dels usuaris. En aquest sentit, redactar els títols en format de pregunta pot ser una tècnica efectiva.

    • És convenient que quedin ben connectats entre si.

      • Els connectors d’ordre són molt útils per indicar processos.

        Exemple adequatEn primer lloc...
        Seguidament...
        Finalment...


      • Els connectors relacionals s’han de fer servir amb propietat.

        Exemple adequatD’una banda […], d’altra banda
        D’una banda […], de l’altra


    • S’han de tancar amb un signe de puntuació —generalment, un punt}.

    • Han de tenir la primera línia a caixa (no sagnada). Per tant, el començament del paràgraf següent s’indica deixant una línia en blanc entre paràgrafs.



    InformacióPer fer un bon ús dels connectors, consulteu la informació completa.

    Llistes

    En les pàgines web és habitual i recomanable l’ús de les llistes (numerades, amb vinyetes o amb icones) per estructurar la informació, atès que la disposició visual i esquemàtica afavoreix la comprensió i la ràpida aproximació al contingut. En tot cas, cal tenir presents les consideracions següents:

    • La frase introductòria i els diversos punts han de quedar relacionats, és a dir, s’ha de poder llegir cadascun dels apartats a continuació de l’enunciat, de manera que el resultat sigui una frase entenedora i sintàcticament ben construïda.

    • Els diferents elements d’una llista han de ser coherents entre si, és a dir, han de començar amb un element de la mateixa categoria (tots amb verb conjugat, tots amb infinitiu, tots amb nom o tots amb una frase, però no pas un de cada manera).

    • Si es fa una enumeració de mots o sintagmes breus, sense forma verbal ni puntuació interna, cap dels ítems de la llista no ha d’anar amb majúscula inicial absoluta i no s’han de tancar amb signe de puntuació.

      En canvi, si els elements de l’enumeració són llargs, tenen puntuació interna i, sobretot, inclouen alguna forma verbal, aleshores cal començar el primer mot de cada ítem de la llista amb majúscula inicial absoluta i cada paràgraf s’ha de tancar amb punt.

    Frases

    • S’ha de seguir l’ordre natural dels constituents de la frase tant com sigui possible per evitar estructures forçades, repeticions,  excés de signes de puntuació i possessius innecessaris.

      Normalment, pel que fa a la frase, l’ordre és subjecte, verb i complements; encara que alguns complements, com ara els circumstancials, poden aparèixer al començament.

      D’altra banda, en el sintagma nominal, també és més habitual que els adjectius vagin darrere el nom que acompanyen.

      Exemple adequatPer això us adrecem aquesta carta…
      Exemple inadequatÉs per això que us adrecem aquesta carta…
      Exemple adequatAl segle xii, abans de l’epidèmia, Barcelona tenia una població…
      Exemple inadequatBarcelona tenia, al segle xii, abans de l’epidèmia, una població…
      Exemple adequaten els casos següents…
      Exemple inadequaten els següents casos…
      Exemple adequatamb estudis o sense
      Exemple inadequatamb o sense estudis


    • És preferible fer servir verbs més que no pas noms en determinades posicions, perquè s’eviten possessius, pronoms i verbs innecessaris.

      Exemple adequatCal tramitar els documents
      Exemple inadequatCal procedir a la tramitació dels documents
      Exemple adequatÉs necessari reiniciar el  programa per instal·lar-lo correctament
      Exemple inadequatÉs necessària la reinicialització del programa per a la seva correcta instal·lació

    Enllaços

    • És convenient que el text de l’enllaç sigui pertinent des del punt de vista informatiu. S’han d’evitar, per tant, enllaços del tipus «Cliqueu aquí».

      D’altra banda, el text de l’enllaç i el títol del document enllaçat han de mantenir una relació de sentit per afavorir la connexió lògica entre els dos documents.

    • Els signes de puntuació que puguin seguir un enllaç han de conservar el format del text normal.

    • Els enllaços a documents de la Seu electrònica, Dipòsit digital o altres repositoris institucionals s’han de fer cap a la fitxa del recurs, a fi de garantir-ne la identificació inequívoca i accedir a la informació de vigència.

    Qüestions d’estil

    Una redacció clara i senzilla facilita la comprensió i garanteix la comunicació. El llenguatge planer, que regeix també els principis de l’escriptura al web, té l’objectiu de fer accessibles els textos a tothom, independentment dels coneixements lingüístics, del nivell d’estudis, de la diversitat funcional, etc.

    Els pilars de la comunicació clara tenen a veure amb respecte per estructures lingüístiques adequades i ordenades, l’ús d’expressions concises i transparents, i la garantia d’un bon disseny del document. Aquests pilars bàsics es concreten en els consells de redacció següents:

    • Seguir l’ordre natural dels elements de la frase: subjecte + verb + complements.

    • Escriure frases i paràgrafs ben cohesionats, només amb la informació necessària i rellevant.

    • Prescindir dels incisos gratuïts i marcar els imprescindibles amb el guió llarg.

    • Donar preferència a l’estructura de llista per a les enumeracions.

    • Recordar que la negreta té significat; és un recurs semàntic.

    • Obviar les repeticions: no duplicar idees ni ser reiteratius.

    • Optar preferentment per frases afirmatives, que incideixen en els aspectes agradables.

    • Limitar les construccions passives, que generen estructures més feixugues.

    • Usar els gerundis correctament: prescindir dels de posterioritat i els especificatius.

    • Minimitzar les nominalitzacions i els possessius innecessaris.

    • Ometre verbs buits: procedir, efectuar, permetre, etc.

    • Estructurar les idees amb connectors diferents i adequats.

    • Fer un bon ús dels signes de puntuació i, en tot cas, no posar coma entre subjecte i predicat.

    • Evitar els arcaismes i les expressions enrevessades, que entorpeixen la comprensió.

    • Prioritzar les solucions més naturals i habituals, que són les que tothom entén.

    • Esquivar els mots crossa o comodins: cosa, tema, qüestió, aspecte, problema, etc.

    • Emprar els mots amb precisió per evitar ambigüitats.

    • Recórrer a la terminologia adequada, que garanteix la univocitat.

    • Eludir les interferències de l’anglès, que empobreixen l’expressió i limiten la fluïdesa del missatge.

    • Conèixer les estratègies per fer un ús no sexista de la llengua.

    • Reduir l’ús d’abreviacions als casos clars de manca d’espai.

    • Triar un bon disseny del document, ajustat al tipus de text, i un format accessible i usable.



    InformacióVegeu amb detall tots aquests consells de redacció.


    Temps verbals

    Els temps verbals tenen usos diferents en funció dels destinataris i l’objectiu comunicatiu de la pàgina web: segons si es descriu un fet o una acció, si hi ha una interacció entre l’usuari i la interfície o si no queda clar qui és el subjecte de l’acció.

    • Per fer una descripció, se solen fer servir verbs en present.

      Exemple adequatEl web planteja respostes a […].


    • Per donar una instrucció a la interfície, es recorre a les formes d’imperatiu.

      Exemple adequatMostra l’animació


    • Si no queda clar qui és el subjecte de l’acció, es recomana l’ús d’infinitiu.

      Exemple adequatConfigurar la pàgina

    Present

    En general, es fa servir el present per descriure fets o accions.

    Exemple adequatEl web planteja respostes a […].

    Exemple adequatEs tenen en compte les necessitats de […].

    Exemple adequatPer accedir a la intranet, s’ha de fer servir […].


    En, aquests casos, sempre es dona preferència al present d’indicatiu en comptes del subjuntiu.

    Exemple adequatSi necessiteu més informació, us podeu adreçar a […].

    Exemple inadequatSi necessitéssiu més informació, us podríeu adreçar a […].

    Imperatiu

    En les instruccions de l’usuari a la interfície digital (web o programari), s’empra la forma verbal en imperatiu.

    Exemple adequatVes a l’inici

    Exemple adequatMostra l’animació

    Exemple adequatImprimeix


    En alguns casos, si aquests textos es componen en forma de botó, es pot recórrer a un mer substantiu.

    Exemple adequatinici

    Exemple adequatanimació

    Exemple adequatimpressió

    Infinitiu

    En les interaccions entre l’usuari i la interfície digital (web o programari), quan no queda clar qui és el subjecte de l’acció, es recomana l’ús d’infinitiu.

    Exemple adequatConfigurar la pàgina

    Exemple adequatPersonalitzar la visualització

    Exemple adequatLlegir més informació


    En alguns casos, si aquests textos es componen en forma de botó, es pot recórrer a un mer substantiu.

    Exemple adequatconfiguració

    Exemple adequatpersonalització

    Exemple adequatmés informació


    Abreviatures

    L’ús de les abreviatures és un recurs que s’ha de fer servir només quan sigui necessari, per qüestions de falta d’espai, en taules, adreces, etc.

    • Generalment porten punt al final (des. per desembre), encara que n’hi ha algunes que s’escriuen amb barra (a/e per adreça electrònica).

    • Mantenen els accents de la paraula sencera (màx. per màxim).

    • Només tenen forma plural les que conserven la part final del mot (Drs. per doctors).

    • En general, s’escriuen amb minúscula o majúscula segons com s’hagi d’escriure el mot sencer, llevat dels tractaments de cortesia, que sempre van amb majúscula inicial (Sra., Prof., etc.).

    Sigles

    • Cal assegurar-se que la sigla es podrà interpretar correctament. És convenient, per tant, afegir el desenvolupament de la sigla el primer cop que apareix en el text.

    • Generalment s’escriuen en majúscules i no porten punts ni espais.

      Exemple adequatIDIBAPS
      Exemple no admissibleIdibaps
      Exemple adequatIDP
      Exemple no admissibleI.D.P
      I D P


    • No tenen forma plural: no s’hi ha d’afegir cap s i, en general, no s’ha de fer la duplicació.

      Exemple adequatles ONG
      Exemple no admissibleles ONGs
      Exemple adequatel responsable d’RH
      Exemple no admissibleel responsable d’RRHH

    Símbols

    Els símbols són un tipus d’abreviació internacional. Per això, és millor usar el símbol en comptes de l’abreviatura, en els casos en què els dos sistemes d’abreviació siguin possibles.

    • No porten cap punt al final.

      Exemple adequat20.30 h


    • No tenen forma plural.

      Exemple adequat50 g


    • Són invariables pel que fa a majúscules i minúscules, és a dir, sempre mantenen la mateixa forma independentment del context.

      Exemple adequatH2O
      3 km


    • Quan van acompanyats de xifres, cal deixar un espai entre la xifra i el símbol i sempre han de quedar en la mateixa línia.

      Exemple adequat2 m3

    Majúscules i minúscules

    L’ús de la majúscula pot estar condicionat per la posició del mot dins el text —començament absolut, començament després de punt o altres signes de puntuació, etc. En aquest cas es diu que la majúscula té una funció demarcativa.

    D’altra banda, la majúscula també es fa servir per assenyalar un nom propi, és a dir, un mot o un grup de mots que identifiquen una persona, un animal o una cosa concrets. Aleshores es parla de la funció distintiva de la majúscula.

    Des del punt de vista ortogràfic, convé aclarir que les majúscules han de dur accent gràfic d’acord amb les regles d’accentuació.

    Exemple adequatÀgueda

    Exemple adequatÉs una assignatura de primer any.

    Exemple adequatINICIACIÓ A LA CLÍNICA ODONTOLÒGICA

    La majúscula distintiva serveix, entre d’altres, per identificar els noms propis referits a persones; organismes; activitats educatives, científiques i socials; termes especialitzats; documents i obres artístiques; noms de lloc, i expressions temporals.

    Persones
    Sobrenoms
    Jaume I el Conqueridor
    Dinasties
    els Montcada
    els Trastàmara
    Càrrecs
    la vicedegana
    l’administrador de centre
    Tractaments
    el professor Milà
    la doctora Pérez

    Organismes
    Institucions i entitats
    la Unió Europea
    la Universitat de Barcelona
    el Col·legi d’Enginyers Tècnics i Industrials
    Òrgans de gestió
    la Facultat de Medicina
    el Departament de Ciències Clíniques

    les facultats de Química i Farmàcia
    els departaments de Filologia Anglesa i Lingüística
    Grups de recerca i afins
    el Grup de Recerca de Creació i Pensament de les Dones
    la Xarxa de Recerca en Educació per a la Sostenibilitat

    els grups de recerca universitaris

    Activitats educatives, científiques i socials
    Estudis
    el grau en Física
    el màster en Geologia i Geofísica de Reservoris
    el doctorat en Filologia Romànica
    l’assignatura Treball Final de Grau
    Disciplines
    un manual de física
    una conferència de lingüística aplicada
    Jornades i congressos
    les Jornades de Salut i Alimentació
    el Simposi de Física Nuclear

    una jornada sobre dret
    un simposi amb molt de públic
    Conferències
    la conferència «Els països en vies de desenvolupament»


    Termes especialitzats
    Moviments culturals
    el romanticisme
    el marxisme
    el keynesianisme
    Noms científics
    el ximpanzé (Pan troglodytes)
    la família de les petúnies (Petunia hybrida)
    el virus Streptococcus faecalis
    Teories i fórmules
    la fórmula d’Euler
    el teorema del sinus
    la teoria de cordes
    la llei de la gravetat


    Documents
    Documents oficials
    el Reglament de la Facultat de Dret
    la Llei de propietat intel·lectual
    la Normativa reguladora de la formació permanent
    Parts de documents
    el capítol segon
    l’article 18 d’aquest reglament
    l’annex de la memòria
    la taula següent
    l’apartat 5
    Documents acreditatius
    el passaport
    el carnet d’estudiant
    Publicacions i obres d’art
    el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya
    la Revista de Llengua i Dret
    la revista Science
    la novel·la Incerta glòria
    l’article «Educar els brivalls»
    Les senyoretes d’Avinyó, de Picasso


    Noms de lloc
    Topònims
    el Masnou
    la República Txeca
    la Vall de B

    La Rioja
    Le Havre
    Divisions territorials
    la comarca del Priorat
    la ciutat de Reus
    Accidents geogràfics
    el mar Atlàntic
    el riu Segre
    la serra de Collserola
    Toponímia urbana
    el passeig de Gràcia
    la plaça Reial
    el carrer del Consell de Cent
    Campus i edificis
    l’Edifici Històric
    el Palau de les Heures
    el Campus Bellvitge

    l’edifici de les Cúpules
    l’aulari de Migdia 1
    Parts d’edificis
    l’Aula Magna
    el Pati de Lletres
    l’Aula Capella

    la sala d’actes
    el laboratori d’electrònica
    el despatx 371


    Expressions temporals
    Dates i períodes
    el 20 de juny
    el curs 2014-2015
    el segon semestre
    Dies de la setmana i estacions
    dimarts
    primavera
    Festivitats
    l’Onze de Setembre
    les festes de Nadal
    Períodes històrics i geològics
    l’edat mitjana
    l’edat del ferro
    el paleozoic
    Fets singulars de la història
    la Revolució Industrial
    la Guerra dels Balcans


    Si convé es pot consultar la informació ampliada sobre la majúscula distintiva i l’ús de les majúscules i minúscules en les abreviacions.

    Minúscula

    Càrrecs i professions
    rector, vicerector, vicedegans, director, catedràtic, administradora de centre
    Tractaments de cortesia sense abreujar
    senyor, professora, doctor
    Nom genèric dels estudis
    educació primària, doctorat, màster, postgrau, llicenciatura
    Disciplines
    un manual de física, una conferència de lingüística aplicada
    Parts de documents
    el capítol segon, l’article 18 de l’EAC, l’annex iv
    Documents acreditatius
    el passaport, el carnet d’estudiant, el títol de llicenciat en Biologia
    Dies de la setmana, mesos i estacions
    dimarts, juny, primavera
    Nom genèric de topònims urbans
    el carrer Gran de Gràcia, l’avinguda de la Diagonal, la plaça de la Universitat
    Nom genèric dels edificis
    l’edifici de les Cúpules, l’aulari de Migdia 1; però l’Edifici Històric
    Dependències i parts d’edificis
    la sala d’actes, el laboratori d’electrònica, el despatx 371, el taller d’escultura; però l’Aula Magna

    Majúscula inicial del primer mot

    Conferències
    la conferència «Els països en vies de desenvolupament»
    Documents oficials
    la Llei orgànica de reforma universitària
    la Memòria acadèmica de la Facultat de Dret del curs 2009-2010
    Llibres, articles i obres d’art
    la novel·la Incerta glòria
    l’article «Educar els brivalls»
    el quadre La càrrega

    Majúscula inicial de tots els noms i adjectius

    Institucions, organismes i òrgans de gestió
    Facultat de Medicina i Ciències de la Salut
    Vicerectorat d’Estudiants i Política Lingüística
    Departament de Genètica
    Àrea de Tecnologies de la Informació i la Comunicació
    Campus Mundet
    Nom d’assignatures, màsters, doctorats i cursos de postgrau
    l’assignatura d’Adquisició de Segones Llengües i Pragmàtica
    màster en Acupuntura
    doctorat en Aqüicultura
    Jornades i congressos
    Jornada de Programari Lliure
    Segon Congrés de Botànica
    Diaris i revistes
    Diari de Girona
    El Temps
    Nom de les festivitats
    les festes de Nadal
    l’Onze de Setembre
    la diada de Sant Jordi

    Tipus de lletra

    L’ús de la negreta i la cursiva en les pàgines web, a grans trets segueix els criteris habituals, però és interessant fer algunes precisions específiques de l’àmbit:

    • La negreta és especialment adequada per destacar els títols i titolets que identifiquen cada pàgina i, si escau, cada paràgraf.

      En tot cas, ressaltar les paraules i frases clau en negreta pot afavorir la lectura no lineal que es fa per pantalla. És important, això sí, no abusar d’aquest recurs tipogràfic i utilitzar-lo un màxim de dues o tres vegades per paràgraf.

    • La llegibilitat del text en cursiva és menor i, per això, convé restringir-ne al màxim l’ús que se’n fa.

      S’utilitza estrictament per als estrangerismes o mots escrits en una altra llengua —que convé limitar als casos en què no es disposa d’una alternativa en la llengua pròpia.

      Exemple adequatEl localitzador uniforme de recursos o URL, de l’anglès uniform resource locator


      Els títols d’obres també se solen compondre en cursiva.

      Exemple adequatla revista Comunicacions


      Ara bé, es mantenen en rodona si van convenientment enllaçats. Com sempre, la doble marca és innecessària i, òbviament, es prioritza l’enllaç.

    • Es desestima l’ús de subratllats dins de text, perquè és un recurs que es reserva per marcar els enllaços i, per tant, pot ser confusionari si es fa servir amb finalitats merament tipogràfiques.

    Caràcters especials

    • Sempre que sigui possible, l’apòstrof ha de ser tipogràfic (’), i no pas recte (').

    • Les cometes s’utilitzen per als títols de les conferències, per als títols d’articles de diaris i revistes, i per a les citacions literals. Preferentment s’han d’utilitzar les cometes angulars (« »). Si feu servir les cometes altes, també han de ser tipogràfiques (“ ”), i no pas rectes (" ").

    • Els guions dels incisos han de ser llargs (), i no pas guionets (-).

    • El punt de la ela geminada ha de ser volat (l·l).

    • Per representar en HTML aquests caràcters, cal usar els codis següents:

      Caràcter
      Entitat
      Codi decimal
      Codi hexadecimal
      ’
      ’
      ’
      «
      «
      «
      «
      »
      »
      »
      »
      “
      “
      “
      ”
      ”
      ”
      —
      —
      —
      ·
      ·
      ·
      ·

    Correcció lingüística

    És important que els textos estiguin escrits correctament. Una bona ajuda és utilitzar els verificadors ortogràfics que tenen alguns programes d’edició d’HTML, com ara el Dreamweaver o l’editor del Mozilla en català. Si voleu aconseguir el diccionari català del Dreamweaver o el Mozilla, podeu consultar el web de Softcatalà.

    Recordeu, però, que amb el verificador només es pot revisar l’ortografia i els errors de picatge. És una eina útil però amb certes limitacions (no corregeix errors de sintaxi, calcs lingüístics, etc.). Cal recordar també, i no ha d’estranyar, que hi ha paraules correctes que no estan contingudes al diccionari (perquè són totalment previsibles per les regles internes de la llengua, perquè són massa especialitzades, etc.) i casos incorrectes que el verificador no pot detectar (errors ortogràfics, de significat, etc.) perquè coincideixen amb paraules de la llengua que sí que són correctes en altres contextos. Per exemple, maquina espatllada en lloc de màquina espatllada, es bo en lloc de és bo, etc.

    Si voleu una revisió més acurada del text o aclarir dubtes lingüístics concrets, podeu adreçar-vos als Serveis Lingüístics de la Universitat.



    Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics
    Darrera actualització: 12-2-2024
    Citació recomanada:
    «Pàgines web» [en línia]. A: Llibre d’estil de la Universitat de Barcelona. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics. <https://www.ub.edu/llibre-estil/criteri_bloc.php?id=1566> [consulta: 28 març 2024].