Criteris lingüístics, bibliogràfics, d'estil i convencions

Producció de textos

  • Disseny de la pàgina
    • Models
      • Format vertical
      • Format apaïsat
    • Remarques gràfiques
      • Marca institucional
      • Tipografia
      • Cos de la lletra
  • Pautes de redacció
  • Consells per a la redacció
    • Ordre dels mots
    • Llargada de frases i paràgrafs
    • Frases afirmatives
    • Construccions passives
    • Gerundis incorrectes
    • Nominalitzacions
    • Possessius innecessaris
    • Connectors
      • Valor additiu
        • Ampliació
        • Continuïtat
        • Distribució
        • Equiparació
        • Especificació
        • Unió
      • Valor consecutiu
        • Conclusió
        • Conseqüència
      • Valor contrastiu
        • Concessió
        • Oposició
        • Refutació
      • Valor disjuntiu
        • Exemplificació
        • Reformulació
        • Resum
    • Signes de puntuació
    • Arcaismes
    • Precisió lèxica
    • Terminologia
    • Calcs i estrangerismes
  • Aspectes formals
    • Format dels apartats
      • Numeració
      • Cos i classe de lletra
      • Consideracions sobre els títols
    • Enumeracions
    • Citacions textuals
      • Literalitat de les citacions textuals
      • Disposició en el text de les citacions textuals
      • Llengua de les citacions textuals
    • Taules, gràfics i il·lustracions
      • Format de les taules
        • Títol de les taules
        • Cos de les taules
        • Peu de les taules
      • Format dels gràfics
        • Títol dels gràfics
        • Peu dels gràfics
        • Etiquetes i llegendes dels gràfics
      • Format de les il·lustracions
        • Peu de les il·lustracions
        • Etiquetes i llegendes de les il·lustracions
    • Notes
      • Crida de les notes
        • Format de la crida
        • Posició de la crida
      • Contingut i format de les notes
        • Contingut de les notes
        • Format de les notes
    • Índexs
      • Índex o sumari
      • Índex de taules i il·lustracions
      • Índex analític
      • Índex onomàstic
    • Dedicatòries i epígrafs
      • Dedicatòries
      • Epígrafs
  • Revisió
    • Exposició del contingut i llegibilitat
    • Correcció lingüística
    • Adequació dels aspectes formals
  • Usos lingüístics

Producció de textos

En aquest apartat s’ofereixen criteris i recursos per afavorir la qualitat lingüística d’un document.

S’hi apleguen consells per a la redacció útils per millorar aspectes de llengua general, com ara la llargada de les frases, l’ordre dels mots, els connectors, l’ús de la passiva, entre d’altres. També s’hi inclouen aspectes formals i de disseny de la pàgina.

A més, es presenten una sèrie de remarques sobre la revisió que convé tenir en compte abans de considerar que un document ja s’ha enllestit.

En tot cas, l’estructura del text i les parts de què es compon depenen del tipus de document:



RetrucsPer garantir la qualitat lingüística dels documents que redacteu, disposeu d’eines i recursos diversos, que podeu consultar al Retrucs:

Més informació
«Produir textos» [en línia]. A: Universitat Autònoma de Barcelona. Servei de Llengües; Universitat Politècnica de Catalunya. Servei de Llengües i Terminologia (dir.). Argumenta. Barcelona: Universitat de Barcelona; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Oberta de Catalunya; Universitat de Vic, 2006. <http://wuster.uab.cat/web_argumenta_obert/unit_23/tot_t23.html> [consulta: 2 juliol 2018].

Disseny de la pàgina

Una presentació acurada facilita la lectura del text i la comprensió ràpida del contingut, i a més condiciona l’actitud prèvia i la predisposició dels usuaris davant del document. Hi ha certs aspectes relacionats amb el disseny que, si es tenen en compte des del principi, ajuden a organitzar tant l’estructura del text com la informació que hi apareix.

La imatge corporativa d’una institució serveix d’element distintiu per identificar-la i permet de mantenir la integritat i la coherència visuals de la documentació institucional. Un llibre d’estil ha de fer una tria d’aspectes formals i gràfics més enllà de la redacció, i ha de donar una sèrie d’indicacions sobre la tipografia i el cos de la lletra, els marges, els paràgrafs i interlineat, la paginació o la capçalera i peu. Aquestes decisions s’han de respectar per assolir una imatge institucional formalment unificada, de qualitat i, sobretot, pròpia.

Hi ha una estreta relació entre aquesta part del llibre d’estil i el Manual de normes gràfiques, d’ús prescriptiu pel que fa a la marca institucional i altres elements d’identitat corporativa. En primer lloc, perquè les consideracions que s’hi fan s’hi ajusten i, en segon lloc, perquè s’hi estableixen característiques de components que queden fora de l’àmbit d’ús del Manual i, per tant, el complementen.

Aquests criteris són, doncs, d’aplicació general i sistemàtica als textos que es generen a la Universitat de Barcelona, escrits en qualsevol llengua, presentats en qualsevol suport (en format paper o en versió electrònica) i de producció tant manual com automàtica. Més enllà de les qüestions generals, però, convé tenir presents les característiques específiques i singulars de cada model de document, tractats àmpliament en aquesta obra.

Per facilitar la producció de textos estandarditzats des del punt de vista gràfic, s’ofereixen plantilles normalitzades dels models institucionals genèrics (amb capçalera orgànica i sense), que han de servir de punt de partida per elaborar els textos.

RetrucsPer carregar plantilles institucionals al Microsoft Word, podeu consultar el Retrucs.


AutorAquests criteris despleguen i concreten la Instrucció 6/2023, de 10 d’octubre, de la Secretaria General de la Universitat de Barcelona, sobre els aspectes formals i gràfics dels textos institucionals.
Més informació
Universitat de Barcelona. Instrucció 6/2023, de 10 d’octubre, de la Secretaria General, sobre els aspectes formals i gràfics dels textos institucionals (Seu electrònica, 18-10-2023). <https://seu.ub.edu/normativaMilloradaAnunciPublic/showPublicacion/452381> [consulta: 10 octubre 2023].

Manual de normes gràfiques [accés en línia restringit]. Barcelona: Universitat de Barcelona, 2017. <https://intranet.ub.edu/dyn/export/sites/ubintranet/galeries/pdfs/4_eines_i_recursos/manual_marca_juliol2017.pdf> [consulta: 20 juliol 2023].

Models

Malgrat que sovint es prescindeixi del suport paper i s’editin únicament en versió electrònica, els documents habituals es componen pensant en el full estandarditzat DIN A4, que té unes mides de 210 × 297 mm. Les plantilles genèriques (en format vertical i apaïsat) ja incorporen les característiques formals i els elements comuns que cal aplicar sistemàticament, amb independència de la singularitat de cada document.

En general, des del punt de vista tipogràfic i de composició, la documentació institucional es regeix per aquestes indicacions bàsiques, a les quals cal fer algunes remarques.

Això no obstant, cal tenir en compte les indicacions específiques que corresponen a cada model. Els textos protocol·laris presenten més diversitat, tant formal com gràfica: molts s’escriuen en fulls de dimensió inferior, com ara les targetes de visita o les invitacions, i d’altres en fulls de dimensió superior, com ara els títols o diplomes. Per tant, aquests paràmetres genèrics sovint no hi són aplicables.

Format vertical

Model
PDFDOTX
Model
PDFDOTX


InformacióTambé hi ha disponibles plantilles institucionals, amb capçalera orgànica, en castellà i anglès.

Format apaïsat

Model
PDFDOTX
Model
PDFDOTX


InformacióTambé hi ha disponibles plantilles institucionals, amb capçalera orgànica, en castellà i anglès.


Marca institucional

  • La marca de la Universitat de Barcelona s’ha d’identificar clarament en l’extrem esquerre de la capçalera de la documentació institucional.

  • Si la capçalera és personalitzada, les dades de l’emissor únicament s’especifiquen en la primera pàgina.


Traduccions

  • La marca de la Universitat de Barcelona és única, independentment de la llengua, i per tant no varia.

  • Les submarques tampoc no es tradueixen, tret de casos singulars que, per raó dels destinataris, excepcionalment s’hagin de tenir en altres llengües.

  • Si el contingut del document no es presenta en català, cal adaptar a la llengua del document les dades orgàniques i personals de la capçalera, si n’hi ha.

Tipografia

L’ús indiscriminat de fonts diferents dona una imatge institucional poc acurada i contravé el criteri d’unitat gràfica documental. És convenient, doncs, utilitzar una única tipografia, la que s’ha fixat segons el tipus de document, i mantenir-la al llarg de tot el text.

  • La lletra estàndard dels textos de la Universitat de Barcelona és l’Arial; un tipus de lletra funcional, simple i llegible que s’ajusta al grau de formalitat pròpia de la documentació institucional més habitual. És una tipografia de pal sec (sense ornaments), present en les aplicacions de Microsoft.

    Exemple adequatArial


  • En el cas de textos protocol·laris o edicions exigents, el Manual de normativa gràfica prescriu l’ús de la Charter ITC (en la modalitat de xifres no elzevirianes); un tipus de lletra amb serifs (ornaments), més elegant i acurada, que s’utilitza per compondre el logotip de la Universitat i les submarques. És una tipografia de pagament, que no es pot descarregar lliurement.

    Exemple adequatCharter ITC


  • En el cas de textos per al web, es fa servir la Roboto; una font gratuïta desenvolupada per Google, moderna i accessible. És una tipografia de pal sec, de lectura fàcil i altament apta per a pantalles.

    Exemple adequatRoboto



Amb caràcter general, es fa servir la lletra rodona. Les altres classes de lletra (cursiva, negreta, versaleta) es reserven per a usos específics, amb l’objectiu de destacar determinades paraules o seqüències tant per facilitar-ne la interpretació com per marcar les diferents parts del document o la jerarquització dels apartats.

Cos de la lletra

En les fonts tipogràfiques se solen utilitzar cossos parells en una escala de tres graus: cossos de referència (6 i 8), cossos de lectura (10 i 12) i títols de portades (a partir del 14). Els cossos de referència es fan servir en les notes, les citacions textuals o els índexs analítics, per exemple. Les bibliografies, en canvi, formen part de la generalitat del text. En tot cas, aquestes indicacions generals s’han d’adaptar a les característiques de cada tipus de lletra.

Amb caràcter general, en els textos de la Universitat de Barcelona, s’ha de fer servir un cos de lletra de 10 punts per defecte, únic al llarg del gruix del document. En els elements de referència puntuals, la mida de la lletra es redueix.



En documents com ara cartes, certificats o oficis, si han de constar en una sola pàgina, el cos del text es pot reduir a 10,5 o, com a màxim, a 10. Igualment es pot fer una reducció semblant quan la paginació del document ho recomani (per exemple, quan la signatura queda fragmentada o aïllada, o quan es vol mantenir un bloc d’informació en una mateixa pàgina). Els discursos institucionals redactats per a la lectura pública.

Pautes de redacció

  • Quin document voleu elaborar?

    Escolliu correctament el document que heu d’elaborar. Tingueu en compte:

    • a qui va adreçat

    • quina funció té

    • quina normativa el regula (si escau).


    Si teniu algun dubte, consulteu la definició i les característiques del document que voleu redactar, que es troben en l’apartat Models de documents.

  • De quines parts consta?

    Consulteu l’esquema del model de document i seguiu-lo. Tingueu en compte també les normes gràfiques de presentació que fixa el Manual de normes gràfiques de la Universitat de Barcelona.

  • Quina informació ha de contenir?

    Seleccioneu la informació pertinent per a l’objectiu que us proposeu i deixeu de banda el que no sigui rellevant. Busqueu la simplificació.

  • Com heu d’ordenar la informació?

    Estructureu el text en paràgrafs de manera que cada un correspongui a una unitat de missatge. Seguiu un ordre lògic, així s’aconsegueix una comprensió bona i ràpida.

    Trobareu les indicacions pertinents de cada document en l’apartat d’estructura i les parts de què consta en l’esquema.

  • Quina varietat de la llengua és l’adequada?

    Esteu elaborant un document que, segurament, és formal. Penseu que la varietat estàndard és la més adequada. En segon lloc, plantegeu-vos quina terminologia i quina fraseologia voleu utilitzar segons el llenguatge d’especialitat al qual pertanyi el vostre text (llenguatge administratiu, llenguatge jurídic, llenguatge de les matemàtiques, etc.). Consulteu l’apartat de terminologia i fraseologia de cada model de document.

  • Heu aconseguit el que us proposàveu?

    Repasseu el document i comproveu que sigui clar i que:

    • contingui tota la informació necessària, però que no sigui redundant

    • estigui ben puntuat

    • els enllaços (conjuncions, relatius, etc.) facin el document entenedor.

Consells per a la redacció

Per aconseguir un text de qualitat, és recomanable tenir en compte els consells de redacció següents:

  • Seguir l’ordre natural dels elements de la frase: subjecte + verb + complements.

  • Escriure frases i paràgrafs ben cohesionats, només amb la informació necessària i rellevant.

  • Prescindir dels incisos gratuïts i marcar els imprescindibles amb el guió llarg.

  • Donar preferència a l’estructura de llista per a les enumeracions.

  • Recordar que la negreta té significat; és un recurs semàntic.

  • Obviar les repeticions: no duplicar idees ni ser reiteratius.

  • Optar preferentment per frases afirmatives, que incideixen en els aspectes agradables.

  • Limitar les construccions passives, que generen estructures més feixugues.

  • Usar els gerundis correctament: prescindir dels de posterioritat i els especificatius.

  • Minimitzar les nominalitzacions i els possessius innecessaris.

  • Ometre verbs buits: procedir, efectuar, permetre, etc.

  • Estructurar les idees amb connectors diferents i adequats.

  • Fer un bon ús dels signes de puntuació i, en tot cas, no posar coma entre subjecte i predicat.

  • Evitar els arcaismes i les expressions enrevessades, que entorpeixen la comprensió.

  • Prioritzar les solucions més naturals i habituals, que són les que tothom entén.

  • Esquivar els mots crossa o comodins: cosa, tema, qüestió, aspecte, problema, etc.

  • Emprar els mots amb precisió per evitar ambigüitats.

  • Recórrer a la terminologia adequada, que garanteix la univocitat.

  • Eludir les interferències de l’anglès, que empobreixen l’expressió i limiten la fluïdesa del missatge.

  • Conèixer les estratègies per fer un ús no sexista de la llengua.

  • Reduir l’ús d’abreviacions als casos clars de manca d’espai.

  • Triar un bon disseny del document, ajustat al tipus de text, i un format accessible i usable.
Més informació
20 recomanacions per redactar bé. Guia breu per redactar continguts acadèmics d’acord amb els estàndards de qualitat interuniversitària. Xarxa Vives d’Universitats. Grup de Treball de Qualitat Lingüística, 2011. <http://hdl.handle.net/2445/113148> [consulta: 29 juny 2017].

Ordre dels mots

  • Es recomana de seguir l’ordre natural dels constituents de la frase (subjecte + verb + complement directe + complement indirecte + altres complements) per evitar estructures forçades, duplicacions pronominals, un excés de signes de puntuació, possessius innecessaris, etc.

    Exemple adequatEn el segle xii, abans de l’epidèmia, Barcelona tenia una població de 200.000 habitants.

  • En el sintagma nominal, els adjectius solen anar després del nom.

    Exemple adequatEls objectius del curs responen a la formació correcta dels estudiants en tècniques específiques de gestió perquè es puguin incorporar al mercat laboral.
Cada llengua té una estructura sintàctica particular, més o menys flexible. En el cas del català, per defecte, les frases segueixen l’ordre següent; si bé alguns complements, com ara els circumstancials, acostumen a aparèixer al començament:

subjecte + verb + complement directe + complement indirecte + altres complements



  • En general, es recomana de seguir l’ordre natural dels constituents de la frase tant com sigui possible per evitar estructures forçades, duplicacions pronominals, un excés de signes de puntuació, possessius innecessaris, etc.

    Exemple adequatEn el segle xii, abans de l’epidèmia, Barcelona tenia una població de 200.000 habitants.

    Exemple inadequatBarcelona tenia, en el segle xii, abans de l’epidèmia, una població de 200.000 habitants.


    Exemple adequatEn el capítol segon els autors exploren els efectes de la teràpia cognitiva en el comportament humà.

    Exemple inadequatEls efectes de la teràpia cognitiva en el comportament humà, els autors els exploren en el capítol segon.


    Exemple adequatAquesta hipòtesi manté que els organismes vius de la Terra regulen d’una manera activa la composició química de l’atmosfera i la hidrosfera.

    Exemple inadequatManté, aquesta hipòtesi, que els organismes vius de la Terra regulen d’una manera activa la composició química de l’atmosfera i la hidrosfera.


    Tot i això, si s’opta de manera puntual per canviar l’ordre habitual d’alguns dels elements de la frase, cal tenir en compte que la puntuació i les duplicacions pronominals siguin correctes.

  • Pel que fa al sintagma nominal, també és més habitual que els adjectius vagin darrere el nom que acompanyen.

    Exemple adequatD’acord amb les puntuacions assignades a cada indicador, podem establir el rànquing de televisions següent: Televisió de Catalunya, Canal 9 i Barcelona TV.

    Exemple inadequatD’acord amb les puntuacions assignades a cada indicador, podem establir el següent rànquing de televisions: Televisió de Catalunya, Canal 9 i Barcelona TV.


    Exemple adequatEls objectius del curs responen a la formació correcta dels estudiants en tècniques específiques de gestió perquè es puguin incorporar al mercat laboral.

    Exemple inadequatEls objectius del curs responen a la correcta formació dels estudiants en tècniques específiques de gestió perquè es puguin incorporar al mercat laboral.


    Ara bé, en el cas d’alguns adjectius cal tenir en compte que el canvi de posició en modifica el significat i, fins i tot, la funció.

    Exemple adequatL’autor ha publicat articles diversos sobre aquesta qüestió [significa ‘de caràcter diferent, de distinta espècie o mena’].

    Exemple adequatL’autor ha publicat diversos articles sobre aquesta qüestió [significa ‘alguns, un cert nombre de’].

Llargada de frases i paràgrafs

  • Es recomana d’incloure només informació necessària i rellevant, tant en les frases com en els paràgrafs.

    Exemple adequatEn economia oberta, a més de la mobilitat internacional del capital, n’hi hauria prou suposant que les activitats de capital més intensiu —amb una composició orgànica més elevada— estan concentrades als països desenvolupats.

    Exemple inadequatEn economia oberta, a més de la mobilitat internacional del capital —que, de fet, és inqüestionable—, n’hi hauria prou suposant —fet, d’altra banda, bastant lògic— que les activitats de capital més intensiu —amb una composició orgànica més elevada— estan concentrades als països desenvolupats.

  • És convenient que les frases i paràgrafs estiguin ben cohesionats internament i entre si.

    Exemple adequatQuan es va decidir fer aquest treball, encara no es parlava gaire de les possibilitats que tenien les noves tecnologies; però durant els últims mesos ja se n’estan fent més evidents les virtuts. Malgrat tot, en l’àmbit bibliotecari, sembla que encara no és gaire habitual l’ús d’aquestes tecnologies, tret d’algunes excepcions, com ara la Biblioteca de Catalunya.

    Exemple inadequatQuan es va decidir fer aquest treball encara no es parlava gaire de les possibilitats que tenien les noves tecnologies, però durant els últims mesos ja se n’estan fent més evidents les virtuts tot i que en l’àmbit bibliotecari sembla que encara no és gaire habitual l’ús d’aquestes tecnologies, tret d’algunes excepcions, com ara la Biblioteca de Catalunya.

  • La llargada excessiva de les frases i paràgrafs pot provocar dificultats de comprensió del text.

    Exemple adequatPer llegir el codi només s’ha de tenir instal·lat un lector, que es pot descarregar gratuïtament, en el dispositiu mòbil. A continuació, s’ha d’obrir l’aplicació i enfocar la càmera del dispositiu al codi. Aleshores, l’aparell escaneja el codi i s’obté la informació.

    Exemple inadequatPer llegir el codi només s’ha de tenir instal·lat un lector en el dispositiu mòbil. Aquests lectors són de descàrrega gratuïta. S’ha d’obrir l’aplicació i enfocar la càmera del dispositiu al codi. L’aparell escaneja el codi i s’obté la informació.
Per tal d’afavorir la cohesió, la claredat i la llegibilitat dels textos, poden ser útils les recomanacions següents relatives a la redacció de frases i paràgrafs.

  • Es recomana d’incloure només informació necessària i rellevant, tant en les frases com en els paràgrafs. En conseqüència, cal evitar l’abús d’incisos, que poden dificultar la comprensió.

    Exemple adequatEn economia oberta, a més de la mobilitat internacional del capital, n’hi hauria prou suposant que les activitats de capital més intensiu —amb una composició orgànica més elevada— estan concentrades als països desenvolupats.

    Exemple inadequatEn economia oberta, a més de la mobilitat internacional del capital —que, de fet, és inqüestionable—, n’hi hauria prou suposant —fet, d’altra banda, bastant lògic— que les activitats de capital més intensiu —amb una composició orgànica més elevada— estan concentrades als països desenvolupats.


  • És convenient que les frases i paràgrafs estiguin ben cohesionats internament i entre si. En aquest sentit, cal fer un bon ús dels connectors i dels signes de puntuació.

    Exemple adequatQuan es va decidir fer aquest treball, encara no es parlava gaire de les possibilitats que tenien les noves tecnologies; però durant els últims mesos ja se n’estan fent més evidents les virtuts. Malgrat tot, en l’àmbit bibliotecari, sembla que encara no és gaire habitual l’ús d’aquestes tecnologies, tret d’algunes excepcions, com ara la Biblioteca de Catalunya.

    Exemple inadequatQuan es va decidir fer aquest treball encara no es parlava gaire de les possibilitats que tenien les noves tecnologies, però durant els últims mesos ja se n’estan fent més evidents les virtuts tot i que en l’àmbit bibliotecari sembla que encara no és gaire habitual l’ús d’aquestes tecnologies, tret d’algunes excepcions, com ara la Biblioteca de Catalunya.


    Exemple adequatLa normalitat de la pertorbació és una hipòtesi bàsica que cal que es compleixi, en primer lloc, per construir els estimadors MV i, en segon lloc, per fer la inferència, és a dir, els contrastos d’hipòtesis.

    Exemple inadequatLa normalitat de la pertorbació és una hipòtesi bàsica que cal que es compleixi, en primer lloc, per construir els estimadors MV i per fer la inferència, és a dir, els contrastos d’hipòtesis.


  • La llargada excessiva de les frases i paràgrafs pot provocar dificultats de comprensió del text.

    Exemple adequatL’Oficina de Relacions Internacionals s’encarrega de gestionar els programes de mobilitat internacional del centre, des de la recerca de nous convenis amb universitats estrangeres fins a la selecció d’estudiants i la gestió de la seva mobilitat un cop seleccionats. L’objectiu és contribuir a ampliar la dimensió internacional de l’alumnat, i oferir-li la possibilitat de participar en diversos programes per anar-se’n a estudiar durant un any acadèmic o un semestre a una universitat estrangera.

    Exemple inadequatL’Oficina de Relacions Internacionals s’encarrega de gestionar els programes de mobilitat internacional del centre —des de la recerca de nous convenis amb universitats estrangeres fins a la selecció d’estudiants i la gestió de la seva mobilitat un cop seleccionats— i el seu objectiu és contribuir a ampliar la dimensió internacional de l’alumnat, i oferir-li la possibilitat de participar en diversos programes per anar-se’n a estudiar durant un any acadèmic o un semestre a una universitat estrangera.

    Malgrat tot, s’ha d’evitar de redactar textos només amb frases simples i curtes i caure en un excés de simplicitat, especialment en documents de tipus argumentatiu com ara els treballs acadèmics.

    Exemple adequatPer llegir el codi només s’ha de tenir instal·lat un lector, que es pot descarregar gratuïtament, en el dispositiu mòbil. A continuació, s’ha d’obrir l’aplicació i enfocar la càmera del dispositiu al codi. Aleshores, l’aparell escaneja el codi i s’obté la informació.

    Exemple inadequatPer llegir el codi només s’ha de tenir instal·lat un lector en el dispositiu mòbil. Aquests lectors són de descàrrega gratuïta. S’ha d’obrir l’aplicació i enfocar la càmera del dispositiu al codi. L’aparell escaneja el codi i s’obté la informació.

    I també evitar de fer paràgrafs frase.

    Exemple adequatAquest treball s’estructura en quatre blocs. Es parteix d’una introducció on es justifica la finalitat del treball, els objectius i la metodologia emprada per arribar a donar resposta als objectius. En el segon i tercer blocs s’expliquen i s’analitzen les aplicacions que poden tenir els codis quick response i la realitat augmentada en l’àmbit bibliotecari. En el quart, es presenten les conclusions i les diferents proves que s’han dut a terme. Per acabar, s’inclouen la bibliografia i els annexos.

    Exemple adequatAquest treball s’estructura en quatre blocs. Es parteix d’una introducció on es justifica la finalitat del treball, els objectius i la metodologia emprada per arribar a donar resposta als objectius.

    En el segon i tercer blocs s’expliquen i s’analitzen les aplicacions que poden tenir els codis quick response i la realitat augmentada en l’àmbit bibliotecari. En el quart, es presenten les conclusions i les diferents proves que s’han dut a terme. Per acabar, s’inclouen la bibliografia i els annexos.

    Exemple inadequatAquest treball s’estructura en quatre blocs.

    Es parteix d’una introducció on es justifica la finalitat del treball, els objectius i la metodologia emprada per arribar a donar resposta als objectius.

    En el segon i tercer blocs s’expliquen i s’analitzen les aplicacions que poden tenir els codis quick response i la realitat augmentada en l’àmbit bibliotecari.

    En el quart, es presenten les conclusions i les diferents proves que s’han dut a terme.

    Per acabar, s’inclouen la bibliografia i els annexos.


  • En determinats tipus de documents (com ara els instructius, les pàgines web, etc.) es recomana que els paràgrafs siguin curts i que cada un es correspongui amb el desenvolupament d’una idea. En canvi, en documents més complexos, especialment de tipus argumentatiu, aquest tipus de recomanació pot comportar un text poc elaborat i empobrit.

    Exemple adequatIndiqueu la resposta correcta de cada pregunta en la quadrícula superior del full d’examen.

    Les respostes correctes sumen 1 punt, cada error resta 0,33 punts i les respostes en blanc ni sumen ni resten. Tingueu en compte que qualsevol resposta dubtosa d’interpretació o en què hi hagi més d’una opció assenyalada es considera incorrecta.

    Exemple inadequatIndiqueu la resposta correcta de cada pregunta en la quadrícula superior del full d’examen i recordeu que les respostes correctes sumen 1 punt, cada error resta 0,33 punts i les respostes en blanc ni sumen ni resten. Tingueu en compte que qualsevol resposta dubtosa d’interpretació o en què hi hagi més d’una opció assenyalada es considera incorrecta.

Frases afirmatives

Les frases afirmatives acostumen a ser més clares i entenedores que les frases negatives. Per tant, es recomana de redactar els textos en positiu, mitjançant frases afirmatives, i evitar abusar de frases negatives.

Exemple adequatEl període per presentar la sol·licitud comença el 8 de maig.

Exemple inadequatEl període per presentar la sol·licitud no comença fins al 8 de maig.
 

Aquesta recomanació és especialment rellevant en la redacció d’objectius, d’hipòtesis, d’instruccions, etc.

Exemple adequatL’objectiu del treball és fer una primera aproximació a la imatge de la ciutat de Barcelona des de les primeres referències —de mitjan segle xvi— fins a l’actualitat.

Exemple inadequatL’objectiu del treball no és fer una anàlisi exhaustiva de la imatge de la ciutat de Barcelona des de les primeres referències —de mitjan segle xvi— fins a l’actualitat, sinó una primera aproximació a aquesta qüestió.


Exemple adequatLa hipòtesi d’aquesta recerca és que en el cinema de Manoel de Oliveira hi resideix, d’una manera inconscient, la supervivència històrica de l’imaginari de Portugal.

Exemple inadequatLa hipòtesi d’aquesta recerca és que en el cinema de Manoel de Oliveira no hi resideix, d’una manera conscient, la supervivència històrica de l’imaginari de Portugal.

Construccions passives

Per regla general no és recomanable fer ús de les construccions passives.

Exemple adequatLes persones que vulguin demanar una subvenció han d’emplenar la sol·licitud.

Exemple inadequatLa sol·licitud ha de ser emplenada per les persones que vulguin demanar una subvenció.


Exemple adequatLa direcció del partit renova periòdicament les llistes.

Exemple inadequatLes llistes són renovades periòdicament per la direcció del partit.


Tot i així, la passiva és un tipus de construcció a la qual es pot recórrer de manera puntual per dos motius bàsics:

  • Perquè es vol invisibilitzar l’agent de l’acció que expressa el verb.

    Exemple adequatL’Hospital Clínic es va fundar l’any 1906.


  • Perquè es vol centrar l’atenció en l’objecte en comptes de l’agent de l’acció que expressa el verb, a vegades motivat per la llargada d’aquest agent.

    Exemple adequatEl Tirant lo blanc es va publicar a València l’any 1490.


    Exemple adequatAquesta acció és exigida per la llei escrita, pel principi general de la diligència necessària i per un sentit general de justícia o equitat.

    Exemple inadequatLa llei escrita, el principi general de la diligència necessària i un sentit general de justícia o equitat exigeixen aquesta acció.


En el cas que es faci servir una construcció passiva, és preferible la passiva pronominal o reflexa abans que la passiva amb ser o perifràstica.

Exemple adequatLa convocatòria s’ha adaptat a l’avaluació única.

Exemple inadequatLa convocatòria ha estat adaptada a l’avaluació única.


Tot i això, és preferible usar la passiva amb ser o perifràstica, si la passiva pronominal o reflexa pot provocar interpretacions errònies.

Exemple adequatEls seus investigadors són citats en les publicacions científiques més prestigioses.

Exemple inadequatEls seus investigadors se citen [a si mateixos] en les publicacions científiques més prestigioses.


Per invisibilitzar l’agent de l’acció que expressa el verb també hi ha altres possibilitats, com ara fer servir un pronom indefinit. En aquest cas, però, no és recomanable fer servir el pronom hom.

L’ús de la passiva també pot estar condicionat pel tipus de text.

Gerundis incorrectes

  • Gerundi de posterioritat

    Quan el gerundi indica un fet posterior al fet expressat pel verb principal, normalment una conseqüència, és incorrecte. En aquest cas, cal substituir la construcció amb gerundi per una oració coordinada amb la conjunció i i el verb en forma personal:

    Exemple adequatL’estudiant va caure per l’escala i es va trencar una cama i un braç.

    Exemple no admissibleL’estudiant va caure per l’escala, trencant-se una cama i un braç.

  • Gerundi especificatiu

    Cal recordar que l’ús del gerundi que equival a una oració de relatiu especificativa no és correcte; en aquests casos s’ha de substituir la construcció amb gerundi per una oració de relatiu d’aquest tipus introduïda pel pronom que:

    Exemple adequatEl coordinador ha d’enviar l’arxiu que conté el programa de l’assignatura.

    Exemple no admissibleEl coordinador ha d’enviar l’arxiu contenint el programa de l’assignatura.
Hi ha usos incorrectes del gerundi, que cal evitar: el gerundi de posterioritat i el gerundi especificatiu.

  • Gerundi de posterioritat

    Quan el gerundi indica un fet posterior al fet expressat pel verb principal, normalment una conseqüència, és incorrecte. En aquest cas, cal substituir la construcció amb gerundi per una oració coordinada amb la conjunció i i el verb en forma personal:

    Exemple adequatL’estudiant va caure per l’escala i es va trencar una cama i un braç.

    Exemple no admissibleL’estudiant va caure per l’escala, trencant-se una cama i un braç.


    Exemple adequatLa Marta Coll va estudiar medicina i va obtenir el títol l’any 2003.

    Exemple no admissibleLa Marta Coll va estudiar medicina, obtenint el títol l’any 2003.


    Exemple adequatEl rector es va aixecar de la cadira i va cloure l’acte.

    Exemple no admissibleEl rector es va aixecar de la cadira cloent l’acte.


    Exemple adequatLa Universitat de Barcelona fa més de cinc-cents anys que existeix, i és la universitat catalana més antiga.

    Exemple no admissibleLa Universitat de Barcelona fa més de cinc-cents anys que existeix, sent la universitat catalana més antiga.


  • Gerundi especificatiu

    Cal recordar que l’ús del gerundi que equival a una oració de relatiu especificativa no és correcte; en aquests casos s’ha de substituir la construcció amb gerundi per una oració de relatiu d’aquest tipus introduïda pel pronom que:

    Exemple adequatS’han fet públics els estatuts que regulen la Universitat de Barcelona.

    Exemple no admissibleS’han fet públics els estatuts regulant la Universitat de Barcelona.


    Exemple adequatAviat es discutirà el document que estableix els drets del PAS.

    Exemple no admissibleAviat es discutirà el document establint els drets del PAS.


    Exemple adequatEl coordinador ha d’enviar l’arxiu que conté el programa de l’assignatura.

    Exemple no admissibleEl coordinador ha d’enviar l’arxiu contenint el programa de l’assignatura.


    En canvi, quan la construcció amb gerundi equival a una oració de relatiu explicativa, l’ús del gerundi és correcte:

    Exemple adequatEl doctorand, volent estar-se’n, va acceptar de presentar les hipòtesis de la tesi.

    Exemple adequatEl doctorand, que se’n volia estar, va acceptar de presentar les hipòtesis de la tesi.


Així mateix, cal tenir en compte els usos del gerundi en les perífrasis verbals següents, que en alguns casos poden ser incorrectes:

  • anar + gerundi

  • continuar + gerundi

  • estar + gerundi

  • portar + gerundi

  • seguir + gerundi

  • venir + gerundi


Per a la resta d’usos del gerundi es pot consultar la informació ampliada.

Nominalitzacions

En la majoria de textos, es recomana de no abusar de les nominalitzacions perquè poden carregar en excés el text, no afavorir-ne la claredat i, fins i tot, fer feixuc el ritme del discurs. Aquesta recomanació és especialment pertinent quan aquestes formes no tenen un pes terminològic especial ni serveixen per aconseguir un text impersonal.

Exemple adequatÍtems per comprendre millor les mostres analitzades.

Exemple inadequatÍtems per a una millor comprensió de les mostres analitzades.


Exemple adequatAquest plantejament de l’anàlisi és assumible en el període atorgat per elaborar el treball.

Exemple inadequatAquest plantejament de l’anàlisi és assumible en el període atorgat per a l’elaboració del treball.


Sovint aquestes formes nominals van acompanyades de possessius, que encara fan més carregós el text.

Exemple adequatL’espècie esmentada es pot reproduir mitjançant valors numèrics. Tot seguit, es mostren les dades necessàries per obtenir-los i verificar-los.

Exemple inadequatL’espècie esmentada es pot reproduir mitjançant valors numèrics. Tot seguit, es mostren les dades necessàries per a la seva obtenció i verificació.


Per a més informació sobre els usos no recomanables dels possessius, es pot consultar «Altres construccions que expressen possessió».

Possessius innecessaris

Els usos clarament correctes dels possessius són els que van lligats a una relació estricta de pertinença.

Exemple adequatVa assistir al congrés amb el vistiplau del seu cap.

Exemple adequatEl meu departament és favorable a aquest acord.

Exemple adequatEs matricula de l’assignatura Desigualtats Educatives i la seva Superació.


Hi ha altres usos, però, en què els possessius són inadequats, o fins i tot incorrectes, i cal emprar altres solucions, segons el tipus de construcció.

  • Possessius redundants.

    Exemple adequatNo se’n va recordar tot i que s’ho havia apuntat a l’agenda.

    Exemple inadequatNo se’n va recordar tot i que s’ho havia apuntat a la seva agenda.


  • Idea de possessió que la llengua resol amb altres construccions.

    Exemple adequatUn cop obert el recipient, cal introduir-hi el material.

    Exemple inadequatUn cop obert el recipient, cal introduir en el seu interior el material.

Connectors

Els connectors són paraules o grups de paraules que donen cohesió al text i n’afavoreixen la comprensió i llegibilitat. Tenen bàsicament una doble funció: d’una banda, estructuren, organitzen i relacionen les frases, els paràgrafs i les diferents parts d’un text; i, de l’altra, permeten veure com es distribueixen les idees. Es poden classificar, per exemple, segons el valor que tenen:

  • Valor additiu

    Ampliació
    certament, de fet
    Continuïtat
    a continuació, aleshores
    Distribució
    tant… com, d’una banda… de l’altra
    Equiparació
    així mateix, igualment
    Especificació
    concretament, en particular
    Unió
    i, així com


  • Valor consecutiu

    Conclusió
    en definitiva, al cap i a la fi
    Conseqüència
    així doncs, per tant


  • Valor contrastiu

    Concessió
    amb tot, però
    Oposició
    en canvi, tanmateix
    Refutació
    al contrari, per contra


  • Valor disjuntiu

    Exemplificació
    a tall d’exemple, així
    Reformulació
    és a dir, o sigui
    Resum
    en cas que, si
Més informació
Departament de Justícia. Mots connectors [en línia]. <http://justicia.gencat.cat/web/.content/home/serveis
/llenguatge_juridic/de_quines_eines_disposo/criteris_linguistics_gene/mots_connectors.pdf
> [Consulta: 16 maig 2017].

Servei Lingüístic de la Universitat Oberta de Catalunya. Conjuncions i locucions conjuntives [en línia]. <http://www.uoc.edu/serveilinguistic/criteris/gramatica/conjuncions.html> [Consulta: 16 maig 2017].

Valor additiu

certament, de fet
a continuació, aleshores
tant… com, d’una banda… de l’altra
així mateix, igualment
concretament, en particular
i, així com

Ampliació

Exemple adequat
de la mateixa manera
dit d’una altra manera
efectivament
en altres paraules
en altres termes
en efecte
és per això que
igualment
la idea central és
més encara

Exemple adequat
cal insistir
cal destacar
cal fer esment
cal fer referència
cal recalcar
cal recordar
cal remarcar
cal subratllar
convé
s’ha d’insistir
s’ha de destacar
s’ha de fer esment
s’ha de fer referència
s’ha de recalcar
s’ha de recordar
s’ha de remarcar
s’ha de subratllar
tal com s’ha dit
val a dir
val la pena dir


Continuïtat

Exemple adequat
a continuació
a més
així
així mateix
altrament
d’altra banda
doncs

Distribució

Exemple adequat
ara… ara
bé… bé
d’un costat… i de l’altre
d’una banda… i de l’altra
d’una part… i de l’altra
ja sigui… ja sigui
ni… ni
no només… sinó
no només… sinó que
no només… sinó també
no solament… sinó
no solament… sinó que
no solament… sinó també
no sols… sinó
no sols… sinó que
no sols… sinó també
o… o
o bé… o bé
per un costat… i per l’altre
per una banda… i per l’altra
per una part… i per l’altra
tant… com

Equiparació

Exemple adequataixí mateix
igualment
paral·lelament
semblantment

Especificació

Exemple adequat
concretament
en concret
en especial
en particular
especialment
particularment

Unió

Exemple adequat
així com
com també
i
i també
ni
o

Exemple no admissible
així com també

Valor consecutiu

en definitiva, al cap i a la fi
així doncs, per tant

Conclusió

Exemple adequat
a l’últim
a manera de
a tall de conclusió
a tall de recapitulació
al cap i a la fi
al capdavall
amb tot plegat
breument
com a conclusió
comptat i debatut
concloent
de fet
de manera genèrica
de manera global
en conclusió
en conjunt
en darrer terme
en definitiva
en general
en poques paraules
fet i fet
finalment
globalment
per acabar
per concloure
per fi
recapitulant
tot plegat


Conseqüència

Exemple adequat
a conseqüència de
així
així doncs
així és que
aleshores
com a conseqüència de
consegüentment
cosa que
de manera que
doncs
en conseqüència
és per això que
fins al punt que
perquè
per això
per aquest fet
per consegüent
per tant
talment… que
tan… que
tant… que


Valor contrastiu

amb tot, però
en canvi, tanmateix
al contrari, per contra

Concessió

Exemple adequat
així i tot
bé que
de tota manera
encara que
mal que
malgrat (que)
malgrat tot
mentre que
ni que
per bé que
per més que
si bé
tot amb tot
tot i (que)
tot i així
tot i amb això

Oposició

Exemple adequat
així com
així i tot
això no obstant
altrament
amb tot
ara bé
ben al contrari
contràriament
d’altra banda
en canvi
en realitat
en veritat
i això que
i no
mentre que
més aviat
no obstant això
no… sinó
però
realment
sinó (que)
tanmateix
tot i això


Valor disjuntiu

a tall d’exemple, així
és a dir, o sigui
en cas que, si

Exemplificació

Exemple adequat
a tall d’exemple
a tall de mostra
així
com a mostra
com ara
en el cas de
com és ara
per exemple (p. ex.)
un bon exemple de
una bona mostra de

Exemple adequat
per il·lustrar
per posar un exemple


Reformulació

Exemple adequat
això és
com també
dit d’una altra manera
efectivament
en altres paraules
en efecte
és a dir
és més
més encara
o sigui
també


Signes de puntuació

Es recomana consultar el capítol «Signes de puntuació», de la Guia lingüística i d’estil de la Universitat de Girona, recurs en què s’expliquen i exemplifiquen els diferents usos de tots els signes.
Més informació
«Signes de puntuació». A: Guia lingüística i d’estil [en línia]. Girona: Universitat de Girona. Servei de Llengües Modernes, 2010. <http://www2.udg.edu/Portals/160/docs/estil_udg/llibre_estil/Signes%20de%20puntuaci%
C3%B3.pdf
> [consulta: 11 maig 2018].

Arcaismes

Per afavorir una comunicació planera, directa i entenedora, és preferible evitar l’ús de mots arcaïtzants o artificiosos, propis del registre literari o volgudament culte, i substituir-los per altres de més generals.

Exemple adequatTot i això, la metodologia marca el ritme de treball a l’aula.

Exemple inadequatNogensmenys, la metodologia marca el ritme de treball a l’aula.


Exemple adequatHi han assistit els alts càrrecs i els seus subordinats immediats.

Exemple inadequatHi han assistit els alts càrrecs i llurs subordinats immediats.


La llista següent recull els arcaismes que convé substituir per expressions més actuals. Alguns dels mots arcaics, però, es mantenen en locucions encara vives, que s’indiquen entre parèntesis.

En lloc de…
És preferible…
adés
fa un moment, d’aquí a un moment
adesiara
de tant en tant
àdhuc
fins i tot
aital
tal
ans
abans, sinó que (s’empra, però, ans al contrari)
antany
antigament
baldament
encara que
car
perquè
ço
això
d’antuvi
d’entrada, en principi
de bell antuvi
d’entrada, en principi
ensems
alhora, juntament
hom
es
llur -s
el seu, la seva, els seus, les seves
mant -a
nombrós -osa
mes
però
nogensmenys
no obstant això, tanmateix
onsevulla
a tot arreu, en qualsevol banda
onsevulga
a tot arreu, en qualsevol banda
o sia
és a dir
puix que
atès que, perquè
quelcom
alguna cosa, res
sens
sense (s’empren, però, sens dubte, sens falta i sens perjudici)
tostemps
sempre
tothora
sempre
ultra
a més de

Precisió lèxica

A l’hora de redactar qualsevol text, però especialment els treballs acadèmics, cal utilitzar amb precisió les paraules i evitar, tant com sigui possible:


Terminologia

Els termes o paraules especialitzades són les denominacions pròpies de cada camp d’especialitat. Cada denominació és l’expressió d’un concepte especialitzat que forma part d’una xarxa conceptual. Per tant, els termes es caracteritzen per ser conceptualment precisos. Així, no és el mateix parlar de estels en llengua general (en què es fa referència a qualsevol astre brillant) que fer-ho en astronomia, on ocupa un lloc conceptualment precís (‘astre que brilla amb llum pròpia’) i diferenciat d’altres conceptes propers del mateix camp.

El predomini de l’anglès en la comunicació i difusió científica fa que la majoria dels termes es creïn o es difonguin en aquesta llengua. Tot i això, en determinades disciplines (per exemple, la filosofia, la ciència dels aliments o la musicologia) també prenen força altres llengües (com ara l’alemany, el francès o l’italià, respectivament).

Calcs i estrangerismes

A l’hora de redactar, cal evitar mots, expressions i estructures d’altres llengües que tenen una forma catalana equivalent.

Exemple adequatLa cohesió del grup minimitza l’assetjament escolar i altres conflictes.

Exemple no admissibleLa cohesió del grup minimitza el bullying i altres conflictes.


Exemple adequatLes notícies falses són un problema greu de la societat actual.

Exemple no admissibleLes fake news són un problema greu de la societat actual.


Si es considera que el terme catalanitzat és poc conegut, el primer cop que apareix en el text es pot escriure seguit de la forma estrangera, en cursiva i entre parèntesis, per exemple.

Exemple adequatUn sistema de cribratge (screening) basat en el bacteriòfag lambda.


Si un terme no es documenta en català o no està encara prou fixat, està justificat deixar-lo en la llengua original, marcat en cursiva per indicar que és un estrangerisme.

Exemple adequatEls flash heats —episodis de pujada sobtada i breu de la temperatura ambient— poden tenir efectes en el consum energètic o provocar danys en els conreus.


Si el terme català es documenta amb més d’una forma, és aconsellable utilitzar sempre la mateixa, per coherència i a fi d’evitar confusions conceptuals.

Exemple adequatEl contracte regula l’arrendament financer de les fotocopiadores. [...]

Pel que fa a les màquines expenedores, l’arrendament financer no preveu [...].
Exemple adequatEl contracte regula
el lísing de les fotocopiadores. [...]

Pel que fa a les màquines expenedores, el lísing no preveu [...].

Exemple inadequatEl contracte regula l’arrendament financer de les fotocopiadores. [...] Pel que fa a les màquines expenedores, el lísing no preveu [...].

Exemple no admissibleEl contracte regula el leasing de les fotocopiadores. [...] Pel que fa a les màquines expenedores, el leasing no preveu [...].

Aspectes formals

En la redacció d’un document, cal tenir en compte aspectes formals relacionats amb el format i numeració dels apartats, les enumeracions, les citacions textuals, les taules i il·lustracions, i les notes.

Tots aquests aspectes formals han de tenir en compte, d’una banda, les característiques pròpies de cada document i, de l’altra, aconseguir com a objectiu últim la llegibilitat i claredat del text.

Guia ràpidaSi voleu tenir una visió resumida del capítol, feu un cop d’ull a la guia ràpida.

Format dels apartats

La jerarquia de les diverses parts del text s’indica per mitjà de la numeració que acompanya els títols de cada apartat i pel cos i classe de lletra utilitzats. Així mateix, cal tenir en compte algunes consideracions sobre els títols.

Numeració

La numeració dels apartats acostuma a tenir les característiques següents:

  • Es fa mitjançant xifres aràbigues.

  • Els apartats de primer nivell es numeren correlativament a partir del número 1.

  • Cada apartat es pot subdividir en altres de segon nivell, que també es numeren correlativament a partir del número 1. Cada subapartat es pot tornar a subdividir en un tercer nivell, i així fins al quart nivell com a màxim.

  • Les xifres representatives de cada nivell s’escriuen sense punt al final.


Exemple adequat
Nivell 1
Nivell 2
Nivell 3
Nivell 4
1
1.1
1.1.1
1.1.1.1
1.1.1.2
1.1.1.3
1.1.2
1.1.3
1.2
1.3
2
2.1
2.1.1
2.1.2
2.1.2.1
2.1.2.2


En documents molt llargs, es pot haver de separar el text en parts, que es numeren independentment dels apartats amb xifres romanes seguides de punt. Quan hi ha numeració romana, la numeració dels diferents apartats de les parts és correlativa.

Exemple adequatPart i. Les referències bibliogràfiques sobre la trompa d’aigua
1 La farga catalana
2 La trompa d’aigua o trompa dels Pirineus

Part ii. Construcció i modelització d’una trompa d’aigua
3 Construcció d’una trompa pilot al laboratori
4 Càlculs hidràulics de la trompa pilot i la recirculació
Més informació
Norma UNE 50132:1994. Numeración de las divisiones y subdivisiones en los documentos escritos. Madrid: AENOR, 1994, 4 p.

Cos i classe de lletra

La jerarquia de les diverses parts d’un text també s’indica amb el cos i la classe de lletra utilitzats en els títols, tenint en compte sempre que cal evitar un carregament tipogràfic excessiu (acumulació de negreta, cursiva, versaletes, etc.) i que no convé de fer servir el subratllat.

Els dos models següents il·lustren possibilitats de jerarquització tipogràfica; però se’n poden fer servir d’altres, sempre que se’n mantingui la sobrietat i la coherència al llarg del treball, i que la claredat jeràrquica quedi marcada clarament.

Exemple adequat1 Capítol
1.1 Apartat
1.1.1 Subapartat
1.1.1.1 Subsubapartat

Exemple adequat3 Estadística aplicada al laboratori
3.1 Introducció a l’estadística
3.1.1 El tractament de dades experimentals
3.1.1.1 Els histogrames
3.1.1.2 La mitjana i la desviació típica


Exemple adequat1 CAPÍTOL
1.1 Apartat
1.1.1 Subapartat
1.1.1.1 Subsubapartat

Exemple adequat3 ESTADÍSTICA APLICADA AL LABORATORI
3.1 Introducció a l’estadística
3.1.1 El tractament de dades experimentals
3.1.1.1 Els histogrames
3.1.1.2 La mitjana i la desviació típica

Consideracions sobre els títols

A més del cos i classe de lletra, cal tenir en compte algunes consideracions sobre els títols.

  • No porten punt final. En cas que presentin puntuació interna, cal seguir les regles generals de puntuació i d’ús de majúscules i minúscules. Per tant, després d’un punt escriurem majúscula i després de dos punts, minúscula.

    Exemple adequatEspectroscòpia òptica en tungstats. Un nou làser d’estat sòlid

    Exemple adequatEl parlar salat: descripció, àmbit geogràfic i ús


  • Es recomana que s’alineïn a l’esquerra, seguint la composició del paràgraf de la resta del text.

    Exemple adequatClassificació dels protons

    Exemple inadequat

    Classificació dels protons



  • Han de contenir tots els articles i preposicions que siguin necessaris.

    Exemple adequatClassificació dels motors d’imants

    Exemple inadequatClassificació motors d’imants


    Exemple adequatEliminació del sensor de posició

    Exemple inadequatEliminació de sensor de posició


  • Han de ser descriptius i es recomana que siguin tan breus com sigui possible.

    Exemple adequatAgressions al sistema nerviós central

    Exemple adequatLa prosa noucentista


  • Han d’anar separats del primer paràgraf del text per una línia en blanc.

  • Si el títol d’un document ocupa més d’una línia, cal tenir en compte de fer correctament la separació de mots i expressions a final de ratlla.

Enumeracions

  • Elements de les enumeracions a ratlla seguida:

    • Es poden separar per comes o punts i comes.

    • S’escriuen amb minúscula inicial.


    Exemple adequatS’ha elaborat una base de dades que conté cinc tipus d’entrades: a) historiadors; b) revistes i publicacions; c) institucions; d) obres cabdals, i e) conceptes i tendències historiogràfiques.


  • Elements de les enumeracions en paràgraf a part:

    • Si no van numerats, es precedeixen d’un pic o ornament (cercles, quadrats o guions llargs).

    • Si inclouen alguna forma verbal o tenen puntuació interna, s’escriuen amb majúscula inicial i es tanquen amb punt.


    Exemple adequatL’alumnat ha d’assolir els objectius següents:

    • Conèixer la relació entre l’estructura i l’activitat en les famílies de fàrmacs.

    • Aprendre els possibles mecanismes d’acció dels fàrmacs.

Les enumeracions es poden fer a ratlla seguida enmig de text o en paràgraf a part.

  • Enumeracions a ratlla seguida

    En les enumeracions a ratlla seguida, la puntuació que es troba habitualment en aquests casos (coma o punt i coma) fa que no s’hagi de fer servir la majúscula inicial. Fins i tot, en el cas que hi hagi una marca d’enumeració abans de cada element —lletres en cursiva o nombres seguits d’un parèntesi de tancament en rodona— no hi ha cap motiu per fer servir la majúscula inicial, ni tan sols en el primer element situat després dels dos punts.

    Exemple adequatS’ha elaborat una base de dades que conté cinc tipus d’entrades: a) historiadors; b) revistes i publicacions; c) institucions; d) obres cabdals, i e) conceptes i tendències historiogràfiques.


  • Enumeracions en paràgraf a part

    Quan es fa una enumeració d’elements disposats en paràgrafs diferents, cal considerar un seguit d’aspectes per saber si els elements han d’anar amb majúscula inicial o no.

    • Si es fa una enumeració de mots o sintagmes breus sense cap forma verbal ni cap construcció complexa amb puntuació interna, els diferents elements no van amb majúscula inicial i no es tanquen amb cap signe de puntuació.

      Exemple adequatEls principis que regeixen aquestes actuacions són els següents:

      • cohesió social i territorial

      • autonomia personal i familiar

      • universalitat d’accés als serveis



      Quan una enumeració d’aquest tipus apareix just després d’un títol o d’un subtítol, el primer element va amb majúscula inicial perquè li correspon per posició.

      Exemple adequatUtillatge

      • Un generador de senyals sinusoidals

      • dues resistències

      • un condensador

      • una bobina

      • una placa de connexions

      • un oscil·loscopi



    • D’altra banda, si els elements de l’enumeració inclouen alguna forma verbal, aleshores sí que cal començar el primer mot de cada paràgraf amb majúscula i tancar-los amb punt.

      Exemple adequatL’alumnat ha d’assolir els objectius següents:

      • Conèixer la relació entre l’estructura i l’activitat en les famílies de fàrmacs més representatives.

      • Aprendre els possibles mecanismes d’acció dels fàrmacs.

      • Conèixer les principals transformacions metabòliques que pot experimentar un fàrmac dins l’organisme.



    • Si els elements que formen part de l’enumeració, tot i no tenir caràcter oracional, són molt llargs o, per exemple, tenen un text explicatiu delimitat per algun signe de puntuació també és millor optar per la majúscula inicial i el punt final.

      Exemple adequatL’estudi posa en relleu característiques com ara:

      • La condició d’excedent agrari comercialitzable (el 1605 ja era la principal exportació valenciana).

      • L’enorme difusió assolida, especialment durant els períodes de 1720-1752 i 1789-1807.

      • La vinculació amb l’augment de la superfície regada.



    • En el cas que en l’enumeració s’hi combinin elements dels dos supòsits anteriors (tot i que no és gaire recomanable), cal optar per la majúscula inicial i el punt final.

Pel que fa al format dels paràgrafs, es recomana aplicar la mateixa alineació que a la resta del document i fer un sagnat a l’esquerra.

Exemple adequatDavant l’escassetat d’estudis específics sobre l’objecte del treball, l’establiment dels indicadors s’ha dut a terme de dues maneres:

  • Adaptant els preestablerts en estudis sobre hemeroteques de diaris a les característiques dels arxius audiovisuals.

  • Creant-ne de propis a partir dels aspectes que es consideren més rellevants.


Convé començar cada element de l’enumeració amb un pic (•) o altres caràcters com ara els quadrats (▪) o els guions llargs (—).

Exemple adequatEls motius pels quals s’han triat aquest programari són diversos, però principalment:

  • L’empresa va decidir no exercir els drets de patent i va convertir-lo en un  estàndard obert, fet que ha ajudat a difondre’l.

  • Té una gran capacitat de gestió de dades, concretament, 4.296 caràcters alfanumèrics, és a dir, dues pàgines escrites.


Citacions textuals

Les citacions textuals són una reproducció literal d’un fragment de text que es dona com a suport o contrast d’una idea o una afirmació. En el cas que tinguin una finalitat documental (com passa en els treballs acadèmics o de recerca), han d’anar acompanyades de la citació bibliogràfica corresponent, que n’indica la font. Cal recordar que totes les fonts de les citacions textuals s’han d’incloure com a referència bibliogràfica a la part corresponent del document.

Exemple adequat«La vinculació de les paraules amb les coses és també la causa d’unes pèrdues i d’uns guanys coneguts amb el nom de tabú» (Tuson, 1994, p. 20).

En les citacions que només tenen una finalitat estilística, no s’acostuma a indicar-ne la font.

Exemple adequatEn qualsevol cas, potser caldria matisar la frase d’Émile Buré: «Un imbécile sans culture ne sera jamais un imbécile complet»; fóra més pertinent de formular-ho a l’inrevés: una cultura sense imbècils mai no serà una cultura al complet.

No s’ha de confondre la citació textual, que és literal, amb la paràfrasi, que implica reproduir amb paraules pròpies el que diu el text original de la citació. En aquests casos també cal fer constar l’autoria.

Exemple adequat
  • Citació textual:

    Joan Requesens afirmava en el seu article: «I si d’algú es pot dir que donà i regalà entusiasme és del canonge Colell».

  • Paràfrasi:

    Joan Requesens afirmava en el seu article que si d’algú es podia dir que havia donat i regalat entusiasme era del canonge Colell.



Per a les citacions textuals que es troben en els epígrafs, vegeu «Dedicatòries i epígrafs».
Més informació
Martínez de Sousa, José. Manual de estilo de la lengua española. 4a ed. Gijón: Trea, 2012, p. 69-75.

Mestres, Josep Maria et al. Manual d’estil. La redacció i l’edició de textos. 4a ed. Vic: Eumo Editorial; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; Associació de Mestres Rosa Sensat, 2009.

Pujol, Josep Maria; Solà, Joan. Ortotipografia. Manual de l’autor, l’autoeditor i el dissenyador gràfic. 3a ed. rev. Barcelona: Columna, 2000.

The Chicago manual of style. 17a ed. Chicago: University of Chicago Press, 2017, p. 382-383.

Literalitat de les citacions textuals

Les citacions textuals, ja siguin enmig de text o en paràgraf a part, són sempre literals. Els únics canvis permesos en fer les citacions són passar la lletra inicial a majúscula o minúscula i adaptar la puntuació final, segons convingui.

Si convé suprimir algun paràgraf del text original de la citació per raons d’espai o contingut, cal tenir en compte les consideracions següents:

  • Una supressió interna en una citació s’indica amb tres punts entre claudàtors: […].

    Exemple adequat«Leibniz podria haver estat un filòsof més gran i potser un home més gran si hagués hagut de lluitar per la grandesa […]. Mai no va tenir motiu per témer la persecució, com Descartes i Locke» (Tomlin, 1965).


    Convé tenir en compte que la supressió pot obligar a canviar la majúscula o minúscula inicial i la puntuació del fragment citat.

  • No cal indicar sistemàticament amb […] una supressió al començament o al final de la citació (per exemple, quan el fragment citat no comença ni acaba la frase).

    Exemple adequat
    • Text original:

      «Els fets que semblen robar-li sentit a la vida inclouen tant el patiment i l’angoixa com la mort. Mai no em cansaré de repetir que l’únic aspecte veritablement transitori de la vida és el que té de potencial. Ara bé, la potencialitat, en actualitzar-se, es converteix en realitat, es fa real» (Frankl, 1979).

    • Fragment citat:

      «L’únic aspecte veritablement transitori de la vida és el que té de potencial. Ara bé, la potencialitat, en actualitzar-se, es converteix en realitat, es fa real» (Frankl, 1979).



  • En les citacions de poesia, només és imprescindible indicar amb […] la supressió parcial d’un vers.

    Exemple adequat
    • Versos sencers:

      «Cremar he vist ma llenya; com fumerol de festa,
      al cel he vist anar-se’n la millor part de mi» (Alcover, 1909).

    • Versos incomplets:

      «[...] com fumerol de festa;
      al cel he vist anar-se’n la millor part de mi» (Alcover, 1909).



    En canvi, la supressió d’un vers sencer o més s’indica amb una línia de punts espaiats.

    Exemple adequatEl sonet lxvi de Shakespeare, en traducció de Magí Morera i Galícia:

    La pau demano de la mort, cansat
    de veure el mèrit néixer nu al carrer
    i el pobre vergonyant embufonat
    i feta burla en la més pura fe.
    .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .
    Oh sí, ja en fora mort sinó que em dol
    de morir-me deixant mon amor sol.

Disposició en el text de les citacions textuals

La disposició d’una citació textual dins d’un document pot ser enmig de text o bé situada en paràgraf a part.

  • Citacions textuals enmig de text

    En les citacions textuals enmig de text cal tenir en compte que la frase o paràgraf inserits s’integren correctament, i que es manté la coherència del temps i les persones verbals.

    • Habitualment, les citacions textuals enmig de text s’escriuen en rodona, amb el mateix cos i tipus de lletra que la resta del text, i entre cometes, preferiblement baixes.

      Exemple adequatStendhal acaba algunes de les seves obres amb la frase «To the happy few».


    • Quan la citació enmig de text o inserida constitueix una oració amb sentit complet porta majúscula inicial. Pot anar precedida de dos punts:

      Exemple adequatCom recorda Amigó: «Sembla que la química de la vida es basa simplement en l’existència o no de molècules orgàniques».

      Però no necessàriament:

      Exemple adequatEl «¡No pasarán!» de Dolores Ibárruri és mundialment conegut.

      La citació textual també pot ser fragmentària i constituir una part de la frase en què s’insereix. En aquest cas porta minúscula inicial.

      Exemple adequatRiquer descriu el trobador Guillem de Berguedà com «un senyor feudal altiu, desvergonyit i tan violent, que fou capaç d’arribar a les més ultrades denigracions i a l’assassinat».

      En els casos, però, en què el text que es vol citar conté un punt intern, la citació textual ha de començar amb majúscula i anar precedida de dos punts o d’un punt i seguit.

      Exemple adequatPel que fa a la numeració, el manual d’ortotipografia diu: «El primer que cal fer és establir les seqüències i l’existència d’elements separables. En segon lloc, el nombre d’unitats de cada seqüència».

      Exemple inadequatPel que fa a la numeració, el manual d’ortotipografia diu que «el primer que cal fer és establir les seqüències i l’existència d’elements separables. En segon lloc, el nombre d’unitats de cada seqüència».


    • El punt final de les citacions inserides va fora de les cometes, excepte quan la citació textual es troba entre dues frases acabades amb punt i seguit:

      Exemple adequatNomés els il·lusos parlen de la veritat pura i simple. «La veritat pura i simple rares vegades és pura i mai no és simple.» Oscar Wilde l’encerta de ple.


    • En les citacions textuals de poesia, els versos se separen amb una pleca (|) o bé una barra inclinada (/), amb un espai a cada banda:

      Exemple adequatUna de les «Corrandes d’exili», de Pere Quart: «Una esperança desfeta, | una recança infinita. | I una pàtria tan petita | que la somio completa».

      Exemple adequatEl poema de Gabriel Ferrater que acaba «el cos recorda: encara / tens la pell mig del sol, mig de la lluna».

      El canvi d’estrofa s’indica amb dues pleques o dues barres inclinades:

      Exemple adequatShakespeare sentencia: «¿Per què un ull fals i enganyador sol saludar | la meva sang de llicenciós temperament, | i febleses en mi el feble vol trobar, | si jo trobo que és bo el que ell troba dolent? || No, jo soc el que soc. I els que paren esment | en els meus fets de seducció mostren els seus». (Traducció de Salvador Oliva.)


  • Citacions textuals en paràgraf a part

    • Habitualment les citacions textuals en paràgraf a part s’escriuen en rodona, amb el text sagnat i un cos de lletra més petit que el de la resta del text. Quant a la puntuació, acostuma a anar precedida de dos punts i acaba amb punt final.

      Exemple adequatPer al règim, el concepte de traduir obres estrangeres era intrínsecament sospitós:

      Un exemple emblemàtic de les grans dificultats per editar en català durant aquests anys és la traducció de Carles Riba de l’Odissea (publicada el 1948 en edició de bibliòfil de 300 exemplars): Riba va haver de negociar personalment amb el ministre d’Educación, José Ibáñez Martín, per obtenir el permís. (Dídac Pujol, 2005)


      Exemple adequatPer al règim, el concepte de traduir obres estrangeres era intrínsecament sospitós, tal com escriu Dídac Pujol (2005):

      Un exemple emblemàtic de les grans dificultats per editar en català durant aquests anys és la traducció de Carles Riba de l’Odissea (publicada el 1948 en edició de bibliòfil de 300 exemplars): Riba va haver de negociar personalment amb el ministre d’Educación, José Ibáñez Martín, per obtenir el permís.


      Com que el paràgraf a part, el sagnat i la mida de lletra ja diferencien prou la citació de la resta del text, no cal afegir-hi altres recursos tipogràfics com ara les cometes o la cursiva.

      Exemple inadequatPer al règim, el concepte de traduir obres estrangeres era intrínsecament sospitós, tal com escriu Dídac Pujol (2005):

      Un exemple emblemàtic de les grans dificultats per editar en català durant aquests anys és la traducció de Carles Riba de l’«Odissea» (publicada el 1948 en edició de bibliòfil de 300 exemplars): Riba va haver de negociar personalment amb el ministre d’Educación, José Ibáñez Martín, per obtenir el permís.



    • No obstant això, si es prefereix, també es pot fer la citació en paràgraf a part entre cometes baixes, sense sagnar el text i amb el mateix cos de lletra.

      Exemple adequatEl començament de la novena de les Elegies de Bierville, de Carles Riba:

      «Glòria de Salamina vermella en el mar a l’aurora.
      Adormits en el vent de Queronea, xiprers!
      Esplendor per als ulls o malencònica estampa,
      crit d’arribada o foc sota la cendra d’un nom,
      llocs! la meva presència amb cor violent us completa,
      mots! la meva veu assedegada us fa plens.»

      Quan una citació textual ocupa més d’un paràgraf, cal que no es tanquin les cometes fins al darrer paràgraf de la citació; però, en començar cada paràgraf, a partir del segon, cal posar-hi unes cometes de tancament [»], per indicar que la citació encara continua oberta.

      Exemple adequatAquest fragment pertany a Terres de l’Ebre, d’Arbó:

      «Maria tornà a plorar i, plorant, s’abraçà al seu pare i li prometé que obeiria.

      »Aquella nit, quan es retirà a la seva habitació, a la Maria va semblar-li com si haguessin passat el darrer forrellat a la porta de la seva presó.

      »A partir d’aleshores no li concediren repòs. La mare extremà encara les seves atencions.»

      Cal llegir la novel·la per entendre’n el significat.

Llengua de les citacions textuals

Les citacions textuals extretes d’una referència bibliogràfica poden coincidir o no amb la llengua de redacció del document en què s’insereixen. En els casos en què la llengua de la citació no coincideix amb la de redacció del document, es pot decidir de fer-ne la traducció o mantenir la llengua original.

  • Se solen traduir les citacions a la llengua del document en què s’insereixen, en textos d’àmbit general o segons les característiques textuals i a qui s’adreça.

    Exemple adequatCom diu Bion, «certs llibres, com algunes obres d’art, susciten emocions poderoses i estimulen el creixement, es vulgui o no».


  • En canvi, s’acostuma a mantenir la citació en la llengua original de la referència consultada en textos d’àmbits d’especialitat, sobretot acadèmics i de recerca.

    No obstant això, en casos de determinades llengües, susceptibles de no ser enteses pels destinataris del text (perquè no són tan freqüents en aquell àmbit d’especialitat, perquè tenen alfabets diferents del llatí, etc.), es pot optar per posar-hi només una traducció o incloure-hi tant la citació original com la traduïda.

    • Si es decideix d’incloure-hi només la traducció, s’hi acostuma a fer constar una frase com ara «La traducció és nostra.» entre parèntesis:

      Exemple adequatCom diu Cioran: «Així neixen les ideologies, les doctrines i les farses sangonentes».1

      1 Emil M. Cioran, Précis de décomposition, p. 9. (La traducció és nostra.)

      Exemple adequatTal com es recull en el començament de les Disquisitiones Arithmeticæ de Carl Friedrich Gauss (1986): «Les disquisicions contingudes en aquesta obra pertanyen a la part de les matemàtiques que tracta els nombres enters, excloent-ne sovint els fraccionaris, sempre els irracionals». (La traducció és nostra.)

      Quan això es repeteix moltes vegades, en la primera traducció es pot fer una nota per indicar que, si no s’especifica el contrari, l’autor del document ha traduït totes les citacions textuals que hi apareixen.

    • En cas d’optar per les dues citacions, primer es pot facilitar l’original i després la traduïda, o a l’inrevés. La citació que apareix en segon lloc es pot decidir incloure-la en forma de nota:

      Exemple adequatForster Hirsch (2001, 1) comença així el llibre sobre Woody Allen: «First, the face. It’s a God-given clown’s mask».1

      1 Primer, la cara. Una màscara de pallasso que és un do del cel.

      Exemple adequatForster Hirsch (2001, 1) comença així el llibre sobre Woody Allen: «Primer, la cara. Una màscara de pallasso que és un do del cel».1

      1 First, the face. It’s a God-given clown’s mask.

      O bé a continuació entre claudàtors, sense cometes. Es recomana no abusar d’aquesta opció.

      Exemple adequatEl llibre Le sexe des mots ironitza sobre la definició de dona que fan els diccionaris:

      «Que peut bien dire un dictionnaire du mot femme? La définition est simple et sans équivoque, semble-t-il. On a vite fait de définir la femme en termes biologiques comme “représentant du sexe qui porte les enfants”».

      [Què en pot dir, un diccionari, de la paraula dona? Sembla que la definició és senzilla i sense equívocs. S’ha tirat pel dret definint la dona en termes biològics com a «representant del sexe que té els nens».]


Taules, gràfics i il·lustracions

Les taules permeten sintetitzar la informació del text i presentar-la de manera esquemàtica i ordenada. De vegades, les dades es poden presentar en gràfics. Finalment, les il·lustracions (figures, esquemes, dibuixos o fotografies) complementen o exemplifiquen de manera molt visual la informació del text.

Les taules, els gràfics i les il·lustracions s’han de presentar inserides en el text tan a prop com sigui possible del fragment que complementen.

Exemple adequatExemple de taula

Tal com es pot veure en la taula anterior, aquesta primera distribució per gèneres facilita l’agrupació d’obres més minoritàries.


Exemple adequatEn el gràfic següent es poden observar els resultats de l’enquesta:

Exemple d’il·lustració


En documents en què es fan remissions internes, es recomana numerar independentment cada tipus d’element (taula, gràfic, figura, etc.) per facilitar-ne la localització. En aquests casos, la numeració pot ser correlativa per a tot el document o per apartats.

  • Numeració per a tot el document:

    Exemple adequat2 Discussió

    Com es pot veure en la taula 3, els elements…

  • Numeració per apartats:

    Exemple adequat2 Discussió

    Com es pot veure en la taula 2.1, els elements…

El format dels diversos elements de les taules títol, cos i peu i de les il·lustracions —peu, i etiquetes i llegendes s’ha de mantenir al llarg de tot el document.

Per afavorir la llegibilitat, es pot augmentar l’interlineat del text per sobre i per sota de les taules i il·lustracions.
Més informació
Mestres, Josep Maria et al. Manual d’estil. La redacció i l’edició de textos. 4a ed. Vic: Eumo Editorial; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; Associació de Mestres Rosa Sensat, 2009, p, 240-241.

The Chicago manual of style. 17a ed. Chicago: University of Chicago Press, 2017.

Format de les taules

És recomanable que les taules, sobretot en els documents en què hi ha remissions internes, tinguin un títol que les identifiqui. Si escau, poden contenir un peu amb informació diversa.

Les diferents parts de la taula solen tenir una lletra més petita que la resta del document i no se solen justificar per evitar que els mots quedin massa separats.

El format dels diferents elements de la taula s’ha de mantenir al llarg de tot el text.

Títol de les taules

El títol, que s’escriu a sobre de la taula, és l’element que permet identificar-la.

S’encapçala amb el mot taula seguit del número d’ordre corresponent, en xifres aràbigues, per facilitar la remissió interna. A continuació i separat per un punt, generalment hi apareix un text explicatiu breu. Com a títol que és, no porta punt final.

Per destacar-lo, es pot fer servir algun recurs gràfic, com ara la negreta o la versaleta, i fins i tot augmentar la mida de la lletra en relació amb el cos de la taula.

Exemple adequatTaula 4. Classificació de la hipertensió arterial

Taula 4. Classificació de la hipertensió arterial

Taula 4. Classificació de la hipertensió arterial

Cos de les taules

Els encapçalaments de les columnes i les files s’escriuen sense punt final i, generalment, amb majúscula inicial.

Tradicionalment, s’ha fet servir la cursiva per destacar-los, però també es poden fer servir altres recursos gràfics, cosa que permet reservar la cursiva per a usos més específics.

El contingut de les cel·les, en principi, s’escriu en rodona. Quan les dades són frases o sintagmes complexos, es fa servir habitualment la majúscula inicial i el punt final. En canvi, si són mots o sintagmes breus, es poden escriure en minúscula i sense punt final. Cal mantenir el mateix criteri de majúscula o minúscula i puntuació final en totes les cel·les d’una mateixa columna.

Exemple adequatExemple de taula


L’alineació del text de les cel·les depèn del tipus de dada:

  • Les dades textuals solen anar alineades a l’esquerra. Ara bé, quan són mots o sintagmes breus, poden anar centrades.

    Exemple adequatTaula amb dades textuals alineades a l’esquerra

    Exemple adequatTaula amb dades textuals centrades


  • Les dades numèriques s’alineen per l’última xifra i, en cas que hi hagi decimals, per l’última xifra abans del delimitador corresponent. En canvi, els intervals s’alineen pel guionet.

    Exemple adequatTaula amb dades numèriques

    Exemple adequatTaula amb dades alineades
     

  • Si no hi ha cap dada a la cel·la i no es vol deixar buida, es recomana fer servir un guió llarg o els punts suspensius, que han d’anar centrats.

    Exemple adequatTaula amb cel·la buida

És convenient que l’alineació de l’encapçalament i les dades de cada columna sigui la mateixa per facilitar la lectura de la taula.

Peu de les taules

El peu, que s’escriu a sota de la taula, serveix per recollir la font de les dades o altres informacions complementàries. Se sol compondre en una lletra més petita que la del cos de la taula.

Les diferents informacions del peu s’han d’escriure en paràgrafs independents, que han d’acabar amb punt i no poden sobrepassar el marge dret de la taula. A més, per afavorir la llegibilitat, és convenient deixar una separació mínima entre cada paràgraf.

Quan el peu inclou informacions de tipus diferents, cal mantenir l’ordre següent: nota puntual d’una part de la taula, nota general de tota la taula i font de les dades.

Exemple adequatTaula amb peu de taula complet

  • Nota puntual d’una part de la taula

    Les dades afectades per una nota puntual han d’anar seguides d’un signe de crida, sense espai en blanc entremig.

    Si només hi ha una nota, habitualment es fa servir l’asterisc. Si n’hi ha més d’una, s’acostumen a fer servir lletres minúscules volades en cursiva.

    El criteri per establir l’ordre de les crides a la taula és sempre d’esquerra a dreta i de dalt a baix.

    Totes les dades afectades per la mateixa nota han de portar el mateix signe de crida.

    Pel que fa al peu, les notes van precedides del signe de crida corresponent, amb un espai en blanc entremig. En el cas que s’hagin fet servir lletres, han de mantenir el mateix format tipogràfic que tenen a la taula (volades i en cursiva) i no han d’anar seguides ni de parèntesi de tancament, ni de punt, ni de cap altre signe de puntuació.

    Exemple adequatTaula amb peu (nota puntual d’una part de la taula)

    Per a més informació sobre les crides, vegeu «Crida de les notes».

  • Nota general de tota la taula

    Les informacions generals que afecten tota la taula habitualment van precedides de la paraula nota, en versaleta i seguida de punt. Encara que siguin de tipus diferent, s’escriuen en un sol paràgraf.

    Exemple adequatNota. Els números i lletres de les caselles corresponen a la qualificació obtinguda per cada revista en els índexs internacionals. Item: Item: revista de biblioteconomia i documentació; PLS: Public Library of Science; DIEPER: Digitised European Periodicals.

  • Font

    La font d’on es reprodueix la taula o s’extreuen les dades habitualment va precedida de la paraula font, en versaleta i seguida de punt. Si es modifica una taula o les dades d’un altre autor, s’ha d’indicar, a la font, que la taula ha estat modificada.

    La indicació de la font ha de seguir el format de la referència bibliogràfica.

    Exemple adequatFont. Dades extretes de Fitzpatrick, David (1998). The two Irelands: 1912-1939. Oxford [etc.]: Oxford University Press.

    Exemple adequatFont. Dades modificades a partir de Kaplan, Jean-Claude; Delpech, Marc (1989). Biologie moléculaire et médecine. París: Flammarion, i de Schilperoort, Robbert A.; Dure, Leon (ed.) (1992). 10 years plant molecular biology. Dordrecht [etc.]: Kluwer Academic.


    Si la referència bibliogràfica de la font apareix en una bibliografia final, aleshores ha de seguir el format de la citació bibliogràfica.

    Exemple adequatFont. Dades extretes de Fitzpatrick (1998).

    Exemple adequatFont. Dades modificades a partir de Kaplan i Delpech (1989) i de Schilperoort i Dure (1992).


    Si es vol remarcar que la taula no s’ha extret de cap font, es pot indicar posant-hi «Elaboració pròpia».

    Exemple adequatFont. Elaboració pròpia.

Format dels gràfics

Com en el cas de les taules és recomanable que els gràfics, sobretot en els documents en què hi ha remissions internes, tinguin un títol que les identifiqui. Aquesta informació, però, també es pot incloure al peu com en les il·lustracions.

Les diferents parts del gràfic solen tenir una lletra més petita que la resta del document.

El format dels diferents elements del gràfic s’ha de mantenir al llarg de tot el text.

Títol dels gràfics

El títol és l’element que permet identificar el gràfic. En el cas que en un document es combini l’ús de taules i gràfics es pot optar per posar el títol a sobre del gràfic, però també és possible incloure’l al peu com en les il·lustracions.

En el cas que s’enumerin els gràfics, s’encapçala amb el mot gràfic seguit del número d’ordre corresponent, en xifres aràbigues, per facilitar la remissió interna. A continuació i separat per un punt, generalment hi apareix un text explicatiu breu. En principi, no porta punt final, llevat que es posi al peu i vagi seguit d’altres informacions.

Exemple adequatGràfic 5. Resultats de l’enquesta


Per destacar-lo, es pot fer servir algun recurs gràfic, com ara la negreta o la versaleta, i fins i tot augmentar la mida de la lletra en relació amb el cos de la taula.

Peu dels gràfics

El peu, que s’escriu a sota del gràfic, pot incloure informacions de tipus diferent que habitualment es presenten en l’ordre següent: títol (si no apareix damunt del gràfic), aclariments del gràfic en forma de nota i font.

Les diverses informacions s’han d’escriure en un sol paràgraf, acabat amb punt, que no pot sobrepassar el marge dret del gràfic. Per separar cadascun dels elements també es fa servir el punt.

En el cas que el peu només contingui un element, que no sigui ni una frase completa ni tingui puntuació interna, es pot obviar el punt final. Això, però, no es pot fer si al mateix document hi ha un peu que n’ha de portar.

Exemple adequatGràfic amb peu complet


  • Títol dels gràfics

    En el cas que es vulguin enumerar, el títol s’encapçala amb el mot gràfic seguit del número d’ordre corresponent, en xifres aràbigues, per facilitar-ne les remissions internes. Per destacar-lo, es pot fer servir algun recurs gràfic, com ara la negreta o la versaleta.

    A continuació i separat per un punt, generalment apareix un text descriptiu breu.

    Exemple adequatGràfic 5. Resultats de l’enquesta


  • Aclariments dels gràfics

    Els aclariments serveixen per explicar detalls del gràfic, identificar-ne les parts o desenvolupar abreviatures, sigles o símbols.

    Aquest tipus d’informació pot anar precedida de la paraula nota, en versaleta i seguida de punt, especialment si al peu hi ha el títol.

    Exemple adequatGràfic 5. Resultats de l’enquesta. Nota. El total es refereix a dades fins al 31 d’octubre de 2013.


    Exemple adequatGràfic 4. Les dades es mostren agrupades per triennis.


  • Font

    La font d’on es reprodueix el gràfic va precedida habitualment de la paraula font, en versaleta i seguida de punt, i ha de seguir el format de la referència bibliogràfica.

    Exemple adequatFont. Rozman, Ciril (2002). Compendi de medicina interna. Madrid: Harcourt Brace de España.


    Si la referència de la font apareix en una bibliografia final, aleshores ha de seguir el format de la citació bibliogràfica.

    Exemple adequatFont. Rozman (2002).


    Si es vol remarcar que el gràfic no s’ha extret de cap font, es pot indicar posant-hi «Elaboració pròpia».

    Exemple adequatFont. Elaboració pròpia.

Etiquetes i llegendes dels gràfics

Les etiquetes i llegendes són els diversos elements textuals que poden aparèixer dins del gràfic. La informació que contenen no s’ha de repetir al peu.

S’escriuen sense punt final i si són mots o sintagmes breus, poden anar amb minúscula.

En general, no cal fer servir cap recurs gràfic, com ara la cursiva, per destacar-les.

Les etiquetes identifiquen parts concretes del gràfic com ara i la llegenda és l’explicació dels símbols o codis usats al gràfic.

Exemple adequatExemple de gràfic amb llegenda

Format de les il·lustracions

És recomanable que les il·lustracions (gràfics, figures, esquemes, dibuixos, fotografies, etc.), sobretot en els documents en què hi ha remissions internes, vagin seguides d’un peu que les identifiqui, i que pot contenir informació diversa. D’altra banda, les il·lustracions també poden incloure etiquetes i llegendes.

Les diferents parts textuals de la il·lustració solen tenir una lletra més petita que la resta del document i no se solen justificar per evitar que els mots quedin massa separats.

El format dels diferents elements de la il·lustració s’ha de mantenir al llarg de tot el text.

Peu de les il·lustracions

El peu, que s’escriu a sota de la il·lustració, pot incloure informacions de tipus diferent que habitualment es presenten en l’ordre següent: títol, aclariments de la il·lustració en forma de nota i font.

Les diverses informacions s’han d’escriure en un sol paràgraf, acabat amb punt, que no pot sobrepassar el marge dret de la il·lustració. Per separar cadascun dels elements també es fa servir el punt.

En el cas que el peu només contingui un element, que no sigui ni una frase completa ni tingui puntuació interna, es pot obviar el punt final. Això, però, no es pot fer si al mateix document hi ha un peu que n’ha de portar, atès que hi ha d’haver coherència entre les diferents il·lustracions.

No és recomanable fer servir recursos gràfics, com ara la cursiva, per destacar-ne tot el text.

Exemple adequat Il·lustració amb peu d’un tipus informació
Figura 1. Organigrama del departament


  • El títol de les il·lustracions

    El títol de la il·lustració s’encapçala amb el mot figura o imatge, seguit del número d’ordre corresponent, en xifres aràbigues, per facilitar-ne les remissions internes, si cal. Per destacar-lo, es pot fer servir algun recurs gràfic, com ara la negreta o la versaleta.

    A continuació i separat per un punt, generalment apareix un text descriptiu breu.

    Exemple adequatFigura 5.28. Contracció de la fibra muscular llisa


    Exemple adequatImatge 5. Estructura d’una cèl·lula vegetal


  • Aclariments de les il·lustracions

    Els aclariments serveixen per explicar detalls de la il·lustració, identificar-ne les parts o desenvolupar abreviatures, sigles o símbols.

    Exemple adequatA la foto, d’esquerra a dreta: Jesús Munt, Laia Pino i Mercè Ribes.


    Exemple adequatFigura 3.23. Diverses varietats de bufs diastòlics. Components mitral (M1), tricuspídic (T1), aòrtic (A2) i pulmonar (P2).


    Aquest tipus d’informació pot anar precedida de la paraula nota, en versaleta i seguida de punt, especialment si la il·lustració porta títol.

  • Font

    La font d’on es reprodueix la il·lustració va precedida habitualment de la paraula font, en versaleta i seguida de punt, i ha de seguir el format de la referència bibliogràfica.

    Exemple adequatFont. Rozman, Ciril (2002). Compendi de medicina interna. Madrid: Harcourt Brace de España.


    Si la referència de la font apareix en una bibliografia final, aleshores ha de seguir el format de la citació bibliogràfica.

    Exemple adequatFont. Rozman (2002).


    Si es vol remarcar que la il·lustració no s’ha extret de cap font, es pot indicar posant-hi «Elaboració pròpia».

    Exemple adequatFont. Elaboració pròpia.


    En el cas de les fotografies i imatges, la font s’acostuma a posar com a peu, si també hi consten altres informacions, com ara el títol o descripció de la imatge. Si no hi ha cap altra informació, aleshores la font s’acostuma a posar en un dels laterals de la imatge.  

    Exemple adequatImatge amb peu

Etiquetes i llegendes de les il·lustracions

Les etiquetes i llegendes són els diversos elements textuals que poden aparèixer dins de la il·lustració. La informació que contenen no s’ha de repetir al peu.

S’escriuen sense punt final. Quan són frases o sintagmes complexos, van amb majúscula inicial. En canvi, si són mots o sintagmes breus, poden anar amb minúscula.

En general, no cal fer servir cap recurs gràfic, com ara la cursiva, per destacar-les.

  • Les etiquetes identifiquen parts concretes de la il·lustració.

    Exemple adequatImatge amb etiquetes


  • La llegenda és l’explicació dels símbols o codis usats a la il·lustració.

    Exemple adequatImatge amb llegenda


Notes

Les notes són advertiments, aclariments, explicacions o comentaris que, per tal de facilitar la lectura, van fora del text. Convé posar les estrictament necessàries i no abusar-ne. Les notes han de contenir informació imprescindible i rellevant, i es recomana que no siguin excessivament llargues.

Pel que fa a la ubicació, hi ha tres possibilitats de situació de les notes: a peu de pàgina (o al marge de la pàgina), al final d’un apartat o capítol, o bé al final del document. Es recomana posar les notes a peu de pàgina, ja que aquesta opció permet llegir paral·lelament el cos del text i les notes, i això afavoreix la lectura. Només en els documents en què hi hagi peu, es recomana de posar-les al final.

Les notes estan constituïdes, d’una banda, per la crida, que és el signe que s’insereix dins del text per remetre a la nota corresponent i, de l’altra, per la nota pròpiament dita, que ha de tenir en compte una sèrie d’aspectes quant al contingut i al format.

Cal recordar que, en general, els títols de documents o de parts de documents no acostumen a portar notes.
Més informació
Martínez de Sousa, José. Manual de estilo de la lengua española. 4a ed. Gijón: Trea, 2012, p. 79-83.

Mestres, Josep Maria et al. Manual d’estil. La redacció i l’edició de textos. 4a ed. Vic: Eumo Editorial; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; Associació de Mestres Rosa Sensat, 2009, p. 505.

Pujol, Josep Maria; Solà, Joan. Ortotipografia. Manual de l’autor, l’autoeditor i el dissenyador gràfic. 3a ed. rev. Barcelona: Columna, 2000.

The Chicago manual of style. 17a ed. Chicago: University of Chicago Press, 2017.

Crida de les notes

El text afectat per una nota ha d’anar seguit d’un signe de crida, sense espai en blanc entremig.

Els signes de crida més habituals són els números, tot i que també es poden usar lletres o altres símbols.

En documents llargs, es pot recomençar la numeració de les notes a cada apartat o capítol.

Format de la crida

  • La crida de les notes s’acostuma a escriure volada i en rodona encara que el text que la precedeixi estigui en una altra classe de lletra (cursiva, negreta, versaleta).

    Exemple adequatEn aquest exemple, la significació de l’objecte el·líptic de l’infinitiu es recupera gràcies al control que hi exerceix el subjecte de l’oració principal les teves exigències.19

    D’acord amb les normes de Vancouver, també es pot escriure entre claudàtors o parèntesis en el mateix cos que la resta del document.

    Exemple adequatEn aquest exemple, la significació de l’objecte el·líptic de l’infinitiu es recupera gràcies al control que hi exerceix el subjecte de l’oració principal les teves exigències (19).


  • Si es fan servir lletres com a crida, s’escriuen volades i en cursiva; aquest ús és habitual en les taules.

    Exemple adequatExemple de taula


  • En determinats textos (per exemple, articles) si es vol fer un aclariment que afecta tot el document, la crida se situa al final del títol i acostuma a ser un asterisc.

    Exemple adequatEls mamífers marins i els seus noms*

    Jordi Lleonart Aliberas
    Institut de Ciències del Mar, CSIC


    * Aquest treball s’ha dut a terme en el marc del projecte Corpus ictionímic del català, finançat per la Secció de Ciències Biològiques de l’Institut d’Estudis Catalans, i amb la col·laboració del TERMCAT Centre de Terminologia.


    En aquests casos, si es necessiten més crides (fins a tres) es pot duplicar o triplicar l’asterisc. Si en calen més, s’ha d’usar la sèrie formada pels símbols * (asterisc), † (creu),  ‡ (doble creu), § o (paràgraf), | (pleca) i # (coixinet), un a continuació de l’altre i en aquest ordre.

    Exemple adequatDinàmica relativista d’un objecte corpuscular. Aplicacions

    Josep Graell,* Carme Martín, Laura Niubó i Marc Pla






    * Doctor en Física a la Universitat de Barcelona.
    Professora de La Salle Gràcia.
    Cap del Departament de Física de la Universitat de Lleida.
    Pèrit industrial elèctric per l’Escola d’Enginyeria Tècnica Industrial.


Posició de la crida

La crida se situa immediatament darrere de l’element que suscita la nota, sense espais. Quan coincideix amb un signe de puntuació, es posa després del signe:

Exemple adequatFitzpatrick opina tot el contrari.1

Exemple inadequatFitzpatrick opina tot el contrari1.

Exemple adequat«La figura és de probable geometria irregular»,3 afirma Weinberg.

Exemple inadequat«La figura és de probable geometria irregular»3, afirma Weinberg.

Exemple adequatAixí doncs, quina és la funció de l’enzim?12

Exemple inadequatAixí doncs, quina és la funció de l’enzim12?


Però, si s’ha triat el sistema numèric de citació bibliogràfica, les crides van just abans de la puntuació:

Exemple adequatFitzpatrick opina tot el contrari (1).

Exemple adequat«La figura és de probable geometria irregular» (3), afirma Weinberg.

Exemple adequatAixí doncs, quina és la funció de l’enzim (12)?


Contingut de les notes

El contingut de les notes s’ha d’escriure en un únic paràgraf, tot i que hi hagi informacions de menes diferents.

Les notes poden contenir informacions diverses: informacions o explicacions complementàries, remissions internes, consideracions sobre fonts bibliogràfiques, representació de la citació bibliogràfica en nota, entre d’altres. Es recomana de no incloure-hi ni taules ni il·lustracions.

Exemple adequat12 Dades fins al 2013. Per a les dades del 2012, vegeu el capítol 4. Més informació metodològica a Carreras (2010).

  • Informacions o explicacions complementàries

    Les notes poden incloure dades marginals, opinions de suport o contrast amb altres fonts, aclariments, exemples, citacions textuals, etc.

    Exemple adequat1 «Que peut bien dire un dictionnaire du mot femme? La définition est simple et sans équivoque, semble-t-il. On a vite fait de définir la femme en termes biologiques comme “représentant du sexe qui porte les enfants”».

    Exemple adequat2 Segons el cas pot ser de fins a 5 mg.

    Exemple adequat3 Dades extretes de Fitzpatrick (1998).

    Exemple adequat4 Trobareu la informació desenvolupada a Cuenca (2000).

    Per a més informació sobre com s’ha de referenciar la font bibliogràfica, vegeu «La citació bibliogràfica».

  • Remissions internes

    Exemple adequat31 Vegeu el capítol vi.

    Exemple adequatb Cf. nota 15 vi.

  • Citacions bibliogràfiques en nota

    Exemple adequat1 Salvador Oliva, Joan Solà, in memoriam, p. 10.

    Exemple adequat5 Oliva, p. 23-30.

Format de les notes

Tant el text que compon les notes com la crida que el precedeix, s’escriuen en un cos de lletra més petit que el de la resta del document.

S’aconsella de seguir el mateix tipus de format de paràgraf que en la resta del text. Per afavorir la llegibilitat, és convenient deixar una separació mínima entre cada nota.

Exemple adequatExemple d’interlineat a les notes


Les notes van precedides del signe de crida corresponent, amb un espai en blanc entremig.

  • Si la crida va volada, no va seguida de cap punt.

    Exemple adequat1 Vegeu la nota 2.

    Exemple adequat13 Més avall tornarem sobre aquest problema.


  • Si la crida no va volada, acostuma a anar seguida d’un punt. S’ha de tenir en compte que quan hi ha crides amb més d’un caràcter, s’alineen pel caràcter de la dreta, a fi que el text de les notes també quedi alineat.

    Exemple adequat  9. Compareu-ho amb les dades de la taula 2.1.
    10. En la primera anàlisi hi va participar el Grup d’Estudis Avançats en Violència.

    Exemple inadequat9. Compareu-ho amb les dades de la taula 2.1.
    10. En la primera anàlisi hi va participar el Grup d’Estudis Avançats en Violència.

Índexs

Els índexs són llistes ordenades de les diferents parts d’un document (índex o sumari), de les taules i il·lustracions inserides dins d’un text (índex de taules i il·lustracions), dels conceptes o matèries que apareixen en una obra (índex analític) o dels noms propis inclosos en un document (índex onomàstic).

La funció dels índexs és permetre la localització ràpida dins del text de cadascun dels elements que el configuren. La ubicació pot variar segons el tipus d’índex i el tipus de document on s’insereixi.
Més informació
The Chicago manual of style. 15a ed. Chicago: University of Chicago Press, 2003, p. 16-20.

Índex o sumari

L’índex o sumari recull els títols de les diferents parts d’un document (parts, capítols, apartats, subapartats, etc.), precedits de la numeració corresponent, si és el cas, i seguits de la indicació de pàgina.

Aquest tipus d’índex ha d’anar precedit del títol Índex o Sumari; pot col·locar-se al començament o al final del document (tot i que en els treballs acadèmics ha d’aparèixer a l’inici) i s’aconsella que porti número de pàgina.

Exemple adequatExemple d’índex o sumari{


Alguns programes de tractament de textos permeten generar els índexs de manera automàtica. Tot i això, cal tenir en compte les recomanacions següents:

  • Els títols es poden sagnar seguint la numeració dels apartats del document.

  • La numeració i els títols de l’índex han de coincidir exactament amb la numeració i els títols dels diferents apartats de l’interior del document.

  • Els números de pàgina s’alineen a la dreta i no cal que els precedeixi cap abreviatura.

  • Entre els títols i els números de pàgina pot haver-hi una línia de punts.

Índex de taules i il·lustracions

Els índexs de taules i il·lustracions ordenen numèricament els títols de les taules o de les il·lustracions que apareixen en un text, seguits de la indicació de pàgina.

Aquest tipus d’índex ha d’anar precedit del títol «Índex de taules», «Índex de gràfics», etc., segons correspongui. En general, s’acostuma a posar al final del document on s’insereix; en documents acadèmics, es recomana de posar-lo just després de l’índex o sumari.

Exemple adequatExemple d’índex de taules i il·lustracions


Per fer aquest tipus d’índex, cal tenir en compte les recomanacions següents:

  • La numeració i els títols de les taules o il·lustracions de l’índex han de coincidir exactament amb la numeració i els títols de les taules o il·lustracions inserides dins del text.

  • Es recomana d’alinear els números de pàgina per la dreta i no cal que els precedeixi cap abreviatura.

  • Entre els títols i els números de pàgina pot haver-hi una línia de punts. Es recomana de seguir el mateix criteri que s’hagi establert per a l’índex o sumari.

Índex analític

Els índexs analítics o alfabètics recullen, ordenats alfabèticament, els mots, els conceptes o matèries més rellevants d’un document, seguits de la indicació de pàgina per facilitar-ne la localització dins del text.

Aquest tipus d’índex acostuma a col·locar-se al final del document on s’insereix i ha d’anar precedit del títol «Índex analític».

Exemple adequat
Índex analític

abundància dels elements químics naturals  v. element químic
adsorció d’ions  123
afinitat electrònica  108
aigua
alcalinitat  355
conductivitat  355
constant dielèctrica  327
duresa  356, 400-402
equivalent  329

allaus de roques  v. moviments de masses
aluminosilicat, 126

[…]

uralià  v. cicles orogènics

volcàniques, roques  505
textures  507
tipus  509

Wisconsin  v. Würm
Würm  115


Per generar aquest tipus d’índexs, cal tenir en compte les recomanacions següents:

  • Cada element de l’índex (o entrada) va seguit de la pàgina o les pàgines on es pot trobar, sense cap abreviatura. Quan les pàgines són consecutives, s’indiquen la primera i l’última i s’uneixen amb un guionet.

  • El cos de lletra de les entrades de l’índex és un o dos punts més petita que la del cos del text.

  • Totes les entrades de l’índex s’han d’escriure amb minúscula inicial, excepte si hi ha alguna majúscula corresponent a algun nom propi.

  • Algunes entrades formades per més d’una paraula poden presentar una inversió de l’ordre dels seus elements, per afavorir la consulta.

    Exemple adequatbor, derivats orgànics de  331
    bor, hidrurs de  114-115, 299, 337
    borans  312
    Bravais, xarxes de  79


  • Una entrada pot remetre a una altra; aleshores, la segona s’ha d’escriure en cursiva i anar precedida de l’abreviació v.
    En aquests casos, no s’indica el número de pàgina.

    Exemple adequaturalià  v. cicles orogènics


  • Les subentrades —quan n’hi ha— se sagnen respecte a les entrades.

  • Es recomana de deixar una línia en blanc quan es canvia de lletra, per tal de facilitar la cerca dins de l’índex, com és habitual també en els índexs onomàstics.

Índex onomàstic

L’índex onomàstic recull per ordre alfabètic els noms propis de persona (antropònims), de lloc (topònims), etc. que apareixen en un document.

Aquest tipus d’índex acostuma a col·locar-se al final del document on s’insereix i ha d’anar precedit del títol «Índex onomàstic».

Exemple adequat
Índex onomàstic

Aalto, Alvar  354-355
Abiell, Guillem  138
Abril, Joan  330
Alberti, Leon Battista  206, 228, 241
Arp, Hans  392, 403

Bagutti, Domenico  253
Bassa, Anna  183
Bassella, la   478
Busquets, Joan  357

Cabanyes, les  v. Vilafranca del Penedès
Cabanyes, Miquel  290
Calder, Alexander  390-392, 398, 454

[…]

Vilafranca del Penedès  558
Viròs, Marc   235

Yllescas, Sixt  351

Zadkine, Ossip  393, 403
Zügel, Oskar Reynald  449
Zurbarán, Francisco de  219-220


Per generar aquest tipus d’índexs, cal tenir en compte les recomanacions següents:

  • Cada entrada va seguida de la pàgina o les pàgines on es pot trobar, sense cap abreviatura. Quan les pàgines són consecutives, s’indiquen la primera i l’última i s’uneixen amb un guionet.

  • El cos de lletra de les entrades de l’índex és un o dos punts més petita que la del cos del text.

  • Totes les entrades de l’índex s’han d’escriure amb majúscula inicial, ja que es tracta de noms propis.

  • Les entrades corresponents a noms de persona s’acostumen a consignar pels cognoms, seguits del nom de pila, per afavorir la consulta.

  • Una entrada pot remetre a una altra; aleshores, la segona s’ha d’escriure en cursiva i anar precedida de l’abreviació v. En aquests casos, no s’indica el número de pàgina.

  • Es recomana de deixar una línia en blanc quan es canvia de lletra, per tal de facilitar la cerca dins de l’índex, com és habitual també en els índexs analítics.

Dedicatòries i epígrafs

Les dedicatòries són textos molt breus que l’autor col·loca al començament d’un llibre, capítol, poema, etc. i que indiquen a qui dedica el text.

Exemple adequat

A la Núria



Els epígrafs són citacions textuals breus d’un altre autor que es col·loquen al començament d’un document (llibre, capítol, article, etc.) i que són font d’inspiració o es relacionen amb el contingut d’aquest text.

Exemple adequat

No siguis desgraciat abans d’hora,
ja que aquelles desgràcies que vas témer
com a imminents potser mai no han d’arribar
i amb tota seguretat que no han arribat.

Sèneca



Tant els epígrafs com les dedicatòries es componen en el mateix cos que el de la resta del text, comencen en majúscula i s’acostumen a escriure a la part superior de la pàgina, alineats a la dreta.

En el cas de documents que tenen dedicatòria i també epígraf, l’ordre d’aparició és primer la dedicatòria i després l’epígraf en pàgines separades. Solen situar-se després de la portada i abans dels agraïments.

Les pàgines on hi ha la dedicatòria i els epígrafs no porten imprès el número de pàgina, tot i que cal tenir-les en compte en el recompte total.
Més informació
Pujol, Josep Maria; Solà, Joan. Ortotipografia. Manual de l’autor, l’autoeditor i el dissenyador gràfic. 3a ed. rev. Barcelona: Columna, 2000, p. 12, 38-39.

The Chicago manual of style. 17a ed. Chicago: University of Chicago Press, 2017, p. 18, 712, 776-778.

Dedicatòries

Les dedicatòries s’escriuen en cursiva, ja que es considera que són elements fora de text. Quan la dedicatòria és molt breu no acostuma a acabar en punt final. En canvi, quan és un text més llarg i conté puntuació interna, s’hi sol posar punt final.

Exemple adequat

A la memòria dels meus pares


Exemple adequat

Per als meus fills,
que sempre m’il·luminen quan ho veig tot fosc.



La ubicació de les dedicatòries varia una mica segons el tipus de text. En els llibres, tesis, treballs de recerca, etc. les dedicatòries es consignen a principi del document en una pàgina en què només hi consta aquesta informació. En els articles, tot i que no és gaire habitual que hi hagi dedicatòries, apareixen després del títol i el nom de l’autor.

Exemple adequatEl règim verbal en els vocabularis de llenguatge jurídic: una proposta

Xavier Rull
Universitat Rovira i Virgili

A Joan Solà i Cortassa, in memoriam



En els poemes, es col·loquen després del títol.

Exemple adequatL’endemà de l’amor

A Eugènia B. de Lleonart



Que tot l’enyor de mon finat amor
sigui només un pensament d’enyor.

Com la pluja d’abril, dolça musica,
que mes llangors em gronxin una mica.

Que el meu remordiment
tingui ombres gentils d’encantament.

Sigui mon dol com una boira minsa
que un cant d’ocell l’esquinça

i que les meves ganes de morir
s’endugui en vent de mon primer sospir.

Josep Carner


Epígrafs

Els epígrafs, tot i ser citacions textuals en paràgraf a part, no s’acostumen a posar entre cometes.

Tipogràficament, com que s’escriuen en ratlles curtes que poden dificultar la distinció entre prosa i vers, es pot seguir la convenció d’utilitzar la rodona per a la prosa i la cursiva per al vers.

Exemple adequat

Life imitates art far more
than art imitates life.

Oscar Wilde


Exemple adequat

Tota la meva vida es lliga a tu,
com en la nit les flames a la fosca
.

Bartomeu Rosselló-Pòrcel



La font de la citació acostuma a estar formada habitualment només pel nom de l’autor escrit en versaleta.

Exemple adequat

En tota persona serena i raonable
s’amaga una segona persona aterrida per la mort.

Philip Roth



En determinats casos, també s’hi pot fer constar el títol de l’obra, escrit en cursiva, o bé la data de naixement i de mort de l’autor, escrit entre parèntesis.

Exemple adequat

Doubts [can] be swept away only by deeds.

Winston Churchill, Their Finest Hour


Exemple adequat

La diversitat de les llengües no es basa en una diversitat de sons
i signes, sinó en una diversitat de formes d’entendre el món.

Wilhem von Humboldt
(1767-1835)


Revisió

Després de redactar un text o document i abans de considerar que ja s’ha enllestit, la revisió és la darrera fase per aconseguir un text definitiu de qualitat. Cal considerar com a esborranys provisionals els primers textos de la fase de redacció i no confondre’ls amb el text final.

Revisar implica, d’una banda, fer una última lectura sencera del text final per comprovar que:

  • S’ajusta a les propietats textuals de coherència, cohesió, precisió i claredat, que ja s’han d’haver tingut en compte en el moment de la redacció.

  • S’adequa a les característiques que li són pròpies, d’acord amb el tipus de document, l’objectiu proposat, a qui s’adreça, la situació comunicativa en què es dona, la funció, etc.

  • Conté tots els continguts i apartats que ha de tenir.


I, de l’altra, també vol dir fer les esmenes i canvis que siguin necessaris per millorar-ne la llegibilitat; per assegurar-ne la correcció gramatical i d’estil, i per garantir l’adequació dels aspectes formals.

Exposició del contingut i llegibilitat

Abans de donar per acabat el text, cal rellegir-lo i assegurar-se que s’entén, i que conté tots els continguts i parts pertinents.

En el cas de textos llargs i complexos, un recurs útil per assegurar la claredat o bona llegibilitat del text és demanar-ne una lectura a una altra persona; en estar menys familiaritzada amb el document, pot ajudar a detectar on hi ha qüestions mal expressades, relacions d’idees no prou evidents o argumentacions que no estan justificades amb claredat. En alguns documents acadèmics, com ara els treballs finals de grau o màster, o en les tesis, aquesta funció l’acostumen a fer els tutors o directors en el transcurs del seguiment del treball.

Així, per aconseguir textos llegibles, es recomana:

  • Revisar que l’exposició segueix un desenvolupament lògic i que cada informació és en la part del document que li correspon.

  • Seguir els consells que es detallen a l’apartat «Redacció», com ara considerar la llargada de les frases i paràgrafs, seguir l’ordre natural dels constituents de la frase, usar connectors per relacionar les idees i triar frases afirmatives, entre d’altres aspectes.


Finalment, cal assegurar també una llegibilitat tipogràfica, basada en l’adequació dels aspectes formals.

Correcció lingüística

La correcció gramatical i d’estil és un aspecte imprescindible de la revisió d’un text. En la fase de revisió, cal assegurar-se que el text és correcte pel que fa a la gramàtica (ortografia, morfologia, sintaxi, lèxic, etc.) i coherent amb les tries estilístiques que s’han anat prenent al llarg de la redacció del document.

El contingut d’un text no pot destriar-se de la manera com s’expressa o vehicula lingüísticament. Per tant, un text amb incorreccions o errors gramaticals —més enllà de les dificultats de comprensió que pugui generar— és una pèssima carta de presentació. Així doncs, cal ser conscient de la importància de la correcció i la qualitat lingüística i posar els recursos necessaris per dur-la a terme.

Es pot consultar el document L’eina de substitució del Word, elaborat pels Serveis Lingüístics de la UB, si interessa aprofundir en l’ús d’aquest recurs per fer cerques i substitucions durant el procés de correcció del text.

Adequació dels aspectes formals

En la fase de revisió, un cop fetes totes les esmenes necessàries per aconseguir la llegibilitat i correcció lingüística del text, s’han de revisar tots els aspectes formals i relacionats amb convencions per assegurar-se que els criteris s’han aplicat de manera sistemàtica i homogènia al llarg de tot el document, especialment quan és llarg i complex, com ara els treballs acadèmics.

És el moment de fer una revisió visual i gràfica de cada pàgina, en particular, i del document, en general, per detectar possibles incoherències formals i alguns errors habituals fruit de la paginació o de la incorporació d’esmenes d’última hora.

Remarques

  • S’ha de comprovar que la tipografia, i especialment el cos de lletra, dels títols dels diferents apartats i de les diferents parts del text és la correcta, i que el criteri s’ha aplicat de manera homogènia al llarg de tot el document.

  • Cal evitar que quedi una única frase al final o al començament de pàgina (com a mínim n’han de quedar dues). En aquests casos, cal forçar un salt de pàgina.

  • S’ha de comprovar que la numeració final del document i dels índexs és coincident.

  • Si en el document hi ha pàgines que no han de dur encapçalament ni número de pàgina, comprovar que sigui així.

  • Si en el text s’hi han d’incloure pàgines en blanc, comprovar que hi són, que no estan numerades, però que s’han tingut en compte en la paginació.

  • S’ha de comprovar que la numeració de les remissions (d’apartats, notes, taules i il·lustracions, etc.) sigui correcta; especialment si hem fet canvis en el darrer moment, ja sigui incorporant o esborrant algun element.

  • Cal comprovar que totes les citacions bibliogràfiques tenen la referència bibliogràfica completa corresponent, si és el cas.

  • Convé assegurar-se que les taules i il·lustracions s’ubiquen en el lloc que els correspon i que estan ben identificades, si cal.

  • S’ha de comprovar que la separació de mots a final de ratlla és correcta i que no queden en línies diferents elements que no es poden separar.


Es recomana consultar l’apartat «Aspectes formals» i «Convencions» per als diversos aspectes que s’han de tenir en compte.

Usos lingüístics

Junta de Govern de la Universitat de Barcelona, sessió del 30 d’octubre de 1996

«1.3 Sempre que en aquest document apareixen els termes “documentació” i “comunicació”, s’ha d’entendre que es refereixen tant als de tipus oral com als de tipus escrit i els de xarxa telemàtica.»

«3.1 La informació de caràcter intern que la UB difongui per mitjà de qualsevol suport s’ha de fer en català.»

«3.3 Tota la documentació interna de caràcter administratiu s’ha de fer en català.»

«4.1 Les denominacions institucionals de la UB en el seu conjunt, i les seves unitats i òrgans, són en català. Només es poden traduir en els casos en què s’insereixin en el text d’un document escrit en una altra llengua.»

«4.2 La documentació adreçada a les altres universitats i a les administracions públiques del domini lingüístic català ha de ser en català.»

«4.3 Les comunicacions i els anuncis que la UB adreci als mitjans de comunicació per tal de difondre’ls en el domini lingüístic català s’han de fer en llengua catalana.»

«4.4 Les comunicacions en el domini lingüístic català que la Universitat adreci al públic en general s’han de fer en llengua catalana. Les comunicacions adreçades a residents del domini lingüístic català s’han de fer en llengua catalana, sense perjudici del dret dels ciutadans de sol·licitar-ne una traducció al castellà. Així mateix, la UB ha d’utilitzar el català amb les persones i les institucions de fora del domini lingüístic català que s’hagin adreçat a la Universitat en aquesta llengua.»

«4.5 Les comunicacions adreçades fora del domini lingüístic català es poden fer en qualsevol llengua, atenent, en tot cas, les normes legals vigents.»

«5.7 Tota la documentació administrativa de gestió acadèmica ha de ser en català. Quan un certificat vagi destinat fora del domini lingüístic català, s’hi podrà adjuntar la traducció a una llengua oficial del lloc de destinació.»



Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics
Darrera actualització: 11-2-2024
Citació recomanada:
«Producció de textos» [en línia]. A: Llibre d’estil de la Universitat de Barcelona. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics. <https://www.ub.edu/llibre-estil/criteri_bloc.php?id=270> [consulta: 29 març 2024].