Criteris lingüístics, bibliogràfics, d'estil i convencions

Noms i adjectius

Plural de mots acabats en -ig

La forma preferent del plural de les paraules agudes masculines acabades en -ig és -os.

sondeig, sondejos
En alguns casos marcadament especialitzats, però, es recomana la forma de plural en -s.

raig X, raigs X

Plural de mots acabats en -sc, -st, -xt i -sp

La forma preferent del plural de noms i adjectius masculins acabats en -sc, -st i -xt és -os.

basc, bascos

compost, compostos

pretext, pretextos

cresp, crespos
En alguns casos marcadament especialitzats, però, es recomana la forma de plural en -s.

mol·lusc bivalve, mol·luscs bivalves

Més informació

Gramàtica de la llengua catalana. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2016 § 16.4.1.

Institut d’Estudis Catalans. «Instruccions per al maneig del diccionari». A: Diccionari de la llengua catalana. Barcelona; Palma; València: Enciclopèdia Catalana; Edicions 62; Publicacions de l’Abadia de Montserrat; Editorial Moll; Edicions 3 i 4, 1995, pàg. lii.

Plural de mots acabats en -ig

Els noms i adjectius masculins aguts acabats en -ig poden fer el plural afegint -s o -os. Per regla general, la forma en -os és preferible en la majoria de casos.

masculí singular	plural preferible	plural alternatiu
sondeig	sondejos	sondeigs
passeig	passejos	passeigs
desig	desitjos	desigs
lleig	lletjos	lleigs

Hi ha casos, però, marcadament especialitzats, en què és preferible mantenir la formació del plural en -s.

assaigs clínics, assaigs filosòfics

raigs X, raigs ultraviolats

En el plural en -os, la grafia -ig del singular esdevé -tj- o -j- segons com es facin altres derivats.

sondejos (sondejar)

sondetjos

passejos (passejar)

passetjos

desitjos (desitjar)

desijos

lletjos (lletjor)

llejos

En cas de dubte, es pot consultar el DIEC. Si no hi ha informació de plural, la terminació és -jos. En cas contrari, l’entrada del diccionari duu la indicació de plural pertinent.

gaig, gajos (entrada del DIEC sense informació morfològica)

bolig, bolitjos (entrada del DIEC amb informació morfològica)

Més informació

Gramàtica de la llengua catalana. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2016 p. 179-180.

Plural de mots acabats en -sc, -st, -xt i -sp

Els noms i adjectius masculins acabats en -sc, -st, -xt i -sp poden fer el plural afegint -s o -os. Per regla general, la forma en -os és preferible en la majoria de casos.

masculí singular	plural preferible	plural alternatiu
basc	bascos	bascs
disc	discos	discs
compost	compostos	composts
gest	gestos	gests
pretext	pretextos	pretexts
context	contextos	contexts
cresp	crespos	cresps
gesp	gespos	gesps

Hi ha casos, però, marcadament especialitzats, en què és preferible mantenir la formació del plural en -s.

Amb aquest mètode es poden localitzar quists ovàrics.

El consum de mol·luscs bivalves creix arreu del món.

Els mariscs intervenen en la transmissió alimentària del virus.

Tests de control per a llavors cultivades en testos de substrat arenós.

Cal recordar que no són correctes els plurals masculins en -es dels mots que acaben en -xt.

Va lliurar tots els textos a l’editorial.

Va lliurar tots els textes a l’editorial.

Si contenen part entera i part fraccionària s’anomenen nombres mixtos.

Si contenen part entera i part fraccionària s’anomenen nombres mixtes.

Els noms femenins acabats en -st formen el plural en -s.

forest, forests

post, posts

host, hosts

Més informació

Gramàtica de la llengua catalana. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2016 p. 180.

Verbs

Infinitiu amb valor temporal

Les oracions d’infinitiu amb valor temporal s’han d’introduir amb la preposició en i no pas amb la forma al.

En aixecar-se el president, es va acabar la sessió.

A l’aixecar-se el president, es va acabar la sessió.

La construcció al/en + infinitiu és incorrecta amb valor causal.

Com que l’ordinador no funcionava, l’Ariadna va escriure la redacció a mà.

Al/En no funcionar l’ordinador, l’Ariadna va escriure la redacció a mà.

La confluència de centres de recerca públics amb empreses fa del Parc Científic de Barcelona un instrument de referència pioner perquè fomenta la transferència de coneixements i de tecnologia.

La confluència de centres de recerca públics amb empreses fa del Parc Científic de Barcelona un instrument de referència pioner en fomentar la transferència de coneixements i de tecnologia.

Atès que hi ha casos en què es fa difícil destriar el sentit temporal del causal, es poden cercar solucions menys ambigües, en les quals el sentit temporal o causal es distingeixi amb claredat.

En veure’ls tan ocupats, ens admiràvem que poguessin fer el que feien.

Quan els vèiem tan ocupats, ens admiràvem que poguessin fer el que feien.

Com que els vèiem tan ocupats, ens admiràvem que poguessin fer el que feien.

Com que anava tan atrafegada, li feien un favor en no dir-li res.

Com que anava tan atrafegada, li feien un favor quan no li deien res.

Com que anava tan atrafegada, li feien un favor no dient-li res.

Més informació

Fabra, P. Converses filològiques II. Barcelona: Edhasa, 1983, núm. 514.

Mestres, Josep Maria et al. Manual d’estil. La redacció i l’edició de textos. 4a ed. Vic: Eumo Editorial; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; Associació de Mestres Rosa Sensat, 2009, pàg. 819 i 820.

Ruaix, J. El català/2. Morfologia i sintaxi. Moià: Josep Ruaix editor, 1985.

Gerundi

El gerundi és una forma no personal del verb que expressa un fet en desenvolupament, no acabat o no acomplert (gerundi simple).

Estudiant a aquest ritme, acabarà ben aviat la llicenciatura.

O un fet que s’ha desenvolupat i ha arribat a la seva fi abans que es produeixi l’acció expressada pel verb principal (gerundi compost, format amb l’auxiliar haver).

Havent assistit tots a la reunió, no cal que el secretari en faci l’acta.

Entre els diversos usos correctes del gerundi, cal destacar quan té valor adverbial, depèn d’un verb principal i expressa anterioritat o simultaneïtat a l’acció del verb principal. Al costat d’aquests casos, però, és habitual d’utilitzar el gerundi incorrectament per expressar posterioritat a l’acció del verb principal o fent-lo equivaler a una oració de relatiu especificativa. Finalment, el gerundi també forma part de determinades perífrasis verbals.

Més informació

Lacreu, Josep. Manual d’ús de l’estàndard oral. València: Institut de Filofogia Valenciana; Universitat de València, 1990, pàg. 221-223.

Mestres, Josep Maria et al. Manual d’estil. La redacció i l’edició de textos. 4a ed. Vic: Eumo Editorial; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; Associació de Mestres Rosa Sensat, 2009, cap. xviii.

Solà, Joan et al. Gramàtica del català contemporani. Barcelona: Empúries, 2002, vol. 3, §23.3 i cap. 29.

Gerundi d’anterioritat

El gerundi d’anterioritat expressa un fet que comença i acaba abans del fet expressat pel verb principal, o que se li encavalca temporalment. Aquest gerundi pot tenir tres significats diferents: causal, condicional i concessiu. Tot i tractar-se d’usos del gerundi correctes, també es pot expressar el mateix amb una oració subordinada adverbial equivalent; i, en casos massa forçats amb el gerundi, fins i tot és preferible l’ús de la subordinada introduïda per una conjunció.

Gerundi causal

El gerundi expressa una causa respecte a l’oració principal.

Estant malalta la coordinadora, la reunió es va suspendre.

Com que la coordinadora estava malalta, la reunió es va suspendre.

La reunió es va suspendre perquè la coordinadora estava malalta.

Havent assistit tothom a la reunió, no cal que el secretari en faci l’acta.

Com que tothom ha assistit a la reunió, no cal que el secretari en faci l’acta.

No cal que el secretari faci l’acta, perquè tothom ha assistit a la reunió.
Gerundi condicional

El gerundi expressa una condició respecte a l’oració principal.

Treballant en jornada intensiva, s’acaba molt cansat.

Si es treballa en jornada intensiva, s’acaba molt cansat.
Gerundi concessiu

El gerundi expressa una raó que podria oposar-se a la significació de l’oració principal però que en definitiva la referma.

Sabent que s’equivocava, va dimitir igualment.

Malgrat que sabia / tot i que sabia que s’equivocava, va dimitir igualment.

Cal recordar que quan el gerundi té valor concessiu pot anar acompanyat de l’expressió i tot:

Sabent i tot que s’equivocava, va dimitir igualment.

Sent amic i tot de la degana, li ha mentit.

En canvi, l’expressió tot i + gerundi no és recomanable; en aquest cas, cal fer servir el gerundi tot sol o bé l’expressió tot i + infinitiu:

Tot i sabent que s’equivocava, va dimitir igualment.

Tot i saber que s’equivocava, va dimitir igualment.

Tot i sent amic de la degana, li ha mentit.

Tot i ser amic de la degana, li ha mentit.

Gerundi de simultaneïtat

El gerundi de simultaneïtat expressa un fet que, des d’un punt de vista temporal, coincideix totalment amb el fet expressat pel verb principal. Aquest ús del gerundi pot anar precedit de tot; no obstant això, convé no abusar-ne.

El secretari busca la informació navegant per Internet.

La degana treballa posant-hi els cinc sentits.

Els estudiants baixen l’escala (tot) saltant.

Usos incorrectes del gerundi

Gerundi de posterioritat

Quan el gerundi indica un fet posterior al fet expressat pel verb principal, normalment una conseqüència, és incorrecte. En aquest cas, cal substituir la construcció amb gerundi per una oració coordinada amb la conjunció i i el verb en forma personal:

L’estudiant va caure per l’escala i es va trencar una cama i un braç.

L’estudiant va caure per l’escala, trencant-se una cama i un braç.
Gerundi especificatiu

Cal recordar que l’ús del gerundi que equival a una oració de relatiu especificativa no és correcte; en aquests casos s’ha de substituir la construcció amb gerundi per una oració de relatiu d’aquest tipus introduïda pel pronom que:

El coordinador ha d’enviar l’arxiu que conté el programa de l’assignatura.

El coordinador ha d’enviar l’arxiu contenint el programa de l’assignatura.

Hi ha usos incorrectes del gerundi, que cal evitar: el gerundi de posterioritat i el gerundi especificatiu.

Gerundi de posterioritat

Quan el gerundi indica un fet posterior al fet expressat pel verb principal, normalment una conseqüència, és incorrecte. En aquest cas, cal substituir la construcció amb gerundi per una oració coordinada amb la conjunció i i el verb en forma personal:

L’estudiant va caure per l’escala i es va trencar una cama i un braç.

L’estudiant va caure per l’escala, trencant-se una cama i un braç.

La Marta Coll va estudiar medicina i va obtenir el títol l’any 2003.

La Marta Coll va estudiar medicina, obtenint el títol l’any 2003.

El rector es va aixecar de la cadira i va cloure l’acte.

El rector es va aixecar de la cadira cloent l’acte.

La Universitat de Barcelona fa més de cinc-cents anys que existeix, i és la universitat catalana més antiga.

La Universitat de Barcelona fa més de cinc-cents anys que existeix, sent la universitat catalana més antiga.
Gerundi especificatiu

Cal recordar que l’ús del gerundi que equival a una oració de relatiu especificativa no és correcte; en aquests casos s’ha de substituir la construcció amb gerundi per una oració de relatiu d’aquest tipus introduïda pel pronom que:

S’han fet públics els estatuts que regulen la Universitat de Barcelona.

S’han fet públics els estatuts regulant la Universitat de Barcelona.

Aviat es discutirà el document que estableix els drets del PAS.

Aviat es discutirà el document establint els drets del PAS.

El coordinador ha d’enviar l’arxiu que conté el programa de l’assignatura.

El coordinador ha d’enviar l’arxiu contenint el programa de l’assignatura.

En canvi, quan la construcció amb gerundi equival a una oració de relatiu explicativa, l’ús del gerundi és correcte:

El doctorand, volent estar-se’n, va acceptar de presentar les hipòtesis de la tesi.

El doctorand, que se’n volia estar, va acceptar de presentar les hipòtesis de la tesi.

Així mateix, cal tenir en compte els usos del gerundi en les perífrasis verbals següents, que en alguns casos poden ser incorrectes:

Passat simple o perifràstic

És preferible usar el passat perifràstic en una expressió oral o escrita que vulgui ser planera i molt assequible. Les formes simples són pròpies, especialment, dels textos literaris.

El Consell de Govern va aprovar el pressupost.

El Consell de Govern aprovà el pressupost.

És convenient, en tot cas, evitar que les dues opcions de passat es vagin alternant en un mateix text i, sobretot, que quedin coordinades en una mateixa frase.

El Consell de Govern va aprovar el pressupost i rebutjà les esmenes presentades.

En general, no és gens recomanable usar la forma simple de primera persona del singular.

Vaig concloure que les innovacions eren imprescindibles.

Concloguí que les innovacions eren imprescindibles.

De les formes auxiliars del passat perifràstic del verb anar, es prefereixen les més simples:

vas escriure
vam matricular
vau aprovar
van planificar

vares escriure
vàrem matricular
vàreu aprovar
varen planificar

En els textos escrits cal prescindir també de les formes dialectals vàreig, vem i veu, que se substitueixen, respectivament, per vaig, vam i vau.

Vam lliurar la documentació en el termini establert.

Vem lliurar la documentació en el termini establert.

Més informació

Institut d’Estudis Catalans. Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana. II Morfologia [en línia]. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 1993, pàg. 24. <http://www.iecat.net/institucio/seccions/Filologica/pdf/Proposta%20estndard%202.pdf> [Consulta: 30 novembre 2011].

Construccions passives

Les construccions passives centren l’atenció en l’objecte de l’acció verbal, més que no pas en qui fa aquesta acció, que queda en segon terme o, fins i tot, s’obvia.

Aquest robot ha estat construït per un grup d’alumnes de la UB.

Els estudiants afectats han estat distribuïts en altres aules

Es van utilitzar dos mètodes diferents per calcular les variables.

En català, disposem de dos tipus de construccions passives: la passiva amb ser o perifràstica i la passiva pronominal o reflexa.

Més informació

Bartra Kaufmann, Anna (2002) «La passiva i les construccions que s’hi relacionen». A: Solà, Joan et al. Gramàtica del català contemporani. Barcelona: Empúries, 2002, vol. 2, cap. 16.

Cuenca, M. Josep. Sintaxi catalana. Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya, 2003, pàg. 161-163.

Passiva amb ser o perifràstica

La construcció passiva perifràstica es caracteritza perquè es construeix amb el verb ser més el participi del verb que indica l’acció.

Els estudiants afectats van ser distribuïts en altres aules.

Opcionalment, el verb pot anar seguit d’un complement encapçalat per la preposició per, que expressa qui fa l’acció.

Els estudiants afectats van ser distribuïts en altres aules per la cap d’estudis.

Cal recordar que és incorrecte utilitzar la locució per part de en comptes de per quan s’especifica qui fa l’acció.

El conveni ha estat aprovat per les diferents comissions de pràctiques.

El conveni ha estat aprovat per part de les diferents comissions de pràctiques.

És preferible no fer un ús abusiu de la passiva amb ser o perifràstica. Per saber en quins casos pot ser útil usar-la, podeu consultar el criteri «Recomanacions d’ús».

Passiva pronominal o reflexa

La passiva pronominal o reflexa es caracteritza perquè presenta el verb en tercera persona (singular o plural) precedit del pronom es, i perquè no visibilitza o determina qui fa l’acció del verb.

Es van establir els requisits per accedir al màster.

El reglament entrarà en vigor el dia que es publiqui en el DOGC.

No s’admeten targetes de crèdit.

Cal recordar que en aquestes construccions no hi pot haver un sintagma encapçalat per la preposició per o la locució per part de que expressi qui fa l’acció.

Es tindran en compte tots els mèrits dels candidats.

Es tindran en compte per la Comissió de Professorat tots els mèrits dels candidats.

Es tindran en compte per part de la Comissió de Professorat tots els mèrits dels candidats.

Si es vol visibilitzar el subjecte, aleshores cal construir la frase sense la passiva pronominal.

La Comissió de Professorat tindrà en compte tots els mèrits dels candidats.

Per saber en quins casos cal usar aquest tipus de construccions, podeu consultar el criteri «Recomanacions d’ús».

Recomanacions d’ús

Per regla general no és recomanable fer ús de les construccions passives.

Les persones que vulguin demanar una subvenció han d’emplenar la sol·licitud.

La sol·licitud ha de ser emplenada per les persones que vulguin demanar una subvenció.

La direcció del partit renova periòdicament les llistes.

Les llistes són renovades periòdicament per la direcció del partit.

Tot i així, la passiva és un tipus de construcció a la qual es pot recórrer de manera puntual per dos motius bàsics:

Perquè es vol invisibilitzar l’agent de l’acció que expressa el verb.

L’Hospital Clínic es va fundar l’any 1906.
Perquè es vol centrar l’atenció en l’objecte en comptes de l’agent de l’acció que expressa el verb, a vegades motivat per la llargada d’aquest agent.

El Tirant lo blanc es va publicar a València l’any 1490.

Aquesta acció és exigida per la llei escrita, pel principi general de la diligència necessària i per un sentit general de justícia o equitat.

La llei escrita, el principi general de la diligència necessària i un sentit general de justícia o equitat exigeixen aquesta acció.

En el cas que es faci servir una construcció passiva, és preferible la passiva pronominal o reflexa abans que la passiva amb ser o perifràstica.

La convocatòria s’ha adaptat a l’avaluació única.

La convocatòria ha estat adaptada a l’avaluació única.

Tot i això, és preferible usar la passiva amb ser o perifràstica, si la passiva pronominal o reflexa pot provocar interpretacions errònies.

Els seus investigadors són citats en les publicacions científiques més prestigioses.

Els seus investigadors se citen [a si mateixos] en les publicacions científiques més prestigioses.

Per invisibilitzar l’agent de l’acció que expressa el verb també hi ha altres possibilitats, com ara fer servir un pronom indefinit. En aquest cas, però, no és recomanable fer servir el pronom hom.

L’ús de la passiva també pot estar condicionat pel tipus de text.

Ús de la passiva segons el tipus de text

Perífrasis verbals amb infinitiu

Recomanacions d’ús

Tot i la recomanació general de no abusar de les construccions passives, és convenient saber en quins contextos es recomana d’usar-les.

En textos de l’àmbit cientificotècnic, cal evitar especialment l’ús abusiu de les construccions passives amb ser o perifràstiques, propiciat pel fet que en anglès són molt més usuals que en català.

Segons el grau de visibilització que es vulgui donar a l’agent que expressa l’acció del verb, es pot optar per una passiva pronominal o per una construcció en veu activa.

Es van utilitzar dos mètodes diferents per calcular les variables.

Vam utilitzar dos mètodes diferents per calcular les variables.

Dos mètodes diferents van ser utilitzats per calcular les variables.

En general, però, és preferible recórrer a la passiva pronominal per tal d’impersonalitzar i objectivar al màxim els textos.

En aquest treball s’han plantejat dos objectius generals.

Es reparteixen 75 μl de la barreja de reacció en sis tubs de microcentrífuga.
En textos de l’àmbit jurídic i administratiu, és recomanable de no abusar de la passiva pronominal o reflexa, perquè amaga o invisibilitza el subjecte de l’acció del verb. En aquests casos, són preferibles construccions en veu activa amb el subjecte ben explícit.

La Comissió ha decidit de no concedir l’ajut a cap de les persones que ho va sol·licitar.

S’ha decidit de no concedir l’ajut a cap de les persones que ho va sol·licitar.

En aquest mateix tipus de textos, cal evitar les construccions de participi acompanyades d’un complement precedit de la preposició per, que expressa qui fa l’acció. És preferible substituir-les per una construcció de relatiu.

en els termes que estableix aquest article

en els termes establerts per aquest article

Els casos que preveu la llei no ho inclouen.

Els casos previstos per la llei no ho inclouen.

Perífrasis verbals

Les perífrasis verbals són construccions que tenen un significat únic i que estan formades per un verb que funciona d’auxiliar i un verb principal que està en infinitiu, gerundi o participi.

Perífrasis verbals amb infinitiu

L’infinitiu és una de les formes no personals del verb (juntament amb el gerundi i el participi) que pot formar part d’una perífrasi verbal.

Perífrasis d’obligació

L’estructura bàsica que cal utilitzar per expressar una obligació és la perífrasi verbal haver de + infinitiu. Cal evitar l’ús de tenir de + infinitiu i de tenir que + infinitiu.

La matrícula s’ha de fer a partir del dia 24 d’octubre.

Hem de fer una memòria per presentar el nostre estudi i els resultats que n’hem obtingut.

No cal dir que també és incorrecta la forma hi ha que + infinitiu:

S’ha de garantir la imparcialitat en l’avaluació de les proves.

Hi ha que garantir la imparcialitat en l’avaluació de les proves.

El verb caldre té un ús preferent per expressar una obligatorietat amb sentit no estricte, de recomanació, però tot i així s’han de tenir en compte altres locucions del tipus fer falta, ser necessari i fins i tot haver de, segons el context.

Cal atendre totes les peticions que ens arribin.

És necessari atendre totes les peticions que ens arribin.

Calen nous professors per al curs vinent.

Fan falta nous professors per al curs vinent.

Cal que el Consell prengui una decisió sobre l’afer.

El Consell ha de prendre una decisió sobre l’afer.

Cal evitar l’ús del futur amb sentit d’obligació, i expressar aquest sentit amb el verb en present.

Els noms dels càrrecs oficials s’escriuran amb minúscula.

Els noms dels càrrecs oficials s’escriuen amb minúscula.

Més informació

Ruaix, Josep. Diccionari auxiliar. Moià: J. Ruaix editor, 1996, pàg. 409.

Mestres, Josep Maria et al. Manual d’estil. La redacció i l’edició de textos. 4a ed. Vic: Eumo Editorial; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; Associació de Mestres Rosa Sensat, 2009, pàg. 798, § 2.2.1.

Perífrasis verbals amb gerundi

El gerundi és una de les formes no personals (juntament amb l’infinitiu i el participi) que pot formar part d’una perífrasi verbal. A continuació es presenten algunes de les perífrasis més habituals (amb anar, continuar, seguir i estar) i algunes recomanacions per als casos de perífrasis incorrectes (amb portar, venir).

Més informació

anar + gerundi

Perífrasi correcta que indica progressió de l’acció expressada pel verb:

El director de departament sempre va demanant perdó.

continuar + gerundi

Les perífrasis continuar + gerundi i seguir + gerundi indiquen continuïtat de l’acció expressada pel verb. Malgrat que les dues construccions són correctes, és preferible l’opció continuar + gerundi.

El consum d’energia continua disminuint notablement.

El consum d’energia segueix disminuint notablement.

estar + gerundi

Perífrasi correcta quan indica continuïtat o reiteració:

La professora està escrivint a la pissarra tota l’estona.

Però quan no té aquest valor, és preferible no usar la perífrasi i posar el verb en present:

La professora escriu a la pissarra.

La professora està escrivint a la pissarra.

Cal recordar que la perífrasi estar + gerundi + participi és una construcció incorrecta que cal substituir pel verb principal en present:

L’informe està sent estudiat pel deganat.

El deganat estudia l’informe.

portar + gerundi

Aquesta perífrasi, que és un calc del castellà, és incorrecta perquè precisa els límits temporals del fet que expressa, i s’ha de substituir per altres estructures com les següents:

Porta quatre anys exercint el càrrec de cap de secció.

Fa quatre anys que exerceix el càrrec de cap de secció.

Porta plovent tota la setmana.

Tota la setmana que plou.

seguir + gerundi

El consum d’energia continua disminuint notablement.

El consum d’energia segueix disminuint notablement.

venir + gerundi

Aquesta perífrasi, que és un calc del castellà, és incorrecta i s’ha de substituir per l’estructura següent amb el verb fer:

Venim observant aquestes irregularitats des de fa unes quantes setmanes.

Fa unes quantes setmanes que observem aquestes irregularitats.

No s’ha de confondre la perífrasi verbal venir + gerundi amb construccions en què el verb venir significa ‘desplaçar-se cap al lloc on és la persona que parla’ i en què el gerundi expressa la manera com es duu a terme l’acció verbal.

Els alumnes venen cridant consignes pel passadís.

Cal recordar que la perífrasi venir + gerundi + participi és una construcció incorrecta que cal substituir pel verb principal en present:

La projecció exterior de la Universitat de Barcelona ve sent feta pel Rectorat.

El Rectorat fa la projecció exterior de la Universitat de Barcelona.

Usos de ser i estar

Els usos dels verbs ser i estar depenen, bàsicament, del significat que expressen els complements que els acompanyen i del tipus de construcció sintàctica en què es troben.

A continuació es presenten els usos establerts per als textos de la Universitat de Barcelona, organitzats segons que ser i estar expressin qualitats, expressin lloc o que vagin acompanyats de sintagmes preposicionals que no són de lloc; s’inclou també un apartat per a l’ús d’altres verbs en comptes de ser i estar, i l’ús de ser com a auxiliar en oracions passives.

Més informació

Mestres, Josep Maria et al. Manual d’estil. La redacció i l’edició de textos. 4a ed. Vic: Eumo Editorial; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; Associació de Mestres Rosa Sensat, 2009, cap. xix.

Solà, Joan. Qüestions controvertides de sintaxi catalana. Barcelona: Edicions 62, 1987, pàg. 55-82.

Solà, Joan. Sintaxi normativa: estat de la qüestió. Barcelona: Empúries, 1994 , pàg. 127-139.

Solà, Joan et al. Gramàtica del català contemporani. Barcelona: Empúries, 2002, vol. 2, § 14.2.

Per expressar qualitats

L’ús de ser o estar per expressar qualitats del subjecte depèn fonamentalment del caràcter animat (per exemple, docent) o inanimat (per exemple, biblioteca) del subjecte del verb, i del caràcter permanent (per exemple, intel·ligent) o transitori (per exemple, prim) de la qualitat a la qual es fa referència.

Amb subjectes animats

Per expressar qualitats

S’usa ser amb adjectius que indiquen qualitats permanents, definitòries o classificatòries (com ara intel·ligent, competent i viu en el sentit d’‘espavilat’):

La degana d’aquesta Facultat és molt intel·ligent.

És molt més competent ara que fa cinc anys.

El bidell que teníem fins ara era molt viu.

Els gats són molt polits.
En canvi, s’usa estar amb adjectius, participis i adverbis que indiquen qualitats transitòries (com ara prim, cansat i bé), llevat dels adjectius solter, casat, viu en el sentit ‘que té vida’ i mort, que tradicionalment es construeixen amb ser:

La degana està prima.

No m’estranya que estiguis cansat: en aquestes circumstàncies jo també ho estaria.

Els bidells que fan el torn de tarda són tots solters.

Les rates de l’estabulari no estan bé. Em temo que es deuen haver infectat.
Cal subratllar que alguns adjectius (com ara alegre, trist, tranquil, quiet, jove, vell, amable, lleig, horrible i boig) tant poden indicar qualitat permanent com qualitat transitòria; així doncs, l’ús de ser o estar no significa el mateix:

La degana és alegre: sempre té el somriure a la cara.

La degana està alegre: acaba de saber que han aprovat el nou ensenyament.

Amb subjectes inanimats

Per expressar qualitats

S’usa ser amb adjectius, tant si indiquen qualitats permanents, definitòries o classificatòries (com ara bonic, difícil, bo) com si indiquen qualitats transitòries (com ara incomplet):

La biblioteca de la Facultat de Matemàtiques és bonica.

L’assignatura Lingüística Informàtica és difícil.

Les tesis que es feien al segle xix eren molt extenses.

La col·lecció de manuscrits és incompleta.
S’usa estar amb participis i adverbis que indiquen qualitats transitòries (com ara desordenat i bé):

La Biblioteca de la Facultat està desordenada.

La Biblioteca de la Facultat està bé, té un bon fons.

En els casos de participis del tipus obert o tancat es prefereix també l’ús del verb estar, malgrat que la construcció amb el verb ser també és correcta.

Aquesta oficina avui està tancada.

Aquesta oficina avui és tancada.
Cal subratllar que alguns adjectius (com ara fluix, tort, espès, net, brut i humit) tant poden indicar qualitats permanents com qualitats transitòries; així doncs, l’ús de ser o estar no significa el mateix:

Les bombetes de la sala de graus són fluixes: s’han de canviar per bombetes de més watts.

Les bombetes de la sala de graus estan fluixes: s’han d’enroscar més.

Per expressar lloc

L’ús dels verbs ser i estar per indicar lloc depèn fonamentalment dels dos factors següents:

la distinció entre mera localització o permanència del subjecte en el lloc;
el caràcter animat (persona o animal) o inanimat (per exemple, biblioteca) del subjecte del verb.

Per indicar mera localització s’usa ser, tant per als subjectes inanimats com per als animats:

L’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona és a la Gran Via.

L’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona està a la Gran Via.

La secretària acadèmica és al despatx 41.

La secretària acadèmica està al despatx 41.

Quan es van trobar eren a l’altura de la Facultat de Biologia.

Amb els subjectes animats, quan al significat de lloc s’hi afegeix un matís de durada o de permanència, es prefereix estar (o estar-se); especialment quan va acompanyat d’expressions temporals del tipus tot el matí, durant el curs, etc.:

La secretària acadèmica estarà/s’estarà al despatx 41 tot el matí.

La secretària acadèmica serà al despatx 41 tot el matí.

Va estar/estar-se durant tot el curs a la Facultat de Dret com a becari.

Va ser durant tot el curs a la Facultat de Dret com a becari.

Cal recordar que estar-se ha anat adquirint, fins i tot, el significat de ‘fer estada, allotjar-se’, ‘residir, viure’, ‘treballar’, etc., i que és preferible quan es vol posar l’èmfasi en la permanència, ja que l’ús de ser en alguns casos pot ser ambigu.

Des del curs passat té una beca i s’està a la Universitat de Lilla.

Des del curs passat té una beca i és a la Universitat de Lilla.

Els estudiants estrangers s’estan en una residència.

Els estudiants estrangers són en una residència.

Les associacions d’estudiants s’estan al primer pis [equival a ‘tenen la seu’].

Les associacions d’estudiants són al primer pis.

Davant de sintagma preposicional que no expressi lloc

S’usa estar davant de sintagma preposicional que no sigui de lloc.

El Departament s’ha marcat uns objectius que no estan al seu abast.

Aquesta és una qüestió que encara està per veure.

La majoria d’estudiants estan en contra de la pena de mort.

El catàleg de la Biblioteca està a disposició de tots els usuaris.

Les obres de l’aulari estan a punt de començar.

Altres verbs en lloc de ser i estar

En certs contextos és possible utilitzar altres verbs com a formes alternatives a l’ús de ser i estar; per exemple: arribar, trobar-se, fer-se, etc.

Quan arribarem al despatx, ja et telefonarem.

Quan serem al despatx, ja et telefonarem.

En aquells moments el gerent es trobava a París.

En aquells moments el gerent era a París.

El debat es fa a la sala d’actes de la Facultat d’Econòmiques.

El debat és a la sala d’actes de la Facultat d’Econòmiques.

Cal recordar que els verbs haver-hi i ser-hi són les alternatives correctes a certs usos incorrectes de ser i estar.

Segons els antecedents que hi ha en aquesta secretaria, no és possible expedir el títol.

Segons els antecedents que són en aquesta secretaria, no és possible expedir el títol.

Que hi ha el professor Pere Puig?

Que hi és, el professor Pere Puig?

En canvi.

Que hi és el professor Pere Puig? [sense la coma]

Que està el professor Pere Puig?

Ser com a auxiliar en oracions passives

Cal recordar que en les construccions passives perifràstiques el verb auxiliar és ser:

La sessió va ser clausurada pel rector.

La sessió va estar clausurada pel rector.

Règims verbals

Més informació

Ginebra, J.; Montserrat, A. Diccionari d’ús dels verbs catalans. Règim verbal i canvi i caiguda de preposicions. Barcelona: Edicions 62, 1999.

afectar

El verb afectar, en el sentit de ‘causar un efecte’, és transitiu. Per tant, el complement d’aquest verb no pot anar introduït per la preposició a.

La decisió de la Junta afectarà el desenvolupament del pla.

La decisió de la Junta afectarà al desenvolupament del pla.

L’última pedregada ha afectat la collita.

L’última pedregada ha afectat a la collita.

Cal tenir en compte els problemes que afecten els estudiants.

Cal tenir en compte els problemes que afecten als estudiants.

L’osteoporosi pot afectar persones de qualsevol edat.

L’osteoporosi pot afectar a persones de qualsevol edat.

Segons aquesta precisió, doncs, cal fer la substitució pronominal corresponent pròpia dels verbs transitius (el, la, els o les).

El pla d’austeritat de l’empresa afecta la cap de recursos humans.
El pla d’austeritat de l’empresa l’afecta.

El pla d’austeritat de l’empresa afecta a la cap de recursos humans.
El pla d’austeritat de l’empresa li afecta.

El professional autònom ha de conèixer la normativa laboral, professional i fiscal que l’afecta.

El professional autònom ha de conèixer la normativa laboral, professional i fiscal que li afecta.

Pot donar-se el cas que el pronom li acompanyi el verb afectar, que duu llavors dos complements: la cosa i la persona afectades.

El traçat de les vies li afecta la casa.

L’aire condicionat li afecta la respiració.

aplicar

En general, el verb aplicar és transitiu i, per tant, va acompanyat d’un complement directe que expressa el que s’aplica.

Li han aplicat una pomada a la ferida.

L’estudiant ha d’aplicar la formació adquirida durant el grau.

Sovint apareix en construccions impersonals amb passiva pronominal. En aquest cas, doncs, ha d’anar acompanyat del pronom es.

Aquesta condició no s’aplica als estudiants d’intercanvi.

Aquesta condició no aplica als estudiants d’intercanvi.

En taules o altres textos resumits es fa servir a vegades l’expressió incorrecta no aplica, com a desenvolupament de la sigla NA, que cal substituir per no aplicable o no s’aplica.

Valor mínim: 1
Valor màxim: no aplicable

Valor mínim: 1
Valor màxim: no s’aplica

Valor mínim: 1
Valor màxim: no aplica

aprofundir

El verb aprofundir té diversos significats en sentit figurat: ‘fer més profund’, ‘estudiar a fons’ i ‘anar al fons de les coses’. En els dos primers casos, el verb va seguit d’un complement sense preposició.

Els descobriments del virus de la sida han permès aprofundir els coneixements sobre els virus en general.

Aquest estudi aprofundeix la classificació dels morfemes nominals.

En el segon cas, també es pot construir la frase sense cap tipus de complement.

Hi ha molts estudiants que no aprofundeixen.

En canvi, en el tercer cas (quan aprofundir significa ‘anar al fons de les coses’), el complement que apareix ha d’anar amb preposició, ja que aquest complement no expressa el tema o la qüestió que s’aprofundeix, sinó el camp o l’àmbit en què s’entra.

La tesi de Maria Puig aprofundeix en la teoria quàntica.

Cal tenir en compte que la preposició ha de ser en (com en l’exemple) i no pas amb.

La tesi de Maria Puig aprofundeix amb la teoria quàntica.

Com aprofundir, els verbs pensar, creure i somiar, quan van seguits de preposició, davant de sintagma nominal usen en i no pas amb.

La majoria de físics pensen / creuen / somien en la teoria quàntica.

La majoria de físics pensen / creuen / somien amb la teoria quàntica.

cessar

El verb cessar, quan significa ‘dimitir’, es pot construir de dues maneres:

Sense complement explícit.

La directora del Departament de Filologia Italiana ha cessat.

El degà va demanar a la directora que cessés.
Amb complement explícit, introduït per de, en o com a.

Carme Cruz ha cessat de directora.

Carme Cruz ha cessat en la direcció.

Carme Cruz ha cessat com a directora.

Contràriament al verb dimitir, cessar no admet un ús transitiu.

Carme Cruz ha dimitit el càrrec.

Carme Cruz ha cessat el càrrec.

No es pot utilitzar, doncs, en el sentit de ‘destituir’ algú del seu càrrec; és un mateix qui cessa en un càrrec.

La rectora ha destituït el gerent per mala gestió.

La rectora ha separat del càrrec el gerent per mala gestió.

La rectora ha rellevat el gerent per mala gestió.

La rectora ha cessat el gerent per mala gestió.

En llenguatge administratiu, sovint es defuig d’aquests verbs transitius (destituir, separar, rellevar, remoure, revocar) per la càrrega negativa que comporten i s’opta per una perífrasi amb cessar que permet utilitzar-lo correctament.

La rectora ha fet cessar el gerent per mala gestió.

La rectora ha disposat el cessament del gerent.

Més informació

Rovira, R. «Cessar en el llenguatge administratiu (I i II)». A: Llengua i Administració, 1982, núm. 3 i 4, pàg. 8.

clicar

De l’acció de prémer algun botó del ratolí de l’ordinador se’n diu clic.

Per expressar verbalment aquesta acció tant es pot dir

Heu de fer clic amb el botó de la dreta.

Heu de fer doble clic sobre la icona.

N’hi ha prou a fer clic en aquesta opció, i en qüestió de segons el procés s’haurà acabat.

com

Heu de clicar el botó de la dreta.

Heu de clicar dues vegades sobre la icona.

N’hi ha prou a clicar en aquesta opció, i en qüestió de segons el procés s’haurà acabat.

contactar

El verb contactar, que té el sentit de ‘establir contacte’, exigeix un complement precedit de la preposició amb.

Per resoldre-ho, contacteu amb els gestors de pràctiques del centre.

Per resoldre-ho, contacteu els gestors de pràctiques del centre.

En conseqüència, l’única pronominalització possible és amb el pronom hi, quan el complement és en tercera persona. En la resta de casos (primera i segona), cal deixar el complement explícit.

Per resoldre la incidència, contacteu-hi.

Per resoldre la incidència, contacteu-los.

Si t’interessa aquest àmbit de recerca, contacta amb nosaltres!

Si t’interessa aquest àmbit de recerca, contacta’ns!

Al costat del verb contactar, hi ha la construcció posar en contacte, que té un comportament anàleg.

Per resoldre-ho, poseu-vos en contacte amb els gestors de pràctiques.

Per resoldre-ho, poseu-vos-hi en contacte.

En contextos que exigeixen molta concisió i en què cal simplificar la informació, com ara llocs web o textos publicitaris, es pot optar per usar simplement Contacte.

delegar

El verb delegar és transitiu, és a dir, va acompanyat de complement directe.

El rector delega una vicerectora per desenvolupar el projecte.

El rector delega el projecte en una vicerectora.

En el primer cas, el complement directe fa referència a la persona o l’organisme a qui algú traspassa el poder o encarrega una funció.

La cap d’estudis pot delegar el secretari per exercir les seves funcions.

El degà ha de delegar una comissió perquè resolgui els premis.

La reunió la presideix el secretari o la persona que delegui.

En el segon cas, el complement directe indica els poders o funcions traspassats. La persona o l’organisme que els rep, si s’esmenta, apareix com a complement indirecte precedit de les preposicions a o en.

La cap d’estudis pot delegar les seves funcions en el secretari.

El degà ha de delegar els premis a una comissió.

La reunió la presideix el secretari o la persona en qui delegui l’atribució.

En el cas de construccions en què només s’expressi la persona o l’organisme que rep el poder, sense fer esment ni de les funcions ni de les facultats delegades, cal respectar la construcció transitiva, de manera que aquest element no pot aparèixer precedit de preposició.

La cap d’estudis pot delegar en el secretari.

El degà ha de delegar a una comissió.

La reunió la presideix el secretari o la persona en qui delegui.

dimitir

El verb dimitir es pot usar com a transitiu, cas en què el complement directe designa el càrrec. Igualment es pot usar amb valor absolut, sense el complement directe explicitat. També es pot usar com a verb intransitiu, seguit de la preposició de o de la locució com a.

Casajoana es planteja seriosament dimitir el càrrec. [ús transitiu]

Casajoana es planteja seriosament dimitir. [ús transitiu]

Casajoana es planteja seriosament dimitir de vicerectora. [ús intransitiu]

Casajoana es planteja seriosament dimitir com a vicerectora. [ús intransitiu]

El participi d’aquest verb, però, no s’ha d’usar com a adjectiu amb el significat de ‘dimissionari’ ni de ‘destituït’.

El vicerector dimissionari es presentarà a les properes eleccions.

El vicerector dimitit es presentarà a les properes eleccions.

Els alts càrrecs destituïts recentment podrien ser processats.

Els alts càrrecs dimitits recentment podrien ser processats.

gaudir

Amb el sentit de ‘tenir una cosa i treure’n un profit o un avantatge’, el verb gaudir sempre s’ha d’utilitzar amb el complement precedit per la preposició de.

El prestigi de què gaudeixen aquests grups de recerca és merescut.

El prestigi que gaudeixen aquests grups de recerca és merescut.

Es pot gaudir d’aquests dies de vacances amb el vistiplau de la cap.

D’aquests dies de vacances, se’n pot gaudir amb el vistiplau de la cap.

Aquests dies de vacances es poden gaudir amb el vistiplau de la cap.

En canvi, quan gaudir vol dir ‘viure’ o ‘fruir’, admet introduir el complement sense preposició.

Ell sí que gaudeix la vida.

Aprèn, comparteix i gaudeix els idiomes!

En tot cas, al costat del verb gaudir, del qual sovint s’abusa, hi ha contextos en què es poden fer servir altres verbs, com ara assaborir, tenir, xalar, passar-s’ho bé, divertir-se, delectar-se, etc.

És un lloc mític per assaborir un bon vi.

És un lloc mític per gaudir d’un bon vi.

Tenir una bona salut bucodental redueix el risc de lesions musculars.

Gaudir d’una bona salut bucodental redueix el risc de lesions musculars.

D’altra banda, convé recordar que el diccionari normatiu no recull el verb disfrutar i, per tant, s’ha de substituir per qualsevol de les alternatives anteriors.

El personal pot gaudir d’una setmana de vacances addicional.

El personal pot disfrutar d’una setmana de vacances addicional.

Ell sí que gaudeix la vida.

Ell sí que disfruta la vida.

incumbir

El verb incumbir és sempre intransitiu i, per tant, el complement que l’acompanya ha d’anar introduït per la preposició a.

Aquest afer no incumbeix al Consell de Govern.

Aquest afer no incumbeix el Consell de Govern.

Segons aquesta precisió, els pronoms febles de tercera persona que substitueixen aquest complement són li per al singular i els per al plural.

És una qüestió que incumbia al professorat, i li incumbia en gran manera.

És una qüestió que incumbia al professorat, i l’incumbia en gran manera.

És una qüestió que incumbia a les professores, i els incumbia en gran manera.

És una qüestió que incumbia a les professores, i les incumbia en gran manera.

informar

El verb informar té significats diferents segons que sigui transitiu (‘posar algú al corrent d’alguna cosa’; ‘dotar de forma’), intransitiu (‘els fiscals i els advocats, parlar en compliment del seu càrrec’) o pronominal (‘procurar-se notícies entorn d’algú o d’alguna cosa’). Cal tenir-ho en compte i evitar l’ús de la forma intransitiva amb complement directe.

El degà ha informat el rector sobre aquesta qüestió.

La Comissió ha informat favorablement sobre el projecte.

La Comissió ha informat favorablement el projecte.

interferir

El verb interferir té significats diferents segons si es fa servir sense pronom (interferir) o com a verb pronominal (interferir-se).

Quan s’usa sense pronom significa ‘afectar o produir interferències’, i va seguit d’un complement introduït per la preposició en. És incorrecte, doncs, usar la preposició amb per introduir-lo.

El clima interfereix en la vida quotidiana dels habitants d’aquests països.

El clima interfereix amb la vida quotidiana dels habitants d’aquests països.

En l’àmbit de la química, però, va seguit d’un complement sense preposició.

Un antagonista és un fàrmac que interfereix l’activitat metabòlica d’un enzim, per exemple.
Quan s’usa pronominalment, interferir-se significa ‘interposar-se en el camí d’algú o d’alguna cosa’ (tant en sentit real com figurat), i es pot usar sense complement o amb complement de règim.

Fins que no es van repartir bé la redacció dels punts de la memòria, s’interferien contínuament.

Aquest vicerector tendeix a interferir-se en la gestió del rector.

Aquest vicerector tendeix a interferir-se amb el rector.

interposar

En la llengua general, el verb interposar significa ‘posar una cosa entre dues coses’ i, per tant, és la forma més precisa per referir-se, en l’àmbit jurídic, a l’acció de ‘formalitzar un recurs’, que se situa entre una resolució i el nou tràmit que es genera.

Aquest verb regeix dos complements: el recurs i, opcionalment, contra qui o què s’interposa.

Han interposat un recurs.

Interposarem un recurs contra el Departament d’Educació.

L’adjudicatària ha interposat un recurs contra el cens provisional.

La persona o cosa contra la qual s’interposa el recurs, si s’esmenta, va precedida de la preposició contra.

Han interposat un recurs contra l’acord del Ple.

Han interposat un recurs a l’acord del Ple.

Cal tenir en compte que el verb interposar es reserva per als recursos. Per a la resta de documents (demandes, querelles, denúncies, etc.), és preferible de fer servir els verbs formular o presentar.

Ha presentat una denúncia.

Ha interposat una denúncia.

matricular

En l’àmbit acadèmic, el verb matricular exigeix l’ús de preposició per introduir el complement que indica el curs, l’assignatura o l’ensenyament.

Et pots matricular de tres assignatures.

Pots matricular tres assignatures.

Els estudiants s’han de matricular de més de seixanta crèdits.

Els estudiants han de matricular més de seixanta crèdits.

A més de la preposició de, també es pot introduir amb les preposicions a o en.

L’estudiant s’ha matriculat d’un / a un / en un curs intensiu d’alemany.

L’estudiant s’ha matriculat de/a/en Dret Romà.

L’estudiant s’ha matriculat del / al / en el grau en Farmàcia.

En aquest sentit, l’exigència de la preposició impedeix que es puguin fer construccions amb les formes de participi (matriculat, matriculada, matriculats i matriculades).

Demaneu el comprovant del curs de què us heu matriculat.

Demaneu el comprovant del curs matriculat.

Poden convalidar les assignatures de lliure elecció de què es matriculin.

Poden convalidar les assignatures de lliure elecció matriculades.

preocupar

El verb preocupar és transitiu en frases com les que es mostren tot seguit. El complement d’aquest verb, doncs, no pot anar introduït per la preposició a.

Els fets han preocupat la degana de la facultat.

Els fets han preocupat a la degana de la facultat.

Que no augmentin els sous preocuparà els sindicats.

Que no augmentin els sous preocuparà als sindicats.

Quan el complement del verb preocupar de frases com les anteriors és substituït per un pronom feble de tercera persona, aquest pronom ha de ser el, la, els o les.

Les conseqüències de la decisió no el preocupen.

La preocupa suspendre l’examen.

Els preocupa que no assolim els objectius.

Això les preocupa.

En aquest sentit, cal remarcar que, en els textos de la Universitat de Barcelona, no és recomanable d’utilitzar el verb preocupar com a intransitiu, encara que aquest sigui un ús generalitzat en altres registres més informals. Per tant, cal anar alerta, sobretot, en la utilització d’alguns pronoms febles:

No s’ha de fer servir el pronom li per substituir un complement singular del verb preocupar.

Les conseqüències de la decisió no li preocupen.

Li preocupa suspendre l’examen.
No s’ha de fer servir el pronom els si es fa referència a un complement femení plural del verb preocupar.

Això preocupa les professores del departament. = Això les preocupa.

Això preocupa les professores del departament. = Això els preocupa.

Pronoms

Combinació de pronoms febles

Pronoms febles

En aquest apartat s’expliquen els aspectes més conflictius relacionats amb l’ús dels pronoms febles.

Convé tenir en compte que en els textos de la Universitat de Barcelona, se segueix la normativa estricta pel que fa a les reduccions, combinacions, apostrofacions, etc., de pronoms febles.

Qüestions formals

En els criteris que es poden consultar a continuació, es presenten un seguit de qüestions a l’entorn de l’aspecte gràfic que prenen certs pronoms febles en determinats contextos.

Pronom es davant d’un verb començat pel so [s]

És preferible fer servir la forma plena del pronom es davant d’un verb que comença en s-, ce- o ci-, atès que aquest contacte entre sons resulta més natural. Cal, doncs, tractar d’una manera homogènia aquest fenomen al llarg d’un mateix text.

Se suposa que l’examen no serà difícil.

Es suposa que l’examen no serà difícil.

L’alumnat se sent atret per les classes d’aquest professor.

L’alumnat es sent atret per les classes d’aquest professor.

L’acte se celebrarà al Paranimf.

L’acte es celebrarà al Paranimf.

La gravetat dels accidents de trànsit augmenta com més alta és la velocitat a què se circula.

La gravetat dels accidents de trànsit augmenta com més alta és la velocitat a què es circula.

Més informació

Institut d’Estudis Catalans. Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana II. Morfologia [en línia]. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 1999. <https://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000039/00000073.pdf>. [Consulta: 16 desembre 2008]

Ruaix, J. El català/2. Morfologia i sintaxi. Moià: Josep Ruaix editor, 1985, pàg. 70 i 72.

Combinació de pronoms febles

Quant a la combinació de dos pronoms de tercera persona amb funcions sintàctiques de complement directe (CD) i complement indirecte (CI), cal destacar:

CI en singular: la combinació l’hi només és correcta quan es refereix a un CD masculí singular (el) i un CI (hi).

El llibre, a la professora, l’hi portaran demà.

La llibreta, a la professora, l’hi portaran demà.
CI en plural, la combinació els hi només és correcta quan representa un CD masculí plural i un CI singular, i no ha d’utilitzar-se representant només el CI plural, que és els.

Als bidells els portaran el paquet demà.

Als bidells els hi portaran el paquet demà.

Més informació

Fabra, P.Converses filològiques. Barcelona: Edhasa, 1983, vol. i, núm. 124-129, vol. ii, núm. 424.

«Fitxes de l’Optimot sobre combinacions de pronoms febles» [en línia]. A: El blog de l&rsquoK;Optimot. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2013. <http://optimot.blog.gencat.cat/2013/07/03/fitxes-de-loptimot-sobre-combinacions-de-pronoms-febles> [consulta: 20 març 2018].

Ruaix, J. El català / 2. Morfologia i sintaxi. 10a ed. retocada. Moià: Josep Ruaix editor, 1993, pàg. 76-92.

Solà, Joan. Sintaxi normativa: estat de la qüestió. Barcelona: Empúries, 1994 , pàg. 39-70 i 317-328.

Quan el complement indirecte és singular

Les combinacions de pronoms febles de tercera persona amb un complement indirecte singular són les següents (el CI és hi en els quatre primers casos, i li en els dos casos restants):

l’hi (CD masculí singular + CI)

El llibre, a la professora, l’hi portaran demà.

la hi (CD femení singular + CI)

La llibreta, a la professora, la hi portaran demà.

els hi (CD masculí plural + CI)

Els llibres, a la professora, els hi portaran demà.

les hi (CD femení plural + CI)

Les llibretes, a la professora, les hi portaran demà.

li ho (CI + CD neutre)

Això, a la professora, ja li ho van dir.

li’n (CI + CD indeterminat)

De llibres, a la professora, li’n portaran.

Remarques

No s’ha de fer servir la combinació l’hi en lloc de les combinacions la hi i li ho:

La llibreta, a la professora, la hi portaran demà.

La llibreta, a la professora, l’hi portaran demà.

Això, a la professora, ja li ho van dir.

Això, a la professora, ja l’hi van dir.
Tot i que la combinació estrictament normativa és li’n, en els textos de la Universitat de Barcelona també s’admet la combinació n’hi.

De llibres, a la professora, li’n portaran.

De llibres, a la professora, n’hi portaran.
És incorrecte de fer servir li per l’hi, la hi o li ho perquè li només pot fer referència a un complement, tal com es pot veure a l’exemple següent:

A la professora li portaran el llibre demà.

Per tant, li no pot substituir dos complements a la vegada:

El llibre, a la professora, l’hi portaran demà.

El llibre, a la professora, li portaran demà.

La llibreta, a la professora, la hi portaran demà.

La llibreta, a la professora, li portaran demà.

Això, a la professora, ja li ho van dir.

Això, a la professora, ja li van dir.

Quan el complement indirecte és plural

Combinació de pronoms febles

Les combinacions de pronoms febles de tercera persona amb un complement indirecte plural (sempre els) són aquestes:

Els el (CI + CD masculí singular)

El paquet, als bidells, els el portaran demà.

Els la (CI + CD femení singular)

L’agenda, als bidells, els la van portar ahir.

Els els (CI + CD masculí plural)

Els paquets, als bidells, els els portaran demà.

Els les (CI + CD femení plural)

Les agendes, als bidells, els les van portar ahir.

Els ho (CI + CD neutre)

Allò, als bidells, ja els ho van dir.

Els en (CI + CD indeterminat)

De llibres, als bidells, els en van portar dos.

Remarques

És incorrecte de fer servir els hi per els el, els la, els els, els les i els ho:

El paquet, als bidells, els el portaran demà.

El paquet, als bidells, els hi portaran demà.

L’agenda, als bidells, els la van portar ahir.

L’agenda, als bidells, els hi van portar ahir.

Els paquets, als bidells, els els portaran demà.

Els paquets, als bidells, els hi portaran demà.

Les agendes, als bidells, els les van portar ahir.

Les agendes, als bidells, els hi van portar ahir.

Allò, als bidells, ja els ho van dir.

Allò, als bidells, ja els hi van dir.
Cal recordar que la combinació els hi és correcta quan representa un CD masculí plural i un CI singular, com s’ha vist més amunt, i no ha d’utilitzar-se representant només el CI plural, que és els.

Als bidells els portaran el paquet demà.

Als bidells els hi portaran el paquet demà.

Pronoms indefinits

Els pronoms indefinits són pronoms que designen un referent de manera indeterminada.

En català, els pronoms indefinits són:

Pronom cadascú

Cadascú (o cada u) és un pronom invariable referit només a persones que, aproximadament, significa ‘tothom’.

Cadascú fa el que li convé.

No s’ha de confondre, doncs, amb el determinat indefinit cadascun.

S’ha de lliurar una fitxa a cadascun dels professors.

S’ha de lliurar una fitxa a cadascú dels professors.

Pronom hom

No és recomanable la utilització del pronom hom, atès que es considera arcaïtzant i d’un registre massa formal i solemne.

Per construir frases sense subjecte determinat, es prefereixen altres construccions, com ara la passiva pronominal o reflexa, amb el pronom es i el verb en tercera persona, o fins i tot la passiva amb ser o perifràstica, en determinats casos.

Es comenta que hi ha d’haver un procés d’adaptació, encara que suposi un gran esforç.

Hom comenta que hi ha d’haver un procés d’adaptació, encara que suposi un gran esforç.

L’ala dreta de l’edifici es va reconstruir l’any 1930.

L’ala dreta de l’edifici va ser reconstruïda l’any 1930.

Hom va reconstruir l’ala dreta de l’edifici l’any 1930.

Si la frase ho permet, també es pot substituir hom pel pronom algú.

Si algú pregunta pel nou horari, digueu-li que demà el penjarem.

Si hom pregunta pel nou horari, digueu-li que demà el penjarem.

O substituir el pronom hom per altres alternatives discursives.

En aquest context, costa saber com comportar-se.

En aquest context, hi ha qui no sap com comportar-se.

En aquest context, hom no sap com comportar-se.

Més informació

Coromines, J. Lleures i converses d’un filòleg. Barcelona: Club Editor, 1971, pàg. 77- 82.

Fabra, Pompeu. Gramàtica catalana. 8a ed. Barcelona: Teide, 1978 , § 101; ap. xviii.

Lacreu, Josep. Manual d’ús de l’estàndard oral. València: Institut de Filofogia Valenciana; Universitat de València, 1990, pàg. 273.

Solà, Joan et al. Gramàtica del català contemporani. Barcelona: Empúries, 2002, vol. 2, § 2.2.2.3a., pàg. 1095.

Pronoms algú i ningú

El pronom ningú es pot interpretar tant en sentit negatiu com en sentit positiu.

Quan va acompanyat de l’adverbi no, sempre s’interpreta en sentit negatiu.

No ha vingut ningú, mentre eres a Secretaria.

En aquests casos, no es pot substituir pel pronom algú, que sempre té un sentit positiu:

No ha vingut algú, mentre eres a Secretaria.

En canvi, en frases interrogatives i condicionals ningú es pot interpretar en sentit positiu (i en aquest cas sí que es pot substituir per algú):

Que ha vingut ningú, mentre era a Secretaria?

Que ha vingut algú, mentre era a Secretaria?

Si ve ningú, digueu-li que soc a Secretaria.

Si ve algú, digueu-li que soc a Secretaria.

Més informació

Solà, Joan et al. Gramàtica del català contemporani. Barcelona: Empúries, 2002, vol. 3, § 24.3.2.1.

Determinants

Els determinants són els elements que precedeixen un nom, que hi concorden en gènere i nombre, i al qual aporten una especificació.

Els determinants es classifiquen en:

articles
demostratius
possessius
interrogatius
numerals
quantitatius
indefinits

Articles

Article davant de noms de lloc

Noms de lloc catalanitzats

S’escriu o no l’article seguint els criteris més estesos (es pot consultar el DIEC, l’Enciclopèdia Catalana o l’ésadir).

el Vietnam, l’Úmbria

Vietnam, Úmbria

Però, sobretot, cal ser coherents dins d’un mateix text:

A l’hora d’estudiar la literatura en llengua anglesa dels països d’Àfrica […]. En cap d’aquests països d’Àfrica…

A l’hora d’estudiar la literatura en llengua anglesa dels països de l’Àfrica […]. En cap d’aquests països de l’Àfrica…

A l’hora d’estudiar la literatura en llengua anglesa dels països d’Àfrica […]. En cap d’aquests països de l’Àfrica…

Si porten article, s’escriu amb minúscula i es contrau amb les preposicions a i de.

el Caire, l’Haia, la Xina, l’Equador, del Caire, al Sàhara, la República del Salvador, dels Estats Units
Noms de lloc no catalanitzats

Si porten article, s’escriu amb majúscula i no es fa mai la contracció amb les preposicions a, de i per.

Los Angeles, Las Vegas, Le Havre

Va néixer a Los Angeles.

Una visita al monestir d’El Escorial

Més informació

Coromines, J. Estudis de toponímia catalana. Barcelona: Barcino, 1965.

Generalitat de Catalunya. Cartografia i toponímia. <http://territori.gencat.cat/ca/01_departament/documentacio/territori-i-urbanisme/cartografia/> [Consulta: 4 maig 2017]

Institut Cartogràfic de Catalunya [ICC]. Toponímia i cartografia: Assaig de sistematització. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques; ICC, 1985. (Sèrie Manuals; 1).

Institut d’Estudis Catalans. «Les comarques i l’article: una recomanació». A: Llengua i Administració. 7/8-1988, núm. 32, pàg. 3.

Direcció General de Política Lingüística. Majúscules i minúscules [en línia]. 4a ed. rev. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 2016, 41 pàg. (Biblioteca Tècnica de Política Lingüística; 18). <http://llengua.gencat.cat/web/.content/documents/publicacions/btpl/arxius/BTPL-Majuscules-i-minuscules.pdf> [Consulta: 4 maig 2017].

Ruaix, J. El català/2: Morfologia i sintaxi. Moià: Josep Ruaix ed., 1985, pàg. 59-60.

Ruaix, J. Observacions crítiques i pràctiques sobre el català d’avui. Moià: Josep Ruaix ed., 1995, vol. 2, pàg. 9-11.

Article davant de noms de lloc catalans

L’article de noms de lloc catalans s’escriu amb minúscula i compleix les mateixes regles d’apostrofació i de contracció que davant dels noms comuns.

la Seu d’Urgell, l’Hospitalet de Llobregat, l’Estany, vaig al Vendrell, venen del Masnou, Sant Pere dels Arquells

En cas que el nom de lloc es trobi en posició inicial, després de punt o acompanyant el codi postal, s’escriu amb majúscula.

Núria Bonal Serra
Carrer de Dalt, 15
43781 La Fatarella

Se segueix el mateix criteri amb l’article salat si és viu en la llengua comuna (o ho ha estat fins fa poc).

Passaran pes Mercadal.

La platja des Ploms és força concorreguda.

El congrés es durà a terme a s’Agaró.

Es recomana l’ús de l’article davant dels noms que designen les comarques del Principat, llevat de Osona.

les Garrigues, l’Alta Ribagorça, el Garraf

És nascuda a l’Osona.

Pel que fa a l’article personal en (n’, na), s’utilitza la minúscula inicial en tots els noms de lloc, d’acord amb el criteri de l’Institut Cartogràfic de Catalunya.

Callosa d’en Sarrià, ca n’Oriac, Castellar de n’Hug

Pel que fa a l’article lo (los), en el nom de poblacions (ciutats, viles, pobles, urbanitzacions, etc.) en què s’usa, s’admet la substitució per el (els). En els casos de nuclis més petits es respecta la forma autòctona.

el Palau d’Anglesola, lo Molí Nou

Cal evitar l’estalvi (o bé la supressió) de l’article determinat:

En els noms de nuclis de població que l’hagin conservat.

el Vendrell, l’Hospitalet de l’Infant, la Colònia Güell
Davant del genèric torre (amb el significat de mas o vil·la) quan forma part del nom d’un municipi.

la Torre de l’Espanyol
Quan el genèric és emprat absolutament com a nom propi.

el Puig

Si voleu consultar algun nom de lloc del Principat, ho podeu fer a l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. Igualment, per als noms dels municipis del Principat, també es pot consultar l’Edicte, de 13 d’abril de 1999.

Article davant de noms de lloc no catalans

Per explicar el tractament que s’ha de donar a l’article davant dels noms de lloc no catalans, primer cal distingir si el nom de lloc està catalanitzat o no.

Davant de noms de lloc catalanitzats:

S’escriu o no l’article segons els usos que en fan les obres de referència principals (DIEC, l’Enciclopèdia Catalana o l’ésadir).

el Vietnam, l’Úmbria

Vietnam, Úmbria

I, sobretot, cal ser coherents dins d’un mateix text:

A l’hora d’estudiar la literatura en llengua anglesa dels països d’Àfrica […]. En cap d’aquests països d’Àfrica…

A l’hora d’estudiar la literatura en llengua anglesa dels països de l’Àfrica […]. En cap d’aquests països de l’Àfrica…

A l’hora d’estudiar la literatura en llengua anglesa dels països d’Àfrica […]. En cap d’aquests països de l’Àfrica…

Si porten article, s’escriu amb minúscula i es contrau amb les preposicions a i de.

el Caire, l’Haia, la Xina, l’Equador, del Caire, al Sàhara, la República del Salvador, dels Estats Units

Davant de noms de lloc no catalanitzats, l’article s’escriu amb majúscula i no es fa mai la contracció amb les preposicions a, de i per.

Va néixer a Los Angeles.
Una visita al monestir d’El Escorial

Article davant de noms de lloc catalanitzats

Article davant de noms de lloc no catalans

Davant de noms de lloc catalanitzats, la llengua en alguns casos vacil·la a l’hora de posar o no article. En general, es pot consultar quin ús en fan les obres de referència principals. Per exemple, es pot mirar com apareixen en els articles del DIEC mitjançant el formulari de cerca avançada (es pot consultar si hi ha cap article que contingui un topònim concret en la definició). També es pot veure quin ús en fa l’Enciclopèdia, d’Enciclopèdia Catalana, a l’interior dels articles, o la llista de topònims del món de l’ésAdir, el portal lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.

Vietnam, Úmbria

el Vietnam, l’Úmbria

En els casos dubtosos, però, cal actuar amb coherència dins d’un mateix text:

A l’hora d’estudiar la literatura en llengua anglesa dels països d’Àfrica […]. En cap d’aquests països de l’Àfrica…

A l’hora d’estudiar la literatura en llengua anglesa dels països d’Àfrica […]. En cap d’aquests països d’Àfrica…

A l’hora d’estudiar la literatura en llengua anglesa dels països de l’Àfrica […]. En cap d’aquests països de l’Àfrica…

Si es tracta de noms que porten article, aquest s’escriu amb minúscula i es contrau amb les preposicions a i de quan escau.

el Caire, l’Haia, l’Havana, la Xina, l’Equador

Al Sàhara és difícil la supervivència.

La República del Salvador celebra eleccions.

Els noms de lloc compostos s’escriuen, en general, amb article al davant.

la Baixa Renània, els Estats Units d’Amèrica

Article davant de noms de lloc no catalanitzats

Article davant de noms de lloc no catalans

Davant de noms de lloc no catalanitzats que porten article, aquest s’escriu amb majúscula.

Los Alamos, Las Vegas, Le Havre, L’Hermitage

En aquests casos no es fa mai la contracció amb les preposicions a, de i per.

Gene Roddenberry va néixer a El Paso, Texas, l’agost de 1921 i va passar la infantesa a Los Angeles.

El viatge inclou una visita al monestir d’El Escorial.

Vam passar per El Soto, ben a prop d’Ademús.

Article davant de subordinades

No s’admet l’ús de l’article el davant d’una oració subordinada encapçalada per la conjunció que o un infinitiu.

Que hi hagi una comissió garanteix que s’avaluï cada àmbit.

El que hi hagi una comissió garanteix que s’avaluï cada àmbit.

L’educació té com a objectiu modificar comportaments i hàbits.

L’educació té com a objectiu el modificar comportaments i hàbits.

Cal introduir l’oració subordinada sense article o bé precedida de la construcció el fet.

Que un càrrec no signi l’adhesió n’impossibilita la presa de possessió.

El fet que un càrrec no signi l’adhesió n’impossibilita la presa de possessió.

El que un càrrec no signi l’adhesió n’impossibilita la presa de possessió.

Adjudicar una plaça de mobilitat no en comporta l’acceptació.

El fet d’adjudicar una plaça de mobilitat no en comporta l’acceptació.

L’adjudicar una plaça de mobilitat no en comporta l’acceptació.

Més informació

Gramàtica de la llengua catalana [en línia]. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2022. <https://giec.iec.cat/textgramatica/codi/16.3.1.3e> [consulta: 13 setembre 2022].

Article neutre lo

Si bé l’ús de l’article neutre lo és comú arreu del territori de parla catalana, cal evitar-ne l’ús en els registres formals, atès que no és normatiu. Les solucions a aquest fenomen són diverses i depenen, bàsicament, dels tipus de construcció en què apareix: les construccions abstractives, les construccions intensives i certs modismes.

Més informació

Fabra, P. Converses filològiques II. Barcelona: Edhasa, 1983, núm. 450 i 524.

Guia d’usos lingüístics. Volum 1, Aspectes gramaticals. Alacant: Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, 2002.

Solà, Joan et al. Gramàtica del català contemporani. Barcelona: Empúries, 2002, vol. 2, § 7.3.3.

Lo en construccions amb valor abstractiu o generalitzador

Quan l’article neutre lo forma part d’una estructura que té un significat abstracte (sense denotació d’espai o de temps), la solució correcta no sempre és única. La tria d’una solució dependrà, d’una banda, de la mena d’estructura on aparegui i, de l’altra, de les preferències personals, l’adequació, etc.

Les diverses solucions s’han agrupat segons l’estructura en què hi ha inclòs l’article lo.

Quan lo va seguit d’un adjectiu qualificatiu (del tipus lo bonic).
Quan lo va seguit d’un adjectiu qualificatiu i d’un sintagma preposicional (del tipus lo bonic de la naturalesa).
Quan lo va seguit de participi (del tipus lo pactat).
Quan lo va seguit d’un possessiu sol (del tipus lo seu).
Quan lo va seguit de sintagma preposicional introduït per de (del tipus lo de).
Quan lo va seguit de que (del tipus lo que).

Més informació

Guia d’usos lingüístics. Volum 1, Aspectes gramaticals. Alacant: Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, 2002, pàg. 117-118.

Lo seguit d’un adjectiu qualificatiu

Lo en construccions amb valor abstractiu o generalitzador

Si l’article lo va seguit d’un adjectiu qualificatiu, les solucions possibles són les següents:

Substituir l’article lo per un nom genèric (del tipus cosa, idea, tema, fet, qüestió, etc.).

Li agrada lo bonic.

Li agraden les coses boniques.

Està interessat en lo històric.

Està interessat en els fets històrics.

Sempre es perd lo més interessant.

Sempre es perd les qüestions més interessants.
Substituir, si és possible, l’article lo i l’adjectiu qualificatiu pel nom format a partir d’aquest adjectiu.

La seva obra tendeix a lo abstracte.

La seva obra tendeix a l’abstracció.

Estudia lo més nou.

Estudia les novetats.
Substituir l’article lo per una oració de relatiu substantiva (introduïda per el que, allò que).

Les arrels de lo humà.

Les arrels d’allò que és humà.

Les arrels del que és humà.

Cal advertir que no s’ha de fer servir la construcció amb el demostratiu allò sol.

Les arrels d’allò humà.
Substituir l’article lo per l’article el. Aquesta solució és indicada sobretot en els textos en què es vol remarcar l’aspecte abstracte de l’adjectiu (com per exemple els textos de filosofia i altres disciplines afins).

M’encanta el nou i m’enamora el vell. (J. V. Foix)

El bell i el sublim. (I. Kant)

Tota religió, des del moment que plasma el diví, ho fa des d’uns arquetips eternament idèntics.

Lo seguit d’un adjectiu qualificatiu i d’un sintagma preposicional

Lo en construccions amb valor abstractiu o generalitzador

Si l’article lo va seguit d’un adjectiu qualificatiu però que a continuació porta un sintagma preposicional, les solucions possibles són les següents:

Substituir l’article lo per una oració de relatiu substantiva (introduïda per el que, allò que).

Per mi, lo bonic d’aquesta escultura és el gest i l’expressió.

Per mi, el que és bonic d’aquesta escultura és el gest i l’expressió.

Lo específic d’aquest sistema és la interacció fàcil amb els usuaris.

El que té d’específic aquest sistema és la interacció fàcil amb els usuaris.

La insuficiència de mitjans és lo problemàtic d’aquest projecte.

La insuficiència de mitjans és el que sembla problemàtic d’aquest projecte.

Sempre responem lo habitual en aquests casos.

Sempre responem el que és habitual en aquests casos.
Substituir, si és possible, l’article lo i l’adjectiu pel nom derivat d’aquest adjectiu.

Lo específic d’aquest sistema és la interacció fàcil amb els usuaris.

L’especificitat d’aquest sistema és la interacció fàcil amb els usuaris.

Cal recordar que en aquesta mena de construccions no és correcte, però, substituir l’article lo per l’article el.

Per mi, el bonic d’aquesta escultura és el gest i l’expressió.

L’específic d’aquest sistema és la interacció fàcil amb els usuaris.

La insuficiència de mitjans és el problemàtic d’aquest projecte.

Sempre responem l’habitual en aquests casos.

Lo seguit de participi

Lo en construccions amb valor abstractiu o generalitzador

Si l’article lo va seguit de participi, les solucions possibles són les següents:

Substituir, si és possible, l’article lo i el participi per un nom de la mateixa família.

Van tirar endavant els acords.

Van tirar endavant lo acordat.
Substituir l’article lo per una oració de relatiu substantiva (introduïda per el que, allò que).

Van tirar endavant el que s’havia acordat.

Van tirar endavant allò que s’havia acordat.

Van tirar endavant lo acordat.
Substituir l’article lo per un nom genèric (del tipus cosa, idea, tema, fet, qüestió, etc.).

Van tirar endavant les qüestions acordades.

Van tirar endavant lo acordat.

Cal recordar que en aquesta mena de construccions no és correcte, però, substituir l’article lo per l’article el ni per allò.

Van tirar endavant l’acordat.

Van tirar endavant allò acordat.

Lo seguit d’un possessiu sol

Lo en construccions amb valor abstractiu o generalitzador

Si l’article lo va seguit d’un possessiu sol (vegeu també l’apartat de Lo en certs modismes castellans), les solucions possibles són les següents:

Substituir l’article lo per un nom genèric (del tipus cosa, idea, tema, fet, qüestió, etc.) fent concordar el possessiu.

Cada departament defensa lo seu.

Cada departament defensa les seves coses.
Substituir l’article lo per una oració de relatiu substantiva (introduïda per el que, allò que).

Cada departament defensa lo seu.

Cada departament defensa el que és seu.

Cada departament defensa allò que és seu.

Cal recordar que en aquesta mena de construccions no és correcte, però, substituir l’article lo per l’article el.

Cada departament defensa el seu.

Ara bé, cal no oblidar que un exemple com l’anterior sí que seria correcte en el cas que seu fos un pronom:

Cada departament defensa el seu [professorat].

Lo seguit d’un sintagma preposicional introduït per de

Lo en construccions amb valor abstractiu o generalitzador

Si l’article lo va seguit de sintagma preposicional introduït per de, com ara:

Amb aquest horari, lo de dinar a casa és complicat.

Hem de quedar per preparar lo del dia 24.

Lo de demà és important.

No podem esperar més per resoldre lo del pressupost.

Les solucions són diverses i depenen del context, de la tria personal, de l’adequació, del registre, etc. En aquest cas, bàsicament es tracta d’explicar i fer explícita la idea que hi ha darrere el lo de.

Amb aquest horari, dinar a casa és complicat.

Amb aquest horari, això de dinar a casa és complicat.

Amb aquest horari, la possibilitat de dinar a casa és complicada.

Hem de quedar per preparar allò del dia 24.

Hem de quedar per preparar l’acte / la reunió / la trobada del dia 24.

El que hem de fer / parlar / discutir demà és important.

No podem esperar més per resoldre el problema del pressupost.

Lo seguit de que

Lo en construccions amb valor abstractiu o generalitzador

Si l’article lo va seguit de que, la solució és utilitzar una oració de relatiu substantiva (introduïda per el que o allò que).

El que sempre heu volgut saber sobre l’anarquisme.

Allò que sempre heu volgut saber sobre l’anarquisme.

Lo que sempre heu volgut saber sobre l’anarquisme.

Cal recordar que no és correcte substituir l’article lo per ho.

Ho que sempre heu volgut saber sobre l’anarquisme.

Lo en construccions amb valor intensiu

Quan l’article neutre lo es troba en construccions amb valor intensiu, actua com si fos un quantificador (donant la idea de molt) i generalment acompanya un adjectiu o un adverbi seguits de la conjunció que.

No saps lo (molt) que em va agradar la conferència.

Fes-ho lo millor que puguis.

No podia dissimular lo antipàtic que el trobava.

Per lo avançat que anava, van decidir canviar-lo de nivell.

En aquest cas també hi ha diferents solucions:

Aquestes construccions es poden resoldre mitjançant un quantificador com ara com, tan, que, etc.

No saps com em va agradar la conferència.

Fes-ho tan bé com puguis.

No podia dissimular com el trobava d’antipàtic.

No podia dissimular que antipàtic que el trobava.

De tan avançat com anava, van decidir canviar-lo de nivell.

Cal recordar que no és correcte substituir l’article lo per ho.

Fes-ho ho millor que puguis.
També es poden resoldre mitjançant altres construccions més específicament intensives.

Em va agradar molt, la conferència.

Em va agradar d’allò més, la conferència.

Lo en certs modismes castellans

Hi ha tot un seguit de modismes del castellà que incorporen l’article lo i que sovint són utilitzats en català. Per evitar aquests usos, però, no hi ha una solució que es pugui aplicar en tots els casos, sinó que cal recórrer als modismes genuïns de què disposa el català.

A continuació es mostra un quadre que recull el modisme castellà i el modisme català corresponent segons el significat (bona part d’aquests exemples estan extrets del llibre Guia d’usos lingüístics que es troba a la bibliografia).

castellà	català
a lo grande	sense estar-se de res, a cor què vols
a lo mejor	potser, a la millor
a lo sumo	com a màxim, com a molt, a tot estirar
a lo vivo	de viu en viu
(cada cual) a lo suyo	(cadascú) a la seva (feina)
da lo mismo	tant és, tant se val
de lo contrario	si no, altrament
en lo referente a	quant a, pel que fa a, tocant a
en lo sucesivo	d’ara endavant
es lo mismo	és el mateix, tot és u
(eso) es lo de menos	això no és res, això rai
estar en lo cierto	tenir raó
(ir) a lo suyo	(anar) a la seva
lo antes posible	com més aviat millor, al més aviat possible
lo cierto es que	el cas és que, el cert és que
lo de siempre	el mateix de cada dia, la mateixa història, la cançó de sempre
lo demás	la resta, les altres coses, el restant
lo indecible	cosa de no dir
lo malo es que	el pitjor és que
lo más indicado	el més adient
lo más mínimo	gens ni mica, absolutament gens, ni poc ni gaire
lo más pronto posible	com més aviat millor, al més aviat possible
lo menos	almenys, pel cap baix
lo menos posible	al menys possible
lo mismo da	tant és, tant me fa, tant se val
lo otro	allò altre, les altres coses
lo suficiente	prou
mejorando lo presente	amb tots els respectes, deixant de banda el respecte que em mereixeu
por lo demás	fora d’això, llevat d’això, d’altra banda
por lo general	generalment, en general
por lo menos	almenys, pel cap baix, si més no, ben bé
por lo pronto	de primer, de bon principi, de bon començament
por lo tanto	per tant, doncs, per consegüent, consegüentment
por lo visto	segons sembla, pel que sembla

Més informació

Balbastre, J. Nou recull de modismes i frases fetes. 6a ed. Barcelona: Pòrtic, 1992, pàg. 366-367.

Guia d’usos lingüístics. Volum 1, Aspectes gramaticals. Alacant: Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, 2002, pàg. 119-120.

Possessius

Més informació

Abril, Joan; Riera, Elvira. «L’ús dels possessius». A: Llengua i ús: revista tècnica de normalització lingüística. Tercer quadrimestre 1997, núm. 10, pàg. 32-36.

Badia i Margarit, Antoni Maria. Gramática catalana. 3a reimpr. Madrid: Gredos, 1985 [1962], vol. i, pàg. 219-223. (Manuales; 10).

Badia i Margarit, Antoni Maria. Gramàtica de la llengua catalana. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1994, pàg. 504-509. (Biblioteca Universitària; 22).

Badia, Jordi. El llibre de la llengua catalana per a escriure correctament el catalÃ . Barcelona: Castellnou,1997, pàg. 188.

Bruguera, Jordi. Diccionari de dubtes i dificultats del català. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2000.

Ruaix, Josep. El català/2: Morfologia i sintaxi. Moià: Josep Ruaix ed.,1985, pàg. 44-47.

Solà, Joan. Estudis de sintaxi catalana/2. 3a edició. Barcelona: Edicions 62, 1982, pàg. 34-40. (Llibres a l’Abast; 105).

Solà, Joan et al. Gramàtica del català contemporani. Barcelona: Empúries, 2002, vol. 2, § 6.1.2.1 i § 7.5.2.1.

Solà, Joan. «Els misteris dels possessius». A: Parlem-ne. Converses lingüístiques. Barcelona: Proa,1999, pàg. 91-99. (La Mirada).

Solà, Joan. Sintaxi normativa: estat de la qüestió. Barcelona: Empúries, 1994 , pàg. 141-161.

Usos inadequats

Els usos clarament correctes dels possessius són els que van lligats a una relació estricta de pertinença.

Va assistir al congrés amb el vistiplau del seu cap.

El meu departament és favorable a aquest acord.

Es matricula de l’assignatura Desigualtats Educatives i la seva Superació.

Hi ha altres usos, però, en què els possessius són inadequats, o fins i tot incorrectes, i cal emprar altres solucions, segons el tipus de construcció.

Possessius redundants.

No se’n va recordar tot i que s’ho havia apuntat a l’agenda.

No se’n va recordar tot i que s’ho havia apuntat a la seva agenda.
Idea de possessió que la llengua resol amb altres construccions.

Un cop obert el recipient, cal introduir-hi el material.

Un cop obert el recipient, cal introduir en el seu interior el material.

Més informació

«Altres vies d’expressió de la possessió o pertinença». A: Gramàtica de la llengua catalana. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2016 § 16.5.3.

Possessius redundants

En els casos en què el context ja dona la idea de possessió o pertinença, l’ús del possessiu és redundant i n’hi ha prou amb l’article definit.

Com que aquest any ha de fer molta docència, té molta cura de la veu.

Com que aquest any ha de fer molta docència, té molta cura de la seva veu.

En entrar al laboratori es va cordar la bata.

En entrar al laboratori es va cordar la seva bata.

La Facultat tancarà les portes per Nadal.

La Facultat tancarà les seves portes per Nadal.

Els cristalls es poden classificar segons la forma i la disposició.

Els cristalls es poden classificar segons la seva forma i la seva disposició.

No es va recordar de la reunió tot i que s’ho havia apuntat a l’agenda.

No es va recordar de la reunió tot i que s’ho havia apuntat a la seva agenda.

En canvi, el possessiu és adequat si s’utilitza per comparar o contrastar.

No es va recordar de la reunió perquè s’ho havia apuntat a la seva agenda i no a la de la feina.

Altres construccions que expressen possessió

Més enllà dels possessius, hi ha altres construccions en què la idea de possessió es resol genuïnament d’altres maneres.

Es pot fer servir un pronom feble (en, hi, li, els, segons el context) en lloc del possessiu.

Qualsevol partícula sòlida està sotmesa a les forces gravitacionals que en condicionen la caiguda.

Qualsevol partícula sòlida està sotmesa a les forces gravitacionals que condicionen la seva caiguda.

Un cop obert el recipient, cal introduir-hi el material sobrant.

Un cop obert el recipient, cal introduir en el seu interior el material sobrant.

La Comissió d’Avaluació li ha qualificat el treball final de grau amb una matrícula d’honor.

La Comissió d’Avaluació ha qualificat el seu treball final de grau amb una matrícula d’honor.

En aquest cas no es pot emprar alhora el pronom i el possessiu, perquè seria redundant.

Has d’agafar el bec de Bunsen i encendre’n la seva flama.
Es pot utilitzar el verb corresponent en comptes del nom.

La normalitat cultural era inexistent, de fet, però el restabliment del català com a llengua oficial i l’escola contribuïren a assolir-la.

La normalitat cultural era inexistent, de fet, però el restabliment del català com a llengua oficial i l’escola contribuïren al seu assoliment.

Traslladarem la proposta al Consell de Govern perquè la discuteixi.

Traslladarem la proposta al Consell de Govern per a la seva discussió.

Posposats a un nom

Generalment, el possessiu ocupa la posició anterior al nom quan aquest és definit. En aquests casos, el possessiu va acompanyat de l’article.

Ell és el meu professor.

Ara bé, en determinats casos, malgrat que el significat sigui definit, el possessiu va posposat al nom. Es tracta de construccions (generalment encapçalades per una preposició) del tipus a casa seva, en poder seu, problema seu, en nom seu, a parer seu, a càrrec seu, de part seva, en benefici seu, etc. En aquests casos, el possessiu no duu article.

Recolliré el títol de grau en nom seu.

Recolliré el títol de grau en el nom seu.

He vingut a casa teva per estudiar.

He vingut a la teva casa per estudiar.

Això és problema teu; ho has de solucionar.

Això és el teu problema; ho has de solucionar.

Posposats a un adverbi de lloc

El possessiu pot substituir el pronom personal fort després d’un adverbi de lloc. En aquest cas el possessiu no porta article.

Està assegut darrere seu.

Està assegut darrere d’ell.

En canvi, quan l’adverbi es nominalitza, el possessiu es col·loca al davant del nom i va precedit d’article.

Pots passar davant meu.

Pots passar al meu davant.

Vinc darrere teu.

Vinc al teu darrere.

Quantitatius

En català, els adjectius quantitatius es divideixen en:

variables en gènere i nombre: bastant, molt, poc, quant, tant
variables només en nombre: gaire
invariables en gènere i nombre: força, massa, més, menys, prou

Més informació

Badia i Margarit, Antoni Maria. Gramàtica de la llengua catalana. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1994, pàg. 523-528. (Biblioteca Universitària; 22).

Badia i Margarit, A. M. Gramática catalana. 3a reimpr. Madrid: Gredos, 1985 [1962], vol. i, pàg. 231-235. (Manuales; 10).

Fabra, Pompeu. Gramàtica catalana. 8a ed. Barcelona: Teide, 1978 , § 38.

Ruaix, J. El català/2: Morfologia i sintaxi. Moià: Josep Ruaix ed., 1985, pàg. 50-51.

Solà, Joan et al. Gramàtica del català contemporani. Barcelona: Empúries, 2002, vol. 1, pàg. 561-562.

Adjectiu prou

L’adjectiu prou, que significa ‘quantitat suficient de’, s’ha d’usar sempre com a forma invariable pel que fa al gènere (masculí i femení) i al nombre (singular i plural).

Cal posar prou quantitat de sòlid per saturar la mescla.

Cal posar prouta quantitat de sòlid per saturar la mescla.

Afirmen que hi ha prou persones inscrites per poder impartir el nou màster.

Afirmen que hi ha prous persones inscrites per poder impartir el nou màster.

De diners no se’n guanyen mai prou.

De diners no se’n guanyen mai prous.

Adjectiu massa

L’adjectiu massa, que significa ‘un grau excessiu de’, s’ha d’usar sempre com a forma invariable pel que fa al gènere (masculí i femení) i al nombre (singular i plural).

Hi havia massa exàmens per corregir i no donàvem l’abast.

Hi havia masses exàmens per corregir i no donàvem l’abast.

Cal no confondre l’ús de massa (que té aquest significat d’un excés de) amb l’ús de gaire.

Adjectiu força

L’adjectiu força, que significa ‘un alt grau, nombre o quantitat de’, s’ha d’usar sempre com a forma invariable pel que fa al gènere (masculí i femení) i al nombre (singular i plural).

S’han matriculat força estudiants als cursos d’Els Juliols.

S’han matriculat forces estudiants als cursos d’Els Juliols.

Adjectiu bastant -a

L’adjectiu bastant, que significa ‘quantitat o nombre regular de’, té flexió tant de nombre (singular i plural) com de gènere (masculí i femení). Per tant, davant de noms femenins cal fer la concordança corresponent.

L’aula té bastant espai per treballar en grup.

L’alumnat troba que hi ha bastanta oferta de places.

Encara hi ha bastants grups oberts.

S’han programat bastantes assignatures sobre medi ambient.

Adjectiu gaire

L’adjectiu gaire s’ha d’usar sempre com a forma invariable pel que fa al gènere (masculí i femení), però regular pel que fa al nombre (singular i plural).

Aquesta esmena no és gaire important.

No hi haurà gaires modificacions en el model proposat.

Aquest adjectiu és el que s’utilitza en lloc de molt en determinades oracions, que es mostren a continuació.

En oracions negatives (que inclouen no o bé sense):

A la sala no hi havia gaires persones.

A la sala no hi havia moltes persones.

Ho han resolt sense gaires dificultats.

Ho han resolt sense moltes dificultats.
En oracions interrogatives:

Que haurem d’esperar-nos gaire, per saber les notes?

Que haurem d’esperar-nos molt, per saber les notes?
En oracions condicionals:

Si hi ha gaires modificacions, serà millor redactar-ho de nou.

Si hi ha moltes modificacions, serà millor redactar-ho de nou.

Igualment, en aquests casos tampoc s’ha d’utilitzar massa, ja que aquest quantitatiu s’ha de reservar per significar ‘en excés’.

No hi havia gaire gent, a la conferència.

No hi havia massa gent, a la conferència.

Hem de demanar més paper, perquè no en queda gaire.

Hem de demanar més paper, perquè no en queda massa.

Tinc feina, però no en tinc massa [en excés].

Indefinits

altres

Cal distingir els usos de les formes altres i d’altres. Quan altres acompanya un nom (i, per tant, fa de determinant), s’escriu sense la preposició de. En canvi, quan altres no acompanya cap nom (i per tant fa una funció pronominal), és habitual d’escriure’l precedit de la preposició de:

Enguany s’ofereixen altres ensenyaments.

Algunes comunitats autònomes no hi estan d’acord, d’altres, sí.

Amb algunes persones actua amb naturalitat, amb d’altres sembla més tibat.

En uns casos trobem pintura acrílica, en d’altres, pintura a l’oli.

En uns casos trobem pintura acrílica, en altres, pintura a l’oli.

Algunes de les comunicacions són en català però n’hi ha d’altres que són en francès.

Han assistit a l’acte, entre altres personalitats, els directors de departament de tot el Campus Mundet.

Han assistit a l’acte, entre d’altres, els directors de departament de tot el Campus Mundet.

Han assistit a l’acte, entre d’altres personalitats, els directors de departament de tot el Campus Mundet.

Entre altres qüestions, us vull informar que la propera reunió serà el dia 21 de setembre.

Entre d’altres qüestions, us vull informar que la propera reunió serà el dia 21 de setembre.

Algunes de les qüestions que s’han tractat a la Jornada són la comunicació alternativa a Internet, el futur del programari lliure i els cànons sobre els CD verges, entre d’altres.

Algunes de les qüestions que s’han tractat a la Jornada són la comunicació alternativa a Internet, el futur del programari lliure i els cànons sobre els CD verges, entre altres.

Més informació

Ruaix, Josep. Punts conflictius de català. Barcelona: Barcanova, 1989, pàg. 73-77.

Solà, Joan. Sintaxi normativa: estat de la qüestió. Barcelona: Empúries, 1994 , pàg. 219-224 i 337-340.

cadascun

Cadascun (o cada un) és un adjectiu que va seguit sempre de la preposició de i que acompanya un nom. Té una forma per al masculí, cadascun, i una per al femení, cadascuna, però no té forma de plural.

S’ha de lliurar una fitxa a cadascun dels professors.

Cadascuna de les solucions s’ha de justificar.

Si el nom que acompanya cadascun ja ha estat citat, és possible ometre’l, perquè es pot deduir del context.

En el debat de candidats, cadascun defensava propostes diferents.

No s’ha de confondre, doncs, amb el pronom cadascú.

Cadascú fa el que li convé.

Cadascun fa el que li convé.

Més informació

Badia i Margarit, Antoni Maria. Gramàtica de la llengua catalana. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1994, pàg.536. (Biblioteca Universitària; 22).

Ruaix, Josep. Observacions crítiques i pràctiques sobre el català d’avui/1. Moià: J. Ruaix editor, 1994, pàg. 17.

Usos incorrectes

dit -a

dit -a

Per referir-se a una persona o una cosa esmentats prèviament es pot emprar el dit / la dita, o bé esmentat -ada, mencionat -ada, però no dit -a (sense article).

La dita assemblea encara no s’ha constituït.

L’assemblea esmentada encara no s’ha constituït.

L’assemblea mencionada encara no s’ha constituït.

Dita assemblea encara no s’ha constituït.

Hem rebut un escrit de la Dra. Rosenthal i del Dr. Pomar [……]. Els dits professors suggereixen solucions molt encertades.

Hem rebut un escrit de la Dra. Rosenthal i del Dr. Pomar […]. Dits professors suggereixen solucions molt encertades.

Més informació

Ruaix, J. Diccionari auxiliar. Moià: J. Ruaix editor, 1996, pàg. 275.

Adverbis

Adverbis en -ment

Els adverbis acabats en -ment sempre es construeixen a partir de la forma femenina de l’adjectiu (mantenint l’accent gràfic, si escau).

lliurement, covardament, contínuament, comunament, permanentment

Puntuació

Quan modifiquen tota una oració, duen coma al darrere si inicien frase, van entre dues comes si apareixen al mig o van precedits d’una coma si apareixen al final.

Francament, no entenem la vostra actitud.

No entenem, francament, la vostra actitud.

No entenem la vostra actitud, francament.

En canvi, van sense comes si modifiquen directament un verb.

Va parlar francament de si mateix.

Coordinació

En els casos en què apareixen seguits dos o més adverbis acabats en -ment és recomanable de no suprimir la terminació, sinó repetir-la en cada adverbi. Només si el to del text demana de fer reduccions (cas d’un text literari, per exemple), es fa servir la terminació en el primer element, però se suprimeix del segon i següents.

La grandària de la partícula ha estat determinada teòricament i experimentalment.

La grandària de la partícula ha estat determinada teòricament i experimental.

La grandària de la partícula ha estat determinada teòrica i experimentalment.

Directament o indirectament, totes les unitats de la institució depenen de la Gerència.

Directament o indirecta, totes les unitats de la institució depenen de la Gerència.

Directa o indirectament, totes les unitats de la institució depenen de la Gerència.

Aquest mateix criteri és el que cal aplicar en construccions comparatives o en construccions inclusives.

Els infants actuen més intuïtivament que lògicament.

Els infants actuen més intuïtivament que lògica.

Els infants actuen més intuïtiva que lògicament.

El problema es pot resoldre tant directament com indirectament.

El problema es pot resoldre tant directament com indirecta.

El problema es pot resoldre tant directa com indirectament.

Més informació

Fabra, Pompeu. Converses filològiques. Barcelona: Edhasa, 1983, vol. 1, § 96.

-ment + parlant

L’estructura formada per un adverbi acabat en -ment seguit del gerundi parlant es pot utilitzar per indicar el punt de vista des del qual s’ha d’interpretar l’oració que l’acompanya. És una construcció amb un significat equivalent a les locucions des d’un punt de vista, pel que fa a, quant a, segons, etc.

Històricament parlant, el document té un valor incalculable.

Des d’un punt de vista històric, el document té un valor incalculable.

Tècnicament parlant, aquesta obra és una barreja entre art d’acció, dansa, teatre experimental i vídeo.

Pel que fa a la tècnica, aquesta obra és una barreja entre art d’acció, dansa, teatre experimental i vídeo.

Fiscalment parlant, Catalunya és poc competitiva en l’entorn econòmic si es tenen en compte els avantatges fiscals que ofereixen altres territoris de l’Estat.

Quant a fiscalitat, Catalunya és poc competitiva en l’entorn econòmic si es tenen en compte els avantatges fiscals que ofereixen altres territoris de l’Estat.

Pel que fa a la posició dins la frase, aquesta construcció pot anar tant al començament com al final, seguida o precedida d’una coma, respectivament. També pot aparèixer a l’interior de la frase, entre comes.

Lingüísticament parlant, aquest treball no és de gaire qualitat.

Els arguments són clars, jurídicament parlant.

L’aigua pura, científicament parlant, no pot contenir cap altra substància.

Més informació

Gramàtica de la llengua catalana. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2016 p. 820-821.

En l’actualitat

L’expressió en l’actualitat, amb el sentit de ‘en el temps actual, en l’època actual’, és una locució ben formada i acceptable, tot i que no apareix al DIEC.

En l’actualitat, la identitat digital coexisteix amb identitats personals i socials.

Al costat d’aquesta locució adverbial, però, n’hi ha d’altres de sinònimes amb què pot alternar: actualment, ara, ara per ara, avui, avui dia, avui en dia, etc.

Actualment, la identitat digital coexisteix amb identitats personals i socials.

Avui dia, la identitat digital coexisteix amb identitats personals i socials.

Negació amb els mots mai, res, cap, gens, enlloc i ningú

En frases negatives, quan els mots mai, res, cap, gens, enlloc i ningú van després del verb exigeixen la presència de l’adverbi no:

Hi ha alumnes que no van mai a classe.

Hi ha alumnes que van mai a classe.

Aquest document no diu res que no se sabés.

Aquest document diu res que no se sabés.

Aquest document no aporta cap dada rellevant.

Aquest document aporta cap dada rellevant.

Els qui treballen en aquest laboratori no estan gens exposats a les radiacions.

Els qui treballen en aquest laboratori estan gens exposats a les radiacions.

Hem buscat el document, però no l’hem trobat enlloc.

Hem buscat el document, però l’hem trobat enlloc.

D’aquesta recomanació, no en va fer cas ningú.

D’aquesta recomanació, en va fer cas ningú.

En canvi, quan van abans del verb, els mots mai, res, cap, gens, enlloc i ningú permeten la presència de l’adverbi no, però no l’exigeixen. D’aquí que siguin correctes, en aquest cas, tant les oracions amb no com les oracions sense no. Les parelles de frases següents tenen el mateix significat:

Hi ha alumnes que mai no van a classe.

Hi ha alumnes que mai van a classe.

Res no els afecta.

Res els afecta.

Cap dels estudiants no va protestar.

Cap dels estudiants va protestar.

Gens, no estudiava.

Gens, estudiava.

Hem buscat el document, però enlloc no l’hem trobat.

Hem buscat el document, però enlloc l’hem trobat.

Ningú no va fer cas d’aquesta recomanació.

Ningú va fer cas d’aquesta recomanació.

Cal remarcar el cas particular de les preguntes de resposta múltiple, per exemple en exercicis, pràctiques, exàmens, en què moltes vegades hi ha l’opció que cap de les respostes enunciades anteriorment és correcta. Per a aquests casos, es recomana de no fer servir la concordança negativa.

Cap resposta és correcta.

Cap resposta no és correcta.

Més informació

Fabra, P. Gramàtica catalana. 6a ed. Barcelona: Teide, 1974 [1956], pàg. 83.

Ruaix, J. El català/2. Morfologia i sintaxi. 10 ed. retocada. Moià: Josep Ruaix editor, 1993 [1985], pàg. 164.

Solà, J. et al. Gramàtica del català contemporani. Barcelona: Empúries, 2002, vol. III, pàg. 2765-2768.

Preposicions