Criteris lingüístics, bibliogràfics, d'estil i convencions

Referències bibliogràfiques genèriques

  • Llibres o monografies
  • Publicacions periòdiques
  • Parts de llibres o contribucions a una monografia
  • Articles d’una publicació periòdica
  • Recursos electrònics
  • Aclariments sobre els elements de les referències bibliogràfiques
    • Responsabilitat principal
    • Títol
    • Responsabilitat secundària
    • Edició
    • Lloc de publicació
    • Editorial
    • Data de publicació
    • Descripció física
    • Col·lecció
    • Número normalitzat
    • Notes

Referències bibliogràfiques genèriques

Aquests criteris tenen com a objectiu principal oferir a la comunitat universitària unes normes i pautes homogènies i coherents per a les referències bibliogràfiques que es troben en els textos de llengua general i en aquells àmbits que no disposin d’una normativa específica.

Per assolir aqnuest objectiu cal tenir en compte d’entrada dos aspectes molt importants que condicionen els criteris establerts. En primer lloc, la bibliografia forma part d’un text més ampli, no és un document aïllat. En segon lloc, la llengua d’alguns dels elements de les referències bibliogràfiques ha de ser la mateixa que la del text.

La disposició dels elements d’una referència bibliogràfica és diferent segons el document que es referenciï.

Document
Esquema
Exemple
Cognoms, Nom. Títol de la publicació. Responsabilitat secundària. Núm. d’edició. Lloc de publicació: editorial, data de publicació, paginació. (Col·lecció; núm.). [Notes]. ISBN.
Cabré, M. Teresa et al. Lèxic i neologia. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra. Institut Universitari de Lingüística Aplicada. Observatori de Neologia, 2002, 301 p. (Sèrie Monografies; 5). ISBN: 84-477-0821-7.
Títol de la publicació. Responsabilitat principal. Lloc de publicació, any-. [Notes]. ISSN.
Llengua i ús: revista tècnica de normalització lingüística. Generalitat de Catalunya. Direcció General de Política Lingüística. Barcelona, 1994-. ISSN: 1134-7724.
Cognoms, Nom. «Títol de la publicació». A: Cognoms, Nom. Títol de la publicació. Responsabilitat secundària. Núm. d’edició. Lloc de publicació: editorial, data de publicació, paginació. (Col·lecció; núm.). [Notes]. ISBN.
Vernet, Jaume (coord.). «Els diferents models juridicolingüístics a Europa». A: Dret lingüístic. Valls: Universitat Rovira i Virgili. Servei Lingüístic; Cossetània Edicions, 2003, p. 45-62. (Eina; 23). ISBN: 84-96035-41-7.
Cognom, Nom. «Títol de l’article». Títol de la publicació, data, volum, núm., p. [Notes].
Brun, Caroline; Segond, Frédérique. «Semantic Encoding of Electronic Documents». International Journal of Corpus Linguistics, 2001, vol. 6, núm. 1, p. 79-96.
Cognoms, Nom. Títol [tipus de suport]. Responsabilitat secundària. Edició o versió. Lloc de publicació: editorial, data de publicació, data d’actualització/revisió. Descripció física. (Col·lecció; núm.). [Notes]. <Disponibilitat i accés> [Data de consulta]. Número normalitzat.
Parcerisa Ara, Artur. Pla docent: planificar les assignatures en el marc de l’espai europeu d’educació superior [en línia]. Barcelona: Publicacions de la Universitat de Barcelona. <http://diposit.ub.edu/dspace/bitstream
/2445/1043/1/137.pdf
> [Consulta: 3 maig 2005].

Llibres o monografies

L’esquema bàsic per representar un llibre o una monografia és:

Exemple adequatCognoms, Nom. Títol de la publicació. Responsabilitat secundària. Núm. d’edició. Lloc de publicació: editorial, data de publicació, paginació. (Col·lecció; núm.). [Notes]. ISBN.

Exemple adequatCabré, M. Teresa et al. Lèxic i neologia. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra. Institut Universitari de Lingüística Aplicada. Observatori de Neologia, 2002, 301 p. (Sèrie Monografies; 5). ISBN: 84-477-0821-7.


Per ampliar informació sobre la responsabilitat principal, el títol, la responsabilitat secundària, l’edició, el lloc de publicació, l’editorial, la data de publicació, la descripció física, la col·lecció, el número normalitzat o les notes, es pot consultar l’apartat d’Aclariments sobre els elements de les referències bibliogràfiques.

Publicacions periòdiques

L’esquema bàsic per representar una publicació periòdica, sense fer referència a cap fascicle concret, és:

Exemple adequatTítol de la publicació. Responsabilitat principal. Lloc de publicació, any-. [Notes]. ISSN.

Exemple adequatLlengua i ús: revista tècnica de normalització lingüística. Generalitat de Catalunya. Direcció General de Política Lingüística. Barcelona, 1994-. ISSN: 1134-7724.


Les publicacions en sèrie anuals o de periodicitat irregular també poden ser tractades com a monografies. En aquest cas, després del títol afegim la data del número referenciat o les dades de l’edició corresponent.

Exemple adequatJunta de Govern 1988. Barcelona: Universitat de Barcelona, 1981.


Per ampliar informació sobre la responsabilitat principal, el títol, el lloc de publicació, l’editorial, la data de publicació, la descripció física, el número normalitzat o les notes, es pot consultar l’apartat d’Aclariments sobre els elements de les referències bibliogràfiques.

Parts de llibres o contribucions a una monografia

L’esquema bàsic per representar una part d’un llibre o d’una monografia és:

Exemple adequatCognoms, Nom. «Títol de la publicació». A: Cognoms, Nom. Títol de la publicació. Responsabilitat secundària. Núm. d’edició. Lloc de publicació: editorial, data de publicació, paginació. (Col·lecció; núm). [Notes]. ISBN.

Exemple adequatVernet, Jaume (coord.). «Els diferents models juridicolingüístics a Europa». A: Dret lingüístic. Valls: Universitat Rovira i Virgili. Servei Lingüístic; Cossetània Edicions, 2003, p. 45-62. (Eina; 23). ISBN: 84-96035-41-7.

Costa, Àlex; Rovira, Cristina. «Fonts estadístiques i economia catalana». A: Baró, Joan (ed.). El paper de la informació econòmica en la societat actual. Lleida: Edicions de la Universitat de Lleida, 2000, cap. 4, p. 57-86. ISBN: 84-8409-001-9.


Cal remarcar que la preposició que precedeix el document font és la preposició a amb majúscula seguida de dos punts, i no en ni dins.

Per ampliar informació sobre la responsabilitat principal, el títol, la responsabilitat secundària, l’edició, el lloc de publicació, l’editorial, la data de publicació, la descripció física, la col·lecció, el número normalitzat o les notes, es pot consultar l’apartat d’Aclariments sobre els elements de les referències bibliogràfiques.

Articles d’una publicació periòdica

L’esquema bàsic per representar els articles d’una publicació periòdica és:

Exemple adequatCognom, Nom. «Títol de l’article». Títol de la publicació, data, volum, núm., p. [Notes].

Exemple adequatBrun, Caroline; Segond, Frédérique. «Semantic Encoding of Electronic Documents». International Journal of Corpus Linguistics, 2001, vol. 6, núm. 1, p. 79-96.

Exemple adequatBastardas, Albert. «Les llengües a la universitat: mobilitat estudiantil i normalització lingüística». Enxarxa’t, tardor de 2003, núm. 3, p. 6-9.


En el cas dels articles de diaris l’esquema és el següent:

Exemple adequatCognom, Nom. «Títol de l’article». Títol de la publicació, dia-mes-any, p. 

Exemple adequatPinter, Esther. «Paraules enverinades per a l’Acadèmia Valenciana de la Llengua». Avui, 1-5-2002, p. 37.


Cal remarcar que, a diferència de les parts de llibres o contribucions a una monografia, els articles d’una publicació periòdica no porten cap preposició precedint el títol de la publicació.

Per ampliar informació sobre la responsabilitat principal, el títol, la responsabilitat secundària, l’edició, el lloc de publicació, l’editorial, la data de publicació, la descripció física, la col·lecció, el número normalitzat o les notes, es pot consultar l’apartat d’Aclariments sobre els elements de les referències bibliogràfiques.

Recursos electrònics

Sota la denominació de recursos electrònics, s’hi inclouen textos electrònics, bases de dades i programes informàtics, tant si són accessibles en línia, com si estan en un altre suport informàtic (disquet, disc compacte, etc.).

L’esquema bàsic per representar aquests recursos electrònics és:

Exemple adequatCognoms, Nom. Títol [tipus de suport]. Responsabilitat secundària. Edició o versió. Lloc de publicació: editorial, data de publicació, data d’actualització/revisió. Descripció física. (Col·lecció; núm). [Notes]. <Disponibilitat i accés> [Data de consulta]. Número normalitzat.


Exemple adequatParcerisa Ara, Artur. Pla docent: planificar les assignatures en el marc de l’espai europeu d’educació superior [en línia]. Barcelona: Publicacions de la Universitat de Barcelona. <http://www.publicacions.ub.es/doi/documents/137.pdf> [Consulta: 3 maig 2005].


Exemple adequatDiari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) [en línia]. <http://www.gencat.net/diari/> [Consulta: 4 maig 2005].


Exemple adequatHiperdiccionari català-castellà-anglès en disc compacte [disc compacte]. Ver. 1.0. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993. (Diccionaris de l’Enciclopèdia).


De tots els elements que intervenen en la referència bibliogràfica, el tipus de suport, la disponibilitat i l’accés, i la data de la consulta són específics dels recursos electrònics.


Tipus de suport

  • En el cas dels recursos electrònics, la designació del tipus de suport és una informació que acostuma a formar part de la referència bibliogràfica. Quan hi consta, s’ha de col·locar entre claudàtors després del títol i seguida d’un punt. Els diferents tipus de suport general que preveu la norma ISO 690-2, adaptats a la designació en català, són: [en línia], [disc compacte] o [CD-ROM], [cinta magnètica], [disc] i [disquet].

    Exemple adequatDiàleg multimèdia 1: curs de català bàsic [disc compacte]. Barcelona: Centre de Normalització Lingüística de Barcelona, 1999.


Disponibilitat i accés

  • En les referències de recursos electrònics en línia, cal indicar entre angles (< >) l’adreça electrònica completa, després de la col·lecció (si n’hi ha). Cal recordar que s’han de respectar les majúscules i minúscules, o qualsevol altre signe no alfabètic o numèric, de l’adreça.

    Exemple adequatAbella Pons, Francesc R. Indicadors psicopatològics en un grup d’heroïnòmans: estudi del trastorn esquizotípic de la personalitat [en línia]. Barcelona: Universitat de Barcelona, 1999. [Tesi doctoral].  <http://www.tdcat.cesca.es/TDX-0120103-115747/>. [Consulta: 4 maig 2005]. ISBN: 84-688-1081-9.


Data de consulta

  • En les referències de recursos electrònics en línia, cal incloure entre claudàtors, després de l’adreça electrònica, la data en què s’ha fet la consulta, ja que els continguts d’aquest tipus de recursos es modifiquen freqüentment.

    La data de consulta s’indica de forma abreujada de la manera següent: [Consulta: dia mes any], els mesos de l’any també poden anar abreujats.  

    Exemple adequatLlibre d’estil de la Universitat de Barcelona. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics. [Base de dades]. <https://www.ub.edu/cub>. [Consulta: 29 setembre 2005].



Per ampliar informació sobre la responsabilitat principal, el títol, la responsabilitat secundària, l’edició o la versió d’un recurs electrònic, el lloc de publicació, l’editorial, la data de publicació, la descripció física, la col·lecció, el número normalitzat o les notes, consulteu l’apartat d’Aclariments sobre els elements de les referències bibliogràfiques.
Més informació
Caron, Rosaire. «Comment citer un document électronique?» [en línia]. Québec: Université Laval. Bibliothèque de l’Université Laval. <http://www.bibl.ulaval.ca/doelec/citedoce.html> [Consulta: 6 maig 2005].

Citation Guides [en línia]. Edmonton (Canada): University of Alberta Libraries. <http://guides.library.ualberta.ca/citing> [Consulta: 9 maig 2017].

Com citar documents electrònics [en línia]. Barcelona: Universitat de Barcelona. Biblioteca. <http://www.bib.ub.edu/ajuda/com-citar/documents-electronics/> [Consulta: 13 juny 2005].

Estivill, Assumpció; Urbano, Cristóbal. Com citar recursos electrònics [en línia]. Vers. 1.0. Barcelona: Universitat de Barcelona. Escola Universitària Jordi Rubió i Balaguer de Biblioteconomia i Documentació, 1997. <http://www.ub.es/biblio/citae.htm> [Consulta: 13 juny 2005].

ISBD (ER): descripció bibliogràfica normalitzada internacional per a recursos electrònics.
Traducció catalana de Maria Rosa Escayola Ritter; revisada per Assumpció Estivill. Barcelona: Biblioteca de Catalunya, 1999. ISBN: 84-7845-134-X.

Merlo Vega, José Antonio. «Estilos de citas y referencias de documentos electrónicos» [en línia]. Revista Española  de Documentación, oct.-des. 2000, vol. 23, núm. 4, pàg. 483-496. <http://digital.csic.es/bitstream/10261/9457/1/citas.pdf> [Consulta: 21 agost 2005].

Norme international ISO 690-2: (F). Information-Références bibliographiques Partie 2: Documents éléctroniques, documents complerts ou parties de documents. Ginebra: ISO, 1997, 18  pàg.


Responsabilitat principal

La responsabilitat principal d’una referència bibliogràfica és el primer element de la descripció bibliogràfica, sempre que aparegui en el document que es vol descriure. La responsabilitat principal pot ser una autoria personal o una autoria col·lectiva o institucional.

  • Quan la responsabilitat principal recau en una autoria personal, es recomana citar el cognom (o els dos cognoms) en versaleta seguit d’una coma i el nom desenvolupat. La presentació primer del cognom i després del nom facilita la recerca dins d’una llista bibliogràfica.

    Exemple adequatAbajtour, Mustapha. Curset bàsic d’àrab. Rubí: Associació Magrebina de Rubí, 2001.

    Peris, Antoni. Diccionari de locucions i frases llatines. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2001. (El Calidoscopi).

    Exemple adequatAguillo Caño, Isidro F. «Internet invisible o Infranet: definición, clasificación y evaluación». A: VII Jornadas Españolas de Documentación: actas de las jornadas: la gestión del conocimiento: retos y soluciones de los profesionales de la información: Bilbao, 19-20-21 Octubre 2000: Palacio Euskalduna. Zarautz: Servicio Editorial de la Universidad del País Vasco, 2000, p. 249-269.

    Rovira Fontanals, Cristòfol. «Modelatge Abstracte Interdisciplinar de l’Hipertext per a l’Ensenyament-Aprenentatge (MAIDHEA)». A: Fuentes Pujol, M. Eulàlia. Documentación e Información = Library and Information Sciences Yearbook: Bibliodoc 2001/2002. Barcelona: Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya, DL 2003, p. 123-142.

    Exemple adequatMarquet, Lluís. «Sobre el mot ‘solapa’ i  derivats». Llengua Nacional, primavera de2002, núm.38, p.19.


  • Quan el nom d’un autor s’ha consolidat amb els dos cognoms o bé un autor es coneix pel nom original i per un pseudònim, cal referir-s’hi sempre de la mateixa manera:

    Exemple adequatBadia i Margarit, Antoni Maria. Gramática catalana. 2 vol. 3a reimpr. Madrid: Gredos, 1985 [1962]. (Manuales; 10).

    Badia i Margarit, Antoni Maria; Duarte, Carles. Formulari administratiu. Barcelona: Curial, 1981. (Manuals Curial; 3).

    Exemple no admissibleBadia i Margarit, Antoni Maria. Gramática catalana. 2 vol. 3a reimpr. Madrid: Gredos, 1985 [1962]. (Manuales; 10).

    Badia, Antoni Maria; Duarte, Carles. Formulari administratiu. Barcelona: Curial, 1981. (Manuals Curial; 3).

    Exemple adequatCatalà, Víctor. Drames rurals. 3a ed. Barcelona: Selecta, 1948.

    Català, Víctor. Solitud. Barcelona: Edicions 62, 1990.

    Exemple no admissibleAlbert, Caterina. Drames rurals. 3a ed. Barcelona: Selecta, 1948.

    Català, Víctor. Solitud. Barcelona: Edicions 62,1990.

    Exemple adequatPicanyol. L’aligot savi: quadern d’entreteniment. Barcelona: La Galera, 2000.


  • Quan el cognom està introduït per una preposició, la partícula es posa en minúscula a continuació del nom i no davant del cognom.

    Exemple adequatBofarull, Jordi de; Montserrat, Anna. Praxi lingüística: II. documents administratius. Tarragona: Universitat Rovira i Virgili. Servei Lingüístic, 2001. (Textos de Normalització Lingüística; 5).


  • Quan la responsabilitat d’una referència bibliogràfica recau en més d’un autor (però no més de tres), els noms se separen amb punt i coma.

    Exemple adequatGraells, Jordi; Vives, Núria. Administració, societat, llengua i Internet: conèixer els serveis i recursos actuals d’Internet a partir d’un estudi sobre la presència de la llengua catalana a la Xarxa. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Escola d’Administració Pública de Catalunya, 2001. (Papers de Recerca; 7).

    Exemple adequatGraells, Jordi; Vives, Núria. «És virtual el català a Internet? Reflexions sobre la presència del català a la xarxa i propostes per incrementar-hi l’ús». Revista de llengua i dret, setembre de 2001, núm. 35, p. 103-155.


  • Quan hi ha més de tres autors es posa el primer autor (segons l’ordre en què apareixen a la publicació) i l’abreviatura et al. (et alii) en rodona. No és recomanable de posar «Diversos», ni les sigles incorrectes AAVV, DDAA o AADD.

    Exemple adequatBrugarolas, Núria et al. Nivell D llengua catalana. Barcelona: Castellnou, 2001.

    Exemple adequatArgente, Montse et al. «De com i per què biblioteca s’escriu en femení. Segona part». Item: revista de biblioteconomia i documentació, gener-abril de 2002, núm. 30, p. 65-80.

    Exemple no admissibleDiversos. Nivell D llengua catalana. Barcelona: Castellnou, 2001.


  • En determinades obres col·lectives, no hi ha estrictament una autoria personal i qui hi consta és la persona  responsable de l’edició, la coordinació, la compilació o la direcció. En aquests casos, darrere del cognom i del nom cal escriure entre parèntesis l’abreviatura corresponent: ed., coord., comp., dir. Cal recordar que aquestes abreviatures no varien, tant si es tracta d’una persona o més d’una, com d’un home o una dona.

    Exemple adequatCabré, M. Teresa; Payrató, Lluís (ed.). Documents de planificació lingüística: memòria dels programes de postgrau de planificació lingüística impartits a la Universitat de Barcelona durant el període 1987-1993. Barcelona: PPU; Universitat de Barcelona. Departament de Filologia Catalana. Secció Lingüística Catalana, 2000. (Lingüística Catalana; 4).

    Martí, M. Antònia (coord.). Les tecnologies del llenguatge. Barcelona: Edicions de la Universitat Oberta de Catalunya, 2001. (Manuals; 53).

    Riba, Oriol (dir.). Vocabulari de mineralogia. Barcelona: Universitat de Barcelona. Servei de Llengua Catalana, 2000.


  • Quan l’autoria recau en un organisme, si aquest organisme té entitats subordinades, es fan constar darrere la unitat immediatament superior, en ordre descendent i separades per punt.

    Exemple adequatUniversitat Politècnica de Catalunya. Servei de Llengües i Terminologia. Guia lingüística pràctica 1. Dubtes lingüístics més freqüents. Barcelona: Universitat Politècnica de Catalunya, 1996.


  • Quan una institució es fa responsable de l’autoria d’un text, i és la mateixa que consta com a responsable de l’edició, és convenient de començar la referència bibliogràfica pel títol i fer constar la institució com a responsable de l’edició.

    Exemple adequatAjuda’m: guia per a l’acolliment cultural dels estudiants estrangers. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona. Gabinet de Llengua Catalana, 2001.
       
    Exemple adequatInternet. Barcelona: Universitat Politècnica de Catalunya. Servei de Llengües i Terminologia; Universitat Autònoma de Barcelona. Gabinet de Llengua Catalana; Institut Joan Lluís Vives, 2002. (Vocabularis bàsics).


  • En el cas d’organismes o entitats que es poden representar amb una sigla, cal posar la primera vegada que apareixen el nom desenvolupat i la sigla, en rodona, entre claudàtors.

    Exemple adequatGrup d’Estudis de Tècnica Legislativa [GRETEL]. La redacció de les lleis. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Escola d’Administració Pública de Catalunya, 1995.


  • Quan en una publicació o recurs electrònic no hi figura la responsabilitat principal, s’omet l’autoria i el document es presenta pel títol. Es recomana de no utilitzar cap abreviatura del tipus s. n. (sine nomine) per indicar aquest cas.

    Exemple adequatParlem ! = Hablemos ! = Let’s talk ! [disc compacte]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació, 2001.

Títol

Els títols dels llibres o monografies, de les publicacions periòdiques i dels recursos electrònics s’escriuen en cursiva (o se subratllen, si no és possible escriure’ls en cursiva).

Exemple adequatCoromines, Joan. Estudis de toponímia catalana. Barcelona: Barcino, 1965.

Exemple adequatBiD: textos universitaris de biblioteconomia i documentació. Universitat de Barcelona. Facultat de Biblioteconomia i Documentació. Barcelona, 1998.

El profesional de la información. Swets & Zeitlinger. Barcelona, 1998.  

Llengua i ús: revista tècnica de normalització lingüística. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General de Política Lingüística. Barcelona, 1994.

Exemple adequatCaplletra. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana. Barcelona, 1986-. <http://www.pamsa.cat/pamsa/revista/c.html> [Consulta: 9 maig 2017].


En canvi, els títols de parts de llibres o monografies, d’articles de publicacions periòdiques i de parts de recursos electrònics s’escriuen entre cometes baixes (« »).

Exemple adequatAguilera, Begoña. «Recortes de prensa digitales: todo un mundo de información a tu alcance». A: VII Jornadas Españolas de Documentación: actas de las jornadas: la gestión del conocimiento: retos y soluciones de los profesionales de la información: Bilbao, 19-20-21 Octubre 2000: Palacio Euskalduna. Zarautz: Servicio Editorial de la Universidad del País Vasco, 2000, p. 575-583.

Exemple adequatBorja, Anabel; Monzó, Esther. «Organització de corpus. L’estructura d’una base de dades documental aplicada a la traducció jurídica». Revista de llengua i dret, des. 2000, núm. 34, p. 9-21.

Exemple adequatEsteve, Joan;  Puntes, Víctor F. «Nanopartícules: molècules inorgàniques». Revista de física, 2003, vol. 24, p. 38-42. <http://www.raco.cat/index.php/RevistaFisica/article/view/174462> [Consulta: 9 maig 2017].


D’altra banda, els títols del textos legals s’escriuen en rodona i les obres en què apareixen publicades, en cursiva.

Exemple adequatVegeu la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística (Diari oficial de la Generalitat de Catalunya, de 9 de gener de 1998, núm. 2553, p. 291-303)


Pel que fa a la llengua del títol, s’ha de mantenir el títol de la versió que se cita; per tant, si es tracta d’una referència bibliogràfica d’una versió en una altra llengua no es pot posar el títol en català. Si convé, se’n pot fer la traducció i posar-la entre claudàtors a continuació del títol original.

Exemple adequatOkzitanische und Katalanische Verbprobleme: ein Beitrag zur funktionellen synchronischen Untersuchung des Verbalsystems der beiden Sprachen (Tempus und Aspekt) [Punts conflictius pel que fa al sistema verbal de l’occità i del català: una aportació a l’estudi funcional i sincrònic del sistema verbal d’ambdues llengües (temps i aspecte verbals)].


En canvi, en textos plurilingües, quan el títol està en diverses llengües s’indica el títol més destacat. En cas que tots tinguin la mateixa importància, s’indica el que apareix en primer lloc. Si es vol fer constar tots els títols en altres llengües, s’afegeixen després d’un espai, el signe d’igual i un altre espai.

Exemple adequatCentres d’autoaprenentatge de llengua catalana = Centros de autoaprendizaje de lengua catalana = Catalan-language self-access learning centres.


Pel que fa a les majúscules del títol, cal tenir en compte la llengua.

  • En els títols en català, cal posar amb majúscula la lletra inicial i les altres que correspongui de fer-ho segons les normes d’ús de majúscules i minúscules. No s’han de posar amb lletra majúscula totes les paraules pel fet de ser formes semànticament plenes.

    Exemple adequatLa generació de Feliu de la Penya: burgesia mercantil i Guerra de Successió entre el Maresme i Barcelona.

    Diccionari de locucions i frases llatines.


  • En els títols en castellà, només s’escriu amb majúscula la paraula inicial i totes aquelles que correspongui de fer-ho segons les normes establertes.

    Exemple adequatBilingüismo y lenguas en contacto.


  • En els títols en anglès, s’escriu amb majúscula la primera paraula del títol i totes aquelles que no siguin conjuncions, articles i preposicions.

    Exemple adequatThe Diversity Dividend: Language, Culture and Economy in an Integrated Europe.


  • En els títols en francès, s’escriu amb majúscula la primera paraula del títol i totes aquelles que correspongui de fer-ho segons les normes establertes per al francès.

    Exemple adequatL’intercompréhension: le cas des langues romanes.


En els títols de les publicacions miscel·lànies corresponents a actes de jornades, congressos, etc. s’escriuen amb majúscula totes les paraules, tret de les partícules que es puguin considerar connectives, si el títol de la publicació coincideix amb el nom de l’activitat.

Exemple adequatJornades Catalanes sobre Llengües per a Finalitats Específiques.


Quan en el títol apareix el títol d’un altre llibre, aquest darrer s’escriu entre cometes simples.

Exemple adequatLes locutions figurées dans le ‘Petit Robert’: description critique de leur traitement et propositions de normalisation.


Quan el títol d’una obra va acompanyat d’un subtítol, aquest s’escriu amb minúscula inicial i, normalment, se separa del títol per dos punts i un espai.

Exemple adequatDe pintura mural: a propòsit dels frescos de Josep Minguell i Cardenyes. Lleida: Edicions de la Universitat de Lleida; Pagès, 2001.

Sayrol, Elisa (ed.). Senyals i sistemes analògics: una introducció pràctica. Barcelona: Edicions Universitat Politècnica de Catalunya, 2001. (Politext; 107).


Quan el subtítol fa referència a una part d’una obra constituïda per més d’un volum, s’indica, després del títol precedida d’un punt i un espai, la designació de la part en rodona seguida d’una coma. El subtítol s’escriu en cursiva.

Exemple adequatGran Larousse Català. Volum X, Sulfuril-zytum.

Història natural dels Països Catalans. Volum 1, Geologia. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1984.

Solà, Joan et al. (ed.). Gramàtica del català contemporani. Volum 1, Introducció: fonètica i fonologia: morfologia. Barcelona: Empúries, 2002.

Responsabilitat secundària

Es considera responsabilitat secundària els editors, traductors, il·lustradors i altres persones que hagin col·laborat en l’obra, però que no en són la responsabilitat principal. La menció de responsabilitat secundària és opcional; però, si es fa constar, ha d’anar darrere del títol de l’obra.

L’especificació del tipus d’intervenció dins del text cal posar-la en català i cal escriure el nom i els cognoms de la persona responsable amb minúscula, fora de la inicial, i rodona.

Exemple adequatVoltaire. Cartes filosòfiques. Traducció de Joan Tarrida. Barcelona: Edicions 62, 1994. (Textos Filosòfics; 70).

Mieres, Tomàs. Costums de Girona. Edició crítica i traducció d’Antoni Cobos Fajardo. Girona: CCG edicions; Associació d’Història Rural de les Comarques Gironines; Universitat de Girona. Institut de Llengua i Cultura Catalanes, 2002. (Documents; 3).

Fuster, Joan. Terra en la boca. 3a ed. Edició a cura de Josep Palacios. [s. l.]: Afers, 1993.

Internacional Council on Archives. ISAD(G): norma internacional general de descripció arxivística. Adaptada pel Comitè de Normes de Descripció, Estocolm, Suècia, 19-22 de setembre de 1999. Versió catalana a cura de Josep Matas i Balaguer i Jaume Rufí Pagès, amb l’assessorament d’Àngels Bernal et al. 2a ed. Barcelona: Associació d’Arxivers de Catalunya; Departament de Cultura, 2001. ISBN 84-605-4625-X.

Edició

  • El número d’edició d’un llibre o d’una monografia s’indica només a partir de la segona edició. Cal posar-lo, darrere del títol o de la responsabilitat secundària (si n’hi ha), abreujat (2a, 3a, etc., sense punt final i en rodona), i seguit de l’abreviatura d’edició en català, ed.

    Exemple adequatAlbaigès, Josep M. Diccionari de noms de persona i llur significat. 6a ed. Barcelona: Edicions 62, 1991.


  • Si en lloc de ser edicions distintes, es tracta de reimpressions diferents de la primera edició, cal indicar-ho de la mateixa manera, però usant l’abreviatura de reimpressió, reimpr.

    Exemple adequatCamps, Cristià; Botet, Renat. Diccionari català-francès. 6a reimpr. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2001.


  • El número de versió d’un recurs electrònic, cal posar-lo darrere del tipus de suport o de la responsabilitat secundària (si n’hi ha), precedit de l’abreviatura de versió, ver.

    Exemple adequatHiperdiccionari català-castellà-anglès en disc compacte [disc compacte]. Ver. 1.0. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993. (Diccionaris de l’Enciclopèdia).


  • Qualsevol informació respecte a l’edició cal posar-la en la llengua del text on s’insereix la referència, encara que la llengua de la referència bibliogràfica sigui una altra.

    Exemple adequatSolà, Joan. Sintaxi normativa: estat de la qüestió. 2a ed. corr. i augm. Barcelona: Empúries, 1994. (Biblioteca Universal Empúries).

    Exemple adequatBarwise, Jon. The Language of first-order logic: including the Macintosh TM program Tarski’s World. 2a ed. rev. i ampl. Menlo Park: Center for the Study of Language and Information, 1991, 297 p.; + 1 disquet. (CSLI Lecture Notes; 23).


  • Si en el text es fa referència a l’edició original d’una obra, però a la bibliografia es vol fer constar també una altra versió (en la pròpia llengua, etc.), cal indicar-ho de la manera següent:

    Exemple adequatQuermonne, Jean-Louis. L’Appareil administratif de l’État. Paris: Éditions du Seuil, 1991. Reed., en versió catalana: L’Organització administrativa de l’Estat. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Escola d’Administració Pública de Catalunya, 1993.


  • Quan es vol fer constar l’edició original d’una obra que s’ha citat dins d’un text, però de la qual s’ha manejat una altra edició, es posa la data original entre claudàtors a continuació de la data de l’edició referenciada.

    Exemple adequatRebés, Josep Enric. Formulari de procediment administratiu. 4a ed. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Escola d’Administració Pública de Catalunya, 1987 [1982]. (Manuals i formularis; 2).

Lloc de publicació

  • En llibres o monografies, la indicació del lloc de publicació s’ha de fer constar tal com apareix a la publicació —independentment que el nom tingui una forma tradicional en català—, seguida de dos punts.

    Exemple adequatGrin, François; Vaillancourt, François. The cost-effectiveness evaluation of minority language policies: case studies on Wales, Ireland and the Basque Country. Flensburg: European Centre for Minority Issues (ECMI), 1999. (ECMI Monograph; 2).

    Fajardo, Alfonso. Diccionario de términos de nutrición. México: Auroch, 1999.

    En el cas de publicacions periòdiques, si es fa constar el lloc de publicació, es posa després de la responsabilitat principal (si no n’hi ha, després del títol), seguit d’una coma.

    Exemple adequatLlengua i ús: revista tècnica de normalització. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General de Política Lingüística. Barcelona, 1994.

    En el cas dels recursos electrònics, si es fa constar el lloc de publicació, es posa després del tipus de suport (si no hi ha responsabilitat secundària o edició).

    Exemple adequatQuark [en línia]. Institut Municipal d’Investigació Mèdica; Universitat Pompeu Fabra. Observatori de la Comunicació Científica. Barcelona, 1995. <htp://www.imim.es/quark/> [Consulta: 14 juny 2005].


  • Quan calgui fer constar diversos llocs de publicació, se separen amb punt i coma.

    Exemple adequatCómo hacer presentaciones eficaces. 2a ed. London; Barcelona: Manchester Open Learning; Ediciones Gestión 2000, 1997.


  • Si el lloc de publicació és poc conegut o es pot confondre amb algun altre, és aconsellable de fer constar el nom del país, província, estat, etc., entre parèntesis.

    Exemple adequatBjune, Tove Elisabeth. Curso de iniciación a Microsoft Access. Versión 2.0. Trad. a cura d’Alfred Mansanet. Simat de Valldigna (València): Easy Data Ibérica, 1995.


  • En casos de referències bibliogràfiques en què no se sàpiga quin és el lloc de publicació, s’indica amb la locució llatina sine loco (‘sense lloc’) abreujada i entre claudàtors, [s. l.].

    Exemple adequatSans Sabrafen, Jordi. Llengua, ciència, medicina i societat. [s. l.]: Publicacions de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i de Balears, 1997.

    Si el document no s’ha publicat no cal posar l’abreviació s. l.

Editorial

  • En els llibres o les monografies i els recursos electrònics, el nom de l’editorial o de la responsabilitat de l’edició figura després del lloc de publicació i va precedida de dos punts.

    Exemple adequatComelles, Salvador et al. Test de català oral. Terrassa: Àrtic, 1996.

    En canvi, en les referències de publicacions periòdiques, si s’hi fa constar, l’editorial es posa darrere del títol i precedida de punt.

    Exemple adequatSàpiens. Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 2002-.


  • Les indicacions SA, SL, Cia., etc., s’ometen i les mencions d’editorial o d’edicions se suprimeixen sempre que no formin part del nom de la casa editorial. Així, cal posar Bromera, Eumo, però en canvi Edicions 62 (Ed. 62).

    Exemple adequatPitarch, Vicent. Control lingüístic o caos. Alzira: Bromera, 1996. (Graella; 9).

    Rigo, Antònia; Genescà, Gabriel. Tesis i treballs: aspectes formals. Vic: Eumo, 2000. (Llengua i Text; 4).

    López del Castillo, Lluís. Gramàtica del català actual. Barcelona: Edicions 62, 1999. (El Cangur; 272).


  • Quan l’editor és algun departament o part d’una institució més àmplia, cal indicar-los segons l’ordre següent: primer el marc més general i, a continuació, el més específic, separats per un punt.

    Exemple adequatParlem ! = Hablemos ! = Let’s talk ! [disc compacte]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació, 2001.

    Tradumàtica. Revista electrònica sobre traducció i tecnologies de la informació i la comunicació [en línia]. Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Traducció i Interpretació. Barcelona, 2001-. <http://revistes.uab.cat/tradumatica/> [Consulta: 15 maig 2017]

    Si la responsabilitat de l’edició és una institució i se’n vol fer constar la sigla, ha d’anar entre claudàtors després de la denominació completa.

    Exemple adequatLista de encabezamientos de materia de la Red de Bibliotecas del CSIC. Madrid: Centro Superior de Investigaciones Científicas [CSIC]. Unidad de Coordinación de Bibliotecas, 2000. [Disc compacte].


  • Quan hi ha diversos editors s’acostuma a indicar el nom de totes les editorials o editors implicats separats amb un punt i coma.

    Exemple adequatDigui digui: curs de català per a no-catalanoparlants adults. 3a ed. 3a reimpr. Barcelona: Abadia de Montserrat; Enciclopèdia Catalana, 2000.

    Actas del III Simposio Iberoamericano de Terminología: San Millán de la Cogolla, La Rioja, 1992. Barcelona: Universitat de Barcelona. Servei de Llengua Catalana; Universitat Pompeu Fabra. IULA; CINDOC, 1997.

    Abadal, Ernest. Sistemas y versiones de información digital. Gijón; Barcelona: Trea; Edicions de la Universitat de Barcelona, 2001.


  • Quan l’editorial és una institució no catalana, se’n manté el nom en la llengua original. Si es creu convenient, se’n pot indicar la traducció entre claudàtors.

    Exemple adequatBray, Zoë. Possibilités de financement pour les groupeslinguistiques minoritaires. Bruxelles: Bureau Européen pour les Langues Moins Répandues, 1998.

    Lópex, Xosé (coord.); Novo, Paulino (coord.). Obradoiro de redacción. Santiago de Compostela: Consello da Cultura Galega, 2000.

    Hezkuntza eta Euskara = Educación y euskara. Vitoria: Euskal Estatistika Erakundea [Institut Basc d’Estadística], 1994.


  • Si a la publicació no hi consta cap editor, s’anota la locució llatina sine nomine (‘sense nom’), abreujada i entre claudàtors [s. n.].

    Exemple adequatPresentacions de les Jornades del CREL. [Barcelona]: [s. n.], [2000].

Data de publicació

Llibres o monografies

  • En els llibres o monografies, l’any de publicació, precedit d’una coma, s’escriu en xifres aràbigues darrere de l’editorial. Cal recordar que els anys no porten punt després dels milers.

    Exemple adequatRacionero, Lluís et al. La vessant humana en la formació dels educadors. Lleida: Universitat de Lleida. Departament de Didàctiques Específiques, 2000. (Pèndol; 1).


  • Quan una obra consta de diferents volums o fascicles i s’ha publicat en anys diferents es fa constar la data del primer volum i la de l’últim unides per un guió.

    Exemple adequatOviedo, José Miguel. Historia de la literatura hispanoamericana. Madrid: Alianza, 1995-2001. (Alianza Universidad Textos; 151, 163, 169).

    Exemple adequatCoromines, Joan. Onomasticon cataloniae: els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de llengua catalana. Barcelona: Curial Edicions Catalanes; Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona «La Caixa», 1989-1997.

    En cas que encara no s’hagin publicat tots els volums, es fa constar l’any del primer volum seguit d’un guió.

    Exemple adequatAtles lingüístic del domini català. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2002-.


  • Si s’ha consultat una edició concreta cal indicar l’any de l’edició consultada. Si es creu convenient, es pot fer constar entre claudàtors l’any de la primera edició al costat de l’any de publicació.

    Exemple adequatMestres, Josep M. et al. Manual d’estil: la redacció i l’edició de textos. 2a ed. rev. Vic; Barcelona: Eumo; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; Associació de Mestres Rosa Sensat, 2000 [1995].


  • Quan l’any de publicació no es pot determinar, es fa constar l’any del copyright o el de la impressió i, si no n’hi ha, el del dipòsit legal, amb les abreviatures cop., impr. o DL, respectivament.

    Exemple adequatAtti del Terzo Convegno della Società Internazionale di Linguistica e Filologia italiana. Napoli: Edizioni Scientifiche Italiane, cop. 1997. (Pubblicazioni dell’Università degli studi di Perugia; 2).

    Carretero, Mario. Construir y enseñar: las ciencias experimentales. 3a ed. [Buenos Aires]: Aique, impr. 2000.

    Actitudes lingüísticas en Galicia: compendio do III volume do Mapa Sociolingüístico de Galicia. [La Corunya]: Real Academia Galega. Seminario de Sociolingüística, DL 1996.
     
    Quan en lloc de l’any de publicació es dona una data aproximada es pot fer servir l’abreviatura c. de l’arrel llatina circa (‘al voltant de’), seguida de la data, entre claudàtors. També es pot fer constar una part de la data seguida d’un guionet o un interrogant, entre claudàtors.

    Exemple adequatBellamy, Edward. El Año 2000. Traducció de Ricardo Francia. Madrid: La Novela Ilustrada, [c. 1905].

    Martins, Joaquim Alves. Diccionário técnico inglês-português: mecânica, automóvel, construção naval, máquinas agrícolas. Mem Martins: Publicações Europa-América, [199-].

    Émile Reynaud: peintre de films: 1844-1918. Paris: Maeght, [199?]. (Les Maîtres du Cinéma).


  • En cas que no consti cap any de publicació i no es pugui indicar un any aproximat, es pot posar la locució llatina sine data (‘sense dades’) abreujada i entre claudàtors, [s. d.], o bé la locució llatina sine anno abreujada i entre claudàtors, [s. a.].

    Exemple adequatNormalización lingüística nas empresas inmobiliarias: do A. ao Z. [Vigo]: Concello de Vigo. Servicio de Normalización Lingüística, [s. d.]. (Falamos de Tot). [Fullet].

    Lèxic de l’oferta immobiliària. [Palma]: Govern de les Illes Balears; Col·legi Oficial dels Agents de la Propietat Immobiliària de Balears; CNL, [s. a.].


Publicacions periòdiques

  • En les publicacions periòdiques, l’any de publicació s’escriu en xifres aràbigues darrere del lloc de publicació. Cal recordar que els anys no porten punt després dels milers.

    Exemple adequatTerminologies nouvelles. Agence de Coopération Culturelle et Technique [ACCT]; Réseau international de néologie et de terminologie [RINT]. Quebec, 1989.


  • Quan es vol donar informació sobre un fascicle concret, a més de l’any, sovint s’hi fa constar també el mes. Es pot posar amb xifres aràbigues, separat de l’any amb un guió. Si s’hi fa constar en lletres, cal posar el nom del mes, la preposició de i l’any. Sovint es dona la forma abreujada del mes sense la preposició de.

    Exemple adequatRevista de llengua i dret, 9-2001, núm. 35.
    Revista de llengua i dret, setembre de 2001, núm. 35.
    Revista de llengua i dret, set. 2001, núm. 35.

    Quan s’esmenta més d’un mes, tant si s’escriuen en números com en lletres, s’acostumen a separar amb un guió, quan és un període continu:

    Exemple adequatEl profesional de la información, març-abril de 2002, vol. 11, núm. 2.

    En cas que siguin mesos discontinus, van separats per comes:

    Exemple adequatEuskararen berripapera. Eusko Jaurlaritza. Kultura Saila. Hizkuntza Politikarako Sailburuordetza = Govern Basc. Departament de Cultura. Viceconselleria de Política Lingüística. Vitoria, abr., jul. 2003, núm. 131, 134.


  • Algunes publicacions periòdiques fan constar altres períodes com l’estació o una part de l’any.

    Exemple adequatNoves SL, tardor de 2001.
    Llengua i ús, 1r quadrimestre de 2002.

  • Quan es vol referenciar una publicació periòdica que encara es publica, s’indica l’any del començament de la publicació i un guió seguit d’un espai.  

    Exemple adequatInternational Journal of Corpus Linguistics. John Benjamins Publishing. Amsterdam; Philadelphia, 1996- .


  • Quan es referencia una publicació periòdica que ja no es publica, s’indica l’any del començament de la publicació i el del final separats per un guió.

    Exemple adequatCom ensenyar català als adults. Generalitat de Catalunya. Gabinet de Didàctica i Coordinació. Barcelona, 1982-1994.


Sistema autor-data

Si en el text apareixen citacions bibliogràfiques, és preferible posar l’any, entre parèntesis, després de la responsabilitat principal, per facilitar la localització de l’obra en la bibliografia.

Exemple adequatRacionero, Lluís et al. (2000). La vessant humana en la formació dels educadors. Lleida: Universitat de Lleida. Departament de Didàctiques Específiques (Pèndol; 1).

Descripció física

Tot i que en les referències bibliogràfiques, tant de llibres i publicacions periòdiques com de recursos electrònics, algunes de les dades de la descripció física són optatives i no s’acostumen a incloure (per exemple, el nombre de pàgines o volums, el tipus de suport o el material d’acompanyament), fer-ho pot facilitar la cerca i localització del document que es descriu.


Paginació

  • En un llibre o una monografia, el nombre de pàgines, si es vol indicar, se situa després de l’any de publicació, seguit d’una coma, el nombre de fulls en xifres aràbigues i l’abreviatura de pàgina, p. Cal recordar que l’abreviatura és igual tant per al singular com per al plural.  

    Exemple adequatBillelabeitia, Miren M. Esquemas de Euskera: gramática y usos lingüísticos. [Madrid]: Centro de Lingüística Aplicada Atenea; Eusko Jaurlaritza. HABE, 2001, 71 p.

    Quan el document no està paginat es dona el nombre de pàgines o fulls entre claudàtors.

  • En les referències de publicacions periòdiques, en canvi, si es vol fer constar el nombre de pàgines s’indica darrere del número de fascicle.

    Exemple adequatLlengua nacional. Associació Llengua Nacional. Barcelona, estiu 2003, núm. 34, 52 p.

  • En una part o contribució d’una monografia, les pàgines s’indiquen després de l’any de publicació, precedides de l’abreviatura p.

    Exemple adequatPerpinyà, Remei. «Els arxius administratius i la gestió de documents». A: Fuentes, M. Eulàlia (dir.). Anuari de Biblioteconomia. Barcelona: Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya, 1999, p. 167-177.

    En el cas que hi consti el número de capítol, les pàgines s’indiquen a continuació.

    Exemple adequatCosta, Àlex; Rovira, Cristina. «Fonts estadístiques i economia catalana». A: Baró, Joan (ed.). El paper de la informació econòmica en la societat actual. Lleida: Edicions de la Universitat de Lleida, 2000, cap. 4, p. 57-86.


  • En els articles de publicacions periòdiques, les pàgines s’indiquen després de l’any de publicació, precedides de l’abreviatura p. i separades per un guió en cas que n’hi hagi més d’una. Qualsevol altra dada que calgui consignar (número de volum, de sèrie, etc.) s’avantposa a la paginació.

    Exemple adequatDíaz Rojo, José Antonio. «La especificidad de los términos científicos». Terminologie et traduction, 2001, núm. 3, p. 144-159.

    Quan un article té doble paginació (una per al número concret i una altra de referent al volum o any a què pertany la publicació periòdica), cal posar la segona entre claudàtors.

    Exemple adequatSegarra, Mila. «Sobre ortografia i pronunciació en català antic». L’Avenç,1982, núm. 49, p. 22-26 [334-338].

    En el cas que un article tingui paginació discontínua, és a dir, que comença per una o algunes pàgines, s’interromp i no continua fins a algunes pàginas més enllà, cal posar el número de pàgina inicial, un guió, el número de pàgina fins on arriba la primera part de l’article, una coma i el número de pàgina on es torna a reprendre l’article. En el cas que aquest continuï amb més d’una pàgina, es posa guió i el número de pàgina final.

    Exemple adequatBirnbaum, Harold. «Nein, Danke!». Language International: the magazine for the language professions, oct. 2000, vol. 12, núm. 5, p. 14-15, 22.


Nombre de volums

  • En llibres o monografies que consten de més d’un volum, aquesta informació sol posar-se a continuació del títol. S’hi fa constar el nombre de volums en xifres aràbigues seguit de l’abreviatura de volum, vol.

    Exemple adequatCatàleg de llibres de text i manuals universitaris en català. 2 vol. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació, 2001.

    En canvi, quan es vol fer referència a un volum o un número concret, s’escriu primer l’abreviatura vol. seguida del número de volum després de la data de publicació. Per als casos que es vulgui fer constar el subtítol del volum, vegeu l’apartat del títol.

    Exemple adequatSolà, Joan et al. (dir.) Gramàtica del català contemporani. Barcelona: Empúries, 2002, vol. 2.


Numeració

  • En les publicacions periòdiques, quan es vol donar informació sobre un fascicle concret, es pot fer de diverses maneres, segons si es vol esmentar o no les dades completes de la publicació.

    • L’esquema per a la referència completa és el següent:

      Exemple adequatTítol de la publicació. Responsabilitat principal, data, volum, núm. Lloc de publicació, any- .

      Exemple adequatLlengua i ús: revista tècnica de normalització lingüística. Generalitat de Catalunya. Direcció General de Política Lingüística, 3r quadrimestre de 2001, núm. 22. Barcelona, 1994- .

    • En canvi, si únicament es vol referenciar un fascicle sense esmentar les dades relatives a la publicació, l’esquema és:

      Exemple adequatTítol de la publicació, volum, data, núm. de fascicle.

      Exemple adequatLlengua i ús, 3r quadrimestre de 2001, núm. 22.



Material d’acompanyament

  • El material d’acompanyament és un material subsidiari que s’ha concebut amb el material principal i s’ha d’usar juntament amb aquest. Sovint es presenta en un suport diferent del document principal. Es pot fer constar al final de la descripció física precedit d’un espai, un signe més i un altre espai.

    Exemple adequatBarwise, Jon. The Language of first-order logic: including the Macintosh TM program Tarski’s World. 2a ed. rev. i ampl. Menlo Park: Center for the Study of Language and Information, 1991, 297 p.; + 1 disquet. (CSLI Lecture Notes; 23).

    Exemple adequatLa terminología en España. Terminómetro, núm. especial, 2, 1996; + 1 disquet.

    Exemple adequatEspinal, M. Teresa. Diccionari de sinònims de frases fetes. Bellaterra; Barcelona; València: Universitat Autònoma de Barcelona; Publicacions de l’Abadia de Montserrat; Universitat de València, 2004, + disc compacte.

Col·lecció

  • El nom de la col·lecció d’un llibre o d’una monografia s’indica entre parèntesis, sense cometes, al final de la referència bibliogràfica abans del número normalitzat i seguida de punt. Entre el títol de la col·lecció i el número cal posar-hi un punt i coma.

    Exemple adequatBrunat, Josep M.; Ventura, Enric. Informació i codis. Barcelona: Edicions Universitat Politècnica de Catalunya, 2001. (Politext; 114).


  • S’escriuen amb majúscula inicial tots els elements que componen el nom de la col·lecció, llevat dels articles interiors i de les preposicions. I els mots col·lecció i sèrie, si no formen part del nom, se solen suprimir.

    Exemple adequatCabré, M. Teresa; Payrató, Lluís (ed.). Documents de planificació lingüística: memòria dels programes de postgrau de planificació lingüística impartits a la Universitat de Barcelona durant el període 1987-1993. Barcelona: PPU; Universitat de Barcelona. Departament de Filologia Catalana. Secció Lingüística Catalana, 2000. (Lingüística Catalana; 4).


  • Quan una monografia forma part d’una subcol·lecció, s’indica la col·lecció, seguida de punt i la subcol·lecció amb la numeració corresponent.

    Exemple adequatApel, Karl-Otto. Filosofia primera, avui i ètica del discurs. Traducció de Joan Vergés. Vic; Girona: Eumo; Universitat de Girona, 2001. (Biblioteca Universitària. Pensament Contemporani; 7).


  • En el cas d’un volum amb títol propi d’una monografia publicada en diversos volums, es pot referenciar directament el volum citat i donar el títol de l’obra sencera com a col·lecció.

    Exemple adequatPraderies i taigà. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1997. (Biosfera; 8).

Número normalitzat

ISBN

El número internacional normalitzat assignat a les monografies va precedit de la sigla ISBN, dos punts, un espai i el bloc de dígits separats per guionets segons la forma normalitzada.

Exemple adequatMartí, M. Antònia (coord.). Les tecnologies del llenguatge. Barcelona: Edicions de la Universitat Oberta de Catalunya, d2001. (Manuals; 53). ISBN: 84-8429-266-5.

Grin, François; Vaillancourt, François. The cost-effectiveness evaluation of minority language policies: case studies on Wales, Ireland and the Basque Country. Flensburg: European Centre for Minority Issues [ECMI], 1999. (ECMI Monograph; 2). ISBN: 3-932635-12-4.

Quan una referència bibliogràfica té més d’un ISBN, no cal indicar-los tots; n’hi ha prou de posar-ne un. Tot i així, si se’n vol fer constar més d’un, se separen entre si amb punt i coma.

Exemple adequatMallart, Joan. Didàctica de la llengua. Barcelona; Vic: Universitat de Barcelona. Servei de Llengua Catalana; Edicions de la Universitat de Barcelona; Eumo, 2001. (Diccionaris d’especialitat; 3). ISBN: 84-931001-7-X; 84-8338-281-4.


ISSN

El número internacional normalitzat assignat a les publicacions periòdiques va precedit de la sigla ISSN, dos punts, un espai i dos blocs de dígits separats per guionets segons la forma normalitzada.

Exemple adequatRevista de física. Societat Catalana de Física. Barcelona, 1991-. ISSN: 1131-5326.

Revista de llengua i dret. Generalitat de Catalunya. Escola d’Administració Pública de Catalunya. Barcelona, 1983-. ISSN: 0212-5056.


DOI

El DOI és un sistema d’identificació d’objectes digitals que es fa servir per a l’intercanvi de productes digitals, entre altres finalitats.

La Universitat de Barcelona ofereix informació sobre els orígens, l’ús i les aplicacions d’aquest sistema, i com sol·licitar un DOI a la UB.

En les referències bibliogràfiques, si es vol indicar aquest número (tot i que no és habitual de fer-lo constar), va precedit de la sigla DOI, dos punts, un espai i la identificació corresponent (formada per un prefix i un sufix separats per una barra inclinada).

Exemple adequatVerdaguer, F. Xavier. Introducció als mecanismes de reacció en química orgànica. Barcelona: Universitat de Barcelona. Departament de Química Orgànica. DOI: 10.1344/303.000000151.

Notes

L’especificitat d’alguns documents fa que sovint es faci constar, en forma de nota i entre claudàtors, algun tipus d’informació que amplia o precisa la referència bibliogràfica. La inicial de les notes s’escriu sempre amb majúscula i, després del claudàtor que tanca, s’hi posa un punt. I, pel que fa a la llengua de les notes, ha de ser la mateixa que la del text on s’insereix la referència bibliogràfica.

  • Quan es vol referenciar una obra que està a punt de publicar-se, es pot indicar amb la nota «En premsa» al final de la referència i entre claudàtors.

    Exemple adequatTextos de terminòlegs txecs. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra. Institut Universitari de Lingüística Aplicada. [En premsa].

    Enxarxa’t: revista de la Xarxa de Dinamització Lingüística de la UB. Universitat de Barcelona. Xarxa de Dinamització Lingüística; Servei de Llengua Catalana, primavera de 2005, núm. 6. Barcelona. [En premsa].


  • Si no és clara, pot ser útil fer constar, entre claudàtors i allà on correspongui segons el tipus de referència, la naturalesa dels documents que es referencien.

    Exemple adequatBarja, Miguel Ángel. Topologia. Problemes. Barcelona: Universitat Politècnica de Catalunya. Facultat de Matemàtiques i Estadística, 1998. [Tesi doctoral].

    Softcalà. CD-ROM de programes en català de lliure distribució [disc compacte]. [Barcelona]: Avui; Generalitat de Catalunya, [2002]. [Programari].

    Language Learning. Ann Arbor (Mich.). Suïssa, 1948- . [Publicació periòdica].

    Llibre d’estil de la Universitat de Barcelona. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics. [Base de dades]. <https://www.ub.edu/cub> [Consulta: 29 setembre 2005].


  • En el cas de les publicacions periòdiques, si se’n vol fer constar la periodicitat, s’ha d’indicar el període entre claudàtors al final de la referència.

    Exemple adequatGuix: elements d’acció educativa. Serveis Pedagògics, 2002, núm. 283. Barcelona, [1977]- . [Mensual].


  • En el cas de materials inèdits (material fotocopiat, relligat, fulls solts, etc.), si es vol indicar com es presenten, es posa aquesta informació al final de tot, entre claudàtors.

    Exemple adequatBonet, Ester; Guerrero, Josefina; Riera, Elvira. Vocabulari d’assistència sanitària de mutualitats (Tercera fase). [Barcelona]: [s. n.], 1991. [Exemplar relligat].



Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics
Darrera actualització: 16-11-2023
Citació recomanada:
«Referències bibliogràfiques genèriques» [en línia]. A: Llibre d’estil de la Universitat de Barcelona. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics. <https://www.ub.edu/llibre-estil/criteri_bloc.php?id=356> [consulta: 28 març 2024].