Criteris - Universitat de Barcelona

Criteris lingüístics, bibliogràfics, d'estil i convencions

Abreviacions < Convencions < Llibre d’estil

Abreviacions 

De vegades les paraules es representen per segments més curts anomenats abreviacions. Es tracta de convencions que segueixen uns criteris generals de formació.

Les més freqüents poden agrupar-se en tres tipus: abreviatures, sigles i símbols. Els acrònims són una variant de les sigles i reben, en l’escriptura, un tractament molt semblant. Els codis, d’altra banda, són un altre tipus d’abreviació i s’usen sobretot per designar amb pocs caràcters comarques, països, monedes, etc.

A tall de recomanació general, convé fer un ús restringit de les abreviacions en els textos escrits, ja que dificulten la comprensió i els fan menys precisos i clars.

En general, en llenguatge administratiu cal usar amb moderació i coherència qualsevol mena d’abreviació. Més concretament, convé evitar les abreviacions sempre que no siguin estrictament necessàries i que no representin un estalvi real d’espais, i sempre que puguin perjudicar la comprensió del text. El tipus de persona a qui l’adrecem també condiciona l’ús i la tria d’abreviacions.

És bo d’usar les abreviacions en gràfics, llistes, taules, quadres sinòptics i en altres casos en què la manca d’espai no es pugui compensar mitjançant una disminució del cos de la lletra. Es poden usar en impresos i formularis, però són poc recomanables en cartes, comunicacions, citacions, etc., i en altres documents en què predomini la redacció o que tinguin un grau de formalitat alt (saludes, invitacions, convenis, actes, etc.).

Quan s’usen abreviacions poc habituals o possiblement desconegudes per al lector d’un document, se n’han d’indicar les equivalències en una llista prèvia (o bé a peu de pàgina). Aquest requisit és imprescindible quan s’usen abreviacions de nova creació.

Qualsevol obra pot utilitzar abreviatures, sigles i símbols nous si els necessita, sempre que s’explicitin al començament. És el cas, per exemple, dels diccionaris, que fan servir unes abreviacions determinades per a les categories gramaticals i les àrees temàtiques.

En els casos de doble tractament, d’abreviatura i sigla o símbol, en general són preferibles els darrers, a causa del seu caràcter internacional.

Exemple correcte PN [pes net]

Exemple inadequat p. n. [pes net]


Exemple correcte SCCL [societat cooperativa catalana limitada]

Exemple inadequat s. c. c. l. [societat cooperativa catalana limitada]


Cal evitar de barrejar en un text formes abreujades diferents per representar un únic concepte: vid./v., 1r/1r., ca/cat. I també que aquestes abreviacions s’alternin amb la paraula sencera: v./vegeu, 1r curs / primer curs.

Ni els símbols ni les abreviatures s’han d’utilitzar en expressions numèriques escrites amb lletres, ni tampoc en sentit genèric dins d’un text.

Exemple correcte 200 m [metres]

Exemple incorrecte dos-cents m [metres]


Exemple correcte l’estat de l’euro

Exemple incorrecte l’estat de l’


Si voleu consultar alguna abreviació concreta, aneu a Totes les abreviacions.
Bibliografia
Secretaria de Política Lingüística. Abreviacions [en línia]. 2a ed. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de la Presidència, 2005, 78 pàg. (Criteris Lingüístics; 2). <http://llengua.gencat.cat/web/.content/documents/publicacions/altres/arxius/abrevia.pdf> [Consulta: 25 novembre 2008].

Martínez de Sousa, José. Manual de estilo de la lengua española. Gijón: Trea, 2000, 637 pàg. (Biblioteconomía y Administración Cultural; 38).

Mestres, Josep Maria et al. Manual d’estil. La redacció i l’edició de textos. 4a ed. Vic: Eumo Editorial; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; Associació de Mestres Rosa Sensat, 2009, 321 pàg.

Pujol, Josep Maria; Solà, Joan. Ortotipografia. Manual de l’autor, l’autoeditor i el dissenyador gràfic. 3a ed. rev. Barcelona: Columna, 2000.

Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics
Darrera actualització: 10-7-2017
www.ub.edu/cub/criteri.php?id=310