Contacte

ContacteUB


                   CRAI-Unitat de Docència
                   c/ Baldiri i Reixac, 2
                   08028 Barcelona
                   Tel. +34 93 403 40 13
                   docenciacrai.ub.edu

Cerca Cubellis

Regest:
Mateu Domènec, Bernat de Montgay i Guillem Feruç, habitants de Cubells, com a síndics i procuradors dels homes i la universitat de Cubells venen a Francesc Amiguet, fill de Francesc, també habitant de Cubells, un censal per valor de 3600 sous jaquesos, pel qual pagaran de pensió anualment 300 sous jaquesos. Els damunt dits síndics i procuradors reconeixen rebre de Francesc Amiguet, fill de Francesc, la quantitat de 3600 sous jaquesos preu d'un censal que li han venut.
Regest:
Arnau Cuçola, veí de Cubells, com a procurador de la universitat i dels homes del dit lloc (document de procuració autoritzat el 4 de desembre de 1396) i amb el consentiment dels paers de la ciutat de Lleida, senyora de la terra del Marquesat, crea i ven a Elvira, filla de Pere Ferrandis, veí de Santander, regne de Castella, i veïna de Tarragona, un censal mort de 3.600 sous de preu i 300 sous de pensió anual, tot en moneda barcelonesa, a pagar per la festa de santa Llúcia. El venedor reconeix amb l'àpoca corresponent, autoritzada el dia 17 del mateix mes, que aquesta quantitat ha estat lliurada, en nom seu, a Antoni Bertran i a Arnau de Montgai. Arnau Cuçola procedeix a la creació i venda d'aquest censal perquè, prèviament, els paers de Lleida, en nom de la ciutat, havien donar llicència (carta oberta datada a Lleida el 22 de novembre de 1396) a la universitat i homes de Cubells per endeutar-se, fins a un valor màxim de 1.000 sous de pensió anual, i així poder pagar als seus creditors, afrontar les despeses de les reparacions de la muralla i els murs de la vila per defensar-se del comte de Foix, que havia entrat amb les seves tropes al Principat, i comprar arnes, farina i blat. .
Regest:
Pere III, tot celebrant corts generals a la vila de Fraga, atorga privilegi a les viles, llocs i castells que formen el Marquesat de Tortosa, a la diòcesi d'Urgell, pel qual els garanteix que no els separarà de la corona.
Regest:
Els síndics, els paers i els prohoms de Cubells en nom de la universitat, d'una part, i Ramon de Meià, ferrer, que te el privilegi de la ferreria en monopoli per Cubells i tot el seu terme, d'altra part, signen una avinença en presència del batlle de la reina, tutora de l'infant Ferran, marquès de Tortosa, i arriben a l'acord de que els agricultors pagaran un cens en cereal i vi al ferrer per tal d'assegurar-se certs serveis. El dit privilegi havia estat atorgat als avantpassats de Ramon de Meià en temps de Ramon Berenguer III (20-09-1122) i havia estat confirmat per Jaume I i Jaume II.
Regest:
Venda i àpoca d'un censal. Ramon Covet, mercader, Pere Bonet i Antoni Bertran, veïns de Cubells, com a procuradors de la universitat i els particulars del dit lloc, venen a Pere de Salars,prevere i veí d'Os, absent i a Pere de Fontllonga, present, un censal mort de 4200 sous jaquesos, pels quals pagaran cada any 300 sous jaquesos de pensió. Quantitat que reconeixen rebre en l'àpoca corresponent.
Regest:
El tribunal presidit per Pere Pelegrí, lloctinent del veguer de la cort de Lleida per autoritat reial -atesa la venda d'un censal mort de 14.400 sous de pensió anual, feta per les universitats i particulars dels llocs de Cubells, Camarasa, Llorenç, Meià, Santa Linya, Llimiana, Privà, Fontllonga, Alòs, Montgai, la Massana, La Nou, Fabregada, Santa Maria de Meià, Castellò, Ariet, Figuerola de Meià i Montroig, situats a les terres del Marquesat en la diòcesi d'Urgell, a favor de certs ciutadans de Barcelona; atesa la solṖlicitud de Francesc de Ramonet, veí de Barcelona, com a procurador dels compradors de l'esmentat censal, de què s'emeti una sentència preventiva que obligui a complir les condicions establertes en la venda del censal, el que significa pagar la pensió anual el dia 4 de març en el domicili dels compradors; i atès el compromís expressat per Jaume Massen, de la vila de Cubells, en nom propi i com a procurador de les dites universitats i particulars-, pronuncia sentència preventiva en la qual s'obliga les dites universitats i homes a complir les condicions expressades en l'esmentada venda del censal.
Regest:
Nicolau Cerdà, notari de Balaguer per autoritat reial, com a tutor dels fills i hereus del difunt Bartomeu Espígol (document de tutoria autoritzat el 10 desembre 1410) i per poder pagar part dels 6.050 sous que es deuen a Elisenda, mare i vídua, respectivament, dels dits nens i del dit Bartomeu, en concepte de la restitució del seu dot (4.500 sous), de l’escreix (1.000 sous) i del llegat testamentari que li va fer el seu marit (550 sous), ven a Bernat de Vilagrassa, de la vila de Cervera, espòs actual d’Elisenda, un censal mort de 1.350 sous agramuntesos de preu i 175 sous barcelonesos de pensió anual, a pagar per la festa de sant Joan, quantitat que el dit Bernat de Vilagrassa es reté en insolutumdació d’una part dels dits 6.050 sous.
Regest:
Guillem de Sales, habitant de la vila de Cubells, dóna, abans de morir, a Guillem Martorell i a Bernat Bondia com a paers de la vila de Cubells, els trescents sous jaquesos censals que la dita universitat i els seus singulars li paguen anualment, per tal que aqusts els distribueixin en causes pies, per a la seva ànima i pels fidels difunts i ordena que això sigui fet sense cap altre requisit inmediatament desprès de la seva mort.
Regest:
Nicolau Pasqual, Guillem Ferrús i Marc Gomar, habitants de Cubells, síndics, actors i procuradors de la universitat i els particulars de la dita vila, segons procuració feta el dia 8 de desembre de 1366, venen a Ramon Reverdit, i als seus, un censal mort de 2400 sous jaquesos de preu i 200 sous de pensió anual.
Regest:
Berenguer de Na Roja i la seva muller Esclaramunda, de Cubells, venen a Ramon Reverdit, de La Sentiu, 138 sous i 2 diners jaquesos de censals, que es cobren el dia 1 de setembre, cada any, de la universitat de Cubells i els seus particulars segons instrument fet per Mateu Sellart, prevere, notari de Cubells, el 3 de setembre de 1363, pel preu de 1.657 sous jaquesos. Li trespassen també els drets per actuar contra els paers i la universitat davant els tribunals en cas de que aquests no paguin. Ells per la seva banda, es faran càrrec de les despeses que hi pugui haver en possibles conflictes amb la universitat fins que hi hagi sentència ferma, oferint tot el que tenen en garantía, i com a garantia de que no hi haurà cap problema la dona, Esclaramunda, informada dels seus drets pel notari, renuncia a tots ells i ho jura sobre els quatre Evangelis i fent el signe de la creu.

Pàgines