Reobertura dels Pavellons de la Finca Güell

El dia 1 de juny de 2022 el recinte modernista dels Pavellons Güell s'obrire de nou al públic.

Es manté l'horari habitual de 10 h a 16 h, de dilluns a diumenge, i es faran les visites guiades en els 3 idiomes (català, castellà i anglès).

Porta pincipal del Pavellons de la Finca Güell i accés de vianants
Façana principal dels Pavellons de la Finca Güell
Interior de la sala de cavallerisses dels Pavellons de la Finca Güell

Els Pavellons de la Finca Güell són un recinte propietat de la Universitat de Barcelona, i són també el primer treball d’envergadura que Gaudí va fer per al seu gran mecenes, Eusebi Güell. L’encàrrec consistia a dissenyar els jardins del palau d’estiueig -l’actual Palau Reial-, construir les portes d’entrada al llarg de tot el perímetre així com els dos pavellons d’accés, destinats a la casa del porter i les cavallerisses.

Les Portes i el drac guardià

L’element més destacat és l’espectacular reixa de ferro forjat en forma de drac de la porta de carruatges. Aquesta figura representa Ladó, el drac guardià del jardí de les Hespèrides, vençut i occit per Hèrcules, en un episodi que Jacint Verdaguer narra al poema L’Atlàntida. La forma del drac correspon a la posició de les estrelles de la constel·lació del Drac, en la qual fou convertit Ladó com a premi per haver defensat les taronges daurades del jardí. Precisament damunt d’un pilar situat a la dreta del drac hi ha l’escultura d’un taronger fos en antimoni, al·lusiu també a aquest episodi mitològic.

Les altres tres portes de la finca van perdre funcionalitat amb l’obertura de la Diagonal. Una es pot veure encara davant de la Facultat de Biologia, tot i que la seva reixa de ferro es va traslladar a la Casa Museu Gaudí del Park Güell. La segona es va reconstruir el 1957 al costat de la Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació.

La casa del porter

El primer pavelló, conegut com la casa del porter, és un edifici de reduïdes però d’imponent volumetria en planta octogonal. Està format per dues plantes rematades per una cúpula amb llanterna. Resulta interessant la mescla que aconsegueix entre els elements estructurals i la varietat d’ornaments de la superfície exterior. Gaudí usa la tàpia de fang cru (material de baix cost i bona capacitat tèrmica) com a mur de contenció. En canvi, fa servir totxanes massisses de colors, des del vermell fins al groc, per col·locar-les a les cantonades i a les zones de les parets més exposades als esforços de càrrega.

Les cavallerisses de doble cos

Les cavallerisses també tenen una composició doble: el cos principal, on se situen les quadres dels cavalls, i un segon cos, de planta circular, amb una volta esfèrica que cobreix l’espai conegut com a picador. La forma d’aquest edifici ve directament dictada per la seva funció i la tècnica constructiva utilitzada. Ens trobem davant d’un exemple del millor Gaudí, que amb aquest treball de joventut va entusiasmar el seu client.

L’estructura de les cavallerisses la formen un conjunt d’arcs parabòlics de totxo i voltes de maó a la catalana, de perfil lleugerament corbat, que conforma l’espai on es col·locaven els animals i les seves menjadores, a les quals arribava l’aigua de la pluja que es recollia a la coberta.

Pel que fa al picador adjacent a les cavallerisses, presenta una estructura de planta quadrada coberta amb una cúpula circular de maó de pla sobre petxines, al capdamunt de la qual se situa una llanterna de dimensions generoses.

Cessió a l'Estat i usos universitaris

Amb la mort d’Eusebi Güell, els seus hereus van cedir a l’Estat una part de la finca, situada per sobre de la nova avinguda Diagonal, amb l’objectiu que es convertís en residència reial. La casa va ser totalment reformada i l’arquitecte Nicolau M. Rubió i Tudurí va dissenyar i dirigir les obres d’uns magnífics jardins, que actualment són públics, i en els quals encara es troben mostres de treballs menors de Gaudí. L’any 1958, una part important dels terrenys propers al Palau Reial van ser comprats per construir-hi la nova ciutat universitària.

En passar a mans de la Universitat de Barcelona, els pavellons es van readaptar i l’any 1969 van ser declarats monument historicoartístic de caràcter nacional. Mentre un va condicionar-se com a habitatge del personal de la Universitat, a partir del 1977 les cavallerisses van acollir la seu de la Càtedra Gaudí, en virtut d’una cessió verbal del rector al Dr. Joan Bassegoda, professor de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona de la Universitat Politècnica de Catalunya.

Actualment, en virtut d’un conveni signat entre la Universitat de Barcelona i l’Ajuntament de Barcelona, la Universitat ha cedit l’ús del conjunt dels Pavellons de la Finca Güell a l’Institut Municipal del Paisatge Urbà (IMPUiQV) per un termini de 10 anys (2015-2024). En aquests anys,  l’IMPUiQV executa un pla director per a la restauració integral de l’obra de Gaudí, la substitució dels murs opacs del recinte per tanques transparents i la regeneració del jardí.