Vuit segles del "rei savi"

Alfons X (1221-1284) va néixer a Toledo. Fill primogènit del rei Ferran III de Lleó i Castella i de Beatriu de Suàbia, va passar la seva adolescència rodejat d’alguns dels personatges intel·lectuals més importants del seu moment. L’any 1252 va heretar del seu pare els regnes unificats de Lleó i Castella, unió que ja no es tornaria a dissoldre. D’aquesta manera, Alfons X heretava el regne més important de la península Ibèrica.

Aquest monarca ha passat a la història gràcies a la seva immensa producció escrita en diferents camps del coneixement, així com per la sistematització de la llengua castellana i per la seva labor com a mecenes i impulsor de la cultura.

L’ampli programa cultural impulsat per Alfons X s’agrupà entorn a diferents blocs: la ciència, el dret, la història i la poesia. 

En la poesia, destaquen sobretot les Cantigas de Santa Maria, una col·lecció de poemes per ser cantats que narren els prodigis atorgats a la Verge i a diferents sants.

En el camp del dret, el monarca va promoure la uniformitat jurídica dels diferents territoris sobre els quals governava. Amb aquest objectiu, fomentà la redacció de Las Siete Partidas, obra que està considerada com un dels llegats més importants de Castella envers la història del Dret al ser el cos jurídic amb major vigència a Hispanoamèrica (fins al segle XIX).

En quant a la producció històrica, Alfons X va propiciar la redacció de La Historia de España, que narra des dels llegendaris orígens del Gènesis fins al regnat del seu pare; i La Grande e General Estoria, que relata la història humana des de la Creació fins a l’arribada al poder de la seva dinastia.

Finalment, en el camp de les ciències (que incloïa l’astrologia, l’astronomia, la medicina i la màgia), el rei va aglutinar un grup d’estudiosos cristians, jueus i musulmans que van desenvolupar una important labor científica al rescatar textos de l’antiguitat i traduir-los a les llengües occidentals, fet que va contribuir a posar els fonaments del renaixement científic a l’Europa medieval.

Tot i que el mecenatge artístic i literari de les monarquies és un fet ben documentat, la forma mitjançant la qual Alfons X es va encarregar d’impulsar la cultura té unes peculiaritats distintives. I és que la cort d’aquest monarca es caracteritzà per l’ús de la llengua vernacla, així com per la normalització del castellà, que va ser adoptat com a idioma oficial en detriment del llatí. Certament, el monarca va aconseguir el seu objectiu, doncs la seva obra constitueix la base lingüística i intel·lectual de la cultura castellana.

També cal destacar l’estret contacte d’Alfons X amb els seus col·laboradors, atès que tota la producció cultural del monarca és, sens dubte, fruit d’un esforç col·lectiu. Aquest fet es veu reflectit en el quadre que pintà Dionís Baixeras i Verdaguer l’any 1884, Alfons X el Savi, envoltat dels seus col·laboradors, que es troba al Paranimf de l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona com a part del programa simbòlic i decoratiu de l’edifici.

Per tal de commemorar el 800è aniversari del naixement d’aquest important monarca, diferents institucions de l’Estat espanyol organitzen una sèrie d’activitats, com ara congressos i jornades, al voltant de la vida i obra del personatge.

Ramon Romero
Vicerectorat de Patrimoni i Activitats Culturals