> 1. Presentació
> 2. Programa
> 3. Documentació de suport
> 4. Inscripció
> 5. Entitats de suport

El Programa de Gestió Cultural de la Universitat de Barcelona organitza cada any unes jornades al mes de setembre obertes a professionals d'arreu Espanya i Amèrica Llatina. Aquestes jornades venen precedides per un taller de reflexió a porta tancada amb experts, alguns dels quals seran els ponents de les taules rodones de les jornades públiques de després de l'estiu. En aquests darrers anys hem tractat temes com l'Avaluació de projectes culturals externs (2008), l'Externalització de serveis culturals públics (2007), els Mitjans de comunicació i la difusió cultural (2006), les Xarxes culturals i la cooperació interinstitucional (2005), o les Estratègies participatives d'accés a la cultura (2004). La tria dels temes i el format de treball han perseguit posar sobre la taula reptes candents de la gestió cultural a casa nostra.

El tema d'aquest any, que coincideix amb el vintè aniversari del Programa de Gestió Cultural de la Universitat de Barcelona, té per objectiu propiciar una reflexió en profunditat sobre la missió i les estratègies dels projectes culturals com a catalitzadors de creixement personal - intel·lectual, artístic i humanístic - ; és a dir, com agents afavoridors d'aprenentatge en les col·lectivitat de l'entorn social on estan inserits. El públic destinatari de la major part d'activitats educatives dels equipaments culturals són els grups escolars, i en menor mesura, les famílies amb nens en dies festius o en períodes de vacances. Al nostre país falta una major conscienciació sobre el conjunt de destinataris potencials que podrien acollir-se a programes dirigits a la interiorització d'experiències de consum cultural significatives, des d'adults amb curiositat i ganes d'aprendre, passant per públics específics amb dificultats motores o psicològiques, així com amb bagatges culturals diferents del consumidor dominant (immigrants, grups socials marginals, veïns del barri, etc.). No gens menys, un projecte que faci seu el valor de "créixer experimentant" ha d'anar més enllà que disposar de programes educatius ja que tota l'organització i les seves activitats han d'impregnar-me d'aquesta voluntat, i tots els seus usuaris se n'han de poder beneficiar.

Entenem que una de les missions clau dels projectes culturals amb voluntat de democratització cultural és escurçar la distància entre, per un cantó, les propostes dels creadors i les preocupacions dels petits cercles d'iniciats, i per l'altre, el gruix de la població amb voluntat d'aproximar-s'hi, gaudir-ne i aprendre'n. Davant del doble risc de formular propostes cultural o social excloents, o de reduir l'activitat dels equipaments a un consumible edulcorat o banal, cal repensar els projectes per tal de que esdevinguin motors educatius, i de millora i transformació social. En aquest sentit, caldria propiciar una major igualtat d'oportunitats entre tots els ciutadans, sense limitacions de gènere, origen social o capital cultural i educatiu, i per tant integradora de la diversitat cultural que caracteritza la nostra societat contemporània. Tampoc es tracta de reduir la capacitat transgressora o avantguardista de la proposta artística o patrimonial per tal de que sigui fàcilment digerible pel conjunt de la ciutadania, sinó de trobar aquelles passarel·les que permetin donar a conèixer, interessar i interactuar amb públics creixents i diversos. La legitimitat social (i també política) de molts projectes passa justament per la seva capacitat d'interacció amb la societat.

Al nostre país, la implementació de projectes de mediació educativa integrats en la missió de les organitzacions culturals és relativament recent, i resta encara marginal. Normalment s'estructura al voltant dels programes educatius dirigits a escoles o a famílies. Són serveis perifèrics dins de l'oferta integral d'un centre, sovint poc valorats per la direcció artística o de continguts del projecte. El personal dedicat a aquestes tasques, propi o contractat a través d'empreses externes, disposa de pocs recursos i consideració. Tan sols alguns equipaments amb una consciència i sensibilitat especial envers aquest qüestió, que coincideix sovint amb la preocupació per l'ampliació dels públics i la funció social del projecte, compten amb equips, programes i recursos ben dotats, normalment liderats directament des de direcció general.

Aquesta ha de ser una tasca mediadora col·laborativa en que participin tots els professionals d'una organització cultural, des de la direcció general als responsables artístics o patrimonials, passant per tots els equips tècnics del projecte. La delegació d'aquesta responsabilitat en exclusiva als equips d'animació educativa comporta un clar perill de marginació. Cal començar, doncs, per sensibilitzar el conjunt del personal, així com els altres professionals del món educatiu i cultural sobre la importància de la labor "educativa" dels projectes culturals.

Evidentment, aquesta tasca és més fàcil en uns àmbits que en altres, i això explica perquè determinats equipaments (museus o teatres amb més recursos, o amb una vocació predefinida), o certes activitats o gèneres artístics, han avançat més en aquesta direcció. Ens agradaria que s'ampliés el nombre i tipologia de projectes que se sumin a assolir l'objectiu d'incorporar la dimensió educativa com a valor i missió de les respectives organitzacions. Això implica sensibilitzar el conjunt de la societat, però molt en particular, la professió dels gestors culturals. Per aquesta raó, en motiu del vintè aniversari del Programa de Gestió Cultural de la Universitat de Barcelona, ens plau proposar aquest tema per a la reflexió i el debat. Aquest no és un camí que fem en solitari, sinó que ens plau comptar amb el decidit suport del Departament de cultura i mitjans de comunicació de la Generalitat de Catalunya, així com de l'Associació de gestors culturals de Catalunya.

Als darrers anys s'han organitzat diversos seminaris o trobades especialitzades (entre les que destaquen pel seu interès i longevitat les Jornades de Museus i Educació organitzades en dotze edicions pel Museu Marítim de Barcelona) fruit d'un interès creixent entre certes organitzacions culturals. Cal dir, però, que falta molt camí per recórrer, en especial en l'ampliació del nombre de programes de qualitat integrats en la missió de les seves respectives organitzacions. Esperem, doncs, que les Jornades que es proposen serveixin per ampliar el nombre de professionals, entitats i sectors compromesos.

> Descarregar el programa en PDF

a. Artícles, reflexions.

- Taller de reflexió, celebrat el 16 de juny al Museu Marítim de Barcelona
El taller ha estat un espai tranquil de reflexió per detectar els temes claus lligats al procés educatiu que es pot desenvolupar des d'un projecte cultural. S'ha proposat partir del diagnòstic sobre l'estat de la qüestió, per a continuació definir els reptes i acabar amb propostes sobre noves formes d'actuació. Els casos de bones pràctiques poden servir per il·lustrar, però es vol anar més enllà de la simple descripció per tal de construir paradigmes compartits d'intervenció. El taller ha obert un debat entre els professionals invitats, i la relatoria formarà part de la publicació que es vol realitzar juntament amb les ponències i la síntesi dels debats. Tot aquest material s'afegirà a la documentació i a la bibliografia especialitzada que es posarà a la disposició dels participants en la pàgina web del projecte. En aquest sentit, s'agrairà tota la documentació que es pugui aportar.
> Descarregar el text de la relatoria

- Amelia Arenas. El museo y sus palabras. Los deberes corregidos
> Página 1
> Página 2
> Página 3
> Página 4
> Página 5

> Francesc Casadesús, Judit Bombardo. El Mercat de les Flors, Barcelona.

> Pruden Panadès. Joves i Cultures.

> Pruden Panadès. Quan les carbasses es tornen carrosses… Els lligams entre teatre i educació.

> Pruden Panadès. Ritme, excel·lència i ximpanzés

> Ajuntament de Barcelona, Institut de Cultura. "Estiu als museus, activitats de vances 2009"

b. Bibliografia

c. Enllaços d'interès

> Descarregar el full d'inscripció

Data Límit: 10 de setembre de 2009 - Aforament limitat.

Preu inscripció:

- Normal: 90 euros
- Reduït: 45 euros (Socis de l'Associació de Professionals de la Gestió Cultural de Catalunya; de la Federación Estatal de Asociaciones de Gestores Culturales; de l'Associació de Professionals de la Dansa de Catalunya; de l'Associació de Museòlegs de Catalunya; de la Asociación de Interpretación del Patrimonio; Ex-estudiants del programa de Gestió Cultural; Treballadors del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya)
- Gratuït: Estudiants del programa de Gestió Cultural (anys 2007-2009; enviar igualment el full d'inscripció)

Pagament:

Per TRANSFERÈNCIA, a nom de Fundació Bosch i Gimpera - UB (nº de IVA: ESG08906653).
Dades Bancàries:
- Codi bancari: CESCESBBXXX
- Codi IBAN: ES7320130088630200326711

Cal indicar a la transferència el nom de l'organització, la referència nº 305533 i indicar, si és possible, el nom del participant.

Enviar el FULL D'INSCRIPCIÓ i el RESGUARD DE LA TRANSFERÈNCIA, abans del dia 15 de setembre als 2 correus electrònics següents:

ubjornadasgc@gmail.com i gsanchez@fbg.ub.es</strong>


Més informació: Antoine Leonetti aleonetti@ub.edu - Tel: (+34) 93 403 4427

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura i Comunicació http://www.cultura.gencat.net

Amb la col·laboració de:

	Museu Marítim de Barcelona www.mmb.cat
	Associació de Professionals de la Gestió Cultural de Catalunya www.gestorcultural.org
	Federación Estatal de Asociaciones de Gestores Culturales www.federacion-agc.es
	APDC - Associació de Professionals de la Dansa de Catalunya www.dansacat.org
	AMC - Associació de Museòlegs de Catalunya www.museologia.org
	AIP - Asociación de Interpretación del Patrimonio www.interpretaciondelpatrimonio.com

inici