|
JORNADES SOBRE MODELS D'EXTERNALITZACIÓ DELS EQUIPAMENTS I SERVEIS CULTURALS
DE TITULARITAT PÚBLICA
Barcelona, 19-20 setembre 2007
> Presentació En els darrers anys el procés d'externalització dels serveis públics s'ha estès a l'àmbit de la direcció i gestió dels equipaments culturals. Normalment a través de concursos públics, serveis culturals de nova creació o que fins llavors havien estat gestionats directament per l'administració han passat a ser proveïts per empreses o col·lectius professionals externs. Aquest ha estat un procés progressiu, a l'empara d'un moviment molt més ampli de l'administració pública de delegació de la gestió de tot tipus de serveis a institucions externes. Els models seguits han estat variats en la mesura que la cultura administrativa del país evolucionava. D'una primera resistència a delegar fora de l'administració serveis públics essencials es passà ràpidament a la multiplicació de les fórmules d'agencialització (organismes autònoms, fundacions públiques, empreses públiques o consorcis) amb l'objectiu d'agilitzar els procediments administratius de gestió. Tanmateix, la limitació al creixement de la contractació directa de personal, les dificultat per superar alguns constrenyiments de la gestió pública tradicional, i la recerca de mecanismes de competència per abaratir i millorar la qualitat del servei comporten un creixent moviment d'externalització de la totalitat o de parts essencials de serveis públics prestats tradicionalment des de la pròpia administració. En l'àmbit cultural el procés s'inicià també amb la creació de figures públiques d'agencialització (els patronats o fundacions públiques de cultura, així com amb alguna empresa pública especialitzada) amb l'objectiu d'agilitzar la gestió i poder disposar d'una major flexibilitat en la contractació i en la gestió dels ingressos. En paral·lel, s'externalitzen molts serveis col·laterals sense quasi implicacions de contingut cultural com els de restauració, seguretat, neteja, o fins i tot la comercialització de béns o serveis. En alguns casos, no excessivament nombrosos, s'utilitza la subvenció per la totalitat del servei o la contractació directa o via concurs més o menys dirigit, amb l'objectiu d'assegurar-se que determinades institucions privades de confiança gestionessin allò que l'administració no podia per raons d'urgència, administratives o fins i tot polítiques. Tanmateix, el ràpid esgotament o la inviabilitat administrativa d'aquesta darrera fórmula obliga a plantejar concursos públics oberts amb plecs de clàusules tècniques i administratives cada cop més concises i clares. Lentament, per la ja comentada limitació al creixement de les despeses en personal, per la recerca de serveis especialitzats a preu competitiu, o perquè es dilueixen les resistències internes que unien la titularitat i la gestió pública, l'administració cultural ha anat externalitzant cada cop més serveis culturals. S'ha començat per la provisió externa de serveis col·laterals amb un major contingut (avui pràcticament tots els museus i centres d'exposicions compten amb serveis educatius o de monitoratge externs) però s'està avançant cap el traspàs del conjunt de la direcció i gestió d'equipaments culturals complets de titularitat pública. L'experiència s'estén cap als centres cívics, cases de cultura, espais de difusió artística, llocs arqueològics, auditoris, teatres, i fins i tot museus. Com en tot procés incipient, encerts i desencerts caracteritzen l'experiència. Però sobretot, el més important és que cada cop s'és més conscient dels temes o qüestions clau que permeten assegurar una bona gestió sense que l'essència del servei públic i la necessitat de vetllar per un veritable interès general ciutadà es perdin. Els responsables més conscients de les diverses administracions públiques involucrades han mirat de redactar plecs de condicions tècniques que tinguessin en compte aquests aspectes, així com la transmissió de l'experiència adquirida pel prestatari del servei envers de l'administració titular, ja que deixar de prestar directament un servei pot comportar una pèrdua de coneixement cabdal. És evident que el personal tècnic de l'administració ha de mudar de les tradicionals tasques de programació i producció cap a les de seguiment i inspecció. Creiem que ha arribat el moment de compartir de forma sistemàtica el conjunt de l'experiència viscuda, no amb l'objectiu de fer proselitisme dels nous models de gestió cultural sinó per donar criteris objectius per saber triar, en cada cas, el model més adequat. Amb l'objectiu de reunir tota aquesta experiència hem decidit organitzar al proper mes de juny dues jornades matinals de tallers de reflexió previs a unes jornades obertes a professionals de tot Espanya. Al mateix temps volem recollir el màxim de documentació sobre el tema, i encarregar alguns materials escrits que ens permetin aprofundir prèviament en la matèria. Dimecres, 19 de setembre de 2007 Estem realitzant actualment la labor de transcripció y de traducció de totes les ponències que s'han donades durant les jornades. Trobarà a continuació els textos de les ponències actualment disponibles: Taula Rodona 1: "Una mirada comparada a l'externalització de serveis culturals públics"> El marc general de l'externalització de serveis públics (Miquel Salazar, Generalitat de Catalunya, Departament d'Economia i Finances) > Anàlisi de l'evolució dels models de gestió cultural, de la gestió directa a l'externalització (Esteve León, Diputació de Barcelona, Cultura) Taula Rodona 2: "Competitivitat, qualitat de servei i implicacions socio-laborals > Projecte empresarial i servei públic (Roberto Gómez de la Iglesia, Xabide) > Models alternatius d'organització empresarial (Jaume Colomer, Bissap) > Carrera professional i situació laboral dels tècnics de serveis externalitzats (Isabel Vidal, Focus) Taula Rodona 3: "Models de plecs de condicions tècniques" > Els límits i potencialitats imposats pel marc legal i procedimental (Rafa Herrero, Ajuntament de Barcelona, Intervenció) > Redistribució de l'espai públic-privat i la seva concreció als plecs de condicions (Jordi Bertran, Ajuntament de Tarragona, Cultura) > La experiència local de disseny de plecs de condicions tècniques (Rafa Milán, Ajuntament de El Prat de Llobregat, Cultura) Taula rodona 4: "Una mirada sectorial a l'externalització de serveis culturals" > L'externalització de cases municipals de cultura (Ferran Farré, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Cultura) > L'externalització dels serveis culturals al desenvolupament dels territoris (José M. Lama, e-cultura. Mérida) > L'externalització de la gestió i difusió del patrimoni (Xavier Suñol, ICUB, Direcció de Patrimoni) Taula Rodona 5: "Claus en la presentació de les propostes tècniques" > Dissenys de memòria i propostes tècniques (Toni R. Murphy, Culturalink) > Innovació enfront a continuïtat: riscs i avantatges competitives (Angel Mestres, Transit) > Interacció i avaluació per part de l'administració (Albert De Gregorio, Diputació de Barcelona, Area d'Educació) Taula Rodona 6: "Amenaces i reptes entorn de la qualitat, la innovació i el servei públic" > El nou paper del funcionari cultural: de la provisió directa al control i inspecció del servei (Marta Clari, ICUB) > Estratègies per garantir la qualitat, la innovació i l'interès general (Santi Martínez, Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura i Mitjans de Comonicació) > El repte d'un teixit local d'empreses de serveis culturals (Francesc Vila, Diputació de Barcelona, Cultura) 1. Reflexions. La direcció de les Jornades ha encarregat un conjunt de reflexions a un petit grup d'experts en la matèria, material que ha servit de debat en els tallers previs realitzats durant el mes de juny de 2007, i que s'ofereixen als assistents a les jornades amb l'objectiu de preparar el debat a realitzar > Salazar, Miquel: "Externalització de serveis públics" > Mestres, Àngel, "La gestió externalitzada d'equipaments: el fil d'Ariadna" 2. Selecció de Plecs de condicions tècniques Amb l'objectiu de facilitar l'accés a diversos exemples de Plecs de condicions tècniques sobre l'externalització de serveis culturals utilitzats els darrers anys per diferents administracions públiques, es facilita una selecció dels mateixos. Malgrat que cada circumstància (tipus de servei, territori de referència o sector d'activitat) mereix un Plec específic, l'objecte d'aquesta relació no pretén assenyalar les bones o males pràctiques o experiències acumulades, sinó posar a l'abast dels diversos responsables tècnics models diversos que l'ajudin a redactar el Plec més adequat a les seves específiques necessitats > Exemples de plecs de condicions tècniques 3. Bibliografia ARIÑO, Gaspar; LÓPEZ, Lucía (1994) ¿Privatizar el Estado? Un Retroceso en el camino de la historia o la antítesis del Estado de Derecho, Bilbao: Economía Pública. Fundación BBV. ECHEBARRIA, Koldo; et.al. (1997) Guia per l'externalització i avaluació de la gestió privada de serveis públics, Barcelona: Direcció General d'Organització de l'Administració (Generalitat de Catalunya). GÓMEZ DE LA IGLESIA, Roberto (coord.) (2000), Público y Privado en la Gestión Cultural. I Jornadas sobre iniciativa privada y sector público en la gestión de la cultura, Vitoria: Xabide GÓMEZ DE LA IGLESIA, Roberto (coord.) (2000), Centros Cívicos y Servicios de Proximidad, Vitoria: Xabide GÓMEZ DE LA IGLESIA, Roberto (coord.) (2007), Los nuevos centros culturales en Europa, Vitoria: Xabide (pendent de distribució) JAMES, Barry WHITE, Robert (2000) Manual del Outsourcing, Barcelona: Gestión 2000. MARTIN, Lawrence L. (1993) Evaluating Service Contracting, ICMA, MIS Report, 25 3 MARTIN, Lawrence L. (1993) Bidding on Service Delivery: Public-Private Competition, International City/County Management Association, Management Information Service Reports, 25 11 MAS, Jordi (2000) Gestión privada de servicios públicos: La externalización (outsourcing) en la administración pública, Santo Domingo (República Dominicana): V Congreso Internacional del CLAD sobre la Reforma del Estado y de la Administración Pública, 24-27 ocutbre 2000. MEGGINSON, W.L.; NETTER, J.M. (2001) From state to market: a survey of empirical studies on privatization, Journal of Economic Literature, 39, 321-389. OSBORNE, David; GAEBLER, Ted (1992) Reinventing Government: How the enterpreneurial spirit is transforming the public sector, New York: Plume. 4. Enllaços d'interès > II Col·loqui Servei Públic/Gestió Privada - IESE - Presentació > II Col·loqui Servei Públic/Gestió Privada - IESE - Resumen jornada > Llei estatal 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases de règim local > Formes de gestió dels serveis públics Amb l'objectiu de preparar les jornades, s'han realitzat durant el mes de juny de 2007 dues jornades de debat i elaboració de materials amb un grup d'experts del sector. El grup, format per professionals amb llarga experiència de l'administració i les empreses prestadors de serveis culturals, ha treballat a porta tancada aportant documents i reflexions de gran interès. Aquests tallers han comptat amb unes ponències inicials de Rafael Herrero, Esteve Leon, Rafael Milán, Àngel Mestres i Miquel Salazar, i l'animació de Lluís Bonet. La síntesi de les aportacions es troba en: El grup de professionals que han participat en ambdós tallers ha estat format per: Lola Angeles, FragmentDavid Asencio, Roc Aurora Baena, Generalitat de Catalunya. Dep. Economia i Finances Jordi Bertran, Ajuntament de Tarragona. Cultura Pep Canal, Ajuntament de Mataró. Intervenció Jaume Casacuberta, Ajuntament de Granollers. Cultura Joan Anton Cerdà, Ajuntament de Granollers. Cultura Marta Clari, Ajuntament de Barcelona. ICUB Jaume Colomer, Bissap Ferran Farré, Ajuntament d'Hospitalet. Cultura Roberto Gómez de la Iglesia, Xabide Albert de Gregorio, Diputació de Barcelona. Educació Rafael Herrero, Ajuntament de Barcelona. Intervenció Esteve León, Diputació de Barcelona. Cultura Santi Martinez, Generalitat de Catalunya. Dep. Cultura i Mitjans de Comunicació Àngel Mestres, Trànsit projectes Rafa Milán, Ajuntament de Mataró. Cultura Òscar Muñoz, Ajuntament de Sant Boi. Cultura Andreu Puig, Auditori de Barcelona. Administració Miquel Salazar, Generalitat de Catalunya. Dep. Economia i Finances Xavier Suñol, Ajuntament de Barcelona. ICUB Isabel Vidal, Focus Francesc Vila, Diputació de Barcelona. Cultura Gemma Lladó, Trànsit projectes Juntament amb aquests professionals, l'equip de la Universitat de Barcelona que ha animat els tallers i organitza les jornades està format per: Lluís Bonet, Direcció Antoine Leonetti, Coordinació general Anna Camacho, Coordinació Cristòbal Fernàndez, Coordinació Pol Viñas, Coordinació > Descarregar el full d'inscripció Data Límit: 14 de setembre de 2007 Amb el suport de...
Amb la col·laboració de...
|